Joe Biden

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoe Biden
Joe Biden official portrait 2013 cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Joseph Robinette Biden Modifica el valor a Wikidata
20 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Scranton (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Vice President of the United States.svg 47è Vicepresident dels Estats Units
20 gener 2009 – 20 gener 2017
← Dick CheneyMike Pence →
Senador dels Estats Units
3 gener 1973 – 15 gener 2009
← J. Caleb BoggsTed Kaufman →
Circumscripció electoral: Delaware

Regidor comtat de New Castle
4 novembre 1970 – 8 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaLiberalisme modern dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatòlic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Delaware . ciència històrica, ciències polítiques (–1965)
Universitat de Syracusa . dret (–1968)
Archmere Academy (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,83 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellCabells blancs i gris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret de societats i dret penal Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, advocat i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pennsilvània (2017–)
Universitat Widener (1991–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNeilia Hunter (1966–1972)
Jill Biden (1977–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBeau Biden
Hunter Biden Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Robinette Biden Sr. Modifica el valor a WikidataCatherine Eugenia Finnegan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsEdward Francis Blewitt (besavi) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1988campanya presidencial de Joe Biden de 1988
2008campanya presidencial de Joe Biden de 2008
25 abril 2019campanya presidencial de Joe Biden de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Joe Biden signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjoebiden.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0081182 Allocine: 613380 Rottentomatoes: celebrity/joe_biden Metacritic: person/joe-biden TV.com: people/joe-biden
Facebook: joebiden Twitter: JoeBiden Instagram: joebiden Snapchat: joe Youtube: UCWNpXitY8eJ-ku6M-v25MKw Flickr: 183493676@N07 Spotify: 45XQFDcLnwZoEq5g3hRo5Q Last fm: Joe+Biden Discogs: 5027629 Modifica els identificadors a Wikidata

Joseph Robinette "Joe" Biden Jr. (Scranton, Pennsilvània, Estats Units 1942) és un polític dels Estats Units, senador per Delaware i el Vicepresident dels Estats Units del 20 de gener de 2009 al 20 de gener de 2017.

Naixement i estudis[modifica]

Va néixer el 20 de novembre de 1942 a Scranton a l'estat de Pennsilvània, als Estats Units. Fill de Joseph Robinette Biden Sr. (1915-2002) i de Catherine Eugenia Finnegan (1918). Fou criat com a Catòlic Romà per la procedència irlandesa de la seva mare.

Biden cresqué als suburbis del Comtat de New Castle, Delaware, on es traslladà la seva família quan ell tenia deu anys. El 1961 es graduà a l'Archmere Academy a Claymont (Delaware) i per la Universitat de Delaware, el 1965. Posteriorment ingressà a la Facultat de dret a la Universitat de Syracuse, on es graduà el 1968, i un any més tard fou admès al Col·legi d'Advocats de Delaware.

Vida personal[modifica]

El 1966 quan treballava a la Facultat de Dret, va contraure matrimoni amb Neilia Hunter, amb qui va tenir tres fills, Joseph Robinette Biden III, Robert Hunter Biden i Naomi Christina "Amy". La seva dona i la seva filla petita "Amy" moriren en un accident de cotxe el 1972, els seus altres dos fills Joseph i Robert van resultar ferits greument, però es van recuperar.

El 1977 va casar-se amb Jill Tracy Jacobs (Jill Biden), i tenen una filla, Ashley.

El fill gran de Biden, Joseph, va ser soci de la firma d'advocats Bifferato, Gentilotti, Biden & Balick, LLC. El 2006 va ser elegit Fiscal General de Delaware pel Partit Demòcrata. Robert treballa com a advocat a Washington DC.

Inicis polítics i Senador[modifica]

El 1969 començà a treballar com a advocat a Wilmington, Delaware. Entre 1970 i 1972 fou membre del Consell del Comtat de New Castle. El 1972 es decidí presentar-se al senat pel Partit Demòcrata. El que aleshores era el senador que ocupava el càrrec, el republicà Cale Boggs, era molt popular i tenia pensat retirar-se aquell mateix any, però pressions del president Richard Nixon el van obligar a presentar-se a la reelecció. Els demòcrates pensaven que derrotar a Boggs era impossible, però Biden va arriscar-se i va presentar la candidatura. La jugada li sortí bé perquè el seu adversari, Boggs, va fer campanya sense entusiasme i subestimant a Biden. Biden guanyà les eleccions amb un 50% dels vots, Boggs aconseguí el 49%.

El 3 de gener de 1973 fou nomenat senador, tan sols amb 30 anys, fou el senador elegit més jove, i el que ha estat més temps al mandat de l'estat de Delaware, reelegit cinc cops (1978, 1984, 1990, 1996 i 2002).

Fou president del Comitè Judicial del Senat (4 de gener de 1987 - 3 de gener de 1995), aquest càrrec li comportà uns dels més polèmics processos de confirmació de candidats a la Cort Suprema dels Estats Units, el de Robert Heron Bork (1987) i Clarence Thomas (1991).

També ha estat president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat (3 de gener - 20 de gener de 2001, 6 de juny de 2001 - 3 de gener de 2003, i des del 4 de gener de 2007). Se'l considera un expert en política internacional, ja que als anys 90 viatjà sovint als Balcans, per estudiar el conflicte, i fou un dels que impulsà al president Bill Clinton a atacar el règim de Slobodan Milošević per la força militar, per la seva violació constant dels drets humans.

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, Biden recolzà les polítiques de George W. Bush, reclamant tropes terrestres per a l'Afganistan, i defensant que Saddam Hussein havia de ser executat. L'octubre de 2002 votà a favor de la resolució per la qual autoritzava el govern a utilitzar la força contra Iraq. El seu suport va ser crucial, perquè era el president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat.

El 2006 proposà un pla per retirar les tropes de l'Iraq.

Candidatura presidencial de 1988[modifica]

El 9 de juny de 1987 anuncià la seva candidatura a la presidència dels Estats Units.[1] La seva candidatura agafà popularitat entre els progressistes perquè refusà a l'ultraconservador Robert Heron Bork per a la Cort Suprema, quan ell era president del Comité de Justícia del Senat.

Va ser acusat de plagiar un discurs de Neil Kinnock, aleshores líder del Partit Laborista del Regne Unit. El febrer de 1988 Biden fou hospitalitzat per aneurismes cerebrals, cosa que li impedí continuar la campanya i va ser absent durant set mesos al senat.

Candidatura presidencial de 2008[modifica]

Logo de la campanya presidencial de Biden

Biden ja havia expressat en anteriors ocasions voler presentar-se a la campanya presidencial Demòcrata i el juny de 2005 va expressar la seva intenció de presentar-se a les presidencials de 2008, però no va fer-ho públic oficialment fins al 7 de gener de 2007.[1] El 3 de gener de 2008 es retirà de la campanya presidencial pels mals resultats dels caucus demòcrates d'Iowa.

Candidatura vicepresidencial de 2008[modifica]

Logotip de la campanya presidencial d'Obama/Biden

El 22 d'agost de 2008, Barack Obama, el guanyador dels caucus, el designà com a candidat a la vicepresidència.

La Convenció Demòcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost de 2008 el convertí, ja finalment, en candidat demòcrata a la Casa Blanca; fou elegit per aclamació.

La seva oponent republicana fou Sarah Palin.

Vicepresident dels Estats Units[modifica]

El 4 de novembre de 2008 la candidatura Demòcrata encapçalada per Barack Obama i ell obtingueren 365 vots electorals contra els 173 dels Republicans. Prengué possessió del càrrec de Vicepresident dels Estats Units el 20 de gener de 2009.[2]

Candidatura presidencial de 2020[modifica]

El 25 d'abril de 2019 va anunciar la seva candidatura a la presidència dels Estats Units.[3] Actualment lidera les enquestes per a les eleccions del 2020.

Honors[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El vicepresident Joe Biden anuncia que no concorrerà a les primàries del Partit Demòcrata». CCMA, 21-10-2015. [Consulta: 6 desembre 2015].
  2. «El vicepresident dels EUA declara que s'ha acabat l'època de la política unilateral del seu país». El Punt Avui, 30-03-2009. [Consulta: 6 desembre 2015].
  3. Sancho, Víctor. «Biden aspira a la Casa Blanca per salvar l’ànima dels EUA». El Punt Avui, 26-04-2019. [Consulta: 26 abril 2019].
  4. CNN, Kevin Liptak and Allie Malloy. «Biden awarded presidential Medal of Freedom». CNN. [Consulta: 16 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Richard Bruce Cheney (R)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 2009 - 20 de gener de 2017
Succeït per:
Mike Pence (R)
Precedit per:
J. Caleb Boggs (R)
Senador Sènior per Delaware
Delaware

3 de gener de 1973 - 15 de gener de 2009
Succeït per:
Ted Kaufman (D)