Avortament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sis diagrames d'avortaments a diferents etapes

L'avortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.[1][2] Pot ser espontani o induït. L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana. Pot ser accidental (per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus…) en una persona que ja ha tingut embarassos normals, o habitual (regular) quan una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer normalment. L'avortament induït o avortament provocat resulta de les accions empreses amb la intenció d'interrompre l'embaràs.

Es parla d'avortament terapèutic, quan, entre d'altres la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la vida de la mare, per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

En el cas d'embaràs no desitjat, es pot provocar l'avortament, quan la dona decideix que no pot o no vol tenir l'infant per raons personals, socials, psicològiques o de salut mental. Aquests criteris poden ser legítims o no segons el marc legal corresponent. Practicat per professionals de la salut habilitats i completat quan necessari per suport psicològic i social, el risc de complicacions sanitàries o psicosocials és mínim.[3][4] Aquesta forma d'avortament provocat sovint és matèria de controvèrsia ètica i de restriccions legals. Als països de la Unió Europea està autoritzat, dins els límits de la llei.

L'avortament clandestí, en ser executat per no sanitaris, sovint sense unes mesures d'higiene apropiades, o sense una preparació o un seguiment adequats, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. En total, cada any moren unes 70.000 dones per aquest motiu, particularment a Àsia, on es produeix el 55% dels avortaments clandestins.[5]

Sobre problemes sexuals i d'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, amb Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).[6]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Segons les causes de l'avortament, es poden distingir dos tipus:

Induït[modifica | modifica el codi]

Aproximadament 205 milions d'embarassos es donen cada any en tot el món. Al voltant d'una tercera part són no desitjats i al voltant d'una cinquena part acaben en abort induït.[7][8] La major part dels avortaments resulten d'embarassos no desitjats.[9][10] Al Regne Unit, de l'1 al 2% dels avortaments són conseqüència de problemes genètics en el fetus.[11] Un embaràs es pot interrompre intenciodament de diferents maneres. La manera que es selecciona depèn sovint de l'edat de gestació de l'embrió o el fetus, que augmenta en mida a mesura que l'embaràs progressa.[12][13] També es poden seleccionar procesdiments específics segons legalitat, disponibilitat regional o preferència personal del doctor o del pacient.

Les raons per a les quals es produeix un avortament induït es caracteritzen típicament com terapèutiques o electives. Un avortament és referit en termes mèdics com un avortament terapèutic quan es fa per tal de salvar la vida de la dona embarassada; evitar dolor físic o mental a la dona; finalitzar un embaràs en què segons les indicacions el nadó tindrà una alta esperança de morbiditat prematura, mortalitat o altrament discapacitat; o la reducció selectiva del nombre de fetus per reduir riscos sanitaris associats a l'embaràs múltiple.[14][15] Es considera que un avortament és electiu o voluntari quan es dóna per sol·licitud de la dona per raons no mèdiques.[15] Sovint hi ha confusió al voltant del terme "electiu" perquè la cirurgia electiva es refereix generalment a tota cirurgia programada que no suposa una emergència, ja sigui necessària en termes mèdics o no.[16]

Espontani[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avortament espontani

L'avortament espontani, és l'expulsió no intencional de l'embrió o fetus abans de la 24a setmana de gestació.[17] L'embaràs que acaba abans de les 37 setmanes de gestació resultant en un naixement es coneix com a part preterme o part prematur[18] Quan un fetus mor in utero després de la viabilitat fetal o durant el treball de part, s'anomenen habitualment mort fetal.[19] Els naixements prematurs i les morts fetals no es consideren generalment avortaments espontanis tot i que l'ús d'aquests termes els pot confonfdre de vegades.[20]

Només del 30% al 50% de les concepcions progressen més enllà del primer trimestre.[21] L'àmplia majoria d'aquests que no progressen es perden abans que la dona sigui conscient de la concepció,[15] i molts embarassos es perden abans que els mèdics clínics puguin detectar l'embrió.[22] El 80% d'aquests avortaments espontanis passen en el primer trimestre.[23]

La causa més comuna de l'avortament espontani durant el primer trimestre és la mutació cromosòmica de l'embrió o del fetus,[15][24] que es dóna en almenys un 50% de les pèrdues analitzades en aquest període.[25] Altres causes inclouen malalties vasculars (com ara el lupus), la diabetis, altres problemes hormonalas, infeccions, i anormalitats de l'úter.[24] L'edat avançada de la mare o l'historial d'avortaments espontanis previs són els dos factors principals associats a un risc més gran de contraure avortament espontani.[25] Un avortament espontani també pot ser causat per un trauma físic; un trauma intencional o l'estrés com a causa d'avortament espontani es poden considerar avortament induït o feticidi.[26]


Història i religió[modifica | modifica el codi]

Baix relleu a l'Angkor Vat, Cambodja, c. 1150, que mostra un dimoni induint un avortament donant cops a l'abdomen d'una dona embarassada amb una mà de morter.[27][28]
"French Periodical Pills." Un exemple d'un anunci clandestí publicat en una edició de 1845 del Boston Daily Times.

Des de temps antics, s'han fet avortament usant medicina herbal, eines dures, amb força, o a través d'altres mètodes tradicionals.[29] L'avortament induït té una llarga història, i es pot remuntar a civilitzacions tan diverses com la Xina sota Shennong (aproximadament el 2700 a.C), l'Antic Egipte amb el seu Papir Ebers (al voltant del 1550 a.C) i l'Imperi Romà en temps de Juvenal (any 200 d.C).[29] Hi ha proves que apunten que hi havia diverses maneres d'interrompre l'embaràs, inclosa l'administració d'herbes abortives, l'ús d'instruments afilats, l'aplicació de pressió abdominal, entre altres tècniques. Una de les primeres mostres artístiques que representen l'avortament és en un baix relleu a l'Angkor Vat (al voltant de l'any 1150). Trobat en una sèrie de frisos que representen el judici després de la mort en l'hinduisme i en la cultura budista, mostra la tècnica d'avortament abdominal.[27]

Alguns erudits mèdics i oponents a l'avortament han suggerit que el jurament hipocràtic prohibia als metges de l'Antiga Grècia realitzar avortaments;[29] altres erudits no estan d'acord amb aquesta interpretació,[29] i afirmen que els textos mèdics del corpus hipocràtic contenen descripcions de les tècniques abortives just al costat del jurament. .[30] El metge romà Escriboni Llarg va escriure el 43 a.C que el jurament hipocràtic prohibia l'avortament, així com Sorà, tot i que aparentment no tots els doctors s'hi van adherir estrictament en aquell moment. Segons l'obra de Sorà Ginecologia, que data dels segles I i II després de Crist, una part dels mèdics clínics proscribien tot avortament, ja que així ho requeria el jurament hipocràtic; l'altra part, de la qual ell mateix formava part, estava a favor de prescriure avortaments, però només en el cas que l'embaràs posés en perill la salut de la mare.[31][32]

Aristòtil, en el seu tractat sobre el govern Política (350 d.C), condemna l'infanticidi com a mitjà de control de la població. Prefereix l'avortament en aquests casos,"[33]amb la restricció que ha de ser practicada abans que el nadó hagi desenvolupat sensació i vida; es marca doncs la línia que separa la legalitat de la il·legalitat de l'avortament en el fet de tenir sensació i ser viu."[34] En el cristianisme, el Papa Sixt V (1585-1590) va ser el primer a declarar que l'avortament és un homicidi independentment de l'estat de l'embaràs;[35] l'Església Catòlica havia estat prèviament dividida sobre si l'avortament s'havia de considerar un assassinat, i no es va començar a oposar contundentment fins al segle XIX.[29] L'Islam ha permès tradicionalment l'avortament fins al punt en el temps en què els musulmans consideren que l'ànima entra al fetus,[29] considerat segons diferents teòlegs en la concepció, 40 dies després de la concepció, 120 dies després de la concepció, o en el moment en què la dona comença a sentir moviments del fetus.[36] Tanmateix, l'avortament és altament restrictiu o prohibit en àrees on domina l'islamisme més radical, com l'Orient Mitjà o el Nord d'Àfrica.[37]

A Europa i a Amèrica del Nord, les tècniques d'avortament van avançar a principis del segle XVII. No obstant això, el conservadorisme de molts metges clínics respecte temes sexuals va evitar l'expansió de tècniques d'avortament segures.[29] Altres metges anunciaven els seus serveis, i no van ser àmpliament regulats fins al segle XIX, temps en què la pràctica[38] va ser prohibida tant als Estats Units com al Regne Unit.[29] Parròquies i metges van exercir molta influència en els moviments anti-avortistes.[29] Als Estats Units, l'avortament era més perillós que el part fins a la dècada de 1930, quan millores incrementals en els procediments d'avortament en relació al part van fer l'avortament més segur.[note 1] La Rússia Soviètica (1919), Islàndia (1935) i Suècia (1938) van ser dels primers països a legalitzar algunes- si no totes- les formes d'avortament.[39] El 1935, a l'Alemanya Nazi, una llei el permetia per aquells considerats "hereditàriament malalts", mentre per a les dones considerades d'estirp alamenya els avortaments estaven específicament prohibits.[40] A partir de la segona meitat del segle XX, l'avortament es va legalitzar en un gran nombre de països.[29] Un projecte de llei de la legislació estatal de Nova York que legalitzava l'avortament va ser signat pel governador Nelson Rockefeller l'abril de 1970.[41]

Avortament en animals[modifica | modifica el codi]

Avortament espontani[modifica | modifica el codi]

Els animals no humans també poden patir avortaments espontanis. En el cas de les vaques, per exemple, hi ha diversos factors que poden interrompre la gestació, incloent-hi el consum de plantes verinoses i les infeccions.[42] S'han relacionat els desequilibris de vitamina A, vitamina E, seleni i ferro, així com les temperatures elevades i els traumatismes, amb la pèrdua de fetus.[43] Les causes d'avortament en les ovelles són similars. A vegades resulta difícil diagnosticar l'avortament en aquestes dues espècies.[44]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia, 10 de desembre de 2004 (2004-12-10) [Consulta: d'octubre del 2014].
  2. «avortament». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 novembre del 2014].
  4. Major, Brenda; et al.. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 
  5. «Mueren 70.000 mujeres cada año por abortos clandestinos» (en castellà). Direcció d'Obra Social per al Personal Universitari de la Universitat Nacional de San Luis, 8 setembre 2004.
  6. «Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)». Institut Català de la Salut, 15 abril 2014. [Consulta: 9 gener 2016].
  7. Sedgh, G.; Singh, S.; Shah, I. H.; Åhman, E.; Henshaw, S. K. «Induced abortion: Incidence and trends worldwide from 1995 to 2008» (PDF). The Lancet, 379, 9816, 2012, pàg. 625–632. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61786-8. PMID: 22264435. «Com que poques de les estimacions d'avortament es basaven en estudis de mostres aleatòries de dones, i com que no vam usar una aproximació basada en cap model per estimar la incidència de l'avortament, no va ser possible calcular intervals de confiança basats en l'error estàndard sobre les aproximacions. A partir de la informació accessible en l'exactitud i la precisió en les estimacions de l'avortament que es van usar per desenvolupar taxes regional, subregionals i globals, vam calcular intervals de certesa al voltant d'aquestes taxes (webappendix). Vam calcular intervals més amplis per taxes d'avortament poc segur que en tazes d'avortament segur.»
  8. Cheng L. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion». The WHO Reproductive Health Library. World Health Organization, 1 novembre 2008. [Consulta: 17 juny 2011].
  9. Bankole. «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries». International Family Planning Perspectives, 24, 3, 1998, pàg. 117–127 & 152. DOI: 10.2307/3038208.
  10. Finer, Lawrence B.; Frohwirth, Lori F.; Dauphinee, Lindsay A.; Singh, Susheela; Moore, Ann M. «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives» (PDF). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 37, 3, 2005, pàg. 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. PMID: 16150658.
  11. Lohr, PA; Fjerstad, M; Desilva, U; Lyus, R «Abortion». BMJ, 348, 2014, pàg. f7553. DOI: 10.1136/bmj.f7553.
  12. Stubblefield, Phillip G. «10. Family Planning». A: Novak's Gynecology. 13. Lippincott Williams & Wilkins, 2002. ISBN 978-0-7817-3262-8. 
  13. Bartlett, LA; Berg, CJ; Shulman, HB; Zane, SB. «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstetrics & Gynecology, 103, 4, 2004, p. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60.
  14. Roche, Natalie E. «Therapeutic Abortion». eMedicine, 28 setembre 2004. [Consulta: 19 juny 2011].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 «6. First-Trimester Abortion». A: Williams Gynecology. 1. McGraw-Hill Medical, 2008. ISBN 978-0-07-147257-9. 
  16. «Elective surgery». Encyclopedia of Surgery. [Consulta: 17 desembre 2012]. "An elective surgery is a planned, non-emergency surgical procedure. It may be either medically required (e.g., cataract surgery), or optional (e.g., breast augmentation or implant) surgery.
  17. Churchill Livingstone medical dictionary. Edinburgh New York: Churchill Livingstone Elsevier, 2008. ISBN 978-0-443-10412-1. «En anglès el terme que es prefereix per la pèrdua no intencional del producte de la concepció abans de la 24a setmana és "miscarriage".» 
  18. Annas, George J.; Elias, Sherman. «51. Legal and Ethical Issues in Obstetric Practice». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007, p. 669. ISBN 978-0-443-06930-7. «A preterm birth is defined as one that occurs before the completion of 37 menstrual weeks of gestation, regardless of birth weight.» 
  19. «Stillbirth». A: . Oxford University Press, 2010. «birth of a fetus that shows no evidence of life (heartbeat, respiration, or independent movement) at any time later than 24 weeks after conception» 
  20. «7 FAM 1470 Documenting Stillbirth (Fetal Death)». United States Department of State, 18 febrer 2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  21. Annas, George J.; Elias, Sherman. «24. Pregnancy loss». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007. ISBN 978-0-443-06930-7. 
  22. Katz, Vern L. «16. Spontaneous and Recurrent Abortion – Etiology, Diagnosis, Treatment». A: Katz: Comprehensive Gynecology. 5. Mosby, 2007. ISBN 978-0-323-02951-3. 
  23. Williams Obstetrics. 24th. McGraw Hill Education, 2014. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  24. 24,0 24,1 Stöppler, Melissa Conrad. «Miscarriage (Spontaneous Abortion)». MedicineNet.com. WebMD. [Consulta: 7 abril 2009].
  25. 25,0 25,1 Jauniaux E, Kaminopetros P, El-Rafaey H. «Early pregnancy loss». A: Whittle MJ, Rodeck CH. Fetal medicine: basic science and clinical practice. Edinburgh: Churchill Livingstone, 1999, p. 837. ISBN 978-0-443-05357-3. OCLC 42792567. 
  26. «Fetal Homicide Laws». National Conference of State Legislatures. [Consulta: 7 abril 2009].
  27. 27,0 27,1 Potts, M.; Graff, M.; Taing, J. «Thousand-year-old depictions of massage abortion». Journal of Family Planning and Reproductive Health Care, 33, 4, 2007, pàg. 233–234. DOI: 10.1783/147118907782101904. PMID: 17925100.
  28. Mould R. Mould's Medical Anecdotes. CRC Press, 1996, p. 406. ISBN 978-0-85274-119-1. 
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 29,8 29,9 Joffe, Carole [21 octubre 2011]. «1. Abortion and medicine: A sociopolitical history». A: Management of Unintended and Abnormal Pregnancy (PDF). 1st. Oxford, United Kingdom: John Wiley & Sons, Ltd., 2009. ISBN 978-1-4443-1293-5. 
  30. Miles, Steven. The Hippocratic Oath and the Ethics of Medicine. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-518820-2. 
  31. "Scribonius Largus"
  32. Soranus, Owsei Temkin. Soranus' Gynecology. I.19.60: JHU Press, 1956 [Consulta: 6 octubre 2015]. 
  33. Carrick, Paul. Medical Ethics in the Ancient World. Georgetown University Press, 2001. ISBN 978-0-87840-849-8. 
  34. «Aristotle, Politics». Harvard University Press, 1944. [Consulta: 21 juny 2011].
  35. Brind'Amour, Katherine. «Effraenatam». A: Embryo Project Encyclopedia. Arizona State University, 2007. 
  36. «Religions – Islam: Abortion». BBC. [Consulta: 10 desembre 2011].
  37. ; Roudi-Fahimi, Farzaneh«Abortion in the Middle East and North Africa» (PDF). Population Research Bureau, 2008.
  38. «The Suffragettes Would Not Agree With Feminists Today on Abortion». TIME, 4 novembre 2015 [Consulta: 4 novembre 2015].
  39. «Abortion Law, History & Religion». Childbirth By Choice Trust. [Consulta: 23 març 2008].
  40. Per fonts que descriguin la política avortista de l'alemanya nazi veure:
  41. Smith, Richard. Norton On His Own Terms: A Life of Nelson Rockefeller, pàgines 560-561. 
  42. Smith Thomas, Heather. «ABORTIONS IN COWS CAN BE CAUSED BY MANY FACTORS» (en anglès). Cattle Today. [Consulta: 30 gener 2016].
  43. Tibary, Ahmed. «Abortion in Cattle» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  44. Tibary, Ahmed. «Abortion in Sheep» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Major, Brenda; et alii. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament Modifica l'enllaç a Wikidata



Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «note» però no l'etiqueta <references group="note"/> corresponent