Vés al contingut

Sant Feliu de Buixalleu

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Feliu de Buixalleu
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 47′ 27″ N, 2° 35′ 10″ E / 41.79093°N,2.586137°E / 41.79093; 2.586137
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaSelva Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Feliu de Buixalleu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població882 (2025) Modifica el valor a Wikidata (14,25 hab./km²)
Llars63 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFeliuà, feliuana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície61,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perla Tordera i riera d'Arbúcies Modifica el valor a Wikidata
Altitud402 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal17451 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17159 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171595 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantfeliudebuixalleu.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

El topònim està documentat al segle xi com Bursoleu o Bursolevi.[1] En els fogatges del segle xv surt Boixalleu i al segle xvi com Bosseleu. En els primers censos del segle xix es va registrar Buxalleu.[2] El 1937 es va canviar a Buixalleu de la Selva.[3] Durant el franquisme va recuperar el nom de San Feliu de Buxalleu fins a la dècada del 1980 es va canviar. El topònim podria provenir de l'àrab al-bursa, «lloc pelat»,[1] segons Manuel Bofarull. Joan Coromines en va fer la interpretació més aprofundida (OnCat) fent derivar el topònim de ‘Burg Sindleubs’, 'castell de Sindileub', nom germànic de persona, evolucionat en Burseleu en temps medievals i, després, en Buix- per influència dels molts topònims derivats de ‘boix’.

Geografia

[modifica]

Història

[modifica]

Aquest terme municipal era al 1800 dependent del Vescomtat de Cabrera (Batllia de n'Orri), i comprenia el poble, Maçanes, Gaserans i Grions. El 1842 el municipi s'anomenava Vall d'Orri. El 1859 Maçanes se'n va segregar per formar un municipi propi.[4]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
Gaserans500
Grions234
Sant Feliu de Buixalleu149
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
54 61 63 406 1.020 2.718 1.548 1.606 1.454 1.443
1920193019401950196019701981199019921994
1.533 1.388 1.311 1.196 1.047 781 616 601 601 601
1996199820002002200420062008201020122014
672 695 727 734 752 756 803 793 788
776
2016201820202022202420262028203020322034
799
804
797
839
878 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

[modifica]
  • Castell de Montsoriu. Documentat des del 1002.
  • Església parroquial de Sant Feliu de Buixalleu. Originàriament romànica però modificada en època gòtica amb l'afegit de dues naus laterals. Té un notable campanar quadrat amb una escala exterior.
  • Església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans. Amb absis romànic.
  • Església parroquial de Sant Gabriel de Grions. Del segle xvii.
  • Ermita de Sant Segimon del Bosc. Documentada al segle X i modificada al començament del segle xvi.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xvi.
  • Gorg d'en Perxistor. Segons la tradició el 5 de desembre de 1082 hi fou assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a mans dels seu germà Berenguer Ramon II, el Fratricida.

Curiositats

[modifica]

El grup de teatre català Teatre de Guerrilla va realitzar una col·laboració humorística al programa "El Món a Rac1" de l'emisora de ràdio catalana Rac1. La col·laboració la feien suposadament connectant en directe amb el casino de Sant Feliu de Buixalleu, d'on deien ser veïns els personatges interpretats pels membres de Teatre de Guerrilla.

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.215. ISBN 84-7304-186-0.
  2. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  3. Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].
  4. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Enllaços externs

[modifica]