Zona humida
Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.
A efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals,[1] «s'entén per zones humides les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals amb marea baixa no supera els sis metres».
A la conca mediterrània les zones humides són deltes de rius, albuferes, estanys, maresmes i oasis, i constitueixen l'hàbitat dels ocells aquàtics i migratoris, protegits pel Conveni de Ramsar.[2] Hi ha algunes zones humides artificials amb valor ecològic (per exemple, les salines) o amb importants funcions hidrològiques (per exemple, embassaments d'aigua potable o per al control d'inundacions).[3]
El Conveni de Ramsar es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada a Ramsar, Iran el 2 de febrer de 1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975. El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d'un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, particularment fràgils i vulnerables.
Les zones humides són zones que es troben al límit entre les zones terrestres i aquàtiques, sent molt diferents d'aquestes zones però depenent-ne significativament. Aquestes zones humides tenen una biodiversitat molt gran i són un lloc d'emmagatzemament per l'aigua excessiva: durant les inundacions absorbeixen l'aigua excessiva, i durant les sequeres, deixen anar aigua, de manera que es compensa naturalment. Una zona humida no té per què ser un aiguamoll; un aiguamoll és un terreny extremament pantanós, mentre que una zona humida pot alternar terreny sec amb terreny humit.
El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar de la data d'adopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides (Conveni de Ramsar).
A Catalunya tenim 2.978 zones humides: 2.069 estanys alpins i 579 són molleres i torberes. Les restants 330, distribuïdes per tot Catalunya.[4] Les zones humides de Catalunya estan identificades i delimitades a l'Inventari de zones humides de Catalunya.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «LLEI 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.». DOGC, 556, 28-06-1985.
- ↑ «"Convention on Wetlands of International Importance especially as Waterfowl Habitat. Ramsar (Iran), 2 February 1971. UN Treaty Series No. 14583. As amended by the Paris Protocol, 3 December 1982, and Regina Amendments, 28 May 1987."». [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «zona humida». Diccionari de Ciències Ambientals. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «Piulada de zones humides de Catalunya» (en català). Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya., 02-02-2016. [Consulta: 3 febrer 2016].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona humida  |
  |
Açò és un esborrany sobre ecologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
