Ecocardiografia

Un ecocardiograma anormal. La imatge mostra un defecte de l'envà ventricular a meitat del múscul. La traça baix a l'esquerra mostra el cicle cardíac la marca vermella el moment en el cicle cardíac en què la imatge va ser capturada. Els colors són usats per a representar la velocitat i la direcció del flux de la sang.

Una ecocardiografia és tecnologia sanitària que realitza una ecografia del cor. També conegut com a ultrasò cardíac, fa servir tècniques estàndards d'ultrasò per produir imatges en llesques de dues dimensions del cor. Els últims sistemes d'ecografia ara fan servir imatges en temps real en 3D.

A més de crear quadres en dues dimensions del sistema cardiovascular, un ecocardiograma també pot produir l'avaluació exacta de la velocitat de la sang i del teixit cardíac en qualsevol punt arbitrari usant l'ecografia Doppler d'ona polsada o contínua. Això permet l'avaluació de les àrees i la funció de les vàlvules cardíaques pel diagnòstic de les valvulopaties, qualsevol comunicació anormal entre el costat esquerre i dret del cor, i el càlcul del volum cardíac així com la fracció d'ejecció.

L'ecocardiografia va ser una de les primeres aplicacions mèdiques de l'ultrasò. L'ecocardiografia també va ser la primera aplicació de l'ultrasò de contrast realçat intravenós. Aquesta tècnica s'injecta en el sistema venós microbombolles farcides de gas per millorar la delineació del teixit i la sang. Actualment també s'està examinant el contrast per la seva eficàcia en l'avaluació de la perfusió del miocardi. També pot ser usat amb l'ecocardiografia Doppler per a millorar les mesures relacionades amb el flux.

L'ecocardiografia és normalment realitzada pels cardiòlegs.

Propòsit

L'ecocardiografia és usada per diagnosticar certes malalties cardiovasculars. De fet, és una de les proves de diagnòstic més usades per a la malaltia cardíaca. Pot proporcionar una abundància d'informació profitosa, incloent-hi la mida i la forma del cor, la seva capacitat de bombament i la localització i l'extensió de qualsevol dany als seus teixits. És especialment útil per determinar les malalties de les vàlvules del cor. No només permet que els doctors avaluïn les vàlvules del cor, sinó que també pot detectar anormalitats en el patró del flux de la sang, com el flux posterior de la sang a través de vàlvules del cor parcialment tancades, conegut com a regurgitació. En determinar el moviment de la paret del cor, l'ecocardiografia pot ajudar a detectar la presència i avaluar la gravetat de la malaltia de l'artèria coronària, així com ajudar a determinar si algun mal de pit està relacionat amb la malaltia cardíaca. L'ecocardiografia també pot ajudar a detectar la cardiomiopatia hipertròfica, en la qual les parets del cor s'engruixeixen un intent de compensar per la debilitat del múscul del cor. El més gran avantatge de l'ecocardiografia és que no és invasiva (no implica trencar la pell o entrar a les cavitats del cos) i no té cap risc o efectes secundaris coneguts.

Tipus

Ecocardiografia transtoràcica

Article principal: Ecocardiografia transtoràcica

Una ecocardiografia estàndard també és coneguda com una ecocardiografia transtoràcica (ETT), o ultrasò cardíac. En aquest cas, el transductor d'ecocardiografia (o la sonda) es posa a la paret del pit (o tòrax) del subjecte, i les imatges es prenen a través de la paret del pit. Aquesta és una avaluació no invasiva, altament precisa i ràpida, de la salut total del cor. Un cardiòleg pot ràpidament avaluar les vàlvules i el grau de contracció del múscul del cor d'un pacient (un indicador de la fracció d'ejecció). Les imatges són exhibides en un monitor, i són registrades en cinta de vídeo (anàloga) o per tècniques digitals.

Una ecocardiografia pot utilitzar-se per avaluar els quatre compartiments del cor, determinar la força del cor, l'estat de les vàlvules, el pericardi, i l'aorta. Pot ser usat per detectar la manca de mobilitat durant o després d'un atac del cor, una dilatació o una hipertròfia del cor, la infiltració del cor amb una substància anormal. La debilitat del cor, presència de tumor, entre altres. L'ETT és altament necessària per identificar vegetacions (masses que consisteixen en una barreja de bacteris i de coàguls de sang), però l'exactitud pot reduir-se en fins a un 20% d'adults a causa de l'obesitat, malaltia pulmonar obstructiva crònica, deformitats de la paret del pit, o pacients d'una altra manera tècnicament difícils. En adults, l'ETT no permet visualitzar correctament les estructures de la part posterior del cor, com l'apèndix auricular esquerre, a diferència de l'ecocardiografia transesofàgica.

Ecocardiografia transesofàgica

L'ecocardiografia transesofàgica (ETE) és una alternativa a l'ETT. Una sonda especialitzada que conté un transductor de l'ecògraf és passat per l'esòfag del pacient. Això permet l'avaluació de la imatge i del Doppler que poden ser registrades. Normalment, l'avantatge de l'ETE sobre l'ETT són unes imatges més clares, especialment de les estructures que són difícils de veure en l'ETT (a través de la paret del pit). L'explicació per a això és que el cor descansa directament sobre l'esòfag deixant la distància que el raig d'ultrasò ha de recórrer de només uns mm. Això redueix l'atenuació (debilitament) del senyal d'ultrasò, generant un senyal de retorn més fort, en última instància realçant la qualitat de la imatge i del Doppler. Comparativament, l'ultrasò transtoràcic ha de travessar la pell, el greix, costelles i els pulmons per després reflectir en el cor i de nou viatjar a la sonda abans que una imatge pugui ser creada. Totes aquestes estructures, i la distància que el raig ha de viatjar, atenuen el senyal d'ultrasò, degradant la qualitat de la imatge i el Doppler.

En adults, diverses estructures poden ser avaluades i reproduïdes millor amb l'ETE, incloent-hi l'aorta, l'artèria pulmonar, les vàlvules del cor, totes dues aurícules, l'envà auricular, l'apèndix auricular esquerre, i les artèries coronàries. Mentre que l'ETT pot ser realitzada ràpidament, fàcilment i sense dolor al pacient, l'ETE requereix un pacient en dejú, un equip de personal mèdic, pren més temps en realitzar-se, és incòmode per al pacient i té alguns riscos associats al procediment (perforació de l'esòfag - 1 a 10.000, i reaccions adverses a la medicació).

Abans d'inserir la sonda, és induïda la sedació del pacient per disminuir el malestar i disminuir el reflex faringi, així fent que la sonda d'ultrasò passi més fàcilment per l'esòfag. La sedació és lleugera, i usualment s'utilitza el midazolam (una benzodiazepina amb qualitats de sedació, i amnèsiques) i el fentanil. De vegades es fa servir un aerosol anestèsic local per la part posterior de la gola, com xilocaïna i/o d'un anestèsic gel/lubricant per l'esòfag. Els nens són anestesiats. A diferència de l'ETT, l'ETE és considerada un procediment invasiu.

Per inserir la sonda de l'ETE, és posada a la boca del pacient a través d'un bloc de mossegada, i després baixada per la gola del pacient quan s'empassa, prevenint la col·locació inadvertida a la tràquea. Encara que la col·locació del transductor, que és petit, és incòmoda, hi ha molt poques complicacions d'ennuegament del pacient una vegada que el transductor estigui en la localització correcta.

Ecocardiografia d'estrès

Una ecocardiografia d'estrès avalua el moviment de la paret en resposta a l'estrès físic, és, per tant, una prova d'esforç. En primer lloc, es prenen imatges del cor "en repòs" per saber la situació basal del moviment de la paret del pacient a una freqüència cardíaca en repòs. Aleshores, el pacient camina sobre una cinta de córrer o utilitza una altra modalitat d'exercici per augmentar la freqüència cardíaca fins a la seva freqüència cardíaca objectiu, o el 85% de la freqüència cardíaca màxima prevista per l'edat (220 - edat del pacient). Finalment, s'avalua el moviment de la paret del cor a la freqüència cardíaca màxima. La isquèmia d'una o més artèries coronàries pot provocar una anomalia del moviment de la paret, que podria indicar una malaltia de les artèries coronàries. La prova estàndard d'or per crear directament una imatge de les artèries coronàries i avaluar directament l'estenosi o l'oclusió és un cateterisme cardíac.

Ecocardiografia d'estrès farmacològic

Aquest procediment es fa en substitució de l'ecocardiografia d'esforç físic, imitant-lo, indicant-se en persones que no poden fer exercici en una cinta de córrer ni en una bicicleta estàtica a causa de diferents problemes de salut. S'injecta un medicament intravenós que acceleri la freqüència del cor.

Enllaços externs

• Echobasics Introducció bàsica en el mètode de la ultrasonografia cardíaca
• Societat Espanyola d'Electromedicina i Enginyeria Clínica SEEIC
• Federació Espanyola de Tecnologies Sanitàries FENIN Arxivat 2009-05-31 a Wayback Machine.
• Federació Europea de Tecnologies Sanitàries EUCOMED Arxivat 2014-10-20 a Wayback Machine.
• Federació Europea d'empreses de radiologia, electromedicina i tecnologies de la informació en salut COCIR