Joe Biden

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoe Biden
Joe Biden (48554137807) (cropped).jpg
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Joseph Robinette Biden Jr. Modifica el valor a Wikidata
20 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
St. Mary's Hospital (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
37è President electe dels Estats Units
7 novembre 2020 – 20 gener 2021
← Donald Trump
Seal of the Vice President of the United States.svg 47è Vicepresident dels Estats Units
20 gener 2009 – 20 gener 2017
← Dick CheneyMike Pence →
Senador dels Estats Units
3 gener 2009 – 15 gener 2009 – Ted Kaufman →
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 2007 – 3 gener 2009
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 2005 – 3 gener 2007
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 2003 – 3 gener 2005
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 2001 – 3 gener 2003
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1999 – 3 gener 2001
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1997 – 3 gener 1999
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1995 – 3 gener 1997
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1993 – 3 gener 1995
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1991 – 3 gener 1993
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1989 – 3 gener 1991
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1987 – 3 gener 1989
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1985 – 3 gener 1987
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1983 – 3 gener 1985
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1981 – 3 gener 1983
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1979 – 3 gener 1981
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1977 – 3 gener 1979
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1975 – 3 gener 1977
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Senador dels Estats Units
3 gener 1973 – 3 gener 1975
← J. Caleb Boggs
Circumscripció electoral: Delaware Class 2 senate seat (en) Tradueix
Regidor comtat de New Castle
4 novembre 1970 – 8 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Syracusa . dret (1965–1968)
Universitat de Delaware . ciència històrica, ciències polítiques (1961–1965)
Archmere Academy (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,83 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellCabells blancs i gris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, advocat i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pennsilvània (2017–)
Universitat Widener (1991–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol americà Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Delaware Fightin' Blue Hens football Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2009inauguració de la Universitat de Syracusa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Biden Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNeilia Hunter (1966–1972)
Jill Biden (1977–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBeau Biden
Hunter Biden
Naomi Biden
Ashley Biden Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Robinette Biden Sr. Modifica el valor a Wikidata i Catherine Eugenia Finnegan Modifica el valor a Wikidata
GermansValerie Biden Owens, James Brian Biden i Francis William Biden Modifica el valor a Wikidata
ParentsEdward Francis Blewitt (besavi) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1988campanya presidencial de Joe Biden de 1988
2008campanya presidencial de Joe Biden de 2008
25 abril 2019campanya presidencial de Joe Biden de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Joe Biden signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjoebiden.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0081182 Allocine: 613380 Rottentomatoes: celebrity/joe_biden Allmovie: p526127 Metacritic: person/joe-biden TV.com: people/joe-biden
Facebook: joebiden Twitter: JoeBiden Instagram: joebiden Snapchat: joe Youtube: UCWNpXitY8eJ-ku6M-v25MKw Flickr: 183493676@N07 Spotify: 45XQFDcLnwZoEq5g3hRo5Q iTunes: 292453368 Last fm: Joe+Biden Discogs: 5027629 Deezer: 7734416 Modifica el valor a Wikidata

Joseph Robinette «Joe» Biden Jr. (Scranton, Pennsilvània, 20 de novembre de 1942) és el president electe dels Estats Units d'Amèrica.[1] Polític demòcrata dels Estats Units i el 47è vicepresident dels Estats Units del 2009 al 2017, i senador per Delaware del 1973 al 2009. És el candidat del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 i es va presentar contra el president titular Donald Trump. Biden no va aconseguir la nominació demòcrata a les eleccions presidencials de 1988 i 2008.

Biden es va criar a Scranton (Pennsilvània) i al comtat de New Castle (Delaware). Va estudiar a la Universitat de Delaware abans d'estudiar dret a la Universitat de Siracusa. Va esdevenir advocat el 1969 i va ser elegit al Consell del Comtat de New Castle el 1970. Va ser elegit senador per Delaware el 1972. Biden va ser membre durant molts anys del Comitè de Relacions Exteriors del Senat i n'acabà esdevenint president. Es va oposar a la Guerra del Golf el 1991 però va donar suport a la intervenció dels EUA i l'OTAN a la Guerra de Bòsnia el 1994 i 1995, a expandir l'OTAN a la dècada de 1990 i a bombardejar Sèrbia durant la Guerra de Kosovo el 1999. Va donar suport a la resolució que autoritzava la Guerra d'Iraq el 2002 però s'oposà a incrementar-hi la presència dels EUA el 2007. També va ser president del Comitè de Justícia del Senat del 1987 al 1995 i va tractar la política de drogues, la prevenció del crim i les llibertats civils. Biden va liderar els esforços per aprovar lleis per controlar els crims violents i contra la violència contra les dones i va supervisar les nominacions contencions de Robert Bork i Clarence Thomas al Tribunal Suprem.

Biden va ser reelegit senador sis vegades però va dimitir-ne quan va guanyar la vicepresidència a les eleccions presidencials de 2008 amb la candidatura encapçalada per Barack Obama. Foren reelegits el 2012. Com a vicepresident, va supervisar la despesa en infraestructures del 2009 i va negociar amb els republicans legislació econòmica per solucionar la crisi del límit d'endeutament. En política exterior, Biden va liderar els esforços per aprovar el nou tractat START amb Rússia, va donar suport a la intervenció militar a Líbia i va ajudar a articular la política de retirada de tropes de l'Iraq el 2011. Va dirigir el grup de treball sobre la violència de les armes després del tiroteig de Sandy Hook.

L'octubre de 2015, Biden va anunciar que no es presentaria a les eleccions presidencials de 2016. El gener de 2017 Obama li atorgà la Medalla Presidencial de la Llibertat amb distinció. Biden va anunciar la seva candidatura a la presidència el 25 d'abril de 2019 i el juny de 2020 va aconseguir els delegats necessaris per assegurar la nominació demòcrata. L'11 d'agost de 2020 Biden va anunciar que la senadora per Califòrnia Kamala Harris seria la candidata demòcrata a la vicepresidència. El 18 d'agost va rebre la nominació demòcrata a la presidència. El 7 de novembre se'l declarà guanyador de les eleccions presidencials de 2020, celebrades el 3 de novembre, contra Donald Trump.[1][2][3]

Infantesa i educació (1942–1965)[modifica]

Joe Biden amb 10 anys, el 1953

Va néixer el 20 de novembre de 1942 a Scranton (Pennsilvània, Estats Units),[4] fill de Joseph Robinette Biden Sr. i de Catherine Eugenia "Jean" Biden (de soltera, Finnegan).[5][6] Era el primer de quatre germans (tres nens i una nena). Fou criat com a catòlic romà per la procedència irlandesa de la seva mare.[4] El pare de Biden era benestant però havia tingut una mala època financera quan Biden va néixer. Durant molts anys, la família va haver de viure amb els avis materns de Biden.[7] Quan la zona de Scranton va entrar en declivi econòmic durant els anys 1950, el pare de Biden no podia trobar feina.[8] El 1953, els Biden es van traslladar a un apartament a Claymont (Delaware), on viurien fins que anessin a Wilmington (Delaware).[7] Joe Biden Sr. acabaria sent un venedor de cotxes de segona mà reeixit i així pogué mantenir l'estil de vida de classe mitjana de la família.[7][8][9]

Biden va anar a l'Acadèmia Archmere a Claymont,[4] on era un mal estudiant però se'l considerava un líder natural entre els estudiants i fou elegit president de classe els dos últims cursos (corresponent al batxillerat).[4][10] S'hi graduà el 1961.[4] Va rebre un títol universitari de la Universitat de Delaware el 1965 en història i ciències polítiques.[10][11] Va ser en aquesta universitat on coneixeria Neilia Hunter el 1964, amb qui s'acabaria casant.[7][12] Biden es va graduar en dret el 1968 a la Universitat de Siracusa.[13][14] Durant el seu primer curs a Siracusa, Biden va ser acusat de plagiar cinc de les quinze pàgines d'un article.[15][16] Digué que no se n'havia adonat i que no coneixia les normes de citació.[15][16] Del 1969 ençà, pot exercir dret a Delaware.[17]

Va rebre prórrogues de reclutament durant aquests anys i després d'acabar els estudis se'l va considerar no apte per asma.[18][19] Biden té quequeig, encara que era més prominent durant la infantesa i joventut.[20] Va dir que l'havia reduït recitant poemes durant hores davant del mirall,[10] encara que de vegades li retorna quan està cansat.[21] Biden és abstemi a causa de les impressions negatives de beure alcohol tant de part de la família paterna com materna com del barri.[7][22]

Inicis polítics i vida familiar (1966–1972)[modifica]

Joe Biden al llibre anual de la Universitat de Delaware de 1965.

El 1966, quan estudiava dret, va contraure matrimoni amb Neilia Hunter,[11] amb qui va tenir tres fills, Joseph Robinette "Beau" Biden III (1969), Robert Hunter Biden (1970) i Naomi Christina "Amy" (1971).[11] Li va dir que volia ser senador als 30 anys i després president.[23]

El 1968, Biden va treballar durant sis mesos a un bufet d'advocats de Wilmignton per William Prickett, un republicà local prominent. Biden es considerava un republicà a si mateix.[23][24] Els republicans locals van intentar reclutar-lo però Biden s'hi resistí ja que no li agrava el candidat presidencial Richard Nixon i es va registrar com a independent.[23]

El 1969, Biden va tornar a practicar dret a Wilmington, primer com independentment i després en un bufet dirigit per Sid Balick, un demòcrata local actiu.[14][23] Balick el va nomenar al Fòrum Demòcrata, un grup que intentava reformar i revitalitzar el partit estatal,[4] i Biden es va registrar com a demòcrata.[23] Biden va fundar el seu propi bufet, Biden i Walsh,[14] però el dret de societats no l'entusiasmava i el dret penal no era ben pagat.[7] Administrava propietats com a suplement dels seus ingressos.[25]

A finals de 1969, Biden es va presentar per representar el 4t districte del Consell del Comtat de New Castle amb un programa liberal que incloïa el suport a l'habitatge públic als suburbis.[14][26] Va guanyar per 2.000 vots en un districte republicà i en un any dolent pels demòcrates de Delaware.[4][14] Abans de prendre possessió ja parlava de presentar-se al Senat en un parell d'anys.[4] Va treballar al Consell del Comtat del 1970 al 1972,[17] on es va oposar als projectes de grans autopistes que podia afectar els barris de Wilmington,[4] compaginant-ho amb l'exercici del dret al seu bufet.[27]

Campanya del Senat de 1972[modifica]

El president Nixon va convèncer el senador republicà titular J. Caleb Boggs, que estava considerant retirar-se, de tornar-se a presentar al Senat amb tot el suport del partit. Cap demòcrata s'hi volia enfrontar i la campanya de Biden, gairebé sense diners, no tenia gaire probabilitats de vèncer.[7][14] La campanya es va centrar en la retirada del Vietnam, el medi ambient, els drets civils, el trànsit, impostos més equitatius, sanitat, la desafecció amb la política de sempre i el «canvi».[14][28]

Durant l'estiu, Biden estava trenta punts per sota,[14] però la seva energia, la seva família jove atractiva i la seva habilitat de connectar amb les emocions dels electors li van donar un avantatge respecte Boggs, a punt de jubilar-se.[9] Biden va guanyar les eleccions el 7 de novembre per 3.162 vots de diferència.[28]

Morts de la família[modifica]

El 18 de desembre de 1972, unes setmanes després de les eleccions, la muller de Biden Neilia i llur filla d'un any Naomi van morir en una accident de cotxe mentre feien compres nadalenques a Hockessin (Delaware).[11] El cotxe familiar de Neilia Biden va rebre l'impacte d'un camió articulat que transportava blat de moro quan Neilia es retirava d'una cruïlla. Els fills Beau i Hunter van sobreviure l'accident i van ser duts a l'hospital en una condició estable; Beau amb una cama trencada i altres ferides i Hunter amb una fractura cranial aguda i altres ferides cranials.[4] Els metges van dir aviat que ambdós es recuperarien completament.[4] Biden va considerar dimitir per tenir-ne cura però el líder de la majoria del Senat Mike Mansfield l'en va dissuadir.[9][29]

Senat dels Estats Units (1973–2009)[modifica]

Recuperació i casament en segones núpcies[modifica]

Biden va conèixer la seva segona muller, Jill, el 1975. Es van casar el 1977.

Biden va prendre possessió del càrrec el 5 de gener de 1973 en una capella del Centre Mèdic de Wilmington. Hi assistiren membres de la seva família, incloent-hi els seus fills Beau i Hunter. Hi van haver testimonis i càmeres de televisió que van fer que l'acte rebés atenció nacional.[4][30]

Amb 30 anys, l'edat mínima per ser senador, Biden va ser el sisè senador més jove de la història dels EUA.[31][32] Per a ser a casa cada dia amb els fills, Biden agafava el tren d'Amtrak cada dia durant 90 minuts per anar de la seva casa als suburbis de Wilmington a Washington DC, la qual cosa continua fent durant tota la seva carrera al Senat.[9] Com a pare vidu durant cinc anys, Biden va donar ordres de ser interromput al Senat cada vegada que els fills li truquessin.[29] En honor a la seva dona i filla, Biden no treballa el dia 18 de desembre, el dia en què tingueren l'accident.[33]

El 1975, Biden va conèixer Jill Tracy Jacobs, que s'havia criat a Willow Growe (Pennsilvània) i seria professora a Delaware, en una cita a cegues organitzada pel germà de Biden.[34] Biden li atribueix el mèrit de renovar-li l'interès en la política i en la vida.[35] El 17 de juny de 1977, Biden i Jacobs es van casar a Nova York.[36][37] El 1981 va néixer la seva filla Ashley Blazer,[11] que és treballadora social i treballa al Departament de Serveis als Nens, Joves i Famílies de Delaware.[38] Biden i la seva muller són catòlics romans i van regularment a missa a Greenville (Delaware).[39]

Primers anys al Senat[modifica]

Durant els seus primers anys al Senat, Biden es va centrar en la protecció del consumidor i en assumptes mediambientals i va demanar que els governs retessin més compte dels seus actes.[40] En una entrevista el 1974, Biden es va definir com a liberal en drets i llibertats civils, preocupacions de la gent gran i sanitat però conservador en altres temes com ara l'avortament o el reclutament militar.[41]

Biden va esdevenir membtre del Comitè de Justícia del Senat dels Estats Units el 1981. El 1984 va liderar l'aprovació d'una llei contra el crim, que amb els anys esdevindria controvertida a l'esquerra i entre favorables a la reforma de la justícia penal i que Biden titllaria de «gran error».[42][43] Va ser un dels seus grans assoliments legislatius de l'època i els seus seguidors el van lloar per modificar les pitjors provisions de la llei.[14]

El 1993, Biden va votar a favor de considerar l'homosexualitat incompatible amb la vida militar i de prohibir que els homosexuals servissin a les forces armades dels Estats Units sense excepció.[44][45] El 1996, Biden va votar a favor d'una llei que prohibia que el govern federal recongués cap mena de matrimoni homosexual, que els individus d'aquests matrimonis tinguessin protecció igualitària davant la llei i permetia que els estats fessin el mateix.[46]

En política exterior, Biden es va centrar en el control d'armes durant la seva primera dècada al Senat.[14][47] Biden es va reunir amb el ministre d'exteriors soviètic Andrei Gromiko després que el Congrés es negués a ratificar el tractat SALT II signat el 1979 pel líder soviètic Leonid Bréjnev i el president Jimmy Carter, per explicar-li les preocupacions i interessos dels EUA i assegurar diversos canvis per tal de respondre a les objeccions del Comitè de Relacions Exteriors.[48] Biden es va enfrontar a l'administració Reagan el 1986 sobre les sancions econòmiques contra Sud-àfrica, que continuava practicant apartheid.[23]

Oposició a integrar el transport escolar[modifica]

A mitjan de la dècada del 1970, Biden era un dels defensors al Senat de desegregar el transport escolar. Els constituents blancs de Delaware s'hi oposaven fermament i l'oposició a nivell nacional va fer que el demòcrates abandonessin les polítiques de desegregació.[49]

En la seva primera campanya al Senat, Biden va donar suport a una decisió del Tribunal Suprem de 1971 que donava suport a programes de transport escolar per tal d'integrar districtes escolar amb segregació de iure (com al Sud) però no amb segregació de facto (com a Delaware). Va dir que els republicans feien servir el transport escolar com a tàctica de la por per guanyar votants blancs del Sud i es va oposar a una esmena constitucional per a prohibir desegregar el transport escolar.[50]

La reacció dels constituents i la possibilitat d'un pla d'integració a Wilmington van fer que Biden s'aliés amb l'oponent dels drets civils el senador Jesse Helms per oposar-se al transport escolar per promoure la desegregació.[51] Biden i altres senadors volien limitar el títol sis de la llei de drets civils de 1964 pel que feia al poder del govern federal de forçar la integració escolar.[49] Després del 1975, Biden va adoptar accions legislatives més fortes per limitar-la.[14] Biden va donar suport a una esmena que prohibia el govern federal de recollir dades sobre la raça dels estudiants i professors, la qual cosa evitaria que retiressin fons als districtes no integrats.[52]

Biden va donar suport a la mesura proposada pel senador Robert Byrd que prohibia l'ús de fons federal per transportar alumnes més enllà de la seva escola més propera. El 1977, una esmena patrocinada per Biden (i signada pel president Carter el 1978)[53] va ser considerada com a violació de la Llei de Drets Civils en un informe de la Comissió de Drets Civils del govern federal.[54] Biden va demanar i obtenir el suport repetidament del senador James Eastland en mesures contra la desegregació.[55]

Candidatura presidencial de 1988[modifica]

Biden a la Casa Blanca el 1987.

El 9 de juny de 1987 anuncià la seva candidatura a la presidència dels Estats Units.[56] Pretenia esdevenir el president més jove des de John F. Kennedy.[23] Quan va començar la campanya, se'l considerava un candidat fort a causa de la seva imatge moderada, la seva habilitat de parlar en públic sense necessitar guió, el seu suport entre baby boomers, la seva postura com a president del Comitè de Justícia del Senat d'oposició a la nominació de Robert Heron Bork al Tribunal Suprem i la seva habilitat de recaptar fons.[10][57]

Va ser acusat de plagiar un discurs de Neil Kinnock, aleshores líder del Partit Laborista del Regne Unit.[58] Encara que Biden havia citat Kinnock en prèvies ocasions no ho feu el debat demòcrata del 23 d'agost ni en una entrevista el 26 d'agost.[59][60][61] Es va descobrir que Biden havia canviat aspectes dels seus orígens familiars per tal de coincidir amb els de Kinnock.[15] També es va descobrir que Biden també havia plagiat d'un discurs de Robert F. Kennedy de 1967 aquell mateix any, una frase del discurs inaugural de John F. Kennedy de 1961 i d'un discurs de Hubert H. Humphrey de 1976 dos anys abans.[62]

Al cap d'uns dies es va fer públic l'incident de plagi de Biden a l'escola de dret.[15] Es va emetre un vídeo en què un resident de Nou Hampshire li preguntava sobre les notes de dret i Biden deia que s'havia graduat entre el 50% millor, que hi havia anat amb una beca i que havia obtingut tres carreres a la universitat, afirmacions falses o exagerades totes.[13] També es va remarcar que Biden havia mentit quan afirmava que s'havia manifestat amb el moviment dels drets civils.[63]

Va retirar la candidatura el 23 de setembre de 1987 dient que la campanya s'havia vist superada per «l'ombra exagerada» d'errors del passat.[64]

Cirurgia cerebral[modifica]

El 1988, Biden va patir dos aneurismes cerebrals, a la banda dreta i esquerra del cervell. Un va requerir operar-lo ja que tenia un risc elevat d'afectar el funcionament del cervell a llarg termini. El febrer de 1988, després de diversos episodis de dolors forts al coll, una ambulància va dur Biden a l'hospital, on li van fer una operació ja que tenia un vessament en un aneurisma intracranial.[65][66] Mentre es recuperava va patir una embòlia pulmonar.[66]

El maig de 1988 li van fer una segona operació per arreglar el segon aneurisme, que no li provocava cap símptoma però que tenia risc d'explotar-li.[66][67] L'hospitalització i recuperació el van mantenir apartat de les seves obligacions de senador durant set mesos.[33]

Comitè Judicial del Senat[modifica]

Biden en una audiència del Comitè Justícia del Senat el 1993.

Biden va ser membre durant molts anys del Comitè de Justícia del Senat dels Estats Units. El va presidir del 1987 al 1995 i en va ser membre ras del 1981 al 1987 i del 1995 al 1997.

Mentre n'era president, Biden va presidir dos de les audiències de confirmació més contensioses pel Tribunal Suprem dels EUA, la de Robert Bork el 1987 i la de Clarence Thomas el 1991.[9] Biden es va oposar a la nominació de Bork ja que Biden creia que la Constitució proveïa drets de llibertat i privadesa més enllà dels explicitats al text i que l'originalisme de Bork no era compatible amb la seva opinió.[68] Biden va presidir els procediments de manera justa i amb bon sentit de l'humor i coratge, malgrat el fracàs de la seva campanya presidencial durant l'audiència.[68] La nominació de Bork va ser rebutjada pel comitè per 9 a 5 vots i pel Senat per 58 a 42 vots.[68][69]

A les audiències de Thomas, Biden va fer preguntes llargues sobre assumptes constitucionals, fins al punt que Thomas s'oblidava de la pregunta alguns cops.[70] La nominació va sortir del comitè sense cap recomanació, amb l'oposició de Biden.[9] Biden va compartir amb el comitè, però no amb el públic, les acusacions d'assetjament sexual d'Anita Hill argumentant que no estava disposada a testificar.[9] Després que hi estigués disposada, Biden no va permetre que testifiquessin altres testimonis com ara Angela Wright o experts en assetjament.[71] Biden va argumentar que intentava preservar el dret a la privadesa de Thomas i la decència de les audiències.[70][71] El Senat va confimar Thomas per 52 a 48 vots, amb el vot negatiu de Biden.[9] Grups legals liberals i de dones han criticat Biden per gestionar malament les audiències i no per no fer prou per donar suport a Hill.[71] L'abril de 2019, Biden va demanar perdó a Hill en una trucada telefònic per com l'havia tractada; després de la conversa, Hill va dir que seguia profundament insatisfeta.[72]

Biden es va involucrar en la redacció de moltes lleis federals de crim. Va propugnar lleis per reduir els crims violents, per prohibir armes d'assalt i per combatre la violència domèstica.[73][74][75] Biden va ser crític amb els actes de Kenneth Starr durant la controvèrsia Whitewater de la dècada de 1990 i durant les investigacions de l'escàndol Lewinsky.[76] Va votar a favor d'absoldre el president Clinton durant l'impeachment.[77] Biden va redactar lleis que crearen un càrrec per supervisar i coordinar les polítiques nacionals de control de drogues i va treballar per aturar l'expansió de drogues com ara el flunitrazepam (droga de violació), l'èxtasi i la ketamina (drogues de festa) i l'androstendiona (esteroide).[9]

Comitè de Relacions Exteriors del Senat[modifica]

Biden amb el president Clinton a Bòsnia el desembre de 1997.

Biden va ser membre durant molts anys del Comitè de Relacions Exteriors del Senat dels Estats Units. El 1997 n'esdevingué membre i el va presidir el gener de 2001 i del juny de 2001 al 2003. Quan els demòcrates van recuperar la majoria al Senat després de les eleccions del 2006, Biden en tornà a ser president.[9] En general té una posició internacionalista liberal en política exterior.[47][78]

Biden en una audiència sobre l'Iraq del Comitè de Relacions Exteriors del Senat el 2007.

Biden va votar en contra de l'autorització de la Guerra del Golf de 1991,[78] juntament amb 45 dels 55 senadors demòcrates; va dir que els EUA duien gairebé tot el pes de la coalició anti-Iraq.[79]

Biden es va interessar per les Guerres Iugoslaves després d'assabentar-se dels abusos serbis durant la Guerra d'Independència de Croàcia de 1991.[47] Una vegada esclatà la Guerra de Bòsnia, Biden va ser dels primers a demanar una política d'aixecament de l'embargament d'armes, entrenar musulmans bosnis, donar suport als bombardejos aeris de l'OTAN i a investigar els crims de guerra.[9][47] L'abril de 1993, Biden va anar una setmana als Balcans i va tenir una reunió tensa de tres hores amb el líder serbi Slobodan Milošević, on Biden li digué que creia que era «un maleït criminal de guerra i que hauria de ser jutjat com a tal».[80] Biden s'ha referit al seu paper en la política balcànica de mitjan 1990 com al seu «moment més orgullós de la seva vida pública» pel que fa a política exterior.[78]

El 1999, durant la Guerra del Kosovo, Biden va donar suport als bombardejos de l'OTAN de 1999 a la República Federal de Iugoslavia i va patrocinar amb John McCain una resolució que demanava que el president Clinton fes servir tota la força necessària, incloses tropes sobre el terreny, per enfrontar-se a les accions a Kosovo de Milošević.[47][78][81]

Biden va donar suport a la guerra de l'Afganistan de 2001 i va dir: «Costi el que costi, ho hem de fer».[82]

Com a president del comitè, Biden va dir el 2002 que Saddam Hussein era una amenaça per la seguretat nacional i que l'única opció era «eliminar-la».[83] L'octubre de 2002 va votar a favor de la invasió de l'Iraq.[78] Com a president del comitè, va convidar testimonis per testificar a favor de l'autorització, que donaren testimonis malinterpretant les intencions, història i estàtus de Saddam i el seu govern sunnita, que era un enemic d'al-Qaida i afirmant que Iraq posseïa armes de destrucció massiva.[84]

Biden dirigint-se als mitjans després d'una reunió amb el primer ministre Ayad Allawi a Bagdad (Iraq) el 2004.

Encara que acabaria sent-ne crític i va dir que el seu paper havia sigut un «error», no va impulsar-ne la retirada dels EUA.[78][80] Va donar suport a finançar-ne l'ocupació però va defensar que la guerra hauria d'incloure més actors internacionals, que es necessitaven més soldats i que l'administració Bush hauria de ser sincera amb el poble americà sobre el cost i durada del conflicte.[9][81] A finals de 2006, la postura de Biden havia canviat considerablement i s'oposava a un increment de tropes el 2007.[78][80] Biden defensava que Iraq s'havia de dividir en una federació de tres estats ètnics.[85] El novembre de 2006, Biden i Leslie H. Gelb, president emèrit del Consell en Relacions Exteriors, van publicar una estratègia exhaustiva per a acabar amb la violència sectària a l'Iraq.[86] El pla no defensava el rumb pres ni la retirada sinó una tercera via: federalitzar l'Iraq i donar als kurds, xiïtes i sunnites espais per respirar a les seves regions.[4] El setembre de 2007, una resolució no vinculant donant-hi suport va ser aprovada però la poca familiaritat amb la idea i la manca de constituència política van fer que no guanyés tracció.[87][86] El lideratge polític iraquià la va denunciar per voler fraccionar de facto el país i l'ambaixada dels EUA a Bagdad va publicar un comunicat distanciant-se'n.[86]

El març de 2004, després d'una reunió amb líder libi Moammar al-Gaddafi, va aconseguir l'alliberament breu de l'activista demòcrata libi i pres polític Fathi Eljahmi.[88][89]

Reputació i pífies[modifica]

Després la seva elecció el 1972, Biden va ser reelegit per sis mandats més al Senat el 1978, 1984, 1990, 1996, 2002 i 2008, normalment obtenint un 60% dels vots.[9] No va tenir cap rival potent; l'aleshores governador Pete du Pont va decidir no presentar-s'hi el 1984.[14] Biden va ser senador junior durant 28 anys ja que l'altre senador, el republicà William Roth, va ser elegit dos anys abans que ell, el 1971. Després que Roth perdés contra Tom Carper el 2000, Biden esdevingué el senador senior. Va esdevenir el senador per Delaware que més anys havia estat al càrrec.[90]

Amb un patrimoni net d'entre 59.000$ i 366.000$ i amb gairebé cap fons externa d'ingressos o inversions, Biden era un dels senadors menys rics.[91][92] Biden va guanyar 15,6 milions de dòlars el 2017-2018.[93] El juliol de 2019, els Biden van dir que els seus actius havien incrementat en entre 2,2 i 8 milions de dòlars gràcies als discursos i a la venda de llibres.[93]

Durant la seva etapa al Senat, Biden va guanyar una reputació per la seva loquacitat i per «ficar la pota».[94][95][96][97][98] Ha sigut un orador i tertulià fort i un invitat freqüent i efectiu a programes de televisió del diumenge al matí.[98] En les aparicions públiques, se'l coneix per desviar-se del guió preparat.[99] El The New York Times va dir que «els filtres febles [de Biden] el feien capaç de deixar anar gairebé qualsevol cosa».[96]

Candidatura presidencial de 2008[modifica]

Logo de la campanya presidencial de Biden

Biden va declarar la seva candidatura a la presidència el 31 de gener de 2007, després de discussions durant mesos.[100]

Durant la campanya, Biden es va centrar en la guerra a l'Iraq i el seu suport a la implementació del pla Biden-Gelb. Va vantar-se de la seva experiència al Senat com a cap de comitès congressionals d'alt nivell i de la seva experiència en política exterior.

Biden va fer comentaris controvertits, com ara el dia del seu discurs de llançament de campanya, on digué referint-se al senador i rival Barack Obama: «Vull dir, tens el primer afroamericà convencional que és eloqüent i brillant i net i atractiu—Vull dir, és un llibre de contes, home».[101]

Biden va compartir avions de campanya amb un dels seus rivals, el senador per Connecticut Chris Dodd, de qui era amic i amb qui buscava estalviar fons pels seus esforços per obtenir la nominació.[102]

En general, Biden va tenir dificultats per recaptar fons, perquè la gent anés als seus mítins i no va guanyar tracció contra les candidatures d'alt perfil d'Obama i la senadora Hillary Clinton;[103] mai va aconseguir superar el 10% d'intenció de vot nacional entre els candidats demòcrates.

En la primera votació el 3 de gener de 2008, Biden va quedar cinquè als caucus d'Iowa, amb menys d'un 1% dels delegats estatals. Es va retirar de la cursa aquella mateixa nit.[104]

La campanya de 2008 va canviar la seva relació amb Obama, que també havia estat al Comitè de Relacions Exteriors encara que no havien estat íntims. Biden envejava l'ascens ràpid d'Obama a celebritat política mentre que Obama el veia com un xerraire i condescendent.[87][105][106] Després de conèixer-se durant el 2007, Obama va valorar l'estil de campanya de Biden i el seu suport entre votants de classe treballadora i Biden va dir que Obama era «una altra història».[105][106]

Candidatura vicepresidencial de 2008[modifica]

Biden en el primer discurs com a candidat vicepresidencial amb Obama a Springfield (Illinois).

Poc després de la retirada de Biden de la cursa presidencial, Obama li va dir en privat que volia trobar-li un lloc important en la seva administració.[107] Biden va rebutjar la primera petició d'Obama de revisar-lo per la posició vicepresidencial, tement que la vicepresidència seria una pèrdua en estatus i influència comparat amb el Senat, però va canviar d'opinió.[87][108] En una entrevista el 22 de juny de 2008, Biden va confirmar que encara que no buscava activament la posició, l'acceptaria si li proposessin.[109] A principis d'agost, Obama i Biden es va reunir en secret per discutir-ne la possibilitat i van desenvolupar una relació de respecte i confiança mútua.[106][107]

El 22 d'agost de 2008, Obama va anunciar que Biden seria el candidat a la vicepresidència.[110] Segons el New York Times, Obama pretenia afegir experiència en política exterior i seguretat nacional a la candidatura—i no ajuda per guanyar un estat clau o emfatitzar el missatge de «canvi».[111] Altres van destacar que Biden tenia suport entre la classe mitjana i els treballadors de coll blau, així com la disposició d'atacar el nominat republicà John McCain, que Obama no se sentia còmode atacant.[106][112] Quan va acceptar l'oferta d'Obama, Biden va descartar presentar-se a la presidència el 2016.[107]

Biden parlant a la Convenció Nacional Demòcrata de 2008 a Denver (Colorado).

Biden va rebre la nominació demòcrata com a candidat vicepresidencial el 27 d'agost, durant la tercera nit de la Convenció Nacional Demòcrata de 2008 a Denver (Colorado).[113]

La campanya vicepresidencial de Biden va rebre poca atenció dels mitjans ja que estaven més centrats en la seva rival republicana, la governadora d'Alaska Sarah Palin.[96][114] Biden va centrar-se en fer campanya en zones en mala situació econòmica dels estats clau i va intentar convèncer els demòcrates de coll blau, en especial aquells que havien donat suport a Hillary Clinton.[87][96] Biden va atacar McCain encara que tenien una relació d'anys ha i va dir que «aquell home que jo coneixia, ja no hi és. M'entristeix profundament».[96] El 2 d'octubre de 2008, Biden va participar en el debat vicepresidencial amb Palin a la Universitat Washington a St. Louis. Les enquestes posteriors indicaren que Palin havia excedit les expectatives de molts votants però que Biden havia guanyat el debat.[4] El 5 d'octubre, Biden va suspendre els actes de campanya per uns quants dies a causa de la mort de la seva sogra.[115] Durant els últims dies de la campanya, es va centrar en zones menys poblades, amb població d'edat avançada i en situació econòmica dolenta d'estats claus com ara Florida, Ohio i Pennsilvània, on les enquestes indicaven que era popular i on Obama no havia fet campanya o no havia tingut bons resultats a les primàries.[116][117][118] També va fer campanya en estats típicament republicans, així com en zones amb una població catòlica nombrosa.[118]

Biden va mantenir els discursos concisos i va evitar cap comentari fora de to, seguint les instruccions de la campanya d'Obama.[116][117] En privat, els comentaris de Biden frustraven Obama i un cop va preguntar: «Quants cops ha de dir alguna cosa estúpida?».[105] Les relacions entre les dues campanyes es van tensar durant un mes fins que Biden es disculpà en una trucada amb Obama.[105] En públic, l'estratega d'Obama David Axelrod va dir que l'alta popularitat de Biden (60% favorable comparada amb el 44% de la seva rival republicana Sarah Palin segons Pew Research Center)[116] compensava els comentaris desafortunats de Biden.[119]

El 4 de novembre de 2008, Obama va ser elegit president i Biden, vicepresident.[120] La seva candidatura va guanyar 365 vots del col·legi electoral (la candidatura de McCain i Palin en va guanyar 173) i el 53% del vot popular.[121][122]

Biden també va guanyar les eleccions a senador per Delaware, a les quals s'hi havia presentat.[123] Biden va prendre possessió com a senador per 7è mandat consecutiu el 6 de gener de 2009 i el 15 de gener va emetre el seu últim vot al Senat.[124][125] Aquell mateix dia va dimitir per tal de poder esdevenir vicepresident i en el seu discurs de comiat al Senat, on hi havia passat la major part de la vida adulta va dir que «cada cosa bona que he vist passar aquí, cada pas coratjós fet durant els més de 36 anys que hi he sigut, no han vingut de la pressió dels grups d'interès, sinó de la maduració de relacions personals».[126]

Vicepresidència dels Estats Units (2009–2017)[modifica]

Transició post-electoral[modifica]

El vicepresident electe Joe Biden amb el vicepresident sortint Dick Cheney.

Després de les eleccions de 2008, Biden va ser nomenat president de l'equip de transició del president electe Barack Obama. Durant el període de transició de l'administració Obama, Biden va dir que assistia a reunions diàries amb Obama i que McCain encara era amic seu.[127] El Servei Secret s'hi referia com a "Celta", en refèrencia a les seves arrels irlandeses.[128]

Va intentar eliminar algun dels papers assumits pel seu predecessor Dick Cheney,[129] que s'havia establert com a centre autònom de poder.[87] Així mateix, Biden va dir que no emularia cap altre vicepresidència, sinó que buscaria aconsellar Obama en les decisions més crítiques.[130] Va estar involucrat de prop en els nomenaments del gabinet durant la transició.[130]

En l'últim acte com a president del Comitè de Relacions Exteriors, Biden va anar de viatge a l'Iraq, l'Afganistan i el Pakistan durant la segona setmana del gener de 2009, on es reuní amb els líders d'aquests països.[131]

Primer mandat (2009–2013)[modifica]

Biden prenenent possessió de la vicepresidència davant el jutge del Tribunal Suprem John Paul Stevens.

El migdia del 20 de gener de 2009, Biden esdevingué el 47è vicepresident dels Estats Units, prenent possessió del càrrec davant del jutge de la Cort Suprema John Paul Stevens.[132] És el primer vicepresident de Delaware i el primer catòlic romà en ocupar el càrrec.[133][134]

Biden va tenir un paper clau en guanyar el suport del Senat a diverses propostes legislatives importants i va ser un dels factors principals en el canvi de partit del senador Arlen Specter.[135] Biden es va oposar a enviar 21.000 tropes addicionals a la guerra de l'Afganistan però va perdre el debat intern contra la secretària d'estat Hillary Clinton.[136] El seu escepticisme va ser considerat valuós a l'administració i el 2009 les seves opinions van guanya influència mentre Obama reconsiderava la seva estratègia a l'Afganistan.[108]

Biden visitava l'Iraq cada dos mesos i va ser l'encarregat de transmetre missatges de l'administració Obama al lideratge iraquià sobre el progrés que s'hi esperava.[87][108] Biden va rebre l'encàrrec de supervisar la política sobre l'Iraq i va dir que l'Iraq «podria ser un dels èxit d'aquesta administració».[137] El 2012, Biden ja hi havia anat vuit vegades però la seva supervisió de l'Iraq va disminuir amb la sortida de les tropes estatunidenques el 2011.[138]

Biden també va ser l'encarregat de supervisar la despesa en infraestructures del paquet d'estímul d'Obama que pretenia ajudar a contrarestar la recessió i va insistir que només els projectes mereixedors de finançament n'havien de rebre.[139]

Membres de l'administració Obama van dir que el paper de Biden a la Casa Blanca era el de discrepar i forçar els altres a defensar les seves postures.[140]

El president Barack Obama amb el vicepresident Biden al despatx oval de la Casa Blanca.

Biden va fer campanya intensament a les eleccions de mig mandat de 2010 i va mantenir una actitud d'optimisme malgrat les prediccions de pèrdues importants pel partit.[141] Les bones relacions de Biden amb congressistes republicans van esdevenir més importants i van ajudar en l'aprovació d'un paquet de mesures que incloïa l'extensió temporal de la baixada d'impostos de Bush.[142][143][144]

En política exterior, Biden va donar suport a la intervenció militar encapçalada per l'OTAN a Líbia el 2011.[145] Ha donat suport a establir relacions econòmiques més estretes amb Rússia.[146]

Biden va dirigir les negociacions entre el Congrés i la Casa Blanca sobre els límits de despesa federals, per delegació d'Obama, i la seva bona relació amb el líder republicà Mitch McConnell va permetre arribar a un acord.[147][148][149][150]

Alguns mitjans han suggerit que Biden es va oposar a tirar endavant la missió per matar Ossama bin Laden el maig de 2011 per evitar que si fallava no afectés negatives les possibilitats de reelecció de Barack Obama.[151][152]

Reelecció[modifica]

Retrat oficial del president Obama i el vicepresident Biden del juny de 2012.

L'octubre de 2010, Biden va dir que Obama li havia demanat que es presentés amb ell a les eleccions presidencials de 2012.[141] Amb una popularitat en declivi, l'equip d'Obama va fer enquestes secretes a finals de 2011 sobre la possibilitat de substituir Biden per Hillary Clinton com a candidata.[153] Aquesta idea es va abandonar quan els resultats no van mostrar cap millora per Obama i els treballadors de la Casa Blanca van dir que Obama mai l'havia considerada.[153][154]

El maig de 2012, Biden va anunciar que estava completament còmode amb els matrimonis entre persones del mateix sexe,[155] la qual cosa va fer que Obama hi anunciés el seu suport abans del que la seva campanya havia previst.[156][157] L'incident va mostrar que Biden tenia dificultats en seguir la disciplina de missatge.[157] La campanya d'Obama considerava Biden com un polític proper que podia connectar amb els electors desafectes, els treballadors de coll blau i els habitants de zones rurals i va tenir una agenda d'actes extensa en estats claus quan la campanya de reelecció d'Obama va començar la primavera de 2012.[158] Segons Los Angeles Times, «La majoria de candidats repeteixen el mateix discurs als actes de campanya, fent que els periodistes i fins i tot el públic s'adormi. Però durant els discurs de Biden, hi pot haver una dotzena de moments en què els responsables de premsas'encongeixen i fan que els periodistes es mirin entre ells amb diversió i confusió».[159]

Biden va ser nominat oficialment per un segon mandat com a vicepresident el 6 de setembre a la Convenció Nacional Demòcrata a Charlotte (Carolina del Nord).[160] Es va enfrontar al congressista Paul Ryan, el seu homòleg republicà, al debat vicepresidencial de l'11 d'octubre a Danville (Kentucky). Hi va defensar l'obra de govern d'Obama de manera emocional i va atacar enèrgicament la candidatura republicana, tot intentant recuperar l'impuls que havien perdut després del primer debat de feia una setmana entre Obama i Mitt Romney, el candidat republicà.[161][162]

El 6 de novembre de 2012, Obama i Biden van ser reelegits per un segon mandat. La seva candidatura va guanyar 332 vots del col·legi electoral (la de Romney i Ryan, 206) i un 51% del vot popular.[163][164]

El desembre de 2012, Biden es va encarregar del grup de treball per abordar les causes de la violència amb armes als Estats Units arran del tiroteig de l'Escola Primària de Sandy Hook.[165] La seva relació amb el líder republicà al Senat, Mitch McConnell va ser important mentre es negociava ampliar el sostre de despesa.[166][167] L'acord va fer permanents les rebaixes fiscals de Bush però va incrementar els impostos a les rendes altes.[167]

Segon mandat (2013–2017)[modifica]

Biden amb el primer ministre turc Ahmet Davutoğlu el 31 de desembre de 2014.

Biden va prendre possessió per un segon mandat el 20 de gener de 2013 en una cerimònia a la seva residència oficial presidida per la jutge del Tribunal Suprem Sonia Sotomayor (la cerimònia pública tingué lloc l'endemà).[168]

Va continuar al capdavant, com després del tiroteig a Sandy Hook, mentre l'administració Obama signava ordres executives i proposava noves mesures de control d'armes,[74] que no van ser aprovades.[169] El líder de la majoria demòcrata al Senat Harry Reid i altres líders demòcrates el van deixar fora de les negociacions per incrementar el sostre del deute el 2013 ja que creien que havia cedit massa en les negociacions d'anys anteriors.[170][171]

Des del gener de 2014, Biden va copresidir un grup de treball per protegir els estudiants de l'assetjament sexual.[172] En un discurs a la Universitat de Nou Hampshire, Biden va dir: «No vol dir no, tant si estàs ebri com sobri. No vol dir no tant si estàs al llit, en una residència d'estudiants o al carrer. No vol dir no encara que hagis dit que sí d'un principi i ara t'ho hagis repensat. No vol dir no.»[173][174] Biden va estar a favor d'armar els lluitadors rebels de Síria.[175] Mentre l'Iraq s'enfonsava el 2014, es va prestar atenció al pla de federalització Biden-Gelb de 2006, i alguns experts van dir que Biden havia tingut tota la raó.[176][177] Biden va dir que els EUA seguirien l'Estat Islàmic «fins a les reixes de l'infern».[178] L'octubre de 2014 va dir que Turquia, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units havien «entregat centenars de milions de dòlars i desenes de milers de tonelades d'armament a qualsevol que lluités contra Al-Àssad; tret que els hi subministraven a al-Nusra, al-Qaida i altres elements gihadistes vinguts d'arreu del món».[179]

El 2015, una sèrie de juraments i altres actes on Biden havia col·locat les mans sobre dones i nenes i els parlà de prop va atraure l'atenció tant dels mitjans com de les xarxes socials.[180][181]

El 8 de desembre de 2015 va parlar davant el parlament d'Ucraïna a Kíev en una de les seves moltes visites per establir les ajudes i la política dels EUA a Ucraïna.[182][183]

El 2015, el president de la Cambra de Representants John Boehner i el líder de la majoria del Senat Mitch McConell van convidar el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu a dirigir-se a una sessió conjunta del Congrés sense notificar-ho a l'administració Obama. Aquesta falta protocolària va fer que Biden i 50 congressistes demòcrates no assistissin al discurs de Netanyahu.[184] El març del 2016, Biden va parlar a la conferència de polítiques de l'AIPAC a Washington DC i va dir que «estem tots units en el vostre compromís tenaç—i vull dir literalment tenaç—per la supervivència, la seguretat i l'èxit de l'Estat Jueu d'Israel».[185]

Mort de Beau Biden[modifica]

El 30 de maig de 2015, Beau Biden va morir als 46 anys a causa d'un tumor cerebral que feia anys que tenia. En un comunicat, l'oficina del vicepresident va dir que «tota la família Biden està tan trista que no té paraules». La gravetat de la malaltia no s'havia fet pública i Biden havia reduït la seva activitat pública per tal de passar més temps amb Beau. Abans de morir, Beau havia estat considerat el capdavanter en la cursa per la nominació demòcrata per governador de Delaware de 2016.[186][187]

Paper en la campanya presidencial de 2016[modifica]

El 21 d'octubre de 2015, Biden va anunciar que no es presentaria a les eleccions presidencials des del Roserar de la Casa Blanca al costat de la seva muller i el president Obama.[188]

Després que Obama donés suport a Clinton el 9 de juny de 2016, Biden li donà suport aquell mateix dia.[189]

Post vicepresidència (2017–actualitat)[modifica]

Biden amb Chuck Schumer, Barack Obama i Donald Trump el gener de 2017.

El 2017 Biden va esdevenir professor Benjamin Franklin de Pràctica Presidencial a la Universitat de Pennsilvània, on se centraria en política exterior, diplomàcia i seguretat nacional. Ho compaginà amb la presidència del Centre Penn Biden per a la Diplomàcia i la Implicació Global. També volia dedicar-se a la lluita contra el càncer i l'anomenà «l'única cosa bipartidista que queda a Amèrica» el març de 2017.

El 2017, en un article a la revista Foreign Policy,[190] Biden va afirmar que el president rus Vladímir Putin va interferir en diversos processos electorals d'Occident com ara en el referèndum d'independència de Catalunya de 2017.[191]

Biden havia estat amic íntim del senador John McCain durant més de 30 anys. El 2018, McCain va morir amb 81 anys a causa d'un tumor cerebral, com Beau Biden. Biden va pronunciar un elogi al servei funerari de McCain a Phoenix (Arizona), que obrí amb les paraules «El meu nom és Joe Biden. Sóc un demòcrata. I estimava en John McCain» i on s'hi referí com a «germà». Biden també va portar el fèretre de McCain al servei memorial a la Catedral Nacional de Washington juntament amb Warren Beatty i Michael Bloomberg.

Candidatura presidencial de 2020[modifica]

Especulacions i anunci[modifica]

Fitxer:Joe Biden kickoff rally maig 2019.jpg
Biden al primer míting de campanya el maig de 2019 a Filadèlfia (Pennsilvània)

Entre el 2016 i el 2019, els mitjans de comunicació mencionaven Biden com a candidat presidencial probable el 2020.[192] Quan li preguntaren si s'hi presentaria, donava respostes variades i ambivalents, i digué «mai diguis mai».[193] En un punt va suggerir que no veia una situació en què es tornaria a presentar però al cap d'uns dies va dir «em presentaré si puc caminar».[193][194] Es va formar un comitè d'acció política anomenat Time for Biden el gener de 2018 amb l'objectiu que Biden entrés a la cursa.[195]

Biden va dir que decidiria si es presentava o no abans del gener de 2019,[196] però no va fer cap anunci. Els amics deien que estava «molt a punt de dir que sí» però el preocupava l'efecte que una altra candidatura presidencial podria tenir en la seva família i reputació així com problemes de recaptació de fons i percepcions sobre la seva edat i centrisme.[197] Per altra banda, el seu «sentit del deure», l'ofensa de la presidència de Trump, la manca d'experiència en política exterior dels altres candidats i el seu desig de promoure un «progressisme constructor de ponts» el van esperonar a presentar-s'hi.[197] El 25 d'abril de 2019 va anunciar la seva candidatura a la presidència dels Estats Units.[198] Va escollir Filadèlfia (Pennsilvània) com a seu de campanya.[199]

Al·legacions de contacte físic inapropiat[modifica]

Biden ha estat acusat de contactes físics inapropiats amb dones en actes públics com ara fent abraçades, petons, subjectant i col·locant la mà a les espatlles.[200][201] S'ha descrit a ell mateix com a «polític tàctil» i va admetre que aquest comportament li havia ocasionat problemes.[202]

El març de 2020, Tara Reade va acusar Biden d'agressió sexual;[203] tant Biden com la campanya van negar les acusacions.[204][205]

Campanya[modifica]

El 15 de juliol de 2019, la Biden Cancer Initiative anuncià que deixaria de funcionar en el futur més proper. Biden i la seva muller n'havien abandonat la junta el mes d'abril com a precaució ètica abans de l'inici de la campanya presidencial.[206]

El setembre de 2019, es va fer públic que el president Trump havia pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski perquè investigués la suposada mala conducta de Joe Biden i el seu fill Hunter Biden.[207] Malgrat les acusacions, a data de setembre de 2019, no hi havia proves de mala conducta dels Biden.[208] La premsa en general va interpretar la pressió perquè se'ls investigués com a maniobra per tal de perjudicar les possibilitats de Biden de guanyar la presidència, la qual cosa va desembocar en un escàndol polític i en l'impeachment de Trump per la Cambra de Representants.[209]

Del 2019 ençà, el president Trump i aliats van acusar Biden falsament de fer despatxar el fiscal general ucraïnès Víktor Xokin perquè estava investigant Burisma Holdings, empresa en la qual treballava Hunter Biden.[209] Biden va ser acusat de congelar mil milions de dòlars en ajudes a Ucraïna.[209] El 2015, l'aleshores vice-president Biden va pressionar el parlament ucraïnès perquè cessés Xokin ja que els Estats Units, la Unió Europea i altres organitzacions internacionals el consideraven corrupte i inefectiu i no estava investigant assertivament Burisma.[207] La retenció dels mil milions de dòlars en ajudes formava part d'aquesta política oficial.

Biden a Nevada.

Durant el 2019, Biden liderava els seus rivals demòcrates en les enquestes nacionals i se'l considerava el capdavanter en les primàries demòcrates.[210] No obstant, va acabar quart als caucus d'Iowa i,[211] al cap de vuit dies, cinquè a les primàries de Nou Hampshire.[212] Va obtenir un resultat millor als caucus de Nevada, assolint el 15% necessari per obtenir delegats, però va quedar 21,6 punts per darrere de Sanders.[213] Després d'apel·lar als votants negres durant la campanya i al debat de Carolina del Sud, Biden va guanyar-ne les primàries per més de 28 punts.[214] Després de la retirada dels candidats de centre-esquerra Pete Buttigieg i Amy Klobuchar i que aquests li donessin suport, va rebre grans victòries al superdimarts del 3 de març.[215] Biden va guanyar 10 de les 15 primàries que s'hi celebraren, incloent-hi les d'Alabama, Arkansas, Maine, Massachusetts, Minnesota, Carolina del Nord, Oklahoma, Tennessee, Texas i Virgínia, la qual cosa el posà al capdavant.[216] Elizabeth Warren i Mike Bloomberg es van retirar al cap de poc,[217][218] i Biden va ampliar el seu marge amb victòries contra Sanders en quatre estats (Idaho, Michigan, Mississippi i Missouri) el 10 de març.[219]

Arran de la suspensió de la campanya de Sanders el 8 d'abril de 2020, Biden va esdevenir el presumpte nominat del Partit Demòcrata per les eleccions presidencials.[220] El 13 d'abril, Sanders va donar suport a Biden en un debat en línies des de llurs cases.[221] L'expresident Barack Obama li va donar suport l'endemà.[222] Biden va superar el llindar de 1.991 delegats necessaris per assegurar-se la nominació del partit el juny de 2020.[223] L'11 d'agost de 2020, Biden va anunciar que la senadora per Califòrnia Kamala Harris era la seva tria per la nominació demòcrata per a la vicepresidència.[224]

El 18 d'agost va rebre oficialment la nominació demòcrata a la presidència dels Estats Units.[225][226]

Honors[modifica]

Historial electoral[modifica]

Resultats electorals
Any Càrrec Partit Vots per Biden % Oponent Partit Vots %
1970 Conseller de comtat Symbol OK.svg1 Demòcrata 10.573 55% Lawrence T. Messick Republicà 8.192 43%
1972 Senador Symbol OK.svg1 Demòcrata 116.006 50% J. Caleb Boggs Republicà 112.844 49%
1978 Symbol OK.svg1 Demòcrata 93.930 58% James H. Baxter Jr. Republicà 66.479 41%
1984 Symbol OK.svg1 Demòcrata 147.831 60% John M. Burris Republicà 98.101 40%
1990 Symbol OK.svg1 Demòcrata 112.918 63% M. Jane Brady Republicà 64.554 36%
1996 Symbol OK.svg1 Demòcrata 165.465 60% Raymond J. Clatworthy Republicà 105.088 38%
2002 Symbol OK.svg1 Demòcrata 135.253 58% Raymond J. Clatworthy Republicà 94.793 41%
2008 Symbol OK.svg1 Demòcrata 257.484 65% Christine O'Donnell Republicà 140.584 35%
2008 Vicepresident Symbol OK.svg1 Demòcrata 69.498.516

365 vots electorals (270 necessaris)

53% Sarah Palin Republicà 59.948.323

173 vots electorals

46%
2012 Symbol OK.svg1 Demòcrata 65.915.795

332 vots electorals (270 necessaris)

51% Paul Ryan Republicà 60.933.504

206 vots electorals

47%
2020 President Demòcrata 74.857.880

290 vots electorals (270 necessaris)

50% Donald Trump Republicà 70.598.535

214 vots electorals

47%

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joe Biden elected president». CNN, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  2. «US Election 2020: Joe Biden wins the presidency». BBC News, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  3. «Biden wins presidency, ending four tumultuous years under Trump». The New York Times, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Witcover, Jules.. Joe Biden : a life of trial and redemption. 1st ed. Nova York: William Morrow/HarperCollins, 2010. ISBN 978-0-06-179198-7. 
  5. Chase, Randall. «Vice President Biden's mother, Jean, dies at 92» (en anglès). WITN, 09-01-2010.
  6. «Joseph Biden Sr., 86, the father of the senator» (en anglès). The Baltimore Sun, 03-09-2002. [Consulta: 12 agost 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Broder, John M. «Father’s Tough Life an Inspiration for Biden» (en anglès). The New York Times, 23-10-2008. ISSN: 0362-4331.
  8. 8,0 8,1 «Biden's Scranton childhood left lasting impression» (en anglès). Fox News, 27-08-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Barone, Michael.. The almanac of american politics 2008 : the senators, the representatives and the governors: their records and election results, their states and districts. Washington, D.C.: National Journal Group, 2007. ISBN 0-89234-117-3. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Taylor, Paul, 1949-. See how they run : electing the president in an age of mediaocracy. 1st ed. Nova York: Knopf, 1990. ISBN 0-394-57059-6. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Timeline of Biden's life and career» (en anglès). San Francisco Chronicle, 23-08-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  12. Bumiller, Elisabeth «Biden Campaigning With Ease After Hardships» (en anglès). The New York Times, 14-12-2007. ISSN: 0362-4331.
  13. 13,0 13,1 Dionne Jr, E. J. «Biden Admits Errors and Criticizes Latest Report» (en anglès). The New York Times, 22-09-1987. ISSN: 0362-4331.
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 Moritz, Charles. Current biography yearbook, 1987. Nova York: H.W. Wilson, 1988. 
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Dionne Jr, E. J. «Biden Admits Plagiarism in School But Says It Was Not 'Malevolent'» (en anglès). The New York Times, 18-09-1987. ISSN: 0362-4331.
  16. 16,0 16,1 Greenberg, David. «Why Biden's plagiarims shouldn't be forgotten.» (en anglès). Slate, 25-08-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  17. 17,0 17,1 «BIDEN, Joseph Robinette, Jr. (Joe) (1942-)» (en anglès). Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 12 agost 2020].
  18. Chase, Randall. «Biden got 5 draft deferments during Nam, as did Cheney» (en anglès). Newsday, 01-09-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  19. Romano, Lois «JOE BIDEN THE POLITICS OF BELIEF» (en anglès). Washington Post, 09-06-1987. ISSN: 0190-8286.
  20. Biden, Joseph R. Jr. «Letter to National Stuttering Association Chairman» (PDF) (en anglès), 09-07-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  21. «Joe Biden's childhood struggle with a stutter: How he overcame it and how it shaped him» (en anglès). Los Angeles Times, 16-09-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
  22. Leibovich, Mark. «Riding the Rails With Amtrak Joe» (en anglès). The New York Times, 16-09-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 Leubsdorf, Carl. «Lifelong ambition led Joe Biden to Senate, White House aspirations» (en anglès). Dallas Morning News, 19-09-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  24. Barrett, Laurence I. «Campaign Portrait, Joe Biden: Orator for the Next Generation» (en anglès). Time, 22-06-1987. ISSN: 0040-781X.
  25. Doyle, Nancy Palmer. «Joe Biden: “Everyone Calls Me Joe”» (en anglès). Washingtonian (DC), 01-02-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  26. Harriman, Jane. «Joe Biden: Hope for Democratic Party in '72?» (en anglès). The News Journal, 31-12-1969. [Consulta: 12 agost 2020].
  27. «Joe Biden» (en anglès). The Washington Post, 22-10-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  28. 28,0 28,1 Naylor, Brian. «Biden's Road to Senate Took Tragic Turn» (en anglès). NPR, 08-10-2007. [Consulta: 12 agost 2020].
  29. 29,0 29,1 Levey, Noam M. «Biden's regular Joe side» (en anglès). Los Angeles Times, 24-08-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  30. «Oath Solemn» (en anglès). Spokane Daily Chronicle, 06-01-1973. [Consulta: 13 agost 2020].
  31. «U.S. Senate: Youngest Senator» (en anglès). Senat dels Estats Units. [Consulta: 13 agost 2020].
  32. Byrd, Robert C.; Wolff, Wendy. Senate, 1789-1989, V. 4: Historical Statistics, 1789-1992 (en anglès). Government Printing Office, 1993-10, p. 285. ISBN 978-0-16-063256-3. 
  33. 33,0 33,1 Woodward, Calvin. «V.P. candidate profile: Sen. Joe Biden» (en anglès). The Seattle Times, 23-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  34. Seelye, Katharine Q. «Jill Biden Heads Toward Life in the Spotlight» (en anglès). The New York Times, 24-08-2008. ISSN: 0362-4331.
  35. Biden, Joseph R. Promises to keep : on life and politics (en anglès). Nova York: Random House, 2007, p. 113. ISBN 978-1-4000-6536-3. 
  36. Dart, Bob. «Bidens met, forged life together after tragedy» (en anglès). Orlando Sentinel, 24-10-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  37. Biden, Joseph R. Promises to keep : on life and politics (en anglès). Nova York: Random House, 2007, p. 117. ISBN 978-1-4000-6536-3. 
  38. «Ashley Biden and Howard Krein» (en anglès). The New York Times, 03-06-2012. ISSN: 0362-4331.
  39. Gibson, Ginger. «Parishioners not surprised to see Biden at usual Mass» (en anglès) p. A12. The News Journal, 25-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  40. «200 Faces for the Future» (en anglès). Time, 15-07-1974. [Consulta: 13 agost 2020].
  41. Kelley, Kitty. «Death and the All-American Boy» (en anglès). The Washingtonian, 01-06-1974. [Consulta: 13 agost 2020].
  42. Herndon, Astead W.; Martin, Jonathan «On King Holiday, Democrats Convey Hope, Remorse and Invective Against Trump» (en anglès). The New York Times, 21-01-2019. ISSN: 0362-4331.
  43. Martin, Jonathan; Burns, Alexander «Biden in 2020? Allies Say He Sees Himself as Democrats' Best Hope» (en anglès). The New York Times, 06-01-2019. ISSN: 0362-4331.
  44. Epstein, Reid J.; Lerer, Lisa «Joe Biden Has Tense Exchange Over L.G.B.T.Q. Record» (en anglès). The New York Times, 20-09-2019. ISSN: 0362-4331.
  45. Del, Jose A.. «Sanders attacks Biden's record on gay rights and women's issues» (en anglès). The Washington Post. [Consulta: 13 agost 2020].
  46. «U.S. Senate Roll Call Votes 104th Congress - 2nd Session» (en anglès). Senat dels Estats Units. [Consulta: 13 agost 2020].
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 Gordon, Michael R. «In Biden, Obama chooses a foreign policy adherent of diplomacy before force» (en anglès). The New York Times, 24-08-2008. ISSN: 0362-4331.
  48. Salacuse, Jeswald W. Leading leaders : how to manage smart, talented, rich, and powerful people (en anglès). Nova York: American Management Association, 2005, p. 144. ISBN 978-0-8144-2900-6. 
  49. 49,0 49,1 Gadsden, Brett. «Here’s How Deep Biden's Busing Problem Runs» (en anglès). Politico, 05-05-2019. [Consulta: 14 agost 2020].
  50. Gadsden, Brett V. A northern state with southern exposure : Delaware school desegregation and the myth of American sectionalism (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2012, p. 214. ISBN 978-0-8122-0797-2. 
  51. Gadsden, Brett V. A northern state with southern exposure : Delaware school desegregation and the myth of American sectionalism (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2012, p. 2-3. ISBN 978-0-8122-0797-2. 
  52. Gadsden, Brett V. A northern state with southern exposure : Delaware school desegregation and the myth of American sectionalism (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2012, p. 220-221. ISBN 978-0-8122-0797-2. 
  53. Raffel, Jeffrey A. Historical dictionary of school segregation and desegregation : the American experience (en anglès). Westport, Conn.: Greenwood Press, 1998, p. 90. ISBN 0-313-00773-X. 
  54. Bartning, Delores de la Torre. «Desegregation of the Nation's Public Schools: A Status Report» (PDF) (en anglès). Comissió de Drets Civils, febrer 1979.
  55. Zeleny, Jeff. «Letters from Joe Biden reveal how he sought support of segregationists in fight against busing» (en anglès). CNN, 28-06-2019. [Consulta: 14 agost 2020].
  56. «El vicepresident Joe Biden anuncia que no concorrerà a les primàries del Partit Demòcrata». CCMA, 21-10-2015. [Consulta: 6 desembre 2015].
  57. Toner, Robin «Biden, Once the Field's Hot Democrat, Is Being Overtaken by Cooler Rivals» (en anglès). The New York Times, 31-08-1987. ISSN: 0362-4331.
  58. Dowd, Maureen «Biden's Debate Finale: An Echo From Abroad» (en anglès). The New York Times, 12-09-1987. ISSN: 0362-4331.
  59. Randolph, Eleanor «Plagiarism Suggestion Angers Biden's Aides» (en anglès). Washington Post, 13-09-1987, pàg. A6. ISSN: 0190-8286.
  60. Risen, James; Shogan, Robert. «Differing Versions Cited on Source of Passages : Biden Facing New Flap Over Speeches» (en anglès). Los Angeles Times, 16-09-1987. [Consulta: 12 agost 2020].
  61. Germond, Jack W. (Jack Worthen), 1928-2013.. Whose broad stripes and bright stars? : the trivial pursuit of the presidency, 1988. New York, NY: Warner Books, 1989. ISBN 0-446-51424-1. 
  62. Dowd, Maureen «Biden Is Facing Growing Debate On His Speeches» (en anglès). The New York Times, 16-09-1987. ISSN: 0362-4331.
  63. Flegenheimer, Matt «Biden's First Run for President Was a Calamity. Some Missteps Still Resonate.» (en anglès). The New York Times, 03-06-2019. ISSN: 0362-4331.
  64. Dionne Jr, E. J. «From 1987: Biden Withdraws Bid for President in Wake of Furor» (en anglès). The New York Times, 24-09-1987. ISSN: 0362-4331.
  65. Altman, Lawrence K.; M.d «THE DOCTORS WORLD; Subtle Clues Are Often The Only Warnings Of Perilous Aneurysms» (en anglès). The New York Times, 23-02-1988. ISSN: 0362-4331.
  66. 66,0 66,1 66,2 Altman, Lawrence K.; M.D «Many Holes in Disclosure of Nominees' Health» (en anglès). The New York Times, 19-10-2008. ISSN: 0362-4331.
  67. Ap «Biden Resting After Surgery For Second Brain Aneurysm» (en anglès). The New York Times, 04-05-1988. ISSN: 0362-4331.
  68. 68,0 68,1 68,2 Greenhouse, Linda; Times, Special To the New York «Washington Talk: The Bork Hearings; For Biden: Epoch of Belief, Epoch of Incredulity» (en anglès). The New York Times, 08-10-1987. ISSN: 0362-4331.
  69. «Senate's Roll-Call On the Bork Vote» (en anglès). The New York Times, 24-10-1987. ISSN: 0362-4331.
  70. 70,0 70,1 Mayer, Jane.. Strange justice : the selling of Clarence Thomas (en anglès). Boston: Houghton Mifflin, 1994, p. 213, 218, 336. ISBN 0-395-63318-4. 
  71. 71,0 71,1 71,2 Phillips, Kate. «Biden and Anita Hill, Revisited» (en anglès). The New York Times, 23-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  72. Stolberg, Sheryl Gay; Hulse, Carl «Joe Biden Expresses Regret to Anita Hill, but She Says ‘I’m Sorry’ Is Not Enough» (en anglès). The New York Times, 25-04-2019. ISSN: 0362-4331.
  73. Fifield, Anna. «Biden faces key role in second term» (en anglès). Financial Times, 04-01-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  74. 74,0 74,1 Scherer, Michael «America’s New Gunfight: Inside the Campaign to Avert Mass Shootings» (en anglès). Time, 16-01-2013. ISSN: 0040-781X.
  75. «Biden: Men who don't stop violence against women are “cowards”» (en anglès). The Denver Post, 19-09-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  76. Barone, Michael.. The almanac of American politics, 2000 : the senators, the representatives, and the governors : their records and election results, their states and districts. Washington, D.C.: National Journal, 1999. ISBN 0-8129-3193-9. 
  77. «How the senators voted on impeachment» (en anglès). CNN, 12-02-1999. [Consulta: 13 agost 2020].
  78. 78,0 78,1 78,2 78,3 78,4 78,5 78,6 Richter, Paul; Levey, Noam M. «On foreign policy, he's willing to go his own way» (en anglès). Los Angeles Times, 24-08-2008. [Consulta: 14 agost 2020].
  79. Clymer, Adam; Times, Special To the New York «Confrontation in the Gulf; Congress Acts to Authorize War in Gulf; Margins Are 5 Votes in Senate, 67 in House» (en anglès). The New York Times, 13-01-1991. ISSN: 0362-4331.
  80. 80,0 80,1 80,2 Kessler, Glenn «Biden Played Less Than Key Role in Bosnia Legislation» (en anglès). The Washington Post, 07-10-2008. ISSN: 0190-8286.
  81. 81,0 81,1 Holmes, Elizabeth «Biden, McCain Have a Friendship -- and More -- in Common» (en anglès). Wall Street Journal, 26-08-2008. ISSN: 0099-9660.
  82. Crowley, Michael «Hawk Down». The New Republic, 24-09-2009. ISSN: 0028-6583.
  83. Russert, Tim. «MTP Transcript for abril 29, 2007» (en anglès). Meet the Press, 29-04-2007. [Consulta: 14 agost 2020].
  84. Weisbrot, Mark. «Joe Biden championed the Iraq war. Will that come back to haunt him now?» (en anglès). The Guardian, 18-02-2020. [Consulta: 14 agost 2020].
  85. Shanker, Thom «Divided They Stand, but on Graves» (en anglès). The New York Times, 19-08-2007. ISSN: 0362-4331.
  86. 86,0 86,1 86,2 Parker, Ned; Salman, Raheem. «U.S. vote unites Iraqis in anger» (en anglès). Los Angeles Times, 01-10-2007. [Consulta: 14 agost 2020].
  87. 87,0 87,1 87,2 87,3 87,4 87,5 Traub, James «After Cheney» (en anglès). The New York Times, 24-11-2009. ISSN: 0362-4331.
  88. Smith, Craig S. «For a Critic, Libya's Nascent Openness Doesn't Apply» (en anglès). The New York Times, 27-12-2004. ISSN: 0362-4331.
  89. Boustany, Nora «Support Builds for Libyan Dissident» (en anglès). The Washington Post, 16-11-2006. ISSN: 0190-8286.
  90. «Obama introduces Biden as running mate» (en anglès). CNN, 23-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  91. Wallsten, Peter. «Demographics part of calculation» (en anglès). Los Angeles Times, 24-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  92. Broder, John M. «Biden Releases Tax Returns, in Part to Pressure Rivals» (en anglès). The New York Times, 13-09-2008. ISSN: 0362-4331.
  93. 93,0 93,1 Eder, Steve; Glueck, Katie «Joe Biden's Tax Returns Show More Than $15 Million in Income After 2016» (en anglès). The New York Times, 09-07-2019. ISSN: 0362-4331.
  94. «Transcripts» (en anglès). The Situation Room. CNN, 12-01-2006. [Consulta: 13 agost 2020].
  95. Tapper, Jake. «A Biden Problem: Foot in Mouth» (en anglès). ABC News, 31-01-2007. [Consulta: 13 agost 2020].
  96. 96,0 96,1 96,2 96,3 96,4 Leibovich, Mark «Meanwhile, the Other No. 2 Keeps On Punching» (en anglès). The New York Times, 19-09-2008. ISSN: 0362-4331.
  97. Seelye, Katharine Q. «Senate Struggles to Pay Attention to the Remapping of NATO» (en anglès). The New York Times, 19-03-1998. ISSN: 0362-4331.
  98. 98,0 98,1 Halperin, Mark «Breaking News, Analysis, Politics, Blogs, News Photos, Video, Tech Reviews» (en anglès). Time, 23-08-2008. ISSN: 0040-781X.
  99. Smith, Ben. «Biden, enemy of the prepared remarks» (en anglès). Politico, 02-12-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  100. Balz, Dan «Biden Stumbles at the Starting Gate» (en anglès). The Washington Post, 01-01-2007. ISSN: 0190-8286.
  101. Horowitz, Jason. «Biden Unbound: Lays Into Clinton, Obama, Edwards» (en anglès). The New York Observer, 05-02-2007. [Consulta: 13 agost 2020].
  102. Thrush, Glenn «Obama and Biden's Relationship Looks Rosy. It Wasn't Always That Simple.» (en anglès). The New York Times, 16-08-2019. ISSN: 0362-4331.
  103. «National Journal Online - Sen. Joseph Biden (D)» (en anglès). National Journal, 06-09-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  104. Murray, Shailagh «Biden, Dodd Withdraw From Race» (en anglès). The Washington Post, 04-01-2008. ISSN: 0190-8286.
  105. 105,0 105,1 105,2 105,3 Heilemann, John; Halperin, Mark. Game change : Obama and the Clintons, McCain and Palin, and the race of a lifetime. First edition. Nova York: Harper Collins. ISBN 978-0-06-173363-5. 
  106. 106,0 106,1 106,2 106,3 Wolffe, Richard. Renegade : the making of a president (en anglès). 1st ed. Nova York: Crown Publishers, 2009. ISBN 0-307-46312-5. 
  107. 107,0 107,1 107,2 Lizza, Ryan. «Biden's Brief» (en anglès). The New Yorker, 20-10-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  108. 108,0 108,1 108,2 Cummings, Jeanne. «'The skunk at the family picnic'» (en anglès). Politico, 16-09-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  109. Mooney, Alexander. «Biden: I'd say yes to being VP» (en anglès). CNN, 23-06-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  110. Vargas, Jose Antonio «Overload Slows Texts Announcing the No. 2» (en anglès). The Washington Post, 24-08-2008. ISSN: 0190-8286.
  111. Nagourney, Adam; Zeleny, Jeff «Obama Chooses Biden as Running Mate» (en anglès). The New York Times, 23-08-2008. ISSN: 0362-4331.
  112. Dionne, E. J. «Tramps Like Us». The New Republic, 25-08-2008. ISSN: 0028-6583.
  113. Gray, Alan. «Democrats Formally Nominate Barack Obama for US Presidency» (en anglès). NewsBlaze, 29-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  114. Tapper, Jake. «Joe Who?» (en anglès). ABC News, 15-09-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  115. Marquardt, Alexander. «Biden's mother-in-law dies» (en anglès). CNN, 05-10-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  116. 116,0 116,1 116,2 Broder, John M. «Hitting the Backroads, and Having Less to Say» (en anglès). The New York Times, 30-10-2008. ISSN: 0362-4331.
  117. 117,0 117,1 Tumulty, Karen «Hidin' Biden: Reining In a Voluble No. 2» (en anglès). Time, 29-10-2008. ISSN: 0040-781X.
  118. 118,0 118,1 Mcgrane, Victoria. «Where have you gone, Joe Biden?» (en anglès). Politico, 03-11-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  119. «Asbury Park Press from Asbury Park, New Jersey on octubre 26, 2008 · Page 18» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
  120. «Obama: 'This is your victory'» (en anglès). CNN, 04-11-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  121. Franke-Ruta, Garance. «McCain Takes Missouri» (en anglès). The Washington Post, 19-11-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  122. «President - Election Center 2008» (en anglès). CNN. [Consulta: 13 agost 2020].
  123. Chase, Randall. «Biden wages 2 campaigns at once» (en anglès). Fox News, 24-08-2008. [Consulta: 13 agost 2020].
  124. Gaudiano, Nicole. «A bittersweet oath for Biden» (en anglès). The News Journal, 12-02-2009. [Consulta: 13 agost 2020].
  125. Turner, Trish. «Senate Releases $350 Billion in Bailout Funds to Obama» (en anglès). Fox News, 15-01-2009. [Consulta: 13 agost 2020].
  126. Becker, Bernie. «Biden and Clinton Say Goodbye to Senate» (en anglès). The New York Times, 15-01-2009. [Consulta: 13 agost 2020].
  127. Marquardt, Alexander. «Biden talks transition, says McCain's 'still my friend'» (en anglès). CNN, 06-11-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  128. «'Secret' Obama code name revealed» (en anglès). BBC, 13-11-2008.
  129. Lee, Carol E. «Biden to shrink VP role — big time» (en anglès). Politico, 14-12-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  130. 130,0 130,1 «Biden says he'll be different vice president» (en anglès). CNN. [Consulta: 12 agost 2020].
  131. Lee, Carol E. «'Senator' Biden's trip raises concerns» (en anglès). Politico, 06-01-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  132. Vidal, Macarena. «Obama entra en la història aclamat per la multitud». El Periódico de Catalunya, 20-01-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  133. «Think you know your election trivia?» (en anglès). CNN, 03-11-2008. [Consulta: 12 agost 2020].
  134. «The First Catholic Vice President?» (en anglès). NPR, 09-01-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  135. Lee, Carol E. «Biden worked on Specter '100 days'» (en anglès). Politico, 29-04-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  136. Smith, Ben. «Clinton toils in the shadows» (en anglès). Politico, 23-06-2009. [Consulta: 12 agost 2020].
  137. Hussein, Ahmed. «Iraq could be Obama’s great achievement – Biden» (en anglès). Iraqi News, 12-02-2010. [Consulta: 12 agost 2020].
  138. Crowley, Michael. «At war over Obama's new war in Iraq» (en anglès). Politico, 09-11-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  139. Scherer, Michael «What Happened to the Stimulus?» (en anglès). Time, 01-07-2009. ISSN: 0040-781X.
  140. Baker, Peter «Biden and Obama’s ‘Odd Couple’ Relationship Aged Into Family Ties» (en anglès). The New York Times, 28-04-2019. ISSN: 0362-4331.
  141. 141,0 141,1 Stolberg, Sheryl Gay «Vice President Tries to Energize Democrats» (en anglès). The New York Times, 12-10-2010. ISSN: 0362-4331.
  142. Cooper, Helene «As the Ground Shifts, Biden Plays a Bigger Role» (en anglès). The New York Times, 11-12-2010. ISSN: 0362-4331.
  143. Hulse, Carl; Calmes, Jackie «Biden and G.O.P. Leader Helped Hammer Out Bipartisan Tax Accord» (en anglès). The New York Times, 07-12-2010. ISSN: 0362-4331.
  144. Herszenhorn, David M.; Stolberg, Sheryl Gay «Obama Defends Tax Deal, but His Party Stays Hostile» (en anglès). The New York Times, 07-12-2010. ISSN: 0362-4331.
  145. Memoli, Michael A. «Kadafi death: Joe Biden says 'NATO got it right' in Libya» (en anglès). Los Angeles Times, 20-10-2011. [Consulta: 12 agost 2020].
  146. «Biden backs Russia WTO bid, praises Medvedev» (en anglès). Reuters, 09-03-2011.
  147. «Congressional Budget Deal: Obama Welcomes Budget Deal; Biden to Lead Talks» (en anglès). CNBC, 02-03-2011. [Consulta: 12 agost 2020].
  148. Thrush, Glenn; Raju, Manu; Bresnahan, John. «Biden, McConnell and the making of a deal» (en anglès). Politico, 02-08-2011. [Consulta: 12 agost 2020].
  149. «The real drama was in private as debt deal hatched» (en anglès). Fox News, 17-11-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  150. «Special report: How Washington took the U.S. to the brink» (en anglès). Reuters, 03-08-2011.
  151. Weigel, David. «"Hillary Told the President That Her Opposition to the Surge in Iraq Had Been Political"» (en anglès). Slate, 11-01-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  152. Perks, Ashley. «Hillary Clinton's 'ass-covering' on bin Laden raid 'rattled' Biden» (en anglès). The Hill, 01-06-2018. [Consulta: 12 agost 2020].
  153. 153,0 153,1 Martin, Jonathan «Book Details Obama Aides' Talks About Replacing Biden on 2012 Ticket» (en anglès). The New York Times, 31-10-2013. ISSN: 0362-4331.
  154. Allen, Jonathan. «W.H.: Obama never considered dropping Joe Biden» (en anglès). Politico, 01-11-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  155. Parsons, Christi. «Biden 'comfortable' with equal rights for gays who wed» (en anglès). Los Angeles Times, 06-05-2012. [Consulta: 13 agost 2020].
  156. Calmes, Jackie; Baker, Peter «Obama Says Same-Sex Marriage Should Be Legal» (en anglès). The New York Times, 09-05-2012. ISSN: 0362-4331.
  157. 157,0 157,1 Leibovich, Mark «For a Blunt Biden, an Uneasy Supporting Role» (en anglès). The New York Times, 07-05-2012. ISSN: 0362-4331.
  158. Drehle, David Von «Let There Be Joe» (en anglès). Time, 10-09-2012. ISSN: 0040-781X.
  159. Memoli, Michael A. «Biden's unscripted moments keep campaign on its toes» (en anglès). Los Angeles Times, 17-08-2012. [Consulta: 13 agost 2020].
  160. Siegel, Elyse. «Read Beau Biden's Democratic National Convention Remarks» (en anglès). Huffington Post, 06-09-2012. [Consulta: 13 agost 2020].
  161. O'Brien, Michael. «Biden plays aggressor in debate as Ryan argues GOP case» (en anglès). NBC News, 11-10-2012. [Consulta: 13 agost 2020].
  162. «Sparks fly as Biden, Ryan face off in feisty vice presidential debate» (en anglès). Fox News, 26-03-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  163. «Obama insta als partits a negociar un acord per evitar pujar els impostos a tothom». 3/24, 09-11-2012. [Consulta: 12 agost 2020].
  164. Giroux, Greg. «Final Tally Shows Obama First Since ’56 to Win 51% Twice» (en anglès). Bloomberg, 04-01-2013. [Consulta: 12 agost 2020].
  165. Caldwell, Leigh Ann. «Obama sets up gun violence task force» (en anglès). CBS News, 19-12-2012. [Consulta: 13 agost 2020].
  166. Demirjian, Karoun. «It's over: House passes 'fiscal cliff' deal» (en anglès). Las Vegas Sun, 01-01-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  167. 167,0 167,1 Fram, Alan. «Congress' OK of fiscal cliff deal gives Obama a win, prevents GOP blame for tax boosts | StarTribune.com» (en anglès). Star Tribune, 03-01-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  168. Rampton, Roberta «Vice President Biden sworn in to office for second term» (en anglès). Reuters, 20-01-2013.
  169. Weisman, Jonathan «Senate Blocks Drive for Gun Control» (en anglès). The New York Times, 17-04-2013. ISSN: 0362-4331.
  170. Raju, Manu; Bresnahan, John; Sherman, Jake. «Anatomy of a shutdown» (en anglès). Politico, 18-10-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  171. Gaudiano, Nicole. «Biden mostly out of sight as shutdown drags on» (en anglès). USA Today, 13-10-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  172. «Memorandum -- Establishing a White House Task Force to Protect Students from Sexual Assault» (en anglès). Obama White House, 22-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  173. Grant, Elaine. «Federal Effort Targets Sexual Assaults At Colleges» (en anglès). NPR, 05-04-2011. [Consulta: 13 agost 2020].
  174. Schow, Ashe «Biden Reaps the #MeToo Whirlwind» (en anglès). Wall Street Journal, 04-04-2019. ISSN: 0099-9660.
  175. Friedersdorf, Conor. «Who to Blame If Arming the Syrian Rebels Goes Wrong» (en anglès). The Atlantic, 18-09-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  176. Gerstein, Josh. «Was Biden right?» (en anglès). Politico, 13-06-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  177. Kitfield, James. «Turns Out, Joe Biden Was Right About Dividing Iraq» (en anglès). National Journal, 30-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  178. Grier, Peter «Joe Biden vows to chase Islamic State to 'gates of hell.' Does he mean it?». Christian Science Monitor, 03-09-2014. ISSN: 0882-7729.
  179. Ratnam, Gopal. «Joe Biden Is the Only Honest Man in Washington» (en anglès). Foreign Policy, 07-10-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  180. Peralta, Eyder. «Joe Biden Gets A Bit Too Close To New Secretary Of Defense's Wife» (en anglès). NPR, 17-02-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  181. Visentin, Lisa. «US Vice-President Joe Biden in new 'creepy' photo with wife of Defence Secretary Ashton Carter» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 17-02-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  182. «U.S. Vice President Joe Biden's Dec. 8 speech to Ukraine's parliament (VIDEO, TRANSCRIPT)» (en anglès). Kyiv Post, 09-12-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  183. Bershidski, Leonid. «How Ukraine's President Fooled Joe Biden» (en anglès). Bloomberg, 25-01-2018. [Consulta: 13 agost 2020].
  184. Jaffe, Alexandra. «The list of Democrats skipping Netanyahu's speech - CNNPolitics» (en anglès). CNN, 03-03-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  185. Israel, David. «Sanders Pandemic Quarantined as Biden Wins Michigan, Mississippi, Missouri, Idaho» (en anglès). Jewish Press, 11-03-2020. [Consulta: 13 agost 2020].
  186. «Mor d'un tumor cerebral Beau Biden, fill del vicepresident dels Estats Units». Diari Ara, 31-05-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  187. Mir de Francia, Ricardo. «Els altres Kennedy». El Periódico de Catalunya, 01-06-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  188. Ferragut Casas, Nuria. «Biden renuncia a la cursa per la Casa Blanca». Diari Ara, 21-10-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  189. Dovere, Edward-Isaac. «Joe Biden endorses Hillary Clinton» (en anglès). Politico, 06-09-2016. [Consulta: 12 agost 2020].
  190. Biden, Joseph R.; Carpenter, Michael «How to Stand Up to the Kremlin» (en anglès). Foreign Policy, 16-04-2020. ISSN: 0015-7120.
  191. «Joe Biden dice que Putin interfirió en el referéndum de Catalunya» (en castellà). El País [Madrid], 12-12-2017. ISSN: 1134-6582.
  192. Memoli, Michael A. «Obama retaliates against Russia over election meddling» (en anglès). Los Angeles Times, 06-12-2016. [Consulta: 12 agost 2020].
  193. 193,0 193,1 Lang, Cady. «Joe Biden Discusses Possible 2020 Run with Stephen Colbert» (en anglès). Time, 07-12-2016. [Consulta: 12 agost 2020].
  194. Alter, Jonathan «Joe Biden: ‘I Wish to Hell I’d Just Kept Saying the Exact Same Thing’» (en anglès). The New York Times, 17-01-2017. ISSN: 0362-4331.
  195. Charnetzki, Tori. «New Quad City Super PAC:Time for Biden» (en anglès). WVIK. [Consulta: 12 agost 2020].
  196. Hayes, Christal. «Joe Biden says he will decide whether he's running for president by January» (en anglès). USA Today, 17-07-2018. [Consulta: 12 agost 2020].
  197. 197,0 197,1 Dovere, Edward-Isaac. «Biden's Anguished Search for a Path to Victory» (en anglès). The Atlantic, 04-02-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
  198. Sancho, Víctor. «Biden aspira a la Casa Blanca per salvar l'ànima dels EUA». El Punt Avui, 26-04-2019. [Consulta: 26 abril 2019].
  199. Tamari, Jonathan. «Joe Biden chooses Philadelphia for 2020 presidential campaign headquarters» (en anglès). The Philadelphia Inquirer, 16-05-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  200. McGann, Laura. «Lucy Flores isn't alone. Joe Biden's got a long history of touching women inappropriately.» (en anglès). Vox, 29-03-2019. [Consulta: 14 agost 2020].
  201. «Biden Charms Photographers, Frightens Children at Final Swearing-In as VP» (en anglès). NBC New York. [Consulta: 14 agost 2020].
  202. Brice-Saddler, Michael. «Nevada Democrat accuses Joe Biden of touching and kissing her without consent at 2014 event» (en anglès). Los Angeles Times, 30-03-2019. [Consulta: 14 agost 2020].
  203. Lerer, Lisa; Ember, Sydney «Examining Tara Reade’s Sexual Assault Allegation Against Joe Biden» (en anglès). The New York Times, 12-04-2020. ISSN: 0362-4331.
  204. Reinhard, Beth; Viebeck, Elise; Viser, Matt; Crites, Alice. «Sexual assault allegation by former Biden Senate aide emerges in campaign, draws denial» (en anglès). The Washington Post, 12-04-2020. [Consulta: 14 agost 2020].
  205. Phillips, Amber. «What we know about Tara Reade’s sexual assault allegation against Joe Biden» (en anglès). The Washington Post, 01-05-2020. [Consulta: 14 agost 2020].
  206. Herper, Matthew. «Biden Cancer Initiative to suspend operations as 2020 campaign heats up» (en anglès). Stat News, 15-07-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
  207. 207,0 207,1 Mir de Francia, Ricardo. «Enviats de Trump van pressionar Ucraïna d'anul·lar una visita d'Estat si no investigava Biden». El Periódico de Catalunya, 04-10-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
  208. «White House 'tried to cover up Trump call details'» (en anglès). BBC News, 26-09-2019.
  209. 209,0 209,1 209,2 «Les claus del nou escàndol de Trump als EUA: Ucraïna i Biden». El Periódico de Catalunya, 24-09-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
  210. Silver, Nate. «Biden Is The Front-Runner, But There’s No Clear Favorite» (en anglès). FiveThirtyEight, 10-01-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  211. Nadal, Pau. «Comença la batalla pel centre». 2020.cat, 05-02-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  212. Sancho, Víctor. «Sanders venç, Biden s'ensorra - 13 febrer 2020». El Punt Avui, 13-02-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  213. Mir de Francia, Ricardo. «Sanders es consolida com a favorit amb una victòria imponent a Nevada». El Periódico de Catalunya, 23-02-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  214. «Biden reneix a Carolina del Sud i deixa més oberta la nominació demòcrata». 3/24, 01-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  215. Sancho, Víctor. «Buttigieg i Klobuchar deixen la cursa demòcrata abans del ‘superdimarts'». El Punt Avui, 03-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  216. «L'exvicepresident Joe Biden guanya en 9 dels 14 estats del superdimarts». Regió7, 04-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  217. Noain, Idoya. «Elizabeth Warren abandona la carrera demòcrata». El Periódico de Catalunya, 05-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  218. Noain, Idoya. «Bloomberg abandona la cursa electoral». El Periódico de Catalunya, 04-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  219. «Biden posa la directa». La Vanguardia, 11-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  220. «Bernie Sanders abandona la cursa presidencial i Joe Biden serà el rival de Trump». Vilaweb, 08-04-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  221. Falgàs, Marta. «Sanders avala la candidatura presidencial de Joe Biden». El Nacional, 13-04-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  222. «Obama trenca el silenci i avala la candidatura de Joe Biden». Ara, 14-04-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  223. «Biden suma els delegats per a ser candidat demòcrata i desafiar a Trump». Levante-EMV, 06-06-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  224. Fernandez Pintó, Ferran. «Qui és Kamala Harris, la dona que pot ser clau per derrotar Trump?». Nació Digital, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  225. Schultz, Marisa. «Democrats formally nominate Joe Biden for president in virtual roll call» (en anglès). Fox News, 18-08-2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  226. «Els demòcrates oficialitzen Joe Biden com a candidat a la presidència dels Estats Units». Diari Ara, 19-08-2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  227. Liptak, Kevin; Malloy, Allie. «Biden awarded presidential Medal of Freedom» (en anglès). CNN, 12-01-2017. [Consulta: 16 gener 2017].
  228. CNN, Allie Malloy. «Biden, Boehner lament negative politics in Notre Dame addresses». [Consulta: 21 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Richard Bruce Cheney (R)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 2009 - 20 de gener de 2017
Succeït per:
Mike Pence (R)
Precedit per:
J. Caleb Boggs (R)
Senador Sènior per Delaware
Delaware

3 de gener de 1973 - 15 de gener de 2009
Succeït per:
Ted Kaufman (D)