Avortament

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Sis diagrames d'avortaments a diferents etapes

L'avortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.[1][2] Pot ser espontani o induït. L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana. Pot ser accidental (per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus…) en una persona que ja ha tingut embarassos normals, o habitual (regular) quan una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer normalment. L'avortament induït o avortament provocat resulta de les accions empreses amb la intenció d'interrompre l'embaràs.

Es parla d'avortament terapèutic, quan, entre d'altres la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la vida de la mare, per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

En el cas d'embaràs no desitjat, es pot provocar l'avortament, quan la dona decideix que no pot o no vol tenir l'infant per raons personals, socials, psicològiques o de salut mental. Aquests criteris poden ser legítims o no segons el marc legal corresponent. Practicat per professionals de la salut habilitats i completat quan necessari per suport psicològic i social, el risc de complicacions sanitàries o psicosocials és mínim.[3][4] Aquesta forma d'avortament provocat sovint és matèria de controvèrsia ètica i de restriccions legals. Als països de la Unió Europea està autoritzat, dins els límits de la llei.

L'avortament clandestí, en ser executat per no sanitaris, sovint sense unes mesures d'higiene apropiades, o sense una preparació o un seguiment adequats, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. En total, cada any moren unes 70.000 dones per aquest motiu, particularment a Àsia, on es produeix el 55% dels avortaments clandestins.[5]

Sobre problemes sexuals i d'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, amb Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).[6]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Segons les causes de l'avortament, es poden distingir dos tipus:

Induït[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament induït

Aproximadament 205 milions d'embarassos es donen cada any en tot el món. Al voltant d'una tercera part són no desitjats i al voltant d'una cinquena part acaben en abort induït.[7][8] La major part dels avortaments resulten d'embarassos no desitjats.[9][10] Al Regne Unit, de l'1 al 2% dels avortaments són conseqüència de problemes genètics en el fetus.[11] Un embaràs es pot interrompre intenciodament de diferents maneres. La manera que es selecciona depèn sovint de l'edat de gestació de l'embrió o el fetus, que augmenta en mida a mesura que l'embaràs progressa.[12][13] També es poden seleccionar procesdiments específics segons legalitat, disponibilitat regional o preferència personal del doctor o del pacient.

Les raons per a les quals es produeix un avortament induït es caracteritzen típicament com terapèutiques o electives. Un avortament és referit en termes mèdics com un avortament terapèutic quan es fa per tal de salvar la vida de la dona embarassada; evitar dolor físic o mental a la dona; finalitzar un embaràs en què segons les indicacions el nadó tindrà una alta esperança de morbiditat prematura, mortalitat o altrament discapacitat; o la reducció selectiva del nombre de fetus per reduir riscos sanitaris associats a l'embaràs múltiple.[14][15] Es considera que un avortament és electiu o voluntari quan es dóna per sol·licitud de la dona per raons no mèdiques.[15] Sovint hi ha confusió al voltant del terme "electiu" perquè la cirurgia electiva es refereix generalment a tota cirurgia programada que no suposa una emergència, ja sigui necessària en termes mèdics o no.[16]

Espontani[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament espontani

L'avortament espontani, és l'expulsió no intencional de l'embrió o fetus abans de la 24a setmana de gestació.[17] L'embaràs que acaba abans de les 37 setmanes de gestació resultant en un naixement es coneix com a part preterme o part prematur[18] Quan un fetus mor in utero després de la viabilitat fetal o durant el treball de part, s'anomenen habitualment mort fetal.[19] Es diu que no hi ha viabilitat fetal quan el fetus té un pes menor a 500 grams o quan l'avortament espontani es produeix abans de les 20 setmanes de gestació. Els naixements prematurs i les morts fetals no es consideren generalment avortaments espontanis tot i que l'ús d'aquests termes els pot confondre de vegades.[20]

Només del 30% al 50% de les concepcions progressen més enllà del primer trimestre.[21] L'àmplia majoria d'aquests que no progressen es perden abans que la dona sigui conscient de la concepció,[15] i molts embarassos es perden abans que els mèdics clínics puguin detectar l'embrió.[22] El 80% d'aquests avortaments espontanis passen en el primer trimestre.[23] La causa més comuna de l'avortament espontani durant el primer trimestre és la mutació cromosòmica de l'embrió o del fetus,[15][24] que es dóna en almenys un 50% de les pèrdues analitzades en aquest període.[25] Altres causes inclouen malalties vasculars (com ara el lupus), la diabetis, altres problemes hormonalas, infeccions, i anormalitats de l'úter.[24] L'edat avançada de la mare o l'historial d'avortaments espontanis previs són els dos factors principals associats a un risc més gran de contraure avortament espontani.[25] Un avortament espontani també pot ser causat per un trauma físic; un trauma intencional o l'estrés com a causa d'avortament espontani es poden considerar avortament induït o feticidi.[26] L'avortament espontani es classifica en precoç, si es produeix abans de la dotzena setmana de gestació; i tardà, quan es produeix entre les setmanes 12 i 22 de gestació.

Mètodes[modifica | modifica el codi]

 
 
Pràctica dels mètodes d'avortament induïts
L'edat gestacional determina quins mètodes d'avortament es practiquen.

Mèdic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament amb medicaments

Els avortaments mèdics són els induïts per abortius farmacèutics. L'avortament mèdic es va convertir en un mètode alternatiu d'avortament amb la disponibilitat de anàlegs de Prostaglandina els anys 1970 i la mifepristona antiprogestàgen (també coneguda com a RU-486) els anys 1980.[27][28][29][30][31]

El règim més comú de principis del primer trimestre d'avortament mèdic s'usa la mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandina (misoprostol o gemeprost) fins a 9 setmanes d'edat gestacional, metotrexat en combinació amb una anàleg de prostaglandina fins a 7 setmanes de gestació, o un anàleg de la prostaglandina sola.[29] Els règims de combinació de mifepristona–misoprostol treballen més ràpid i són més eficaços en edats gestacionals més tard que els règims de combinació de metotrexat i misoprostol, i els règims de combinació són més eficaços que el misoprostol sol.[30] Aquest règim és efectiu en el segon trimestre.[32] Els regiments d'avortaments mèdics que impliquen la mifepristona seguida de misoprostol entre 24 i 48 hores més tard són eficaços quan es realitza abans de 63 dies de gestació.[33]

En avortaments molt primerencs, de fins a 7 setmanes de gestació, l'avortament mèdic usant un règim de combinació de mifepristona-misoprostol es considera que és més eficaç que l'avortament quirúrgic (aspiració per buit), especialment quan la pràctica clínica no inclou inspecció detallada de teixit aspirat.[34] Els primers règims d'avortament mèdic usant mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per misoprostol bucal o vaginal són un 98% eficaços fins a 9 setmanes d'edat gestacional.[35] Si l'avortament mèdic falla, ha de ser utilitzat l'avortament quirúrgic per completar el procediment.[36]

Els avortaments mèdics primerencs representen la majoria dels avortaments abans de les 9 setmanes de gestació a la Gran Bretanya,[37][38] França,[39] Suïssa,[40] i els països nòrdics.[41] Als Estats Units, el percentatge d'avortaments mèdics primerencs és molt menor.[42][43]

Els règims d'avortament amb medicaments utilitzant mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandines són els mètodes més comuns utilitzats per avortaments del segon trimestre al Canadà, la major part d'Europa, la Xina i l'Índia,[31] en contrast amb els Estats Units, on el 96% d'avortaments del segon trimestre es realitzen quirúrgicament per la dilatació i evacuació.[44]

Quirúrgic[modifica | modifica el codi]

Un avortament d'aspiració de buit a vuit setmanes d'edat gestacional (sis setmanes després de la fertilització).
1: Sac amniòtic
2: Embrió
3: Revestiment uterí
4: Espècul
5: Vacurette
6: Unida a una bomba de succió

Fins a 15 setmanes de gestació, la succió-aspiració o aspiració al buit són els mètodes quirúrgics més comuns d'avortament induït.[45] El Manual vacuum aspiration (MVA, en català: aspiració de buit manual) consisteix en l'eliminació del fetus o l'embrió, placenta, i membranes per succió usant una xeringa manual, mentre que electric vacuum aspiration (EVA, en català: aspiració de buit elèctrica) utilitza una bomba elèctrica. Aquestes tècniques difereixen en el mecanisme utilitzat per aplicar el buit, en què tan d'hora en l'embaràs que poden ser utilitzats, i en si és necessària la dilatació cervical.

MVA, també coneguda com a "mini-succió" i "extracció menstrual", es pot utilitzar en l'embaràs molt d'hora, i no requereix dilatació cervical. Dilatació i curetatge (D&C), el segon mètode més comú d'avortament quirúrgic, és un procediment ginecològic estàndard realitzat per a una varietat de raons, incloent l'examen de la mucosa uterina per a una possible malignitat, la investigació de sagnat anormal, i l'avortament. Curetatge es refereix a la neteja de les parets de l'úter amb una curette. L'Organització Mundial de la Salut recomana aquest procediment, també anomenat raspat agut, només quan no està disponible el MVA.[46]

A partir de la setmana 15 de gestació fins aproximadament la 26a, s'han d'utilitzar altres tècniques. Dilatació i evacuació (D&E) consisteix en l'obertura de la cèrvix de l'úter i buidant-lo usant instruments quirúrgics i succió. Després de la setmana 16 de gestació, els avortaments també poden ser induïts per dilatació i extracció intacta (IDX o intact dilation and extraction) (també anomenat descompressió cranial intrauterí), que requereix la descompressió quirúrgica del cap del fetus abans de l'evacuació. L'IDX de vegades s'anomena "avortament de naixement parcial", que ha estat federalment prohibit als Estats Units.

En el tercer trimestre de l'embaràs, avortament induït es pot realitzar quirúrgicament per dilatació i extracció intacta o per histerotomia. L'avortament histerotomia és un procediment similar a una cesària i es realitza amb anestèsia general. Es requereix una incisió més petita que una cesària i s'utilitza durant les últimes etapes de l'embaràs.[47]

Els procediments primer trimestre generalment es poden realitzar utilitzant anestèsia local, mentre que els mètodes del segon trimestre poden requerir sedació profunda o anestèsia general.[43]

Avortament per inducció del part[modifica | modifica el codi]

En els llocs que no tenen l'habilitat mèdica necessària per a la dilatació i extracció, o on preferit pels metges, un avortament pot ser induït primer induint el part i llavors induint la mort fetal si és necessari.[48] Això de vegades es diu "avortament involuntari induït". Aquest procediment es pot realitzar a partir de les 13 setmanes de gestació per al tercer trimestre. Encara que és molt poc comú en els Estats Units, més del 80% dels avortaments induïts al llarg del segon trimestre són avortaments induïts a Suècia i altres països propers.[49]

Només les dades són disponibles comparant-es amb el mètode de dilatació i extracció.[49] A diferència de D&E, els avortaments induïts després de 18 setmanes es poden complicar per l'ocurrència de la supervivència fetal, que pot estar caracteritzat legalment com a naixement viu. Per aquesta raó, el part induït avortament és legalment arriscat en els EUA[49][50]

Altres mètodes[modifica | modifica el codi]

Històricament, una sèrie d'herbes van tenir la fama de posseir propietats abortives en la medicina tradicional: tanarida, poliol, actaea racemosa, i l'ara extinta silphium.[51] L'ús d'herbes de tal manera pot causar greus—fins i tot letals—efectes secundaris, com ara insuficiència de múltiples òrgans, i no és recomanat pels metges.[52]

L'avortament de vegades es pot intentar en causar trauma a l'abdomen. El grau de força, si és greu, pot causar greus lesions internes sense aconseguir necessàriament en la inducció de l'avortament espontani.[53] In Southeast Asia, there is an ancient tradition of attempting abortion through forceful abdominal massage.[54] Un dels baixos relleus que decoren el temple d'Angkor Vat a Cambodja representa un dimoni en realitzar un avortament a una dona que ha estat enviada a l'inframón.[54]

Els mètodes notificats com a insegurs, l'avortament autoinduït incloent el mal ús de misoprostol, i la inserció d'instruments no quirúrgics, com ara agulles de teixir i penjadors de roba a l'úter. Aquests mètodes es veuen rarament en els països desenvolupats on l'avortament quirúrgic és legal i disponible.[55] Tots aquests mètodes, i qualsevol altre mètode per interrompre l'embaràs pot ser anomenat "avortament induït".

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Un pamflet d'avortament a Sud-àfrica

Els riscos per a la salut de l'avortament depenen principalment de si el procediment es realitza de forma segura o no segura. L'Organització Mundial de la Salut defineix com avortaments insegurs aquelles realitzades per individus no qualificats, amb equips o instal·lacions sanitàries deficients.[56] Els avortaments legals realitzats en el món desenvolupat són alguns dels procediments més segurs en la medicina.[57][58] Als EUA, el risc de defunció maternal de l'avortament és 0,7 per cada 100.000 procediments,[59] fent que l'avortament sigui prop de 13 vegades més segur per a les dones que el part (8,8 de defuncions maternals per 100.000 naixements).[60][61] El risc de mortalitat en l'avortament augmenta amb l'edat gestacional, però segueix sent inferior a la del part i durant la gestació almenys 21 setmanes.[62][63][64] L'avortament ambulatori és tan segur i efectiu tan de 64 a 70 dies de gestació com és de 57 a 63 dies.[65] Als Estats Units des de 2000 fins al 2009, l'avortament va tenir una taxa de mortalitat més baixa que la cirurgia plàstica.[66]

L'aspiració al buit en el primer trimestre és el mètode més segur d'avortament quirúrgic, i es pot realitzar en una clínica d'avortament d'atenció primària, o hospital. Les complicacions són rares i poden incloure perforació uterina, infecció pèlvica, i productes retinguts de la concepció que requereixen un segon procediment per evacuar.[67] Les infeccions representen un terç de les morts relacionades amb l'avortament als Estats Units. [68] La taxa de complicacions d'avortament aspiració al buit en el primer trimestre és similar independentment de si el procediment es realitza en un hospital, centre quirúrgic, o l'oficina.[69] Els antibiòtics preventius (com la doxiciclina o el metronidazole) normalment es donen abans de l'avortament electiu,[70] ja que es creu que poden reduir substancialment el risc d'infecció uterina postoperatòria.[43][71] La taxa de procediments fallits no sembla variar significativament depenent de si l'avortament és realitzat per un metge o una practicant de nivell mitjà.[72] Les complicacions després de l'avortament en el segon trimestre són similars als que després de l'avortament en el primer trimestre, i depenen en part del mètode escollit.

Hi ha una petita diferència en termes de seguretat i eficàcia entre l'avortament mèdic usant un règim combinat de mifepristona i misoprostol i l'avortament quirúrgic (aspiració per buit) a principis dels avortaments en el primer trimestre fins a 9 setmanes de gestació.[34] L'avortament mèdic usant l'anàleg de prostaglandina de misoprostol només és menys eficaç i més dolorós que l'avortament mèdic usant un règim combinat de mifepristona i misoprostol o avortament quirúrgic.[73][74]

Alguns suposats riscos d'avortament són promoguts principalment per grups anti-avortament, però no tenen evidència científica.[75]Per exemple, la qüestió d'una relació entre l'avortament induït i el càncer de mama ha estat àmpliament investigada. Els principals organismes mèdics i científics (incloent l'Organització Mundial de la Salut, la National Cancer Institute dels EUA, l'American Cancer Society, el Royal College of Obstetricians and Gynaecologists i l'American Congress of Obstetricians and Gynecologists) han arribat a la conclusió que l'avortament no causa el càncer de mama,[76] encara que aquesta relació continua en estudi[77][78] and promoted by anti-abortion groups.[75][79]

Salut mental[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament i salut mental

No hi ha relació entre la majoria d'avortaments induïts i problemes de salut mental[11][80] que no siguin els esperats per a qualsevol embaràs no desitjat.[81] L'Associació Americana de Psicologia ha arribat a la conclusió que el primer avortament d'una dona no és una amenaça per a la salut mental quan es porta a terme en el primer trimestre, amb aquestes dones no són més propenses a tenir problemes de salut mental que els que porten un embaràs no desitjat a terme; el resultat de la salut mental d'un segon o major avortament d'una dona és menys segur.[81][82] Encara que alguns estudis mostren resultats negatius de la salut mental en les dones que opten per avortaments després del primer trimestre a causa d'anomalies fetals,[83] seria necessària una investigació més rigorosa per demostrar-ho de manera concloent.[84] Alguns propostes d'efectes psicològics negatius d'avortament s'han denominat pels defensors contra l'avortament com una condició separada anomenada "síndrome post-avortament", que no és reconegut pels professionals mèdics o psicològics als Estats Units.[85]

Avortament insegur[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament insegur
Cartell soviètic al voltant de 1925, advertint contra les llevadores que realitzen avortaments. Traducció del títol: "Els avortaments realitzats tan per llevadores entrenades com autodidactes no només fereixen la dona, sinó que també sovint condueixen a la mort."

Les dones que volen interrompre els seus embarassos a vegades recorren a mètodes insegurs, sobretot quan l'accés a l'avortament legal està restringit. poden intentar l'auto-avortament o dependre d'una altra persona que no té formació mèdica o accés a instal·lacions adequades. Això té una tendència a conduir a complicacions greus, com l'avortament incomplet, sèpsia, hemorràgies i danys en els òrgans interns.[86]

Els avortaments insegurs són una causa important de lesions i mort entre les dones a tot el món. Encara que les dades no són precises, s'estima que aproximadament 20 milions d'avortaments insegurs es realitzen anualment, amb el 97% té lloc a països en desenvolupament.[57] Els avortaments insegurs es creuen que resulta en milions de lesions.[57][87] Les estimacions de morts varien d'acord a la metodologia, i han oscil·lat entre 37.000 a 70.000 en l'última dècada;[57][88][89] les morts per avortament insegur compta del voltant del 13% de totes les morts maternals.[90] L'Organització Mundial de la Salut creu que la mortalitat ha disminuït des de la dècada de 1990.[91] Per reduir el nombre d'avortaments no segurs, les organitzacions de salut pública han advocat generalment en la legalització de l'avortament, la formació de personal mèdic, i garantir l'accés als serveis de salut reproductiva.[92] No obstant això, la Declaració de Dublín sobre la Salut Materna, signat el 2012, assenyala que "la prohibició de l'avortament no afecta, de cap manera, la disponibilitat d'una atenció òptima a les dones embarassades".[93]

Un factor important en si els avortaments es duen a terme de forma segura o no és la situació legal de l'avortament. Els països amb lleis restrictives de l'avortament tenen majors taxes d'avortament insegur i les taxes d'avortament en general similar en comparació amb aquells en què l'avortament és legal i disponible.[88][7][92][94][95][96][97] Per exemple, la legalització de l'avortament el 1996 a Sud-àfrica va tenir un impacte positiu immediat en la freqüència de complicacions relacionades amb l'avortament,[98] amb les morts relacionades amb l'avortament disminuint-se en més d'un 90%.[99] Unes reduccions similars en la mortalitat materna s'han observat després que altres països han liberalitzat les seves lleis d'avortament, com ara Romania i Nepal.[100] Un estudi de 2011 va concloure que en els Estats Units, algunes lleis contra l'avortament a nivell estatal es correlacionen amb menors taxes d'avortament en aquest estat.[101] L'anàlisi, però, no va tenir en compte els viatges a altres estats absents d'aquestes lleis per obtenir un avortament.[102] A més, la falta d'accés a mètodes anticonceptius eficaços contribueix a l'avortament insegur. S'ha estimat que la incidència de l'avortament insegur podria reduir fins a un 75% (de 20 a 5 milions de dòlars anuals) si fossin disponibles la planificació familiar moderna i serveis de salut materna a nivell mundial.[103] Les taxes d'aquest tipus d'avortaments poden ser difícils de mesurar, ja que poden ser notificats de manera conjunta un avortament involuntari, "avortament involuntari induït", "regulació menstrual", "mini-avortament", i "regulació d'un retard/suspensió de la menstruació".[104][105]

El quaranta per cent de les dones al món són capaces d'accedir a avortaments terapèutics i electius dins dels límits gestacionals,[106] mentre que un 35 per cent addicional té accés a l'avortament legal si compleixen determinades propietats físiques, mentals o criteris socioeconòmics.[107] Mentre que mortalitat materna poques vegades resulta en avortaments segurs, els avortaments insegurs donen com a resultat 70.000 morts i 5 milions de discapacitats per any.[88] Les complicacions d'avortament insegur compten amb aproximadament un octau de mortalitats maternes mundialment,[108] encara que això varia segons la regió.[109] La infertilitat secundària causada per un avortament insegur afecta unes 24 milions de dones.[95] La taxa d'avortaments insegurs ha augmentat del 44% al 49% entre 1995 i 2008.[7] S'han proposat millores en l'educació per a la salut, l'accés a la planificació familiar, i l'atenció de la salut durant i després de l'avortament per fer front a aquest fenomen.[110]

Nascut viu[modifica | modifica el codi]

Tot i que és molt poc comú, les dones en situació d'avortament quirúrgic després de 18 setmanes de gestació de vegades donen a llum a un fetus que poden sobreviure breument.[111][112][113] La supervivència a llarg termini és possible després de 22 setmanes.[114]

Si el personal mèdic observen signes de vida, que poden ser necessaris per proporcionar atenció: l'atenció mèdica d'emergència si el nen té una bona oportunitat de supervivència i cures pal·liatives en cas contrari.[115][116][117] Per evitar això, es recomana la mort fetal induïda abans de la interrupció de l'embaràs després de 20-21 setmanes de gestació.[118][119][120][121][122]

La mort del nadó després de néixer viu causada per l'avortament sota CIM-10 en el codi de descripció P96.4; les dades s'identifiquen com a fetus o nadó. Entre 1999 i 2013, als EUA, el CDC va registrar 531 morts d'aquest tipus per als nadons,[123] aproximadament 4 per 100.000 avortaments.[124]

Incidència[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos mètodes comunament utilitzats per mesurar la incidència d'avortament:

  • Taxa d'avortament – nombre d'avortaments per cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys d'edat
  • Percentatge d'avortament – nombre d'avortaments de cada 100 embarassos coneguts (embarassos inclouen nascuts vius, avortaments i avortaments involuntaris)

En molts llocs, on l'avortament és il·legal o porta un pesat estigma social, els informes mèdics de l'avortament no són fiables.[94] Per aquesta raó, les estimacions de la incidència d'avortament han de realitzar-se sense la determinació de la seguretat relacionada amb l'error estàndard.[7]

El nombre d'avortaments realitzats a tot el món sembla haver romàs estable en els darrers anys, amb 41,6 milions realitzats el 2003 i 43,8 milions realitzats el 2008.[7] La taxa d'avortament a tot el món va ser de 28 per cada 1000 dones, encara que era de 24 per cada 1000 dones dels països desenvolupats i 29 per cada 1000 dones dels països en desenvolupament.[7] El mateix estudi de 2012 va indicar que el 2008, el percentatge estimat d'avortament embarassos coneguts es trobava en el 21% a nivell mundial, amb un 26% als països desenvolupats i el 20% als països en desenvolupament.[7]

De mitjana, la incidència de l'avortament és similar a països amb lleis restrictives sobre l'avortament i els que tenen un accés més liberal a l'avortament. No obstant això, les lleis d'avortament restrictives estan associades amb increments en el percentatge d'avortaments que es realitzen en condicions de risc.[106][125][126] La taxa d'avortament insegur en els països en desenvolupament es deu en part a la falta d'accés a mètodes anticonceptius moderns; d'acord amb l'Institut Guttmacher, proporcionar accés als anticonceptius es traduiria en uns 14,5 milions menys d'avortaments insegurs i 38.000 menys morts per avortament insegur cada any a tot el món.[127]

La taxa d'avortament induïda legal varia àmpliament en tot el món. D'acord amb l'informe d'empleats de l'l'Institut Guttmacher que va variar de 7 per cada 1000 dones (Alemanya i Suïssa) a 30 per cada 1000 dones (Estònia) en països amb estadístiques completes el 2008. La proporció d'embarassos que van acabar en avortament induït variava d'aproximadament 10 % (Israel, els Països Baixos i Suïssa) a 30% (Estònia) en el mateix grup, tot i que podria ser tan alta com el 36% a Hongria i Romania, les estadístiques es van considerar incompletes.[128][129]

La taxa d'avortament també pot expressar-se com el nombre mitjà d'avortaments té una dona durant la seva vida reproductiva; considerat com a total abortion rate (TAR, o en català: taxa d'avortament totals).

Mètode i edat gestacional[modifica | modifica el codi]

Histograma d'avortaments per edat gestacional a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra)Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta) Histograma d'avortaments per edat gestacional a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra)Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta)
Histograma d'avortaments per edat gestacional a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra)

Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta)

Les taxes d'avortament també varien depenent de l'etapa de l'embaràs i el mètode practicat. El 2003, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van informar que el 26% d'avortaments als Estats Units se sap que s'han obtingut en la gestació de menys de 6 setmanes, 18% a les 7 setmanes, 15% a les 8 setmanes, 18% a les 9 a 10 setmanes, el 9,7% a les 11 cap a 12 setmanes, 6,2% en 13 a 15 setmanes, el 4,1% en 16 a 20 setmanes i 1,4% en més de 21 setmanes. El 90,9% van ser classificats com havent estat fet per "raspat" (aspiració al buit, dilatació i curetatge, dilatació i evacuació), 7,7% per mitjans "mèdics" (mifepristone), 0,4% per "instil·lació intrauterina" (salina o prostaglandina), i 1,0% per "altres" (incloent histerotomia i histerectomia).[130] D'acord amb el CDC, a causa de les dificultats de recollida de dades, les dades s'han de veure com a temptativa i algunes morts fetals informades més de 20 setmanes poden ser morts naturals erròniament classificades com avortaments si la remoció del fetus mort s'aconsegueix mitjançant el mateix procediment que un avortament induït.[131]

L'Institut Guttmacher va estimar que va haver 2.200 procediments de dilatació i extracció intacta als EUA durant el 2000; això representa el 0,17% del nombre total d'avortaments que va realitzar aquest any.[132] De la mateixa manera, a Anglaterra i Gal·les el 2006, 89% de les terminacions es van produir a igual o menor de 12 setmanes, 9% entre 13 i 19 setmanes, i 1,5% igual o més de 20 setmanes. El 64% dels notificats van ser per aspiració al buit, 6% en D&E, i 30% eren mèdics.[133] Hi ha més avortaments del trimestre segon dels països en desenvolupament com la Xina, l'Índia i Vietnam que als països desenvolupats.[134]


Motivació[modifica | modifica el codi]

Personal[modifica | modifica el codi]

Les raons per les quals les dones tenen avortaments són diverses i varien en tot el món.[131][135]

Un gràfic de barres que representa les dades seleccionades d'un metanàlisi de l'AGI de 1998 sobre les raons de les dones que van declarar tenir un avortament.

Algunes de les raons més comunes són a posposar la maternitat a un moment més adequat o per enfocar energies i recursos en els nens existents. Altres inclouen no poder mantindre un nen, ja sigui en termes dels costos directes de la criança d'un nen o la pèrdua d'ingressos, mentre que la cura del nen, la manca de suport del pare, incapacitat per mantenir més fills, escolarització dels nens ja existents, alteració de la pròpia educació, problemes de relació amb la seva parella, una percepció de ser massa jove per tenir un fill, la desocupació, i no estar disposat a criar un nen concebut com a resultat de la violació o incest, entre d'altres.[135][136]

Societal[modifica | modifica el codi]

Alguns avortaments les pateixen com a resultat de les pressions socials. Aquests podrien incloure la preferència pels fills d'un sexe o raça específica,[137] la desaprovació de la maternitat sola o d'hora, l'estigmatització de les persones amb discapacitat, el suport econòmic insuficient per a les famílies, la manca d'accés o el rebuig dels mètodes anticonceptius, o esforços de control de població (com la política del fill únic de la Xina). Aquests factors poden de vegades resultar en avortament obligatori o avortament selectiu.[138]

Un estudi americà el 2002 va arribar a la conclusió que aproximadament la meitat de les dones que tenen avortaments estaven utilitzant una forma de contracepció en el moment de quedar embarassada. La meitat dels usuaris de condons informaven d'un ús incoherent i tres quartes parts van utilitzar la píndola anticonceptiva; el 42% dels que utilitzen condons informaven d'error a través de lliscament o trencament.[139] L'Institut Guttmacher va estimar que "la majoria dels avortaments als Estats Units s'obtenen per dones de les minories" perquè les dones minoritàries "tenen taxes molt més altes d'embaràs no desitjat."[140]

Salut materna i fetal[modifica | modifica el codi]

Un factor addicional és el risc per a la salut materna o fetal, que va ser citada com la raó principal d'avortament en més d'un terç dels casos d'alguns països i com un factor significatiu en només un percentatge d'un dígit d'avortaments en altres països.[131][135]

Als EUA, les decisions del Tribunal Suprem de Roe vs Wade i Doe vs Bolton: "van dictaminar que l'interès de l'estat en la vida del fetus es va convertir convincent només en el punt de viabilitat, que es defineix com el punt en què el fetus pot sobreviure independentment de la seva mare. Fins i tot després que el punt de viabilitat, l'estat no pot afavorir a la vida del fetus durant la vida o la salut de la dona embarassada. En el marc del dret a la intimitat, els metges han d'estar lliures d'usar el seu "criteri mèdic per a la preservació de la vida o la salut de la mare." El mateix dia que la Cort va decidir Roe, també va decidir Doe vs Bolton, en què la Cort va definir la salut en termes molt amplis.: "El judici mèdic pot ser exercit a la llum de tots els factors—físic, emocional, psicològic, familiar i edat de la dona—rellevants per al benestar del pacient. Tots aquests factors poden estar relacionats amb la salut. Això permet que el metge tingui l'escenari que necessita per fer el seu millor criteri mèdic."[141]:1200–1201

L'opinió pública es va moure a Amèrica com a conseqüència de la personalitat de televisió del descobriment de Sherri Finkbine durant el seu cinquè mes d'embaràs que havia estat exposada a talidomida, sense poder avortar en els Estats Units va haver de viatjar a Suècia. De 1962 a 1965 hi va haver un brot de xarampió alemany que va deixar 15.000 nadons amb defectes congènits greus. El 1967, l'Associació Mèdica Nord-americana va recolzar públicament la liberalització de les lleis d'avortament. Una enquesta del Centre Nacional d'Investigació de l'Opinió el 1965 va mostrar un 73% recolzant l'avortament quan la vida de les mares estava en risc, el 57% quan els defectes de naixement eren presents i el 59% dels embarassos resultants de violació o incest.[142]

Càncer[modifica | modifica el codi]

La taxa de càncer durant l'embaràs és 0,02-1%, i en molts casos, el càncer de la mare porta a la consideració l'avortament per protegir la vida de la mare, o en resposta als possibles danys que pugui patir el fetus durant el tractament. Això és particularment cert pel càncer cervical, el tipus més comú que es produeix en 1 de cada 2.000-13.000 embarassos, per a això l'inici del tractament "no pot coexistir amb la preservació de la vida fetal (a no ser que s'esculli la teràpia neoadjuvant)". Els càncers de coll uterí en etapa molt primerenca (I i IIa) es poden tractar per histerectomia radical i dissecció del gangli limfàtic pèlvic, radioteràpia, o totes dues, mentre que les etapes posteriors són tractades per radioteràpia. La quimioteràpia es pot utilitzar simultàniament. El tractament del càncer de mama durant l'embaràs també implica consideracions fetals, perquè la lumpectomia es desaconsella a favor de la modificació de la mastectomia radical a menys que l'embaràs terminal permeti la teràpia de seguiment de la radiació que s'administra després del naixement.[143]

L'exposició a un sol fàrmac de quimioteràpia s'estima que causa un 7,5–17% de risc en efectes teratogènics al fetus, amb més riscos per als múltiples tractaments farmacològics. El tractament amb més de 40 Gy de radiació sol causar avortament espontani. L'exposició a dosis molt més baixes durant el primer trimestre, especialment de 8 a 15 setmanes de desenvolupament, pot causar retard mental o microcefàlia, i l'exposició en aquesta etapa o etapes posteriors pot causar una reducció en el creixement intrauterí i el pes en néixer. Les exposicions per sobre de 0,005–0,025 Gy causen una reducció dependent de la dosi en IQ.[143] És possible reduir en gran mesura l'exposició a la radiació amb protecció abdominal, depenent de la distància de l'àrea a ser irradiada del fetus.[144][145]

El procés de naixement en si també pot posar la mare en risc. "El part vaginal pot resultar en la disseminació de cèl·lules neoplàsiques en els canals limfovasculars, hemorràgia, laceració cervical i la implantació de cèl·lules malignes en el lloc de l'episiotomia, mentre que el lliurament abdominal pot retardar l'inici del tractament no quirúrgic."[146]

Història i religió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de l'avortament
Relleu a Angkor Vat, Cambodja, c. 1150, que representa un dimoni induint un avortament colpejant l'abdomen d'una dona embarassada amb un morter.[54][147]
"Pastilles periòdiques franceses". Un exemple d'un anunci clandestí publicat en una edició de gener del 1845 al Boston Daily Times.

Des de temps antics, els avortaments s'han realitzat utilitzant herbari medicinal, eines afilades, amb force, o a través d'altres mètodes tradicionals.[148] L'avortament induït té una llarga història i es remunta a civilitzacions tan variats com la Xina sota Shennong (c. 2700 BCE), l'Antic Egipte amb el papir Ebers (c. 1550 BCE), i l'Imperi Romà en el moment de Juvenal (c. 200 CE).[148] Hi ha evidència per suggerir que els embarassos van ser avortats a través d'unseguit de mètodes, incloent l'administració d'herbes abortives, l'ús d'instruments afilats, l'aplicació de pressió abdominal, i altres tècniques. Una de les representacions artístiques d'avortament més antigues conegudes són els relleus a Angkor Vat (c. 1150). Es va trobar una sèrie de fris que representen el judici després de la mort de la cultura Hindú i Budista, que representa la tècnica d'avortament abdominal.[54]

Alguns investigadors mèdics i els opositors a l'avortament han suggerit que el jurament hipocràtic va ser prohibit als metges de l'Antiga Grècia de la realització d'avortaments;[148] altres estudiosos no estan d'acord amb aquesta interpretació,[148] i l'estat dels textos mèdics del corpus hipocràtic contenen descripcions de les tècniques abortives just al costat del jurament.[149] El metge Escriboni Llarg va escriure al 43 CE que el jurament hipocràtic prohibeix l'avortament, igual que Sorà, encara que aparentment no tots els metges s'hi van adherir estrictament al mateix temps. Segons el treball Ginecologia del primer o segon segle CE de Sorà, una part dels metges va prohibir tots els abortius com ho requereix el jurament hipocràtic; l'altra part—a la qual pertanyia—estava disposat a prescriure avortaments, però només pel bé de la salut de la mare.[150][151]

Aristòtil, en el seu tractat sobre el govern Política (350 BCE), condemna l'infanticidi com a mitjà de control de la població. Es prefereix l'avortament en aquests casos, amb la restricció[152] "que s'ha de practicar abans que s'hagi desenvolupat la sensibilitat i la vida; per la línia entre l'avortament legal i il·legal estarà marcada pel fet de tenir la sensació i estar viu."[153] En la Cristianitat, el Papa Sixt V (1585–90) va ser el primer Papa que va declarar que l'avortament és homicidi, independentment de l'etapa de l'embaràs;[154] l'Església Catòlica havia estat dividida sobre si creu que l'avortament era un assassinat, i no va començar vigorosament a oposar-se a l'avortament fins al segle XIX.[148] La tradició islàmica ha permès tradicionalment l'avortament fins a un punt en el temps en què els musulmans creuen que l'ànima entra en el fetus,[148] considerat per diversos teòlegs ser en la concepció, 40 dies després de la concepció, 120 dies després de la concepció, o fer senyals de vida.[155] No obstant això, l'avortament és molt restringit en gran mesura o prohibit en zones d'alta fe islàmica com l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.[156]

A Europa i Amèrica del Nord, les tècniques d'avortament van avançar a partir del segle XVII. No obstant això, el conservadorisme per la majoria dels metges respecte a qüestions sexuals va impedir l'àmplia expansió de les tècniques d'avortament segur.[148] Altres professionals de la medicina, a més d'alguns metges van anunciar dels seus serveis, i no van ser àmpliament regulats fins al segle XIX, quan la pràctica (de vegades anomenat restel·lisme)[157] va ser prohibida tan als Estats Units com el Regne Unit.[148] Els grups de l'església, així com els metges estaven molt influenciats pels moviments anti-avortament.[148] Als EUA, l'avortament era més perillós que el part fins al voltant de 1930 quan les millores incrementals en els procediments d'avortament en relació amb el part van fer l'avortament més segur.[note 1] La Unió Soviètica (1919), Islàndia (1935) i Suècia (1938) van estar entre els primers països en legalitzar certes o totes les formes d'avortament.[158] El 1935 a l'Alemanya nazi, es va aprovar una llei que permetien avortaments per als que es consideraven "hereditàriament malalt", mentre que les dones considerades d'origen alemany van ser específicament prohibides de tenir avortaments.[159] A partir de la segona meitat del segle XX, l'avortament va ser legalitzat a un major nombre de països.[148] Un projecte de llei aprovat per la legislatura de l'Estat de Nova York per la legalització de l'avortament va ser signat pel governador Nelson Rockefeller l'abril de 1970.[160]

Societat i cultura[modifica | modifica el codi]

Debat de l'avortament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Debat sobre l'avortament

L'avortament induït ha estat durant molt de temps la font de considerable debat. Els problemes ètics, morals, filosòfics, biològics, religiosos i legals entorn de l'avortament estan relacionats amb els sistemes de valors. L'opinió de l'avortament poden posicionar-se pels drets del fetus, autoritat governamental, i drets de la dona.

Tant en el debat públic com el privat, els arguments presentats a favor o en contra de l'accés a l'avortament tenen un enfocament ja sigui en la permissibilitat moral d'un avortament induït, o la justificació de les lleis que permeten o restringeixen l'avortament.[161] la Declaració sobre el Avortament Terapèutic de l'Associació Mèdica Mundial declara que "les circumstàncies que porten els interessos de la mare en conflicte amb els interessos del seu fill no nascut creen un dilema i plantegen la qüestió de sí o no l'embaràs ha de ser deliberadament interromput".[162] Els debats de l'avortament, especialment pertanyent a la legislació, sovint són encapçalades per grups que defensen una d'aquestes dues posicions. Els grups anti-avortament que afavoreixen majors restriccions legals sobre l'avortament, incloent la prohibició total, més sovint es descriuen com a "pro-life" mentre que els grups dels drets de l'avortament que estan en contra d'aquestes restriccions legals es descriuen com "pro-choice".[163] En general, la posició anterior sosté que un fetus és una persona humana amb un dret a viure, fent que l'avortament moralment sigui igual a assassinat. L'última posició argumenta que una dona té certs drets reproductius, especialment l'elecció de si fer o no un embaràs a terme.

Llei moderna de l'avortament[modifica | modifica el codi]

Estat internacional de la llei de l'avortament

Informe de l'UN el 2013 de la llei de l'avortament.[164]

  •  Legal a petició
  •  Legal per a la vida de la mare, la salut, la salut mental, violació i/o defectes fetals, i també pels factors socioeconòmics
  •  Il·legal amb excepció per a la vida de la mare, la salut, la salut mental i/o violació, i també per defectes en el fetus
  •  Il·legal amb excepció per a la vida de la mare, la salut i/o la salut mental, i també per violació
  •  Il·legal amb excepció per a la vida de la mare, la salut i/o la salut mental
  •  Il·legal amb excepció per a la vida de la mare
  •  Il·legal sense excepcions
  •  Sense informació[165]

Les lleis actuals relatives a l'avortament són diverses. Les sensibilitats religioses, morals i culturals segueixen influint en les lleis d'avortament a tot el món. El dret a la vida, el dret a la llibertat, el dret a la seguretat de la persona, i el dret a la salut reproductiva són els principals problemes de drets humans que s'utilitzen de vegades com a justificació de l'existència o absència de lleis que controlen l'avortament.

A les jurisdiccions on l'avortament és legal, sovint s'han de complir amb certs requisits abans que una dona pugui obtenir un avortament segur i legal (un avortament realitzat sense consentiment de la dona es considera feticida). Aquests requisits normalment depenen de l'edat del fetus, sovint utilitzant un sistema basat en trimestre per regular la finestra de la legalitat, o com en els EUA, en l'avaluació d'un metge de la viabilitat fetus. Algunes jurisdiccions requereixen un període d'espera abans del procediment, prescriure la distribució d'informació sobre el desenvolupament fetal, o requereix que els pares siguin contactats si la seva filla menor d'edat sol·licita un avortament.[166] Altres jurisdiccions poden requerir que una dona obtingui el consentiment del pare del fetus abans d'avortar el fetus, que els proveïdors d'avortament informin les dones de riscos per a la salut del procediment—incloent de vegades els "riscos" no recolzats per la literatura mèdica—i que múltiples autoritats mèdiques certifiquin que l'avortament és mèdic o socialment necessari. Moltes restriccions no s'apliquen en situacions d'emergència. La Xina, que ha finalitzat la seva[167] política del fill únic, i ara té una política de dos fills.[168][169] de vegades ha incorporat avortaments obligatoris com a part de la seva estratègia de control de la població.[170]

Altres jurisdiccions prohibeixen l'avortament gairebé íntegrament. Molts, però no tots, dels quals permeten avortaments legals en una varietat de circumstàncies. Aquestes circumstàncies varien depenent de la jurisdicció, però poden incloure's si l'embaràs és resultat de violació o incest, el desenvolupament del fetus es deteriora, el benestar físic o mental de la dona està en perill, o consideracions socioeconòmiques que fan un part dificultós.[107] Als països on l'avortament està prohibit del tot, com Nicaragua, les autoritats mèdiques han registrat augments de mort materna directa i indirectament a causa de l'embaràs, així com les morts a causa dels temors de persecució dels metges si tracten a altres emergències ginecològiques.[171][172] Alguns països, com Bangladesh, que hi ha una prohibició nominalment de l'avortament, també poden donar suport a clíniques que realitzen avortaments amb el pretext de la higiene menstrual.[173] Aquesta és també una terminologia en la medicina tradicional.[174] En els llocs on l'avortament és il·legal o que tinguin un pesat estigma social, les dones embarassades poden participar en el turisme mèdic i viatjar a països on puguin interrompre el seu embaràs.[175] Les dones sense els mitjans per viatjar recórren als proveïdors d'avortaments il·legals o intenten realitzar un avortament per elles mateixes.[176]

Avortament selectiu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament selectiu

La sonografia i l'amniocentesi permeten als pares determinar el sexe abans del part. El desenvolupament d'aquesta tecnologia ha donat lloc a l'avortament selectiu, o la finalització d'un fetus a partir del seu sexe. La interrupció selectiva d'un fetus femení és més comú.

L'avortament selectiu per sexe és parcialment responsable de les diferències notables entre les taxes de natalitat dels nens masculins i femenins en alguns països. La preferència pels fills homes és sovint notificat en moltes zones d'Àsia, i l'avortament s'utilitza per limitar els naixements de dones al Taiwan, Corea del Sud, Índia i Xina.[177] Aquesta desviació de les taxes de natalitat estàndard de mascles i femelles es produeix tot i que el país en qüestió pot haver prohibit oficialment l'avortament selectiu per sexe o fins i tot la selecció de sexe.[178][179][180][181] A la Xina, la preferència històrica per un fill s'ha exacerbat per la política de fill únic, que va ser promulgada el 1979.[182]

Molts països han adoptat mesures legislatives per reduir la incidència d'avortament selectiu per sexe. A la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament el 1994 a més de 180 estats van acordar eliminar "totes les formes de discriminació contra la nena i les causes de la preferència pels fills",[183] condicions que també van ser condemnades per una resolució de la PACE el 2011.[184] L'Organització Mundial de la Salut i UNICEF, juntament amb altres organismes de les Nacions Unides, han trobat que les mesures per reduir l'accés a l'avortament són molt menys eficaces en la reducció dels avortaments selectius que les mesures per reduir la desigualtat de gènere.[183]

Violència contra l'avortament[modifica | modifica el codi]

En diversos casos, els proveïdors d'avortament i aquestes instal·lacions han estat objecte de diverses formes de violència, com l'assassinat, intent d'assassinat, el segrest, l'aguait, assalt, incendis i els atacs amb bombes. La violència anti-avortament està classificada per a fonts governamentals i acadèmics com a terrorisme.[185][186] Només una petita fracció dels que s'oposen a l'avortament cometen violència.

Als Estats Units, quatre metges que realitzen avortaments han estat assassinats: David Gunn (1993), John Britton (1994), Barnett Slepian (1998), i George Tiller (2009). També assassinats, als EUA i Austràlia, han estat el personal en les clíniques d'avortament, incloent recepcionistes i guàrdies de seguretat, com ara James Barrett, Shannon Lowney, Lee Ann Nichols, i Robert Sanderson. Atacs (p.e., Garson Romalis) i intents d'assassinat també han tingut lloc en els Estats Units i Canadà. S'han produït centenars d'atacs amb bombes, incendis provocats, atacs amb àcid, invasions i incidents de vandalisme contra els proveïdors d'avortament.[187][188] Els autors notables de la violència anti-avortament inclouen Eric Robert Rudolph, Scott Roeder, Shelley Shannon, i Paul Jennings Hill, la primera persona executada als Estats Units per l'assassinat d'un proveïdor d'avortament.[189]

La protecció legal d'accés a l'avortament s'ha imposat en alguns països on l'avortament és legal. Aquestes lleis solen tractar de protegir a les clíniques d'avortament de l'obstrucció, el vandalisme, els piquets, i altres accions, o per protegir les dones i els empleats d'aquest tipus d'instal·lacions d'amenaces i assetjament.

Molt més comuna que la violència física és la pressió psicològica. El 2003, Chris Danze va reunir organitzacions pro-life a Texas per evitar la construcció d'una instal·lació de Planned Parenthood a Austin. Les organitzacions van publicar la informació personal en línia, dels que van participar en la construcció, l'enviament de fins a 1.200 trucades telefòniques al dia i el contacte amb les seves esglésies.[190] Alguns manifestants graven en vídeo les dones que entren a les clíniques.[190]

Avortament en animals[modifica | modifica el codi]

Avortament espontani[modifica | modifica el codi]

Els animals no humans també poden patir avortaments espontanis. En el cas de les vaques, per exemple, hi ha diversos factors que poden interrompre la gestació, incloent-hi el consum de plantes verinoses i les infeccions.[191] S'han relacionat els desequilibris de vitamina A, vitamina E, seleni i ferro, així com les temperatures elevades i els traumatismes, amb la pèrdua de fetus.[192] Les causes d'avortament en les ovelles són similars. A vegades resulta difícil diagnosticar l'avortament en aquestes dues espècies.[193]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Abans de 1930, els procediments mèdics als EUA havien millorat tant per al part com l'avortament, però no igual, i l'avortament induït en el primer trimestre s'havia tornat més segur que el part. El 1973, Roe vs. Wade van reconèixer que l'avortament en el primer trimestre era més segur que el part:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia, 10 desembre 2004 (2004-12-10) [Consulta: d'octubre del 2014].
  2. «avortament». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 novembre del 2014].
  4. Major, Brenda; et al.. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 
  5. «Mueren 70.000 mujeres cada año por abortos clandestinos» (en castellà). Direcció d'Obra Social per al Personal Universitari de la Universitat Nacional de San Luis, 08-09-2004.
  6. «Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)». Institut Català de la Salut, 15-04-2014. [Consulta: 9 gener 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Sedgh, G.; Singh, S.; Shah, I. H.; Åhman, E.; Henshaw, S. K. «Induced abortion: Incidence and trends worldwide from 1995 to 2008» (PDF). The Lancet, 379, 9816, 2012, pàg. 625–632. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61786-8. PMID: 22264435. «Com que poques de les estimacions d'avortament es basaven en estudis de mostres aleatòries de dones, i com que no vam usar una aproximació basada en cap model per estimar la incidència de l'avortament, no va ser possible calcular intervals de confiança basats en l'error estàndard sobre les aproximacions. A partir de la informació accessible en l'exactitud i la precisió en les estimacions de l'avortament que es van usar per desenvolupar taxes regional, subregionals i globals, vam calcular intervals de certesa al voltant d'aquestes taxes (webappendix). Vam calcular intervals més amplis per taxes d'avortament poc segur que en tazes d'avortament segur.»
  8. Cheng L. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion». The WHO Reproductive Health Library. World Health Organization, 01-11-2008. [Consulta: 17 juny 2011].
  9. Bankole «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries». International Family Planning Perspectives, 24, 3, 1998, pàg. 117–127 & 152. DOI: 10.2307/3038208.
  10. Finer, Lawrence B.; Frohwirth, Lori F.; Dauphinee, Lindsay A.; Singh, Susheela; Moore, Ann M. «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives» (PDF). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 37, 3, 2005, pàg. 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. PMID: 16150658.
  11. 11,0 11,1 Lohr, PA; Fjerstad, M; Desilva, U; Lyus, R «Abortion». BMJ, 348, 2014, pàg. f7553. DOI: 10.1136/bmj.f7553.
  12. Stubblefield, Phillip G. «10. Family Planning». A: Novak's Gynecology. 13. Lippincott Williams & Wilkins, 2002. ISBN 978-0-7817-3262-8. 
  13. Bartlett, LA; Berg, CJ; Shulman, HB; Zane, SB «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstetrics & Gynecology, 103, 4, 2004, p. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60.
  14. Roche, Natalie E. «Therapeutic Abortion». eMedicine, 28-09-2004. [Consulta: 19 juny 2011].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 «6. First-Trimester Abortion». A: Williams Gynecology. 1. McGraw-Hill Medical, 2008. ISBN 978-0-07-147257-9. 
  16. «Elective surgery». Encyclopedia of Surgery. [Consulta: 17 desembre 2012]. "An elective surgery is a planned, non-emergency surgical procedure. It may be either medically required (e.g., cataract surgery), or optional (e.g., breast augmentation or implant) surgery.
  17. Churchill Livingstone medical dictionary. Edinburgh New York: Churchill Livingstone Elsevier, 2008. ISBN 978-0-443-10412-1. «En anglès el terme que es prefereix per la pèrdua no intencional del producte de la concepció abans de la 24a setmana és "miscarriage".» 
  18. Annas, George J.; Elias, Sherman. «51. Legal and Ethical Issues in Obstetric Practice». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007, p. 669. ISBN 978-0-443-06930-7. «A preterm birth is defined as one that occurs before the completion of 37 menstrual weeks of gestation, regardless of birth weight.» 
  19. «Stillbirth». A: . Oxford University Press, 2010. «birth of a fetus that shows no evidence of life (heartbeat, respiration, or independent movement) at any time later than 24 weeks after conception» 
  20. «7 FAM 1470 Documenting Stillbirth (Fetal Death)». United States Department of State, 18-02-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  21. Annas, George J.; Elias, Sherman. «24. Pregnancy loss». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007. ISBN 978-0-443-06930-7. 
  22. Katz, Vern L. «16. Spontaneous and Recurrent Abortion – Etiology, Diagnosis, Treatment». A: Katz: Comprehensive Gynecology. 5. Mosby, 2007. ISBN 978-0-323-02951-3. 
  23. Williams Obstetrics. 24th. McGraw Hill Education, 2014. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  24. 24,0 24,1 Stöppler, Melissa Conrad. «Miscarriage (Spontaneous Abortion)». MedicineNet.com. WebMD. [Consulta: 7 abril 2009].
  25. 25,0 25,1 Jauniaux E, Kaminopetros P, El-Rafaey H. «Early pregnancy loss». A: Whittle MJ, Rodeck CH. Fetal medicine: basic science and clinical practice. Edinburgh: Churchill Livingstone, 1999, p. 837. ISBN 978-0-443-05357-3. OCLC 42792567. 
  26. «Fetal Homicide Laws». National Conference of State Legislatures. [Consulta: 7 abril 2009].
  27. Kulier, R; Kapp, N; Gülmezoglu, AM; Hofmeyr, GJ «Medical methods for first trimester abortion.». Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 09-11-2011, pàg. CD002855. DOI: 10.1002/14651858.CD002855.pub4. PMID: 22071804.
  28. Kapp, N; Whyte, P; Tang, J; Jackson, E «A review of evidence for safe abortion care». Contraception, vol. 88, 3, September 2013, pàg. 350–63. DOI: 10.1016/j.contraception.2012.10.027. PMID: 23261233.
  29. 29,0 29,1 «Medical methods for first trimester abortion». Cochrane Database Syst Rev, vol. 11, 11, 2011, pàg. CD002855. DOI: 10.1002/14651858.CD002855.pub4. PMID: 22071804.
  30. 30,0 30,1 «Medical abortion in early pregnancy». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 111–134. ISBN 1-4051-7696-2. 
  31. 31,0 31,1 «Medical methods to induce abortion in the second trimester». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  32. Wildschut, H «Medical methods for mid-trimester termination of pregnancy.». Cochrane database of systematic reviews (Online), 1, 19-01-2011, pàg. CD005216. DOI: 10.1002/14651858.CD005216.pub2. PMID: 21249669.
  33. Chen, MJ; Creinin, MD «Mifepristone With Buccal Misoprostol for Medical Abortion: A Systematic Review.». Obstetrics and Gynecology, vol. 126, 1, July 2015, pàg. 12–21. DOI: 10.1097/AOG.0000000000000897. PMID: 26241251.
  34. 34,0 34,1 WHO Department of Reproductive Health and Research. Frequently asked clinical questions about medical abortion. Geneva: World Health Organization, 23 November 2006. ISBN 92-4-159484-5 [Consulta: 22 novembre 2011]. (subscripció necessària)
  35. «Effectiveness of medical abortion with mifepristone and buccal misoprostol through 59 gestational days». Contraception, vol. 80, 3, September 2009, pàg. 282–286. DOI: 10.1016/j.contraception.2009.03.010. PMC: 3766037. PMID: 19698822. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol vaginal) prèviament usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des del 2001 al març de 2006 va ser un 98,5% efectiu a través dels 63 dies de gestació—amb una taxa d'embaràs en curs d'al voltant de 0,5% i un 1% addicional de dones que tenen l'evacuació uterina per diverses raons, incloent sagnat problemàtic, persistent sac gestacional, el judici clínic o una petició de la dona. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol buccal ) actualment usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des de l'abril de 2006 és un 98,3% efectiu a través de 59 dies de gestació.
  36. «Induced abortion». A: Danforth's obstetrics and gynecology. 10th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 586–603. ISBN 978-0-7817-6937-2. 
  37. «Abortion statistics, England and Wales: 2010». London: Department of Health, United Kingdom, 24-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  38. «Abortion statistics, year ending 31 December 2010». Edinburgh: ISD, NHS Scotland, 31-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  39. «Voluntary terminations of pregnancies in 2008 and 2009». Paris: DREES, Ministry of Health, France, 22-06-2011. Arxivat de l'original el 26 September 2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  40. .. «Abortions in Switzerland 2010». Neuchâtel: Office of Federal Statistics, Switzerland, 05-07-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  41. «Induced abortions in the Nordic countries 2009». Helsinki: National Institute for Health and Welfare, Finland, 21-02-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  42. «Abortion incidence and access to services in the United States, 2008». Perspect Sex Reprod Health, vol. 43, 1, March 2011, pàg. 41–50. DOI: 10.1363/4304111. PMID: 21388504 [Consulta: 22 novembre 2011].
  43. 43,0 43,1 43,2 Templeton, A.; Grimes, D. A. «A Request for Abortion». New England Journal of Medicine, vol. 365, 23, 2011, pàg. 2198–2204. DOI: 10.1056/NEJMcp1103639.
  44. «Dilation and evacuation». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  45. Healthwise. «Manual and vacuum aspiration for abortion». WebMD, 2004. Arxivat de l'original el 11 February 2007. [Consulta: 5 December 2008].
  46. World Health Organization. «Dilatation and curettage». A: Managing Complications in Pregnancy and Childbirth: A Guide for Midwives and Doctors. Geneva: World Health Organization, 2003. ISBN 978-92-4-154587-7. OCLC 181845530 [Consulta: 5 December 2008]. 
  47. McGee, Glenn. «Abortion». A: Encarta. Microsoft [Consulta: 5 December 2008]. 
  48. Borgatta, L «Labor Induction Termination of Pregnancy». Global Library of Women's Medicine, vol. GLOWM.10444, December 2014. DOI: 10.3843/GLOWM.10444 [Consulta: 25 setembre 2015].
  49. 49,0 49,1 49,2 Society of Family Planning «Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester». Contraception, vol. 84, 1, February 2011, pàg. 4–18. DOI: 10.1016/j.contraception.2011.02.005 [Consulta: 25 setembre 2015]. «"10. What is the effect of feticide on labor induction abortion outcome? Deliberately causing demise of the fetus before labor induction abortion is performed primarily to avoid transient fetal survival after expulsion; this approach may be for the comfort of both the woman and the staff, to avoid futile resuscitation efforts. Some providers allege that feticide also facilitates delivery, although little data support this claim. Transient fetal survival is very unlikely after intraamniotic installation of saline or urea, which are directly feticidal. Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin. Factors associated with a higher likelihood of transient fetal survival with labor induction abortion include increasing gestational age, decreasing abortion interval and the use of nonfeticidal inductive agents such as the PGE1 analogues."»
  50. «2015 Clinical Policy Guidelines». National Abortion Federation, 2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.»
  51. Riddle, John M. Eve's herbs: a history of contraception and abortion in the West. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1997. ISBN 978-0-674-27024-4. OCLC 36126503. [Pàgina?]
  52. «Herbal infusions used for induced abortion». J. Toxicol. Clin. Toxicol., vol. 41, 3, 2003, pàg. 235–239. DOI: 10.1081/CLT-120021104. PMID: 12807304.
  53. Smith JP «Risky choices: The dangers of teens using self-induced abortion attempts». Journal of Pediatric Health Care, vol. 12, 3, 1998, pàg. 147–151. DOI: 10.1016/S0891-5245(98)90245-0. PMID: 9652283.
  54. 54,0 54,1 54,2 54,3 Potts, M.; Graff, M.; Taing, J. «Thousand-year-old depictions of massage abortion». Journal of Family Planning and Reproductive Health Care, vol. 33, 4, 2007, pàg. 233–234. DOI: 10.1783/147118907782101904. PMID: 17925100.
  55. Thapa, S. R.; Rimal, D.; Preston, J. «Self induction of abortion with instrumentation». Australian Family Physician, vol. 35, 9, 2006, pàg. 697–698. PMID: 16969439.
  56. «The Prevention and Management of Unsafe Abortion» (PDF). World Health Organization, April 1995. Arxivat de l'original el 30 May 2010. [Consulta: 1 juny 2010].
  57. 57,0 57,1 57,2 57,3 Grimes, DA; Benson, J; Singh, S; Romero, M «Unsafe abortion: The preventable pandemic» (PDF). The Lancet, vol. 368, 9550, 2006, pàg. 1908–1919. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)69481-6. PMID: 17126724.
  58. Grimes, DA; Creinin, MD «Induced abortion: an overview for internists». Ann. Intern. Med., vol. 140, 8, 2004, pàg. 620–6. DOI: 10.7326/0003-4819-140-8-200404200-00009. PMID: 15096333.
  59. Raymond, EG; Grossman, D; Weaver, MA; Toti, S «Mortality of induced abortion, other outpatient surgical procedures and common activities in the United States». Contraception, vol. 90, 5, November 2014, pàg. 476–479. DOI: 10.1016/j.contraception.2014.07.012. PMID: 25152259.
  60. Raymond, E. G.; Grimes, D. A. «The Comparative Safety of Legal Induced Abortion and Childbirth in the United States». Obstetrics & Gynecology, vol. 119, 2, Part 1, 2012, pàg. 215–219. DOI: 10.1097/AOG.0b013e31823fe923. PMID: 22270271.
  61. Grimes DA «Estimation of pregnancy-related mortality risk by pregnancy outcome, United States, 1991 to 1999». Am. J. Obstet. Gynecol., vol. 194, 1, January 2006, pàg. 92–4. DOI: 10.1016/j.ajog.2005.06.070. PMID: 16389015.
  62. Bartlett LA; Zane, Suzanne B. «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstet Gynecol, vol. 103, 4, April 2004, pàg. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60. PMID: 15051566.
  63. Trupin, Suzanne. «Elective Abortion». eMedicine, 27-05-2010. [Consulta: 1 juny 2010]. «At every gestational age, elective abortion is safer for the mother than carrying a pregnancy to term.»
  64. Pittman, Genevra «Abortion safer than giving birth: study». Reuters, 23-01-2012 [Consulta: 4 febrer 2012].
  65. Abbas, D; Chong, E; Raymond, EG «Outpatient medical abortion is safe and effective through 70 days gestation.». Contraception, vol. 92, 3, September 2015, pàg. 197–9. DOI: 10.1016/j.contraception.2015.06.018. PMID: 26118638.
  66. Raymond, EG; Grossman, D; Weaver, MA; Toti, S «Mortality of induced abortion, other outpatient surgical procedures and common activities in the United States.». Contraception, vol. 90, 5, November 2014, pàg. 476–9. DOI: 10.1016/j.contraception.2014.07.012. PMID: 25152259.
  67. «Manual vacuum aspiration for first-trimester abortion». Arch Fam Med, vol. 7, 6, 1998, pàg. 559–62. DOI: 10.1001/archfami.7.6.559. PMID: 9821831.
  68. Dempsey, A «Serious infection associated with induced abortion in the United States.». Clinical Obstetrics and Gynecology, vol. 55, 4, December 2012, pàg. 888–92. DOI: 10.1097/GRF.0b013e31826fd8f8. PMID: 23090457.
  69. White, Kari; Carroll, Erin; Grossman, Daniel «Complications from first-trimester aspiration abortion: a systematic review of the literature». Contraception, vol. 92, 5, November 2015, pàg. 422–438. DOI: 10.1016/j.contraception.2015.07.013. PMID: 26238336.
  70. «ACOG practice bulletin No. 104: antibiotic prophylaxis for gynecologic procedures». Obstet Gynecol, vol. 113, 5, May 2009, pàg. 1180–9. DOI: 10.1097/AOG.0b013e3181a6d011. PMID: 19384149.
  71. «Antibiotics at the time of induced abortion: the case for universal prophylaxis based on a meta-analysis». Obstet Gynecol, vol. 87, 5 Pt 2, May 1996, pàg. 884–90. PMID: 8677129.
  72. Barnard, S; Kim, C; Park, MH; Ngo, TD «Doctors or mid-level providers for abortion.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 27-07-2015, pàg. CD011242. DOI: 10.1002/14651858.CD011242.pub2. PMID: 26214844.
  73. Grossman D. «Medical methods for first trimester abortion: RHL commentary». Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 03-09-2004. [Consulta: 22 novembre 2011].
  74. «Medical versus surgical methods for first trimester termination of pregnancy: RHL commentary». Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 15 December 2006. Arxivat de l'original el 17 May 2010. [Consulta: 1 juny 2010].
  75. 75,0 75,1 Jasen P «Breast cancer and the politics of abortion in the United States». Med Hist, vol. 49, 4, October 2005, pàg. 423–44. DOI: 10.1017/S0025727300009145. PMC: 1251638. PMID: 16562329.
  76. Les declaracions de posició dels principals organismes mèdics sobre l'avortament i el càncer de mama inclouen:
  77. «Breast Cancer and Induced Abortion: A Comprehensive Review of Breast Development and Pathophysiology, the Epidemiologic Literature, and Proposal for Creation of Databanks to Elucidate All Breast Cancer Risk Factors». Issues in Law & Medicine, vol. 29, 1, 2014, pàg. 1–133 [Consulta: 11 novembre 2015]. «Given what is known of breast physiology, we can conclude that the following factors are protective, or decrease the likelihood that a woman will develop breast cancer: • Full-term pregnancy or pregnancy lasting longer than 32 weeks • Multiparity (more than one full-term pregnancy) • Short period (“susceptibility window”) between menarche and first full-term pregnancy • Full-term pregnancy soon after abortion or second-trimester miscarriage • Breastfeeding»
  78. «A meta-analysis of the association between induced abortion and breast cancer risk among Chinese females». Cancer Causes Control. Springer International Publishing, vol. 25, 2, February 2014, pàg. 227–236. DOI: 10.1007/s10552-013-0325-7. ISSN: 1573-7225. PMID: 24272196 [Consulta: 11 novembre 2015]. «Compared to people without any history of [induced abortion], an increased risk of breast cancer was observed among females who had at least one [induced abortion].»
  79. «The breast cancer epidemic: 10 facts». The Linacre Quarterly. Catholic Medical Association, vol. 81, 3, August 2014, pàg. 244–277. DOI: 10.1179/2050854914Y.0000000027 [Consulta: 11 novembre 2015]. «...an association between [induced abortion] and breast cancer has been found by numerous Western and non-Western researchers from around the world. This is especially true in more recent reports that allow for a sufficient breast cancer latency period since an adoption of a Western life style in sexual and reproductive behavior.»
  80. Cockburn, Jayne; Pawson, Michael E. Psychological Challenges to Obstetrics and Gynecology: The Clinical Management. Springer, 2007, p. 243. ISBN 978-1-84628-807-4. 
  81. 81,0 81,1 American Psychological Association (12 August 2008). "APA Task Force Finds Single Abortion Not a Threat to Women's Mental Health". Nota de premsa. Consulta: 7 September 2011.
  82. «Report of the APA Task Force on Mental Health and Abortion». Washington, DC: American Psychological Association, 13-08-2008.
  83. «Mental Health and Abortion». American Psychological Association, 2008. [Consulta: 18 abril 2012].
  84. Steinberg, J. R. «Later Abortions and Mental Health: Psychological Experiences of Women Having Later Abortions—A Critical Review of Research». Women's Health Issues, vol. 21, 3, 2011, pàg. S44–S48. DOI: 10.1016/j.whi.2011.02.002. PMID: 21530839.
  85. Kelly, Kimberly «The spread of ‘Post Abortion Syndrome’ as social diagnosis». Social Science & Medicine, vol. 102, February 2014, pàg. 18–25. DOI: 10.1016/j.socscimed.2013.11.030.
  86. Okonofua, F. «Abortion and maternal mortality in the developing world» (PDF). Journal of Obstetrics and Gynaecology Canada, vol. 28, 11, 2006, pàg. 974–979. PMID: 17169222.
  87. Haddad, LB.; Nour, NM. «Unsafe abortion: unnecessary maternal mortality». Rev Obstet Gynecol, vol. 2, 2, 2009, pàg. 122–6. PMC: 2709326. PMID: 19609407.
  88. 88,0 88,1 88,2 Shah, I; Ahman, E «Unsafe abortion: global and regional incidence, trends, consequences, and challenges» (PDF). Journal of Obstetrics and Gynaecology Canada, vol. 31, 12, December 2009, pàg. 1149–58. PMID: 20085681.
  89. Lozano, R «Global and regional mortality from 235 causes of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010.». Lancet, vol. 380, 9859, 15 December 2012, pàg. 2095–128. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61728-0. PMID: 23245604.
  90. Darney, Leon Speroff, Philip D.. A clinical guide for contraception. 5th. Philadelphia, Pa.: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 406. ISBN 1-60831-610-6. 
  91. World Health Organisation. Unsafe abortion: global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2008 (PDF). 6th. World Health Organisation, 2011, p. 27. ISBN 978-92-4-150111-8. 
  92. 92,0 92,1 Berer M «Making abortions safe: a matter of good public health policy and practice». Bull. World Health Organ., vol. 78, 5, 2000, pàg. 580–92. PMC: 2560758. PMID: 10859852.
  93. «Translations». Dublin Declaration. [Consulta: 28 octubre 2015].
  94. 94,0 94,1 «Induced abortion: estimated rates and trends worldwide». Lancet, vol. 370, 9595, 2007, pàg. 1338–45. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)61575-X. PMID: 17933648.
  95. 95,0 95,1 «Unsafe abortion: Global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2003» (PDF). World Health Organization, 2007. Arxivat de l'original el 16 February 2011. [Consulta: 7 març 2011].
  96. Berer M «National laws and unsafe abortion: the parameters of change». Reprod Health Matters, vol. 12, 24 Suppl, November 2004, pàg. 1–8. DOI: 10.1016/S0968-8080(04)24024-1. PMID: 15938152.
  97. Culwell, Kelly R.; Hurwitz, Manuelle «Addressing barriers to safe abortion». International Journal of Gynecology & Obstetrics, vol. 121, May 2013, pàg. S16–S19. DOI: 10.1016/j.ijgo.2013.02.003.
  98. «The impact of age on the epidemiology of incomplete abortions in South Africa after legislative change». BJOG, vol. 112, 3, March 2005, pàg. 355–9. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2004.00422.x. PMID: 15713153.
  99. Bateman C «Maternal mortalities 90% down as legal TOPs more than triple». S. Afr. Med. J., vol. 97, 12, December 2007, pàg. 1238–42. PMID: 18264602.
  100. Conti, Jennifer A.; Brant, Ashley R.; Shumaker, Heather D.; Reeves, Matthew F. «Update on abortion policy». Current Opinion in Obstetrics and Gynecology, November 2016, pàg. 1. DOI: 10.1097/GCO.0000000000000324.
  101. New, M. J. «Analyzing the Effect of Anti-Abortion U.S. State Legislation in the Post-Casey Era». State Politics & Policy Quarterly, vol. 11, 1, 15-02-2011, pàg. 28–47. DOI: 10.1177/1532440010387397.
  102. Medoff, M. H.; Dennis, C. «Another Critical Review of New's Reanalysis of the Impact of Antiabortion Legislation». State Politics & Policy Quarterly, vol. 14, 3, 21-07-2014, pàg. 269–276. DOI: 10.1177/1532440014535476.
  103. «Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health» (PDF). Guttmacher Institute, 2010. Arxivat de l'original el 24 March 2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  104. Grimes, David A. «Unsafe Abortion - The Preventable Pandemic*». [Consulta: 16 gener 2010].
  105. Nations, MK «Women’s hidden transcripts about abortion in Brazil». Soc Sci Med, vol. 44, 1997, pàg. 1833–45. DOI: 10.1016/s0277-9536(96)00293-6. PMID: 9194245.
  106. 106,0 106,1 «Critical gaps in universal access to reproductive health: Contraception and prevention of unsafe abortion». International Journal of Gynecology & Obstetrics, vol. 110, July 2010, pàg. S13–16. DOI: 10.1016/j.ijgo.2010.04.003. PMID: 20451196.
  107. 107,0 107,1 Boland, R.; Katzive, L. «Developments in Laws on Induced Abortion: 1998–2007». International Family Planning Perspectives, vol. 34, 3, 2008, pàg. 110–120. DOI: 10.1363/ifpp.34.110.08. PMID: 18957353.
  108. Maclean, Gaynor. «XI. Dimension, Dynamics and Diversity: A 3D Approach to Appraising Global Maternal and Neonatal Health Initiatives». A: Balin, Randell E.. Trends in Midwifery Research. Nova Publishers, 2005, p. 299–300. ISBN 978-1-59454-477-4. 
  109. Salter, C. «Care for Postabortion Complications: Saving Women's Lives». Population Reports. Johns Hopkins School of Public Health, vol. 25, 1, 1997.
  110. «Packages of interventions: Family planning, safe abortion care, maternal, newborn and child health», 2010. [Consulta: 31 December 2010].
  111. «The Care of Women Requesting Induced Abortion. Evidence-Based Clinical Guideline no. 7». Royal College of Obstetricians and Gynaecologists, November 2011 [Consulta: 31 octubre 2015]. «RECOMMENDATION 6.21 Feticide should be performed before medical abortion after 21 weeks and 6 days of gestation to ensure that there is no risk of a live birth.»
  112. Society of Family Planning «Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester». Contraception, vol. 84, 1, February 2011, pàg. 4–18. DOI: 10.1016/j.contraception.2011.02.005. «"Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin."»
  113. «Fetal intracardiac potassium chloride injection to avoid the hopeless resuscitation of an abnormal abortus: II. Ethical issues.». Obstetrics and Gynecology, vol. 80, 2, Aug 1992, pàg. 310–313. PMID: 1635751. «"... following later abortions at greater than 20 weeks, the rare but catastrophic occurrence of live births can lead to fractious controversy over neonatal management."»
  114. «Termination of Pregnancy for Fetal Abnormality». Royal College of Obstetricians and Gynaecologists, May 2010, pàg. 29–31 [Consulta: 26 octubre 2015].
  115. Nuffield Council on Bioethics «Critical care decisions in fetal and neonatal medicine: a guide to the report». , 2007 [Consulta: 29 octubre 2015]. «Under English law, fetuses have no independent legal status. Once born, babies have the same rights to life as other people.»
  116. «Preterm Birth: Causes, Consequences, and Prevention. C: A Review of Ethical Issues Involved in Premature Birth». Institute of Medicine (US) Committee on Understanding Premature Birth and Assuring Healthy Outcomes;, 2007. «In 2002, the 107th U.S. Congress passed the Born-Alive Infants Protection Act of 2001. This law established personhood for all infants who are born “at any stage of development” who breathe, have a heartbeat, or “definite movement of voluntary muscles,” regardless of whether the birth was due to labor or induced abortion.»
  117. «H.R. 2175 (107th): Born-Alive Infants Protection Act of 2002», 05-08-2002. [Consulta: 30 octubre 2015]. «The term ``born alive is defined as the complete expulsion or extraction from its mother of that member, at any stage of development, who after such expulsion or extraction breathes or has a beating heart, pulsation of the umbilical cord, or definite movement of the voluntary muscles, regardless of whether the umbilical cord has been cut, and regardless of whether the expulsion or extraction occurs as a result of natural or induced labor, cesarean section, or induced abortion.»
  118. «Practice Bulletin: Second-Trimester Abortion». Obstetrics & Gynecology, vol. 121, 6, June 2013, pàg. 1394–1406. DOI: 10.1097/01.AOG.0000431056.79334.cc. PMID: 23812485 [Consulta: 30 octubre 2015]. «With medical abortion after 20 weeks of gestation, induced fetal demise may be preferable to the woman or provider in order to avoid transient fetal survival after expulsion.»
  119. «Clinical Guidelines: Induction of fetal demise before abortion». Contraception: a publication of Society of Family Planning, vol. 81, January 2010, pàg. 8. DOI: 10.1016/j.contraception.2010.01.018 [Consulta: 26 octubre 2015]. «"Inducing fetal demise before induction termination avoids signs of live birth that may have beneficial emotional, ethical and legal consequences."»
  120. Committee on Health Care for Underserved Women «Committee Opinion 613: Increasing Access to Abortion». Obstetrics & Gynecology, vol. 124, November 2014, pàg. 1060–1065. DOI: 10.1097/01.aog.0000456326.88857.31 [Consulta: 28 octubre 2015]. «“Partial-birth” abortion bans—The federal Partial-Birth Abortion Ban Act of 2003 (upheld by the Supreme Court in 2007) makes it a federal crime to perform procedures that fall within the definition of so-called “partial-birth abortion” contained in the statute, with no exception for procedures necessary to preserve the health of the woman...physicians and lawyers have interpreted the banned procedures as including intact dilation and evacuation unless fetal demise occurs before surgery.»
  121. «2015 Clinical Policy Guidelines». National Abortion Federation, 2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.»
  122. «FIGO (International Federation of Gynecology and Obstetrics) Committee Report: Ethical aspects concerning termination of pregnancy following prenatal diagnosis.». International Journal of Gynecology and Obstetrics, vol. 102, 1, 2008, pàg. 97–98. DOI: 10.1016/j.ijgo.2008.03.002. PMID: 18423641. «"Termination of pregnancy following prenatal diagnosis after 22 weeks must be preceded by a feticide"»
  123. «Underlying Cause of Death 1999-2013 on CDC WONDER Online Database, released 2015». Centers for Disease Control and Prevention, National Center for Health Statistics [Data are from the Multiple Cause of Death Files, 1999-2013, as compiled from data provided by the 57 vital statistics jurisdictions through the Vital Statistics Cooperative Program] [Consulta: 12 novembre 2015].
  124. Pazol, Karen «Abortion Surveillance - United States, 2006». Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries, vol. 58, SS08, 27-11-2009, pàg. 1–35 [Consulta: 12 novembre 2015].
  125. «Unsafe abortion: global and regional incidence, trends, consequences, and challenges». J Obstet Gynaecol Can, vol. 31, 12, December 2009, pàg. 1149–58. PMID: 20085681. «However, a woman's chance of having an abortion is similar whether she lives in a developed or a developing region: in 2003 the rates were 26 abortions per 1000 women aged 15 to 44 in developed areas and 29 per 1000 in developing areas. The main difference is in safety, with abortion being safe and easily accessible in developed countries and generally restricted and unsafe in most developing countries»
  126. Rosenthal, Elizabeth «Legal or Not, Abortion Rates Compare». , 12-10-2007 [Consulta: 18 juliol 2011].
  127. «Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health» (PDF). Institut Guttmacher, November 2010. Arxivat de l'original el 20 October 2011. [Consulta: 24 octubre 2011].
  128. Sedgh, G.; Singh, S.; Henshaw, S. K.; Bankole, A. «Legal Abortion Worldwide in 2008: Levels and Recent Trends». Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 43, 3, 2011, pàg. 188–198. DOI: 10.1363/4318811. PMID: 21884387.
  129. National Institute of Statistics, Romanian Statistical Yearbook, chapter 2, page 62, 2011
  130. Strauss, L. T.; Gamble, S. B.; Parker, W. Y.; Cook, D. A. «Abortion surveillance—United States, 2003». Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries, vol. 55, SS11, 2006, pàg. 1–32. PMID: 17119534.
  131. 131,0 131,1 131,2 «The Limitations of U.S. Statistics on Abortion». Issues in Brief. New York: The Guttmacher Institute, 1997. Arxivat de l'original el 4 April 2012.
  132. Finer, L. B.; Henshaw, S. K. «Abortion Incidence and Services in the United States in 2000». Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 35, 1, 2003, pàg. 6–15. DOI: 10.1363/3500603. PMID: 12602752.
  133. Department of Health. «Abortion statistics, England and Wales: 2006», 2007. Arxivat de l'original el 6 December 2010. [Consulta: 12 octubre 2007].
  134. Cheng, Linan. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion: RHL commentary». The WHO Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 01-11-2008. [Consulta: 10 febrer 2009]. comentari a:
    Lohr, Patricia A.; Hayes, Jennifer L.; Gemzell-Danielsson, Kristina «Surgical versus medical methods for second trimester abortion». Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 23-01-2008, pàg. CD006714. DOI: 10.1002/14651858.CD006714.pub2. PMID: 18254113.
  135. 135,0 135,1 135,2 Bankole, Akinrinola; Singh, Susheela; Haas, Taylor «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries». International Family Planning Perspectives, vol. 24, 3, 1998, pàg. 117–127; 152. DOI: 10.2307/3038208.
  136. Finer, L. B.; Frohwirth, L. F.; Dauphinee, L. A.; Singh, S. «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives». Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 37, 3, 2005, pàg. 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. PMID: 16150658.
  137. «Nuremberg and the Crime of Abortion». , vol. 42, pàg. 283 [Consulta: 12 juliol 2014].
  138. Oster, Emily «Explaining Asia's "Missing Women": A New Look at the Data – Comment». Population and Development Review, vol. 31, 3, September 2005, pàg. 529, 535. DOI: 10.1111/j.1728-4457.2005.00082.x [Consulta: 19 maig 2009].
  139. Jones, R. K.; Darroch, J. E.; Henshaw, S. K. «Contraceptive Use Among U.S. Women Having Abortions in 2000–2001» (PDF). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 34, 6, 2002, pàg. 294–303. DOI: 10.2307/3097748. PMID: 12558092.
  140. Cohen, SA «Abortion and Women of Color: The Bigger Picture». Guttmacher Policy Review, vol. 11, 3, 2008.
  141. George J. Annas and Sherman Elias. Legal and Ethical Issues in Obstetrical Practice. Chapter 54 in Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies, 6th edition. Eds. Steven G. Gabbe, et al. 2012 Saunders, an imprint of Elsevier. ISBN 978-1-4377-1935-2
  142. Doan, 2007, p. 57.
  143. 143,0 143,1 Weisz, B; Schiff, E; Lishner, M «Cancer in pregnancy: maternal and fetal implications» (PDF). Hum Reprod Update, vol. 7, 4, 2001, pàg. 384–393. DOI: 10.1093/humupd/7.4.384. PMID: 11476351.
  144. Mayr, NA; Wen, BC; Saw, CB «Radiation therapy during pregnancy». Obstet Gynecol Clin North Am., vol. 25, 2, 1998, pàg. 301–21. PMID: 9629572.
  145. «Pregnancy and radiation.». Cancer Treat Rev, vol. 27, 1, 2001, pàg. 1–7. DOI: 10.1053/ctrv.2000.0193. PMID: 11237773.
  146. «Large-cell neuroendocrine carcinoma of the uterine cervix complicating pregnancy». Hong Kong Med J, vol. 15, 1, 2009, pàg. 69–72. PMID: 19197101.
  147. Mould R. Mould's Medical Anecdotes. CRC Press, 1996, p. 406. ISBN 978-0-85274-119-1. 
  148. 148,0 148,1 148,2 148,3 148,4 148,5 148,6 148,7 148,8 148,9 Joffe, Carole [21 October 2011]. «1. Abortion and medicine: A sociopolitical history». A: Management of Unintended and Abnormal Pregnancy (PDF). 1st. Oxford, United Kingdom: John Wiley & Sons, Ltd., 2009. ISBN 978-1-4443-1293-5. 
  149. Miles, Steven. The Hippocratic Oath and the Ethics of Medicine. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-518820-2. 
  150. "Scribonius Largus"
  151. Soranus, Owsei Temkin. Soranus' Gynecology. I.19.60: JHU Press, 1956 [Consulta: 6 octubre 2015]. 
  152. Carrick, Paul. Medical Ethics in the Ancient World. Georgetown University Press, 2001. ISBN 978-0-87840-849-8. 
  153. «Aristotle, Politics». Harvard University Press, 1944. [Consulta: 21 juny 2011].
  154. Brind'Amour, Katherine. «Effraenatam». A: Embryo Project Encyclopedia. Arizona State University, 2007. 
  155. «Religions – Islam: Abortion». BBC. [Consulta: 10 December 2011].
  156. «Abortion in the Middle East and North Africa» (PDF). Population Research Bureau, 2008. Arxivat de l'original el 8 July 2011.
  157. «The Suffragettes Would Not Agree With Feminists Today on Abortion». TIME, 04-11-2015 [Consulta: 4 novembre 2015].
  158. «Abortion Law, History & Religion». Childbirth By Choice Trust. [Consulta: 23 març 2008].[Enllaç no actiu]Plantilla:Cbignore
  159. Per a les fonts que descriuen la política d'avortament a l'Alemanya nazi, consulteu:
  160. Smith, Richard Norton On His Own Terms: A Life of Nelson Rockefeller pages 560-561
  161. Farrell, Courtney. Abortion Debate. ABDO Publishing Company, 2010, p. 6–7. ISBN 1617852643. 
  162. «WMA Declaration on Therapeutic Abortion». WMA. [Consulta: 28 octubre 2015].
  163. Farrell, p. 8
  164. «World Abortion Policies 2013». United Nations Department of Economic and Social Affairs, Population Division. [Consulta: 31 juliol 2013].
  165. World Abortion Policies 2007, United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division.
  166. «The Impact of State Mandatory Counseling and Waiting Period Laws on Abortion: A Literature Review» (PDF). Guttmacher Institute, April 2009. Arxivat de l'original el 14 January 2011. [Consulta: 31 December 2010].
  167. Phillips, Tom «China ends one-child policy after 35 years» (en en-gb). , 29-10-2015.
  168. Buckley, Chris «China Ends One-Child Policy, Allowing Families Two Children». , 29-10-2015.
  169. «China to end one-child policy and allow two» (en en-gb). , 29-10-2015.
  170. «Science, Technology, and Society: An Encyclopedia». A: . Oxford University Press, 2005. ISBN 9780195141931. 
  171. «European delegation visits Nicaragua to examine effects of abortion ban». Ipas, 26-11-2007. Arxivat de l'original el 17 April 2008. [Consulta: 15 juny 2009]. «More than 82 maternal deaths had been registered in Nicaragua since the change. During this same period, indirect obstetric deaths, or deaths caused by illnesses aggravated by the normal effects of pregnancy and not due to direct obstetric causes, have doubled.»
  172. «Nicaragua: "The Women's Movement Is in Opposition"». IPS. Inside Costa Rica [Montevideo], 28-06-2008.
  173. «Surgical Abortion: History and Overview». National Abortion Federation. Arxivat de l'original el 22 September 2006. [Consulta: 4 setembre 2006].
  174. «Women's hidden transcripts about abortion in Brazil». Soc Sci Med, vol. 44, 12, June 1997, pàg. 1833–45. DOI: 10.1016/s0277-9536(96)00293-6. PMID: 9194245. «Two folk medical conditions, "delayed" (atrasada) and "suspended" (suspendida) menstruation, are described as perceived by poor Brazilian women in Northeast Brazil. Culturally prescribed methods to "regulate" these conditions and provoke menstrual bleeding are also described ...»
  175. Henshaw, S. K. «The Accessibility of Abortion Services in the United States». Family Planning Perspectives, vol. 23, 6, 1991, pàg. 246–263. DOI: 10.2307/2135775.
  176. Bloom, Marcy. «Need Abortion, Will Travel». RH Reality Check, 25-02-2008. [Consulta: 15 juny 2009].
  177. Banister, Judith. (16 March 1999). Son Preference in Asia – Report of a Symposium. Retrieved 12 January 2006.
  178. Reaney, Patricia «Selective abortion blamed for India's missing girls». Reuters [Consulta: 3 December 2008].
  179. Sudha, S.; Rajan, S. Irudaya «Female Demographic Disadvantage in India 1981–1991: Sex Selective Abortions and Female Infanticide». Development and Change, vol. 30, 3, July 1999, pàg. 585–618. DOI: 10.1111/1467-7660.00130. PMID: 20162850 [Consulta: 3 December 2008].
  180. «Sex Selection & Abortion: India». Library of Congress, 04-04-2011. [Consulta: 18 juliol 2011].
  181. "China Bans Sex-selection Abortion." (22 March 2002). Xinhua News Agency.'.' Retrieved 12 January 2006.
  182. Graham, Maureen J. «Son Preference in Anhui Province, China». International Family Planning Perspectives, vol. 24, 2, June 1998, pàg. 72–77. DOI: 10.2307/2991929.
  183. 183,0 183,1 «Preventing gender-biased sex selection». UNFPA. [Consulta: 1 novembre 2011].
  184. «Prenatal sex selection». PACE. Arxivat de l'original el 3 October 2011. [Consulta: 17 novembre 2015].
  185. Smith, G. Davidson. «Single Issue Terrorism Commentary». Canadian Security Intelligence Service, 1998. Arxivat de l'original el 15 October 2007. [Consulta: 1 setembre 2011].
  186. Wilson, M.; Lynxwiler, J. «Abortion clinic violence as terrorism». Studies in Conflict & Terrorism, vol. 11, 4, 1988, pàg. 263–273. DOI: 10.1080/10576108808435717.
  187. «The Death of Dr. Gunn». , 12-03-1993.
  188. «Incidence of Violence & Disruption Against Abortion Providers in the U.S. & Canada» (PDF). National Abortion Federation, 2009. [Consulta: 9 febrer 2010].
  189. Borger, Julian «The bomber under siege». [London], 03-02-1999.
  190. 190,0 190,1 Alesha E. Doan. Opposition and Intimidation:The abortion wars and strategies of political harassment. University of Michigan, 2007, p. 2. 
  191. Smith Thomas, Heather. «ABORTIONS IN COWS CAN BE CAUSED BY MANY FACTORS» (en anglès). Cattle Today. [Consulta: 30 gener 2016].
  192. Tibary, Ahmed. «Abortion in Cattle» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  193. Tibary, Ahmed. «Abortion in Sheep» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament Modifica l'enllaç a Wikidata