Acord de París

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acord de París
Acord climàtic de París de 2015
{{{image_alt}}}
XXI Conferència sobre el Canvi climàtic
Tipus de tractat Tractat de Pau
Redacció 30 Novembre – 12 Desembre 2015
Signat 12 de desembre de 2015
Localització París, França
Efectiu Encara no entrat en efecte
Condició Ratificació/Adhesió de 55 Parts de la CMNUCC, que representen el 55% de les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle
Dipositari Secretari General de les Nacions Unides
Llengües àrab, xinès, castellà, francès, anglès i rus.
Modifica dades a Wikidata

L'Acord de París és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle[1][2] a partir de l'any 2020.[3][4] L'Acord va ser negociat durant la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de París i adoptat per 195 països el 12 de desembre de 2015.[5][6] Segons el ministre francès d'Afers Exteriors Laurent Fabius, «aquest pla ambiciós i equilibrat representa un punt d'inflexió històric en l'objectiu de reduir l'escalfament global».[7][8]

Serà publicat en àrab, xinès, castellà, francès, anglès i rus.[9] L'any 2016 la Generalitat de Catalunya va publicar la traducció del text en català.[10]

Objectiu[modifica | modifica el codi]

L'objectiu del conveni es descriu a l'article 2, "millorar l'aplicació" de la CMNUCC, seguint els següents principis:[11]

  • (a) Mantenir l'augment de la temperatura mitjana global en una mica menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, tot i seguir fent esforços per arribar a limitar dit augment de temperatura a menys d'1,5 °C per sobre de dits nivells pre-industrials, reconeixent que això reduiria significativament els riscos i els impactes sobre el canvi climàtic;
  • (b) Augmentar la capacitat d'adaptació als efectes adversos del canvi climàtic, fomentant l'adaptació al clima, i assolir un desenvolupament que sigui baix en emissions de gasos amb efecte d' hivernacle,[1][2][12] de manera que no amenaci la producció d'aliments;
  • (c) Adaptar els fluxos financers per a fer-los compatibles amb un camí que porti cap a unes baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.

Els resultats de la Conferència de les Parts (COP 21) cobreixen àrees considerades essencials per la política climàtica:[13]

  • Mitigació: reducció de les emissions prou ràpida com per aconseguir l'objectiu de temperatura.
  • Un sistema de transparència i de balanç global i una comptabilitat per a l'acció climàtica.
  • Adaptació: enfortir la capacitat dels països per fer front als impactes del canvi climàtic. 
  • Pèrdues i danys: enfortir l'habilitat per recuperar-se dels impactes climàtics. 
  • Suport: inclòs el suport financer perquè les nacions construeixin futurs nets i resilients.

A més d'assumir objectius a llarg termini, els països arribaran a un pic d'emissions, com més aviat els sigui possible, i a partir de llavors començaran a reduir-les fins a aconseguir durant la segona meitat del segle un equilibri entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i l'absorció que en fan els embornals, és a dir, els boscos, l'agricultura i el sòl. Els països seguiran presentant plans nacionals d'acció climàtica que detallin els seus objectius futurs per lluitar contra el canvi climàtic. El nou acord també estableix el principi que els futurs plans nacionals -denominats contribucions determinades a nivell nacional (INDC, per les sigles en anglès)- no seran menys ambiciosos que els existents i que cada cinc anys, els països hauran d'actualitzar-los.[13][3]

L'Acord de París assumeix l'objectiu global d'enfortir l'adaptació al canvi climàtic a través del suport i la cooperació internacional. Els governs han decidit que treballaran per definir un full de ruta clar sobre el finançament climàtic fins als 100.000 milions de dollars per a l'any 2020 així com establir, abans de l'any 2025, un nou objectiu de finançament per sobre de la base dels 100.000 milions de dollars.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es van poder adoptar alguns instruments jurídics per tal d'assolir els objectius de la convenció. Per al període de 2008 a 2012, les taxes de reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle es van acordar en el Protocol de Kyoto de 1997. L'abast del protocol es va estendre del 2012 fins a l'any 2020 amb l'Esmena de Doha per a aquest protocol.[14]

Durant la Conferència de 2011 de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es van establir la plataforma de Durban i el AHWGDPEA (Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action)[15] amb l'objectiu de negociar un instrument jurídic que regulés les mesures de mitigació del canvi climàtic a partir del 2020. L'acord resultant havia de ser adoptat el 2015.[16]

Signatura de l'Acord de París[modifica | modifica el codi]

Després que la COP (Conferència de les Parts) hagi adoptat l'Acord de París el 12 de desembre de 2015, aquest serà dipositat a la seu de les Nacions Unides a Nova York i estarà a disposició dels Estats per a ser signat durant un any a partir del 22 d'abril de 2016. L'Acord preveu que aquest aquest entrarà en vigor el trentè dia comptat des de la data en què no menys de 55 Parts de la Convenció -les emissions estimades de les quals representin globalment almenys un 55% del total de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle- hagin dipositat els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Amb un nombre rècord de signataris, en una cerimònia celebrada per les Nacions Unides a Nova York el 22 d'abril de 2016, 175 països van ratificar l'Acord de París, un punt d'inflexió en l'actuació contra el canvi climàtic. Després d'anys de negociacions, els països van acordar limitar l'augment de la temperatura global per sota dels 2 graus centígrads, i esforçar-se per tal que l'augment es mantingui a 1,5 graus. El setembre de 2016, els presidents dels dos principals països emissors de gasos amb efecte d’hivernacle, la Xina i els EUA, van ratificar l'Acord de París mostrant al món la ferma voluntat de fer front al canvi climàtic, i assenyalant que encara falten 29 països que representin el 16 per cent de les emissions globals per tal que aquest Acord de París entri en vigor.[17][18][19]

Tot i l'adopció de l'acord, els països reconeixen que els compromisos actuals de reducció d'emissions encara no són suficients per assolir aquests objectius, per la qual cosa l'acord determina mecanismes de seguiment sobre les polítiques cada cinc anys.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 TERMCAT, Centre de Terminologia.. Diccionari de gestió ambiental.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. ISBN 84-412-2767-5. 
  2. 2,0 2,1 «Els gasos amb efecte d'hivernacle» (en catala). Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 31-08-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 Sánchez, Sònia «1,5 ºC sense "descarbonització": l'Acord de París, en 10 claus». Ara.cat, 12-12-2015.
  4. Tejero Martín, María «Satisfacción y prudencia ante el acuerdo de clima que marca camino aún por andar». EFEverde, 14-12-2015.
  5. L'ONU fa història: aprovat l'acord de París contra el canvi climàtic
  6. «Paris climate talks: France releases 'ambitious, balanced' draft agreement at COP21». ABC Australia, 12-12-2015.
  7. ; Lewis, Barbara«World seals landmark climate accord, marking turn from fossil fuels». Thomson Reuters, 12-12-2015.
  8. «Paris climate talks: France releases 'ambitious, balanced' draft agreement at COP21». ABC.net.
  9. «Paris Agreement (All language versions)». United Nations Framework Convention on Climate Change. [Consulta: 2 març 2016].
  10. «Avui se celebra a Nova York l'acte de ratificació de l'acord de París de canvi climàtic» (en català). Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Generalitat de Catalunya, 22-04-2016. [Consulta: 22 abril 2016].
  11. «FCCC/CP/2015/L.9/Rev.1». UNFCCC secretariat. [Consulta: 12 desembre 2015].
  12. «Canvi climàtic, termes clau» (en català). TERMCAT. [Consulta: 18 desembre 2015].
  13. 13,0 13,1 «Acord històric sobre el canvi climàtic a París per mantenir l'escalfament global del planeta per sota dels 2°C» (en català). Oficina Catalana del Canvi Climàtic. [Consulta: 18 desembre 2015].
  14. «UN climate talks extend Kyoto Protocol, promise compensation». BBC News, 08-12-2012.
  15. -Grup de Treball Especial sobre la Plataforma de Durban per a l'Acció Millorada
  16. «UNFCCC:Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action (ADP)». [Consulta: 2 agost 2015].
  17. Section, United Nations News Service. «UN News - In historic ceremony, UN chief hails China, US for formally joining Paris climate agreement». UN News Service Section, 03-09-2016. [Consulta: 5 setembre 2016].
  18. Ximeno, Frederic. «Una finestra d’oportunitat per al clima». Ara.cat, 04-09-2016. [Consulta: 5 setembre 2016].
  19. «La Xina i els Estats Units han ratificat aquesta cap de setmana l’Acord de París contra el canvi climàtic. Canvi climàtic. Generalitat de Catalunya». Oficina Catalana del Canvi climàtic, 05-09-2016. [Consulta: 5 setembre 2016].
  20. «Récord de apoyos para avanzar hacia la ratificación del Acuerdo de París» (en castellà). United Nations Framework Convention on Climate Change, 22-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]