La Serratella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Per l'estadi de futbol d'Onda vegeu Estadi La Serratella.
Infotaula de geografia políticaLa Serratella
Bandera de Sarratella (Castellón).svg Escut de la Serratella
Escut de la Serratella
005 Bassa Serratella.JPG

Localització
Localització de Sarratella respecte del País Valencià.png
 40° 18′ 47″ N, 0° 01′ 50″ E / 40.313027777778°N,0.030472222222222°E / 40.313027777778; 0.030472222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat
Població
Total 101 (2018)
• Densitat 5,37 hab/km²
Gentilici Serratellà, serratellana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 18,8 km²
Altitud 781 m
Limita amb
Partit judicial Castelló
Història i celebracions
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Festa major Sant Antoni Abat
(17 de gener)
Sant Miquel Arcàngel
(setmana següent al 3r diumenge d'agost)
Organització política
• Alfonso Arín Mestre Alfonso Arín Mestre
Identificador descriptiu
Codi postal 12184
Codi de municipi INE 12103
Codi ARGOS de municipis 12103
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Ermita de Sant Joan de Nepomucè (La Serratella)

La Serratella és un municipi valencià de la comarca de la Plana Alta. Limita amb les Coves de Vinromà, la Serra d'en Galceran i Albocàsser.

Geografia[modifica]

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini del cultiu de l'olivera i l'ametler, i en la ramaderia.

El terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'en Galceran, on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939 msnm), abunden les fonts (del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc.) i hi ha diverses neveres antigues. La vegetació predominant de l'entorn són les alzines i els matollars propis de la muntanya baixa, abundant les plantes aromàtiques: romaní, farigola i espígol. El clima és mediterrani, per la influència de la seua proximitat a la mar; però amb hiverns freds.

Història[modifica]

Històricament va formar part de la nomenada batlia de Coves de Vinromà; amb ella fou senyoriu de Balasc d'Alagon entre 1235 i la seua mort el 1242; després passà a l'orde de Calatrava i l'any 1245 a Artal IV d'Alagón; en 1294 s'incorporà a l'orde del Temple; en 1319 passà al senyoriu de Montesa, en el qual es va mantenir fins al segle passat. En el segle XIII es deia "Serra de Bierach"; en 1646 tenia uns 100 habitants i en 1900 abastà el seu màxim de població amb 700 persones; nogensmenys, durant el segle XX la seua demografia ha anat sempre en descens.

Festes i tradicions[modifica]

    • Dilluns de Pasqua: el dilluns de pasqua, el veïnat de la Serratella celebra la romeria a l'ermita Sant Joan de Nepomucé. A les nou del matí, els romers inicien la ruta des de l'església de Sant Miquel en direcció a Albocàsser pel camí de les Deveses cap a la Masia de les Calçades entonant el O vere manantiales. El recorregut fins a arribar a l'ermita és d'uns 40-50 minuts aproximadament. L'edifici es troba en el punt més alt (969 msnm) i des d'allà s'ataülla tot el terme, les poblacions veïnes, la costa i fins i tot les Illes Columbretes. Segons la tradició, a l'ermita s'esmorza la mona de pasqua (o bé un entrepà). A continuació té lloc la missa en honor a Sant Joan i al final es repartix el rotllo, fet pel veïnat del poble, a tots els romers i es torna cap a la Serratella fins a arribar a l'església de Sant Miquel, on s'acaba l'acte. També és tradició tocar la campana quan s'aplega a l'ermita.
    • Les festes patronals: el primer cap de setmana d'agost es celebren les festes patronals de la localitat en honor de Sant Miquel. Durant nou dies (des del primer dissabte fins al segon diumenge), el veïnat de la Serratella fruïx de tot tipus d'actes destinats a un públic variat: des dels més menuts als més majors, ja que en eixa setmana la població es multiplica per tres. Les festes es componen d'actes taurins com els bous per la vila, orquestres, jocs per als més menuts, sopars de pa i porta, tornejos de guinyot i parxís, cinema... Les festes són organitzades per l'associació cultural i taurina Comissió de Festes de la Serratella amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Serratella i diferents associacions com ara les Dones de la Serratella, el Club de caçadors o l'Associació de la tercera edat Sant Miquel.

Llocs d'interés[modifica]

La Serratella
Carrer de la Nevera

Destaquen l'Església de Sant Miquel, d'estil neoclàssic (segles XVIII-XIX), l'Ermita de Sant Joan Nepomucè (segle XVIII), la Creu d'Entrada i Ajuntament. A uns 2 quilòmetres al nord-oest està el Regall, la Font del Rotadó i la Font de la Figuera, de la qual s'abastix el poble. Són interessants també els voltants de l'Ermita de Sant Joan, des d'on es veu el mar, la costa amb els seus pobles i les illes Columbretes d'una banda, i per l'altre Culla, Ares del Maestrat i Albocàsser. També existixen restes d'antics pous de neu.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
123 108 111 109 96 87 94 91 93 88 102

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Sales Beltrán UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Sales Beltrán AP-PDP-UL-UV 28/05/1983
1987 - 1991 José Sales Beltrán AP 30/06/1987
1991 - 1995 José Sales Beltrán PP 15/06/1991
1995 - 1999 José Sales Beltrán PP 17/06/1995
1999 - 2003 Juan Francisco Beltrán PP 03/07/1999
2003 - 2007 Agustín Beltrán Monfort PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Barreda Climent PP 16/06/2007
2011 - 2015 Alfonso Arín Mestre PP 11/06/2011
2015 - 2019 Alfonso Arín Mestre PP 13/06/2015
Des del 2019 Alfonso Arin Mestre PP 15/06/2019

Gastronomia[modifica]

Són típics de la Serratella la paella, les pilotes, l'olla, el tombet, les carns i embotits tendres de matança a la brasa, les xulles de corder, el pernil, el formatges i els embotits curats.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Serratella