Riudellots de la Selva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riudellots de la Selva
Bandera de Riudellots de la Selva Escut de Riudellots de la Selva
(bandera) (escut)
Localització

Riudellots de la Selva situat respecte Catalunya
Riudellots de la Selva situat respecte Catalunya

Localització de Riudellots de la Selva respecte de la Selva


Municipi de la Selva
Església de Riudellots
Església de Riudellots
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Selva
Gentilici Riudellotenc, riudellotenca
Superfície 13,2 km²
Altitud 98 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.051 hab.
155,38 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 483950 4638200Coord.: 41° 53′ 44″ N, 2° 48′ 23″ E / 41.89556°N,2.80639°E / 41.89556; 2.80639
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

11
Montserrat Roura i Massaneda (CiU)
Codi postal 17457
Codi territorial 171501

Riudellots de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona. Té 13,38 km2 d'extensió, ocupa el fons d'una cubeta drenada del riu Onyar, al sector nord de la plana de la de la Selva i a uns 100 metres d'altura respecte el mar.

El riu Onyar és el principal curs fluvial del municipi. A l'entorn de Riudellots, a més, l'Onyar s'adjunta amb la majoria dels seus afluents i subafluents principals: el Gotarra, el Benaula, el Riudevilla, etc.

Per Riudellots hi passa l'autopista A-7, la carretera N-II i la carretera GE-672. També té una estació de RENFE a la línia entre Barcelona i Girona i està a prop de el Aeroport de Girona. L'any 2013 comptava amb 2.051 habitants. És un poble adherit a l'AMI. La Festa Major se celebra el dia 29 de setembre.

Fauna[modifica | modifica el codi]

La fauna ha anat variant per dues raons importants: el canvi climàtic i l'activitat humana. Hi ha espècies animals que han desaparegut i d'altres que han vist minvar la seva població, com és el cas de la fauna aquàtica. A l'actualitat, a les rieres hi podem trobar peixos com els barbs, les carpes, les tenques, les anguiles, el cranc de riu americà o les bagres (a Riudellots anomenades llises). En els boscos hi trobem espècies de caça com la perdiu, el faisà o el conill. En les darreres dècades ha augmentat la població de gavines i gavians, estornells i esplugabous, en detriment d'altres espècies d'ocells.[2]

Flora[modifica | modifica el codi]

La vegetació, influenciada pel clima mediterrani i per l'activitat humana, està formada per rouredes, alzinars, boscos mixtos, prats i la vegetació de ribera. La majoria de rouredes han desaparegut en ser reconvertides en terres de conreu i en l'actualitat predominen els boscos mixtos. A les ribes dels rius i rieres hi creixen algunes restes de vegetació humida: jonqueres i balques, així com el freixe.

Els rius de Riudellots[modifica | modifica el codi]

Riudellots és un poble de rius i rieres, originàriament però, les aigües (empantanades, estancades o en forma de nombrosos braços de riu) ocupaven mansament una extensa zona d'inundació. Amb la intenció de guanyar terres de conreu, els agricultors van construir motes i van dessecar llacunes i aiguamoixos fins a canalitzar les aigües per on passen avui.

L'Onyar és el riu més important de Riudellots, entra seguint una direcció oest-est i gira, un cop superat el nucli urbà, en direcció sud-nord, cap a Fornells de la Selva; aleshores rep per l'esquerra les aigües de la riera Riudevilla (procedent de les Fonts de Salitja) i del seu afluent, el Cric. Un xic més avall s'hi afegeix la riera de la Torre, procedent d'Aiguaviva.[3]

Les inundacions[modifica | modifica el codi]

D'inundacions a Riudellots n'hi ha hagut sempre, remuntant-se els testimonis escrits més antics fins a l'època medieval. El 1322 el monestir de Sant Daniel va adquirir un camp on s'hi hauria de traslladar la casa del mas Ferrer, el qual havia estat destruïda per l'Onyar. Un segle més tard, l'any 1411, el paborde de l'Almoina va viatjar als pobles de Riudellots, Vilobí i Sant Dalmai per veure els estralls provocats per les aigües i pel trencament de les motes.

Els freqüents aiguats van ser el motiu del trasllat del poble i de l'església de Riudellots l'any 1430. Malgrat tot els anys 1688 i 1709 les aigües varen arribar fins a 5 pams d'alçada a l'interior de l'església i van malmetre gran part de les robes i dels altars. I, com va escriure, Joan Calderó, el 16 d'octubre de 1763 les pluges van fer sortir de mare les rieres fins al punt que el pla des de Riudellots fins a la ferreria de Campllong va quedar convertit en un estany.

Al segle XIX van continuar les inundacions: el gener de 1849 es van trencar les motes properes al camí ral de Barcelona. El 1884 l'Onyar es va desbordar i les aigües van arribar a 1,6 dins l'església i a 2,5 al carrer més baix del poble; set cases van quedar destruïdes, moltes d'altres perjudicades i els sembrats, anorreats. Segons els veïns, la causa va ser l'embassament de les aigües pel terraplè del tren, a 500 metres aproximadament a l'est del poble de Riudellots, ja que els ponts de l'Onyar, del Riudevilla i de l'Agulla no deixaven passar tota l'aigua que hi arribava.[4]

Parròquia[modifica | modifica el codi]

La parròquia de Riudellots al segle XVIII era una institució realment complexa i estava ben lluny de quedar subordinada a les decisions d'un únic rector. Dos clergues compartien les responsabilitats pastorals: el domer i el sagristà curat desenvolupaven alternativament, per setmanes, les feines pròpies del rector. A diferència dels seus antecessors medievals, els domerts i sagristans curats del segle XVIII no practicaven l'absentisme i eren molt zelosos en el compliment dels seus deures.

Josep Ciurana va entrar com a sagristà cura el 1688; Domènec Rovirola ho va ser els primers anys del segle XVIII, fins que el 1728 el va substituir Joan Calderó; i Josep Masgrau va ser domer durant els anys 1735-1770.

Senyors i pagesos[modifica | modifica el codi]

Als segles XII, XIII i XIV la majoria de la població de Riudellots estava establerta en masos. Ho sabem a través dels nombrososs textos que han conservat els arxius de les diverses institucions eclesiàstiques que posseïen drets i béns a Riudellots, i sobretot gràcies a uns documents anomenats capbreus: recull de confessions que feia cada pagès de les terres que tenia en nom d'un senyor determinat i dels pagaments que li havia de donar.

L'any 1256 el tresorer de la seu de Girona, Guillem Gaufred va comprar a Arnau de Vilademany tot el domini que aquest posseïa a Riudellots, vuit masos i tres bordes o petits masos; amb la mort del tresorer el 1291, el domini va passar a mans de l'Almoina del Pa de la seu de Girona, que es va convertir en un dels principals senyors del terme de Riudellots. Altres senyors amb drets eren els monestirs de Sant Pere de Galligants, el de Sant Daniel i el de Sant Martí S'acosta.

L'economia en aquesta època estava volcada completament en l'agricultura, trobant-se les peces de terra dedicades als cereals (forment i ordi, sobretot) a qualsevol indret del terme. L'any 1196 es conreava també sègol, llegums, faves, mill, lli i cànem. A més es desenvolupaven activitats complementàries de l'agricultura: d'una banda, els molins per moldre gra (molí de Pastell, molí d'en Gombau) i, de l'altra, la ferreria per confeccionar i reparar les eines.[5]

Cases de pagès[modifica | modifica el codi]

Can Calderó Vell[modifica | modifica el codi]

Casa pairal de la família Calderó, ciutadans honrats des de principis del segle XVIII, i una de les famílies hisendades de Riudellots. La masia, construïda als segles XV-XVI, és un edifici allargassat de deus plantes i vessant a façana, amb porta principal adovellada de mig punt i finestra central gòtica d'arc conopial florejada i amb les impostes amb relleus. A l'interior hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser. Des de l'exterior es pot observar el campanar de la capella.[6]

Can Calderó Nou[modifica | modifica el codi]

Masia de nova planta construïda al segle XIX amb un marcat caràcter senyorial. De planta quadrada, consta de planta baixa i dos pisos, caracterintzant-se per una composició ordenada. La porta principal és d'arc rebaixat i grans finestrals amb balconades tant a la primera com a la segon planta. A les dues façanes laterals, la galeria superior està formada per arcs de mig punt.[6]

Can Ciurana[modifica | modifica el codi]

Masia pairal de la família Ciurana, una de les famílies hisendades de Riudellots i que varen ser nomenats cavallers a la segona meitat del segle XVII. La masia és testimoni del ressorgiment econòmic del camp català al segle XVI. La casa és de dues plantes i golfes i vessants a laterals. La porta principal és adovellada de mig punt; les finestres de façana són amb guardapols i les de les parets laterals amb impostes. La finestra central és gòtica amb arc conopial lobulada, impostes decorades i guardapos.[6]

Can Masgrau[modifica | modifica el codi]

Masia fortificada, construïda al segle XVI, de dues plantes amb vessants a lateral i cornisa catalana. A la part dreta, adossada a la masia, hi ha una torre de defensa de planta quadrada amb cinc plantes, amb obertures quadrangulars i espitlleres de defensa. La porta de la masia és adovellada de mig punt i les finestres són d'arc conopial.[6]

Can Ros[modifica | modifica el codi]

Masia pairal de la família Ros-Rovirola. Es tracta d'una masia fortificada construïda al segle XVII i que s'ha anat reformant al llarg dels segles XIX i XX. L'edifici té tres plantes, vessants a laterals i cornissa catalana. La porta és adovellada de mig punt i les finestres són quadrangulars amb llinda monolítica. Les finestres centrals de les dues plantes superiors tenen balcó. L 'edifici ha estat reformat diverses vegades, segons es desprèn de la fesomia de la part posterior, amb finestres amb arcs de descàrrega de rajol del segle XIX. A l'esquerra té una torre de defensa de tres plantes, molt restaurada als segles XIX i XX.[6]

L'Hostal Nou[modifica | modifica el codi]

Antic Hospital situat al peu del Camí Ral. Tot i que els orígens són anteriors, bona part de l'estructura actual és dels segles XVI i XVII. És una casa de dues plantes i vessant a la façana, amb obertures rectangulars de llinda monolítica, excepte la porta, que presenta una biga de fusta. Dins, hi ha un pati interior que encara conserva els abeuradors per als cavalls i, al voltant, les cavallerisses. A l'extrem meridional de la casa hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei, construïda el 1420 per ordre del mercader Jaume Provençal. La capella és de porta adovellada de mig punt, absis semicircular, campanar d'espadanya i frontis gòtic representant un calvari.[6]

Torreponsa[modifica | modifica el codi]

Masia fortificada construïda al segle XVI que dóna nom a un veïnat. El cos principal és una casa de dues plantes i golfes i vessants a laterals, amb porta dovellada de mig punt i finestra central gòtica d'arc conopial amb decoració florejada i amb relleus a les impostes. Adossada a l'esquerra de la casa s'alça una torre de planta quadrada a quatre plantes, amb la galeria superior més moderna i la teulada a quatre vessants. A la segona planta hi ha una finestra renaixentista amb guardapols rematat amb petxines, però la resta de les obertures són rectangulars amb llinda monolítica.[6]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Riudellots de la Selva 1.108
Veïnat de Can Boixó 83
Veïnat de Can Calderó 83
Veïnat de l'Estació 82
Veïnat de la Pequenya 42
Veïnat de Torreponça 65
Veïnat de l'Hostalnou 99
el Polígon industrial de Girona 3
Can Jordi 99
Veïnat del Regàs 49
Mas Joals 199
Ponent Residencial 110
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
61 71 80 347 432 896 809 840 840 834
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
809 869 824 856 881 1.017 1.150 1.268 1.332 1.412
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.465 1.489 1.548 1.597 1.735 1.849 1.940 1.975 - 2.051
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura i Esport[modifica | modifica el codi]

  • Club Handbol Riudellots.
  • Agrupació Cultural i Esportiva Riudellots (ACER).
  • Club Petanca Riudellots.
  • Colla Gegantera de Riudellots.
  • Colla Sardanista de Riudellots.

Mercats i Fires[modifica | modifica el codi]

A Riudellots de la Selva s'hi celebra un mercat setmanal cada dilluns. També des de l'any 2014 s'hi celebra la Fira del Porc (FiPorc) i un mercat ecològic el tercer diumenge de cada mes a la Plaça de l'ajuntament.

Llocs d'Interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Esteve, del segle XVI i d'estil Gòtic.
  • Fundació Mona, espai de recuperació de primats.
  • Camí de sant Jaume: Les rutes històriques que seguien els peregrins del Camí de Sant Jaume[7] eren molts diverses, i algunes d'aquestes passaven per Catalunya. No existien "camins de pelegrins" específics, sinó que s'utilitzaven vies existents; en aquest cas utilitzaven les restes de camins de la xarxa de vies romanes, la denominada Via Augusta. Aquesta xarxa s'havia deteriorat amb el pas dels anys i no seria fins al segle XVIII, que sota el regnat de Carles III es milloraria. Tal com detalla la documentació que ens ha arribat, els peregrins sortien de Girona i marxaven direcció a Santa Eugènia de Ter, Salt, on hi ha una església dedicada a Sant Jaume, i Fornells de la Selva. Sempre seguien l'antiga Via Augusta i acabaven arribant a Barcelona passant abans per poblacions com Riudellots de la Selva, Hostalric, Sant Celoni i Granollers.

Personatges importants[modifica | modifica el codi]

Dalmau Ciurana (1574-1637), frare dominic

Joan Calderó, clergue i rector de Riudellots

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Els pobles de la Selva: Riudellots de la Selva». Ajuntament de Riudellots de la Selva, 2002.
  3. Mallorqui, Elvis. Riudellots de la Selva. Diputació de Girona / Caixa de Girona, 2000, p. 96. ISBN 84-95187-16-7. 
  4. Mallorquí, Elvis. «Les inundacions». Riudellots de la Selva. Quaderns de la Revista de Girona, 89, pàg. 20-21 pàg..
  5. Mallorquí, Elvis. Riudellots de la Selva. Diputació de Girona / Caixa de Girona (en català), p. 96. ISBN 84-95187-16-7. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Els pobles de la Selva: Riudellots de la Selva». Ajuntament de Riudellots de la Selva, 2002, pàg. Pàgina 19.
  7. Cargol, Salvador. «El camí de Sant Jaume a Girona, pelegrinatge i turisme». Diari de Girona número 246, Gener-Febrer 2008, pàg. 20-27.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudellots de la Selva Modifica l'enllaç a Wikidata