Plataforma continental

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
  •  La plataforma continental global, colorejada en cian.
  •  Secció d'un marge continental amb els seus elements.
  • Biomes
    Biomes terrestres
    Tundra
    Taigà i bosc boreal
    Praderies i matollars de muntanya
    Bosc temperat de coníferes
    Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
    Boscos temperats de frondoses mixtos
    Boscos, bosquets i matollars mediterranis
    Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
    Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
    Praderies, sabanes i matollars temperats
    Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
    Deserts i matollars xeròfils
    Praderies i sabanes inundades
    Zona riberenca
    Zona humida
    Biomes aquàtics
    Estany
    Litoral, zona intermareal
    Manglar
    Bosc de kelp
    Escull de corall
    Zona nerítica
    Plataforma continental
    Zona pelàgica
    Zona bèntica
    Fumarola hidrotermal
    Emanació freda
    Banquisa
    Altres biomes
    Zona endolítica

    La plataforma continental, a vegades també marge continental, és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.

    En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:

    • La zona proximal és la més pròxima al litoral i està influïda per la sedimentació procedent del continent. Els materials són dentrítics, sobretot margues.
    • La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la instal·lació d'esculls coralins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.


    Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral. El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.

    L'aigua que la cobreix sol contenir vida marina en abundància i la major part de la pesca es realitza en aquesta zona. Aquí es troba la quarta part de la producció mundial de petroli i gas procedent de les roques que es troben sota aquestes plataformes.

    Definició legal[modifica]

    El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu article 1, entenia per plataforma continental: La plataforma continental circumda als continents fins a una profunditat mitjana de 200 m, la qual cosa, donat el seu escàs pendent, representa una amplada de prop de 90 km de mitjana. El seu límit exterior es caracteritza precisament per un canvi brusc d'aquesta pendent: el fons s'inclina en forma de talús continental, en la base hi ha el fons de l'oceà.

    « La plataforma continental d'un Estat riberenc comprèn el llit i el subsòl de les àrees submarines que s'estenen més enllà del seu mar territorial ia tot el llarg de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o bé fins a una distància de 200 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial, en els casos en què la vora exterior del marge continental no arribi a aquesta distància. »
    — Article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, modificat per la Convenció sobre el Dret del Mar de 1982[1]

    El marge continental comprèn la prolongació submergida de la massa continental de l'Estat riberenc i està constituït pel llit i el subsòl de la plataforma, el talús i l'emersió continental. No comprèn el fons oceànic profund amb les seves crestes oceàniques ni el seu subsòl. Els punts fixos que constitueixen la línia del límit exterior de la plataforma continental al llit del mar, han d'estar situats a una distància que no excedeixi de 350 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial o de 100 milles marines explicades des de la isòbata de 2.500 metres, que és una línia que uneix profunditats de 2.500 metres.

    Notes[modifica]

    1. Article 76.1 f de la Convenció sobre el Dret del Mar (1982)

    Enllaços externs[modifica]