Plataforma continental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
  •  La plataforma continental global, colorejada en cian.
  •  Secció d'un marge continental amb els seus elements.
Biomes
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona intermareal
Manglar
Bosc de kelp
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bèntica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica

La plataforma continental, a vegades també marge continental, és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.

En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:

  • La zona proximal és la més pròxima al litoral i està influïda per la sedimentació procedent del continent. Els materials són dentrítics, sobretot margues.
  • La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la instal·lació d'esculls coralins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.


Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral. El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.

L'aigua que la cobreix sol contenir vida marina en abundància i la major part de la pesca es realitza en aquesta zona. Aquí es troba la quarta part de la producció mundial de petroli i gas procedent de les roques que es troben sota aquestes plataformes.

Definició legal[modifica | modifica el codi]

El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu article 1, entenia per plataforma continental: La plataforma continental circumda als continents fins a una profunditat mitjana de 200 m, la qual cosa, donada la seva escassa pendent, representa una amplada de prop de 90 km de mitjana. El seu límit exterior es caracteritza precisament per un canvi brusc d'aquesta pendent: el fons s'inclina en forma de talús continental, en la base hi ha el fons de l'oceà.

« La plataforma continental d'un Estat riberenc comprèn el llit i el subsòl de les àrees submarines que s'estenen més enllà del seu mar territorial ia tot el llarg de la prolongació natural del seu territori fins la vora exterior del marge continental, o bé fins a una distància de 200 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial, en els casos en què la vora exterior del marge continental no arribi a aquesta distància. »
— Article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, modificat per la Convenció sobre el Dret del Mar de 1982[1]

El marge continental comprèn la prolongació submergida de la massa continental de l'Estat riberenc i està constituït pel llit i el subsòl de la plataforma, el talús i l'emersió continental. No comprèn el fons oceànic profund amb les seves crestes oceàniques ni el seu subsòl. Els punts fixos que constitueixen la línia del límit exterior de la plataforma continental al llit del mar, han d'estar situats a una distància que no excedeixi de 350 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial o de 100 milles marines explicades des de la isòbata de 2.500 metres, que és una línia que uneix profunditats de 2.500 metres.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Article 76.1 f de la Convenció sobre el Dret del Mar (1982)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]