Sant Hilari Sacalm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Hilari Sacalm
Escut de Sant Hilari Sacalm
Església de Sant Hilari Sacalm.jpg

Localització
Localització de Sant Hilari Sacalm respecte de la Selva.svg
41° 52′ 46″ N, 2° 30′ 46″ E / 41.879444444444°N,2.5127777777778°E / 41.879444444444; 2.5127777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Selva
Entitats de població 1
Població
Total 5.570 (2016)
• Densitat 66,87 hab/km²
Gentilici Hilarienc, hilarienca
Geografia
Superfície 83,3 km²
Altitud 800 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Albert Santaugini Homs
Indicatius
Codi postal 17403
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17164
Codi IDESCAT 171642
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts", ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba la font Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra de Successió Espanyola, un dels signants del Pacte dels Vigatans, que situaria Catalunya al bàndol austriacista, fou Josep Moragues i Mas. Fill de Sant Hilari Sacalm, va dirigir diverses batalles durant el conflicte i eventualment va esdevenir general. Per altra banda el 1714, ja durant la Guerra dels catalans, el sometent de Sant Hilari Sacalm va anar a donar suport al Combat d'Arbúcies. Juntament amb els sometents d'Arbúcies, Espinelves i Viladrau, van aconseguir derrotar una columna borbònica de 800 homes que anava a reforçar el general Feliciano Bracamonte a Vic.[2]

L'any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, el nom del municipi es va canviar per Fonts de Sacalm.[1] Amb l'ofensiva contra Catalunya el front va arribar-se a situar al poble i el 5 de febrer de 1939, amb l'excusa d'eliminar possibles concentracions de tropes republicanes per facilitar l'avenç del CTV, 5 avions italians Savoia-Marchetti SM.79 van dur a terme el bombardeig de Sant Hilari Sacalm, que va provocar 12 morts.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 63 58 632 1.423 2.391 2.212 2.461 2.510 2.549
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.725 2.713 2.600 2.770 2.720 3.900 4.321 4.659 4.722 4.942
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.064 4.873 4.985 5.220 5.466 5.385 5.744 5.729 5753 5681
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Santa Margarida de Vellors; el 1857, Montsolí; i el 1900, Querós.

Economia[modifica | modifica el codi]

Escut no oficial de Sant Hilari Sacalm

Les activitats agrícoles han perdut importància en relació amb les activitats industrials i de serveis. La indústria de torneria d'objectes de record i l'embotellament d'aigua mineral són les dues activitats econòmiques principals. L'atenció dels turistes n'és una altra de gran importància econòmica per al municipi.

Transports[modifica | modifica el codi]

Actua de centre de comunicacions de la zona de les Guilleries, ja que hi conflueixen les carreteres GE-542, d'Anglés; la GE-551, de Santa Coloma de Farners; la GE-550, d'Arbúcies i la GE-541 fins a Vic.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Hilari, d'origen romànic, però reformada el segle XIX.
  • Balneari de la Font Picant, d'aigua bicarbonatada i ferruginosa. Conserva una font noucentista i l'antic hotel.
  • Taverna de l'Aigua, edifici noucentista de Josep Maria Pericas.
  • Antiga parròquia de Santa Maria de Mansolí, del segle XIII.

Hi ha alguns casals singulars:

  • Mas Saleta, amb una capella gòtica (segle XVI), convertit en castell. Finca dels Marquesos de Mansolí.
  • Mas Soler, edifici setcentista.
  • Casal de Villavecchia.
  • Balneari Font Vella, edifici d'aigues termals
  • Estadi Municipal (VISTA ALEGRE), estadi de futbol
  • Museu Guilleries[4]
  • Oficina de Turisme, Can Rovira

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Independent de les Guilleries - E Joan Ramon Veciana 7 47.95
Convergència i Unió Albert Santaugini Homs 6 45.46
Esquerra Republicana de Catalunya - AM Joan Garriga 0 3.64
Total 13
Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Robert Fauria 6 46
Partit Independent de les Guilleries - E Joan Ramon Veciana 4 32
Esquerra Republicana de Catalunya - AM Joan Garriga 3 22
Total 13
Resultats electorals - Sant Hilari Sacalm, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Robert Fauria 6
Esquerra Republicana de Catalunya - AM Joan Garriga 5
Partit Independent de les Guilleries - EPM Joan Ramon Veciana 2
Total 13

Tradició[modifica | modifica el codi]

Unes de les tradicions més destacades del poble són les del via crucis vivent, que se celebra el Divendres Sant[6] i els actes de celebració entorn de la figura d'en Serrallonga. Els Guillables són la colla de diables de la població. Es van fundar l'any 2002 i estan inscrits a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.[7] A l'entrada de l'estiu arriba l'Embruix, un esdeveniment cultural que s'inspira en llegendes i en històries de bruixes i bruixots que va sorgir el 2009.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Sant Hilari Sacalm». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2014].
  2. Cònsul, Arnau; Casals, Àngel; Alamany, Xavier; [et al.]. 1714 El Combat d'Arbúcies - Una victòria catalana (llibre) (en català). 1a ed.. Arbúcies: Sàpiens Publicacions, 2014, p. 159. ISBN 978-84-616-8949-1. 
  3. Gesalí, David; Íñiguez, David. La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) (llibre) (en català). 1a ed.. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2012, p. 575. ISBN 978-84-232-0775-6. 
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. 
  6. Via crucis vivent
  7. Estéban, Ramon «Les colles de diables temen pel seu futur per les restriccions que vol aplicar la UE». El Punt Avui, 31 agost del 2009.
  8. Embruix

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]