Miquel (arcàngel)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Miquel Arcàngel)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Miquel Arcàngel
Guariento 002.jpg
Fresc del Guariento, ca. 1350 al Palazzo Carrara de Pàdua
arcàngel
Naixement En hebreu: מִיכָאֵל (Micha'el, "Qui és com Déu?"), en àrab: ميخائيل (Mīẖāʾīl)
Commemoració en Judaisme, tota la cristiandat, Islam, Fe Baha'i
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge San Michele a Monte Gargano
Festivitat 29 de setembre, 8 de maig (Aparició de S. Miquel a Monte Gargano)
Iconografia Com a arcàngel, armat; amb una llança o espasa, vencent el dimoni; amb balances, pesant les ànimes; amb un estendard
Patronatge Policia, protector de l'Església; a Catalunya, vidriers; Brussel·les; Sacre Imperi Romanogermànic, Hamburg; Ucraïna, Kíev; Arkhànguelsk; Llíria, Molins de Rei, Riudellots de la Selva, Sant Miquel de Fluvià, barri de la Barceloneta; al judaisme, protector d'Israel, jueus; Orde de l'Ala
Modifica dades a Wikidata

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal.

Segons la tradició cristiana, l'arcàngel es va aparèixer al mont Gargano, al Mont Saint-Michel i a Roma, al Castell de Sant'Angelo. També es va aparèixer a santa Joana d'Arc, i com -el 13 d'octubre de 1884- al papa Lleó XII, el qual experimentà una visió en què veié Satanàs i els seus dimonis desafiant Déu i com Sant Miquel i els seus exèrcits sorgiren per esclafar i llançar a l'infern les tropes infernals.

Es pot trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals destaca una estàtua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La festivitat de sant Miquel se celebra el mateix dia que els altres arcàngels: el 29 de setembre. L'aparició es commemora el 8 de maig.

És patró de l'Església i dels ordes militars, dels guàrdies urbans i policies locals, dels radiòlegs i els radioterapeutes, dels autors i col·leccionistes de goigs i dels Castellers de Vilafranca; protector del Montserrat (Monistrol de Montserrat).

També és el sant patró del Bages, de França (on dóna nom a 62 localitats) i de la província d'Entre Ríos (l'Argentina). També és patró d'innombrables poblacions catalanes, com Mont-roig del Camp, Almostero St.Miquel de campmajor

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Considerat príncep dels àngels i capdavanter dels soldats de Crist, li correspon, per jerarquia, enfrontar-se a Llucifer, el rei dels inferns. AIxí doncs, tot i que en origen se'l representava vestit amb túnica i dalmàtica, durant el segle XIV es va començar a representar com un cavaller medieval, amb armadura o cuirassa, escut i una llança que clava al monstre que té sota els seus peus i que simbolitza el dimoni (Llucifer). És una iconografia semblant a la de Sant Jordi, però es diferencia perquè Sant Miquel té ales i no va a cavall. si no que acostuma a aparèixer dempeus. A partir del Renaixement és més freqüent trobar-lo representat com un general romà i en una posició com si estigués volant per llancejar el monstre, gràcies a les seves ales.

Molt sovint a l'escut que porta s'hi troba inscrita una frase en llatí, Quis ut deus, que vol dir "Qui com Déu" i que seria la traducció literal del nom hebreu Miquel.

La Llegenda àuria descriu les aparicions de sant Miquel al mont Gargano (on es va erigir un santuari al seu nom), al Mont Saint-Michel i al Castell de Sant'Angelo de Roma, en temps de Sant Gregori Papa. Tot seguit explica les diverses jerarquies d'àngels, alguns episodis de la lluita entre sant Miquel i el diable o l'Anticrist i les maneres que tenen els àngels de protegir les persones, Entre aquestes es destaca que el àngels acompanyen les ànimes cap al cel (psicopomp).

L'escena de la psicòstasi, on apareix sant Miquel pesant una ànima amb unes balances mentre un dimoni intenta fer trampes i estira la balança per decantar-la cap al seu cantó, es troba, molt sovint, formant part de representacions del Judici Final [1]

Obres:

Retaules i conjunts hagiogràfics

Representacions de la psicòstasi (pesament de les ànimes)

Representacions de Sant Miquel vencent el dimoni

  • Sant Miquel vencent el dimoni, escultura de Lorenzo Mattielli a la façana de la Michaelerkirche de Viena (1724)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Psicòstasi a la Revista digital d'Iconografia Medieval» (en espanyol). [Consulta: 29 agost 2016].
  2. «Fitxa de l'obra al web de la National Gallery of Scotland». [Consulta: 22 maig 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.