Cori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama mostrant el primer estadi observat d'un embrió humà.
Fetus humà dins de l'amni.

El cori (anomenat capa laberíntica en gossos i ratolins)[1][2] és una de les membranes que existeix durant la gestació entre el fetus en desenvolupament i la seva mare. Es desenvolupa a partir del sincitiotrofoblast[3] i envolta l'embrió i altres membranes. Les vellositats coriòniques emergeixen del cori, envaeixen l'endometri, i permeten el pas dels nutrients de la sang materna a la sang del fetus.[4]

L'estudi de mostres de d'aquestes vellositats del cori permet el diagnòstic precoç d'anomalies genètiques fetals.[5]

Capes del cori[modifica | modifica el codi]

El cori està estructurat histològicament en 3 capes:[6]

Capa reticular: Limitant amb la capa esponjosa de l'amni i formada per cèl·lules fusiformes, col·lagen tipus I, III, IV, V, VI i proteoglicans.

Capa basal: Formada per fibres de col·lagen tipus IV, laminina i fibronectina.

Capa trofoblàstica: Formada per cèl·lules rodones i poligonals, que varien la seva distància intercel·lular en funció de la proximitat amb el decidu.

Patologies del cori[modifica | modifica el codi]

Corioamnionitis: Infecció/inflamació del cori i de l'amni que afecta al líquid amniòtic i posa en perill la gestació.[7]

Vil·lositis: Infiltració de leucòcits polimorfonuclears (granulòcits) i mononuclears (agranulòcits) en l'estroma de les vellositats coriòniques. Acostuma a ser crònica. Més que una patologia corial per se és un signe d'un procés de major amplitud. Apareix sovint en les infeccions transplacentàries víriques, bacterianes o parasitàries. La infecció materna per citomegalovirus pot ocasionar vil·lositis i un part preterme, a banda d'un efecte citopàtic directe sobre el fetus.[8] Quan l'origen és desconegut, pot tractar-se d'un fenomen immune de refús antifetal.[9][10] En aquests casos -sense evidència de microorganismes causals, anomenats en anglès Villitis of Unknown Etiology- destaca la presència de limfòcits T i macròfags placentaris (cèl·lules de Höfbauer) a les vellositats. A vegades, dita forma de vil·lositis cursa amb vasculitis i/o trombosi dels vasos corials, les quals són complicacions serioses de l'embaràs.[11]

Intervil·lositis crònica histiocitària: No té una etiologia clara. És una alteració trofoblàstica caracteritzada per un infiltrat inflamatori crònic, amb monòcits, histiòcits (un tipus de macròfag circulant), edema i fibrosi a/de l'espai intervil·lós, sense destrucció tissular. Es considera una entitat anatomopatològica diferent a la vil·lositis d'origen desconegut, fortament associada amb l'avortament recurrent.[12] La malaltia fou identificada l'any 1987 per primera vegada, el seu diagnòstic només és postnatal i comporta també un retard del creixement fetal.[13] Des del punt de vista histopatològic, cal esmentar que les cèl·lules inflamatòries que es veuen en aquest trastorn són positives al marcador immunohistoquímic CD68.[14]

Mola hidatiforme: És una degeneració quística edematosa de les vellositats coriòniques, que afecta la placenta i a la resta del complex de l'òvul. Aproximadament, la seva incidència és de 1/1000 embarassos, sobre tot entre multípares o primípares d'edat avançada. Pot ser no invasora o ser perforant (antigament anomenada corioadenoma destruens o variant invasora de la malaltia trofoblàstica gestacional). Si aquest és el cas, ecogràficament s'aprecia una massa ecogènica vascularitzada que infiltra el miometri. A la RM pèlvica sovint es veuen zones destruïdes a la cara interna miometral.[15] El procés etiològic de les moles és poc conegut, si bé es creu que pot existir un component genètic, divers segons sigui el tipus de mola.[16][17] La forma complerta és una patologia placentària d'origen androgenètic diploide (derivada dels cromosomes paterns), caracteritzada per degeneració hidròpica i hiperproliferació anormal de les vellositats associada a l'absència d'embrió.[18] La forma incomplerta presenta un cert nombre de vellositats normals. L'augment de l'hormona hCG circulant ocasionat pel teixit trofoblàstic anormal de la mola hidatiforme (o d'un coriocarcinoma) pot comportar alteracions tiroidals, com l'hipertiroïdisme, que -de vegades- es presenten en forma de tirotoxicosi.[19] En els casos de mola hidatiforme recurrent (MHR), es diferencien dos grups de pacients, un amb MHR d'origen androgenètic i un altre amb MHR amb complement diploide i origen biparental. El segon grup té un diagnòstic reproductiu dolent i la causa del seu trastorn ha estat relacionada amb mutacions en els gens NLRP7 y KHCD3L.[20]

Mola de Breus: Descrita per primera vegada per l'obstetra austríac Karl Breus l'any 1892. És un trombohematoma subcoriònic massiu de més de 1 cm de gruix i que ocupa, almenys, el 50% de la superfície fetal formant una massa fibrinosa. Acostuma a comportar una morbimortalitat fetal i perinatal alta (avortament, oligohidramni, retard del creixement intrauterí, mort intrauterina, despreniment prematur de placenta, part preterme).[21] Normalment, es manifesta per metrorràgies abundants i els estudis ecocardiogràfics permeteixen fer el diagnòstic diferencial amb altres patologies corials.[22] Durant el primer trimestre de gestació aquest tipus de mola no sempre es veu com una zona anecogènica "en mitja lluna" que envolta el sac embrionari. Es pot mostrar com una regió ecogènica poc diferenciada, un fet que complica molt el diagnòstic.[23]

Coriocarcinoma: També anomenat epitelioma maligne del cori o tumor trofoblàstic. És un tipus de càncer molt agressiu i altament metàstasic. Té tendència a metastatitzar el fetge, els pulmons. els ronyons i el cervell. Les manifestacions metastàtiques poden sorgir temps després d'iniciada la neoplàsia primària.[24] Les cèl·lules trofoblàstiques tenen una notable afinitat pels vasos sanguinis i per això aquests tumors metastatitzen principalment per la via hematògena. Al pulmó, moltes vegades, les metàstasis del coriocarcinoma presenten un aspecte particular (rodones, denses, múltiples i radioopaques), anomenat "en bala de canó".[25] Excepcionalment, les metàstasis d'un coriocarcinoma gestacional poden afectar a la mare i també al nounat.[26] És un càncer sensible a diferents agents quimioteràpics o a combinacions de d'aquests compostos.[27] Gairebé sempre apareix després d'un embaràs (en un 50% per malignització d'una mola hidatiforme), excepte les poques vegades en les que s'inicia en un teratoma. A diferència de la mola, la proliferació cel·lular és del tot desordenada i les vellositats corials perden la seva estructura característica. S'observen grans aberracions nuclears, amb patrons histològics variats, i el creixement de la massa tumoral pot penetrar el miometri fins a perforar l'úter.[28] Rarament, aquest càncer es presenta sense estar relacionat amb la gestació, derivat d'un tumor ovàric primari.[29] A vegades, és difícil determinar el seu origen ja que pot sorgir d'altres tumors d'estirp epitelial.[30] Al ser un tumor de cèl·lules germinals pot aparèixer als testicles (en la seva forma pura representa només un 0,19% de tots els tumors testiculars).[31] Deriva en aquests casos de la línia trofoblàstica de les neoplàsies in situ de les cèl·lules germinals.[32]

Coriangiosi: Es tracta d'una alteració infreqüent, causada per un patró anòmal de creixement de les vellositats coriòniques que implica un gran augment del nombre de capil·lars a dites vellositats. Normalment es veu a placentes de gestacions a termini. La seva etiologia és desconeguda. Aquesta patologia s'ha descrit en dones que viuen a zones de gran altitud, anèmiques, fumadores, amb gestació múltiple o diabètiques.[33][34]

Corioangioma: És un tumor vascular benigne del teixit corial placentari. Si la seva mida és inferior a 4 cm, no comporta complicacions perinatals. Quan sobrepassa els 4-5 cm (fet poc freqüent, que es presenta cada 1/16000-1/50000 gestacions), s'anomena corioangioma gegant i pot ocasionar greus alteracions de l'hemodinàmica fetal i insuficiència placentària.[35] És una de les causes de polihidramnios i d'hidropesia fetal.[36][37] Les tècniques poc invasives d'ablació i embolització s'utilitzen en cirurgia prenatal per tractar els grans corioangiomes.[38]

Pseudoquistosi coriònica: Es caracteritza per la presència de formacions quístiques llacunars sense epiteli parietal. Acostuma a presentar-se en mares diabètiques o amb preeclàmpsia i pot ser un signe d'hipòxia uterina.[39]

Quist subcoriònic: Generalment, es considera un tipus de quist placentari superficial. Poden ser múltiples i s'observen en un ~5-7% de placentes a termini. De vegades, comprimeixen els vasos de la membrana corioamniòtica i compliquen el curs de la gestació. Poden causar un retard del creixement fetal.[40] Aquesta patologia implica un seguiment ultrasonogràfic acurat abans de valorar una possible intervenció.[41]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sarkar, AA; Sabatino, JA; Sugrue, KF; Zohn, IE «Abnormal labyrinthine zone in the Hectd1-null placenta» (en anglès). Placenta, 2016 Feb; 38, p. 16-23. DOI: 10.1016/j.placenta.2015.12.002. PMC: 4768308. PMID: 26907377 [Consulta: 26 febrer 2015].
  2. Romanucci, D «Placentation in the Dog -Tesi doctoral-» (en anglès). Kansas State College-Dep. Zoology, 1951, pàg. 32 [Consulta: 26 febrer 2015].
  3. Dempsey, EW; Luse, SA «Regional specializations in the syncytial trophoblast of early human placentas» (en anglès). J Anat, 1971 Ab; 108 (Pt 3), p. 545-561. PMC: 1234189. PMID: 5575316 [Consulta: 26 febrer 2015].
  4. Boyd, JD; Hamilton, WJ; Boyd, CA «The surface of the syncytium of the human chorionic villus» (en anglès). J Anat, 1968 Mar; 102 (Pt 3), p. 553-563. PMC: 1231489. PMID: 5656142 [Consulta: 26 febrer 2015].
  5. Shin, YJ; Chung, J; Kim, DJ; Ryu, HM; et al «Quantitative fluorescent polymerase chain reaction for rapid prenatal diagnosis of fetal aneuploidies in chorionic villus sampling in a single institution» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2016 Nov; 59 (6), pp: 444-453. DOI: 10.5468/ogs.2016.59.6.444. PMC: 5120063. PMID: 27896246 [Consulta: 5 maig 2017].
  6. Rivera, R; Caba, F; Smirnow, M; Aguilera, J; Larraín, A «Fisiopatología de la ruptura prematura de las membranas ovulares en embarazos de pretérmino» (en castellà). Rev Chil Osbstet Ginecol, 2004; 69 (3), pp: 249-255 [Consulta: 9 març 2017].
  7. Higgins, RD; Saade, G; Polin, RA; Grobman, WA; et al «Evaluation and Management of Women and Newborns With a Maternal Diagnosis of Chorioamnionitis: Summary of a Workshop» (en anglès). Obstet Gynecol, 2016 Mar; 127 (3), pp: 426-436. DOI: 10.1097/AOG.0000000000001246. PMC: 4764452. PMID: 26855098 [Consulta: 2 març 2017].
  8. Stanek, J «Placental infectious villitis versus villitis of unknown etiology» (en anglès). Pol J Pathol, 2017; 68 (1), pp: 55-65. DOI: 10.5114/pjp.2017.67616. ISSN: 1233-9687. PMID: 28547981 [Consulta: 4 juny 2017].
  9. Kim, CJ; Romero, R; Chaemsaithong, P; Kim, JS «Chronic inflammation of the placenta: definition, classification, pathogenesis, and clinical significance» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2015 Oct; 213 (4 Suppl), pp: S53-69. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.08.041. PMC: 4782598. PMID: 26428503 [Consulta: 17 març 2017].
  10. Kim, MJ; Romero, R; Kim, CJ; Tarca, AL; et al «Villitis of Unknown Etiology is Associated with a Distinct Pattern of Chemokine Up-regulation in the Feto-maternal and Placental Compartments: Implications for Conjoint Maternal Allograft Rejection and Maternal Anti-fetal Graft-versus-Host Disease» (en anglès). J Immunol, 2009 Mar 15; 182 (6), pp: 3919-3927. DOI: 10.4049/jimmunol.0803834. PMC: 2754231. PMID: 19265171 [Consulta: 17 març 2017].
  11. Tamblyn, JA; Lissauer, DM; Powell, R; Cox, P; Kilby, MD «The immunological basis of villitis of unknown etiology - review» (en anglès). Placenta, 2013 Oct; 34 (10), pp: 846-855. DOI: 10.1016/j.placenta.2013.07.002. PMID: 23891153 [Consulta: 17 març 2017].
  12. Rodríguez Bújeza, AB; Román de la Peña, A; González Blanco, I; ; Torres Nieto, MA; et al «Intervellositis histiocítica crónica y aborto de repetición» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2002 Gen; 45 (2), pp: 72-75. DOI: 10.1016/S0304-5013(02)75734-8. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 19 juny 2017].
  13. Sabra S, Zurriaga CR, Saborit A, Gómez Roig MD «A series of rare chronic histiocytic intervillositis cases and its association with fetal growth restriction» (en anglès). Gynecol Obstet Res Open J, 2016; 3 (2), pp: 26-31. DOI: 10.17140/GOROJ-3-133. ISSN: 2377-1542 [Consulta: 19 juny 2017].
  14. Freitag L, von Kaisenberg C, Kreipe H, Hussein K «Expression analysis of leukocytes attracting cytokines in chronic histiocytic intervillositis of the placenta» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2013 Maig; 6 (6), pp: 1103–1111. ISSN: 1936-2625. PMC: 3657363. PMID: 23696928 [Consulta: 19 juny 2017].
  15. Kang, O; Desai, PK «Invasive mole» (en anglès). Radiopaedia.org, 2010; Jun 19, pàgs: 2 [Consulta: 13 juny 2017].
  16. Golfier, F «Mola hidatiforme» (en castellà). Orphanet, 2011, Mar, pàgs: 3 [Consulta: 27 febrer 2015].
  17. Savage, PM; Sita-Lumsden, A; Dickson, S; Iyer, R; et al «The relationship of maternal age to molar pregnancy incidence, risks for chemotherapy and subsequent pregnancy outcome» (en anglès). J Obstet Gynaecol, 2013 Ma; 33 (4), p. 406-411. DOI: 10.3109/01443615.2013.771159. PMID: 23654327 [Consulta: 28 febrer 2015].
  18. Candelier, JJ «La môle hydatiforme complète» (en francès). Med Sci (Paris), 2015 Oct; 31 (10), pp: 861-868. DOI: 10.1051/medsci/20153110012. PMID: 26481025 [Consulta: 12 juny 2017].
  19. Kamath BR, Rao KJ, Mayadunne AA «Thyrotoxicosis in pregnancy: A case report» (en anglès). J Sci Res Med Sci, 2001 Oct; 3 (2), pp: 113-115. PMC: 3174707. PMID: 24019717 [Consulta: 15 maig 2017].
  20. Galaz-Montoya, CI; Razo-Aguilera, G; Grether-González, P; Aguinaga-Ríos, M «Aspectos genéticos de la mola hidatidiforme» (en castellà). Perinatol Reprod Hum, 2015 Jul-Sep; 29 (3), pp: 113-117. DOI: 10.1016/j.rprh.2015.12.005. ISSN: 0187-5337 [Consulta: 12 juny 2017].
  21. Nishida N, Suzuki S, Hamamura Y, Igarashi K, et al (en anglès) J Nippon Med Sch, 2001 Feb; 68 (1), pp: 54-57. DOI: 10.1272/jnms.68.54. PMID: 11180702 [Consulta: 13 juny 2017].
  22. de Miguel, S; Álvarez, C; Suárez, P; Gutiérrez, S; et al «Diagnóstico prenatal de trombohematoma subcoriónico masivo (mola de Breus)» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2016; 81 (2), pp: 126-129. DOI: 10.4067/S0717-75262016000200008. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 13 juny 2017].
  23. Baldawa, PS «Imaging Diagnostic Dilemma of Large Subchorionic Hematoma» (en anglès). Indian Journal of Clinical Practice, 2014 Mar; 24 (10), pp: 970-973. ISSN: 0971-0876 [Consulta: 13 juny 2017].
  24. Izaguirre, GA; Rivas, BA; Hasbun, B; Henríquez, DT «Hallazgo incidental post mortem de coriocarcinoma uterino con metástasis multiorgánica. Reporte de caso» (en castellà). Rev Latinoamer Patol Clin, 2016; 63 (4), pp: 196-201. ISSN: 0185-6014 [Consulta: 26 abril 2017].
  25. Weerakkody, Y «Choriocarcinoma». Radiopaedia.org, 2017; Gen 23, pàgs: 3 [Consulta: 25 juny 2017].
  26. Mailly N, Delord JP, Dubois A, Gandia P «Choriocarcinome placentaire métastatique chez la mère et son nouveau né: à propos d’un cas» (en francès). J Radiol, 2008 Abr; 89 (49), pp: 517-520. DOI: 10.1016/S0221-0363(08)71458-6. ISSN: 2211-5706. PMID: 18477961 [Consulta: 25 juny 2017].
  27. Hiramatsu, Y; Masuyama, H; Ishida, M; Murakami, K; Sakurai, M «Term delivery choriocarcinoma patient with brain and lung metastases successfully treated by etoposide, methotrexate, actomycin D, cyclophosphamide and vincristine (EMA-CO) chemotherapy» (en anglès). Acta Med Okayama, 2005 Oct; 59 (5), pp: 235-238. PMID: 16286962 [Consulta: 2 abril 2017].
  28. Yousefi, Z; Mottaghi, M; Rezaei, A; Ghasemian, S «Abnormal Presentation of Choriocarcinoma and Literature Review» (en anglès). Iran J Cancer Prev, 2016 Ab 24; 9 (2), p. e4389. DOI: 10.17795/ijcp-4389. PMC: 4951767. PMID: 27482332 [Consulta: 28 febrer 2017].
  29. Oladipo, A; Mathew, J; Oriolowo, A; Lindsay, I; et al «Nongestational choriocarcinoma arising from a primary ovarian tumour» (en anglès). BJOG, 2007 Oct; 114 (10), pp: 1298-1300. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2007.01486.x. PMID: 17877684 [Consulta: 9 març 2017].
  30. Park, SY; Lee, DE; Park, HJ; Kim, KC; Kim, Y «Retroperitoneal nongestational choriocarcinoma in a 25-year-old woman» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2014 Nov; 57 (6), pp: 544–548. DOI: 10.5468/ogs.2014.57.6.544. PMC: 4245352. PMID: 25469347 [Consulta: 9 març 2017].
  31. Puri, S; Sood, S; Mohindroo, S; Kaushal, V «Cytomorphology of lung metastasis of pure choriocarcinoma of testis in a 58-year-old male» (en anglès). J Cancer Res Ther. doi:, 2015 Oct-Des; 11 (4), p: 1035. DOI: 10.4103/0973-1482.154010. PMID: 26881635 [Consulta: 9 març 2017].
  32. Williamson, SR; Delahunt, B; Magi-Galluzzi, C; Algaba, F; et al «The World Health Organization 2016 classification of testicular germ cell tumours: a review and update from the International Society of Urological Pathology Testis Consultation Panel» (en anglès). Histopathology, 2017 Feb; 70 (3), pp: 335-346. DOI: 10.1111/his.13102. PMID: 27747907 [Consulta: 9 abril 2017].
  33. De La Ossa, MM; Cabello-Inchausti, B; Robinson, MJ «Placental chorangiosis» (en anglès). Archives of Pathology & Laboratory Medicine, 2001 Sep; 125 (9), p: 1258. DOI: 10.1043/0003-9985(2001)125<1258:PC>2.0.CO;2. PMID: 11520290 [Consulta: 17 març 2017].
  34. González Santacruz, M; Tarazona Fargueta, JL; Alenda González, C; Jiménez Cobo, B «Muerte perinatal en una gestación múltiple asociada a corangiosis placentaria» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2006 Des; 65 (6), pp: 632-634. PMID: 17194339 [Consulta: 17 març 2017].
  35. López Soto, Á; Martínez Uriarte, J; Martínez Pérez, B; Rubio Ciudad, M; et al «Corioangioma gigante placentario» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2015; Des, pàgs: 6. DOI: 10.1016/j.pog.2015.08.005 [Consulta: 16 març 2017].
  36. Abdalla, N; Bachanek, M; Trojanowski, S; Cendrowski, K; Sawicki, W «Placental tumor (chorioangioma) as a cause of polyhydramnios: a case report» (en castellà). Int J Womens Health, 2014 Nov 20; 6, pp: 955-959. DOI: 10.2147/IJWH.S72178. PMC: 4242403. PMID: 25429242 [Consulta: 26 abril 2017].
  37. Duro, EA; Moussou, I «Placental chorioangioma as the cause of non-immunologic hydrops fetalis; a case report» (en castellà). Iran J Pediatr, 2011 Mar;21(1), pp: 113-115. PMC: 3446109. PMID: 23056775 [Consulta: 26 abril 2017].
  38. Hosseinzadeh, P; Shamshirsaz, AA; Javadian, P; Espinoza, J; et al «Prenatal Therapy of Large Placental Chorioangiomas: Case Report and Review of the Literature» (en anglès). AJP Rep, 2015 Oct; 5 (2), pp: e196-202. DOI: 10.1055/s-0035-1558829. PMC: 4603846. PMID: 26495184 [Consulta: 19 abril 2017].
  39. Stanek, J; Weng, E «Microscopic chorionic pseudocysts in placental membranes: a histologic lesion of in utero hypoxia» (en anglès). Pediatr Dev Pathol, 2007 Ma-Jun;10 (3), pp: 192-198. DOI: 10.2350/06-06-0110.1. PMID: 17535086 [Consulta: 7 març 2017].
  40. Raga, F; Ballester, MJ; Osborne, NG; Bonilla-Musoles, F «Subchorionic placental cyst: a cause of fetal growth retardation--ultrasound and color-flow Doppler diagnosis and follow-up» (en anglès). J Natl Med Assoc, 1996 Ma; 88 (5), pp: 285-288. PMC: 2608065. PMID: 8667437 [Consulta: 19 abril 2017].
  41. Caseiro, L; Regalo, A; Esteves, T «Subchorionic Placental Cysts and its Controversial Management» (en anglès). Integrata Ginecologia e Obstetricia, 2016 Nov; 1 (1), pp: 1-3 [Consulta: 19 abril 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]