La Tordera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Si cerqueu municipi, vegeu «Tordera».
Infotaula de geografia físicala Tordera
Desembocadura de la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar
Desembocadura de la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1600 m
Estat Espanya
Localització massís del Montseny 41° 46′ 40″ N, 2° 24′ 02″ E / 41.7778°N,2.40056°E / 41.7778; 2.40056
Final
Localització Al Mediterrani, entre Blanes i Malgrat de Mar 
Geografia
Desguassos mar Mediterrània
Creua Vallès Oriental, La Selva, Maresme i Osona (Brull)
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 894,0 km²
Longitud 61,5 km
Cabal 5,01 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
Riu Tordera a la platja

La Tordera[1] és un riu de Catalunya. Neix al Montseny entre les Agudes i el Matagalls i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar.

La Tordera neix a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal al Montseny. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. Es diu que el seu delta té una superfície de 8 km². La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa (superficialment), i d'ell en treuen l'aigua molts dels pobles propers.

El riu era ja conegut en l'època romana tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolemeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més conegut el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com a Tordaria o Torderia.

Desembocadura[modifica | modifica el codi]

La desembocadura de la Tordera és una zona humida de Catalunya considerada un espai d'interès natural i situada dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 que s'anomena "Riu i Estanys de Tordera". El riu Tordera forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols i constitueix un espai d'elevat interès, especialment pels ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries.[2]

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment bosquetons d’oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).[2]

Entre els hàbitats d'interès comunitari apareixen, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera" i 3290 "Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion" i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes".[2]

Pel que fa a l'avifauna, s'hi observen espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).[2]

En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català: contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni-, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobrefreqüentació humana, deixalles, trepig, etc.[2]

És destacable l'ocupació de gran part del marge esquerre més proper a la desembocadura per un càmping, que estreny notablement la llera. S'ha construït una escullera al marge dret, al costat de la desembocadura, que evita la formació de la llacuna que anteriorment es formava al sector més proper al mar. Aquest espai permetria acollir molts més ocells en migració o nidificants dels que actualment acull, però veu molt reduït el seu potencial ecològic pels factors esmentats.[2]

Espais Naturals[modifica | modifica el codi]

Afluents principals[modifica | modifica el codi]

Poblacions principals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «la Tordera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Desembocadura del riu Tordera». Zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 febrer 2015].
  3. «riera d’Arbúcies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riu de Cós». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «riera de Santa Coloma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «riera de Vallors». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «riera de Repiaix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tordera Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Natura Tordera Blog amb la voluntat de compartir i donar a conèixer els valors naturals del tram baix del riu Tordera, les zones humides associades i el seu entorn en general, així com les novetats i curiositats referides a la seva gestió, divulgació o protecció.


Coord.: 41° 46′ 39.50″ N, 02° 24′ 02.18″ E / 41.7776389°N,2.4006056°E / 41.7776389; 2.4006056