Benzodiazepina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacBenzodiazepina
Benzodiazepine Structural Formula V1.svg
Dades clíniques
Via Oral, intramuscular, intravenosa.
Grup farmacològic Psicòtrop
Codi ATC N05
Dades químiques i físiques
Fórmula C15H12N2O
Massa molecular 236.266 g/mol
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Identificadors
Número CAS 52-86-8
PubChem (CID) 76175
DrugBank APRD00538
ChemSpider 68659
ChEBI 22720
ChEMBL CHEMBL13458
Modifica dades a Wikidata

Les benzodiazepines, el nom de les quals s'abreuja sovintment per BZD, són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central) que tenen efectes sedants i somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.[1][2] Les benzodiazepines són els fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.[3] Són depressors del sistema nerviós central. Tenen ús mèdic o com a droga recreativa. El terme benzodiazepina fa referència a la diazepina, un anell de benzè unit a un altre anell de set carbonis, present a l'estructura química de tots ells. La majoria d'aquests compostos té tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam (en castellà: sovint -lán o -pán). Els primers benzodiapines van ser sintetitzats pel cercador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium® (1960) i el diazepam (Valium®) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.

Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.

Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:[4][3]

Com a ansiolítics
Com hipnòtics

Precaucions[modifica]

Les benzodiazepines tenen un llarg risc de dependència, i no s'haurien d'utilitzar més de quatre setmanes i mai sense supervisió mèdica.[5] Són molt perillóses utilitzades junts amb alcohol i altres psicotròps, com que les accions depressores sobre el sistema nerviós central són additives. A més, certes variants romanen en l'organisme més de 24 hores, i poden ser potenciats inconscientment l'endemà «a l'hora de l'aperitiu» quan el pacient no s'adona que encara és sota influència. Hi ha sovint benzodiazepines i alcohol en sang de conductors implicats en accidents de tràfic. També poden augmentar l'agressivitat, com que inhibeixen també la contenció natural d'impulsos negatius.[6]

Presentat als anys 1960 com una família de medicaments miraculósos (l'aspirina de la ment) a poc a poc van descobrir-se que no només tenia advantatges terapeutics, i els efectes secundàris, el risc per la seguretat i l'addicció van manifestar-se cada dia més. La venda va esdevenir més controlada i reglementada. En diversos estats, la possessió sense prescripció mèdica és un acte punible.[7] Un informe del 2013 de l'Organització Mundial de la Salut desconsella el seu ús per a tractar l'anxietat aguda, per què s'utilitzen de forma abusiva i contra problemes per les quals no són indicades. Sovint s'utilitzen com una solució de facilitat i ràpida, quan caldria un programa (psico)terapèutic complet més onerós.[8]

Referències[modifica]

  1. «benzodiazepina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sedative but not anxiolytic properties of benzodiazepines are mediated by the GABA(A) receptor alpha1 subtype, de McKernan RM; Rosahl TW, Reynolds DS, Sur C, Wafford KA, Atack JR, Farrar S, Myers J, Cook G, Ferris P, Garrett L, Bristow L, Marshall G, Macaulay A, Brown N, Howell O, Moore KW, Carling RW, Street LJ, Castro JL, Ragan CI, Dawson GR i Whiting PJ. Publicat a Nature neuroscience, any 2000. 3 (6): pp. 587-92. doi:10.1038/75761. PMID 10816315. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Juan Miguel Garrido Ocaña, «Benzodiazepines: que hi ha de cert a l'abús, dependència i què pot succeir si es suspenen de forma abrupta», forumclínic, Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, 27 d'abril de 2012
  4. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017.
  5. «Weg mit dem Wecker» (alemany), Stiftung Warentest, febrer de 2014, pàgina 91
  6. M. Álvarez, MC Pérez et alii, «Interaccions dels medicaments amb l'alcohol», Butlletí del medicament, Serveis de Farmàcia i Farmacologia clínica, Volum 7. Número 34. Any 2005
  7. «List of Controlled Drugs».
  8. Isabel Saco, «La OMS desaconseja calmar la ansiedad con benzodiazepinas» (castellà), EFE, Ginebra, 7 d'agost de 2013

Bibliografia[modifica]

  • Licata, SC; Rowlett, JK «Abuse and dependence liability of benzodiazepine-type drugs: GABA(A) receptor modulation and beyond» (en anglès). Pharmacol Biochem Behav, 90, 2008, pàg. 74-89.
  • Neutel, CI «The epidemiology of long-term benzodiazepine use» (en anglès). Int Rev Psychiatry, 17, 2005, pàg. 189-197.
  • Voshaar, RC; Couvée, JE; van Balkom, AJ [et al] «Strategies for discontinuing long-term benzodiazepine use: meta-analysis» (en anglès). Br J Psychiatry, 189, 2006, pàg. 213-220.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benzodiazepina Modifica l'enllaç a Wikidata