Tumor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una verruga és un tipus comú de tumor

Un tumor o en terminologia mèdica neoplàsia, literalment «formació de teixit nou anormal», és una massa anormal de teixit nou que té un creixement de forma autònoma i independent al teixit que l'envolta i que el sobrepassa. Presenten vasos sanguinis propis que el nodreixen contínuament. Poden esser tumors benignes o tumors malignes, essent aquests darrers els que s'adhereixen a tot allò que l'envolta. Està caracteritzat perquè tenen sempre un parènquima, que és el conjunt de cèl·lules neoplàsiques diferents, i l’estroma de sosteniment, compost de teixit connectiu i teixit vascular.

Tipus de tumors[modifica | modifica el codi]

Les diferències presents entre els dos tipus de tumors són clares:

Tumors benignes[modifica | modifica el codi]

  • Tenen un creixement limitat.
  • Estan clarament localitzats.
  • Presenten una certa cohesió cel·lular.
  • El creixement té inhibició per contacte.
  • Estan encapsulats per teixit connectiu.
  • Són fàcilment extirpables.
  • Tumors diferenciats, a nivell:
    • Morfològic.- Presenta cèl·lules similars a les cèl·lules madures del teixit d'origen.
    • Funcional.- Conserva les funcions pròpies del teixit d'origen, p.ex. si secretava hormones, ho seguirà fent però amb una hipersecreció.
  • La velocitat de creixement sol esser menor.
  • No solen tenir metàstasi.

Tumors malignes[modifica | modifica el codi]

O càncers, tenen un creixement desordenat. El creixement no té inhibició per contacte. No estan encapsulats, poden envair teixits. Són difícilment extirpables. Tumors indiferenciats o poc diferenciats; el grau d’anaplàsia, o absència de diferenciació, dóna una idea de la seva malignitat: com més anaplàstic, més maligne. Presenten a més:

    • Canvis morfològics.- Les cèl·lules són diferents, pleomòrfiques i més primitives
    • Canvis funcionals.- Les cèl·lules no tenen la funció original del teixit. N’és un exemple les anomenades síndromes paraneoplàstiques, en què són produïdes pel tumor substàncies que no són pròpies del teixit original.
  • La velocitat de creixement sol esser major, ja que com més indiferenciada o anaplàstica sigui una cèl·lula més ràpidament es divideix.
  • Poden tenir metàstasi o disseminació a distància, amb implants tumorals no continus al tumor primari.
Preparació microscòpica tenyida hematoxilina / eosina d'un carcinoma de laringe. Noteu la diferència en la morfologia de les cèl·lules tumorals respecte al teixit que l'envolta. Els nuclis, tenyits de blau, estan més compactats en el teixit circumdant que en les cel·lules tumorals, cosa que indica que les cèl·lules tumorals tenen un elevat nivell d'expressió gènica i replicació de l'ADN.

Incidència[modifica | modifica el codi]

La incidència a l'Estat espanyol dels trastorns de diferenciació i proliferació és de 150.000 casos/any (90.000 casos en homes i 60.000 casos en dones), que majoritàriament són càncers de pell que són relativament fàcils de curar. Són de fet una de les principals causes de mort, ja que representen un 25% de la mortalitat, com també les malalties cardiovasculars.[Quan?] Les localitzacions d'aquests trastorns, no tegumentaris, són segons la freqüència de casos:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Incidència del càncer en l’home. Any 2002». ICO.
  2. 2,0 2,1 «Mortalidad por cáncer y otras causas. 2008». Centro Nacional de Epidemiologia.
  3. «Incidència del càncer en les dones. Any 2002». ICO.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tumor