Benzodiazepina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacBenzodiazepina
Benzodiazepine a.svg
Dades clíniques
Via Oral, intramuscular, intravenosa.
Grup farmacològic psicòtrop i benzodiazepine Tradueix
Codi ATC N05
Dades químiques i físiques
Fórmula C15H12N2O
Massa molecular 236,27 g·mol−1
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Identificadors
Número CAS 52-86-8
PubChem (CID) 76175
DrugBank APRD00538
Modifica les dades a Wikidata


Les benzodiazepines (abreviat BZD) són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central). Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.[1][2] Les benzodiazepines són un dels fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.[3] El terme és una contracció dels nombres de les dues estructures aromàtiques que unides formen el centre de totes les benzodiazepines: l'anell de benzè d'una banda, i la diazepina, un anell de set membres amb dos àtoms de nitrògen de l'altra.[4] La majoria d'aquests compostos tenen tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam (en castellà: sovint -lán o -pán). Les primeres benzodiapines van ser sintetitzades pel cercador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium® (1960) i el diazepam (Valium®) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.

Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.

Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:[5][3]

Com a ansiolítics
Com hipnòtics

Precaucions[modifica]

Les benzodiazepines tenen un gran risc de dependència i no s'haurien d'utilitzar més de quatre setmanes sense supervisió mèdica.[6] Presenten situacions de risc en cas d'ésser utilitzades junt amb alcohol o altres psicotròps ja que les accions depressores sobre el sistema nerviós central són additives.

Poden augmentar l'agressivitat ja que inhibeixen la contenció natural d'impulsos negatius.[7]

Presentat en la década de 1960 com una família de medicaments miraculosos (l'aspirina de la ment), la seva venda va esdevenir més controlada i reglementada quan es varen notificar nombrosos casos de dependència. En certs països, la possessió de benzodiazepines sense prescripció mèdica és un acte punible.[8] Un informe de l'Organització Mundial de la Salut de l'any 2013 desaconsella el seu ús per a tractar l'ansietat perquè se'n sol abusar amb freqüència degut a altres motius clínics diferents als indicats.

Sovint s'utilitzen com una solució ràpida quan la seva ingesta requereix un programa (psico)terapèutic complet previ.[9]

Referències[modifica]

  1. «benzodiazepina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sedative but not anxiolytic properties of benzodiazepines are mediated by the GABA(A) receptor alpha1 subtype, de McKernan RM; Rosahl TW, Reynolds DS, Sur C, Wafford KA, Atack JR, Farrar S, Myers J, Cook G, Ferris P, Garrett L, Bristow L, Marshall G, Macaulay A, Brown N, Howell O, Moore KW, Carling RW, Street LJ, Castro JL, Ragan CI, Dawson GR i Whiting PJ. Publicat a Nature neuroscience, any 2000. 3 (6): pp. 587-92. doi:10.1038/75761. PMID: 10816315. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Juan Miguel Garrido Ocaña, «Benzodiazepines: que hi ha de cert a l'abús, dependència i què pot succeir si es suspenen de forma abrupta», forumclínic, Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, 27 d'abril de 2012
  4. Castillero Mimenza, Oscar. «Benzodiacepinas (psicofármaco): usos, efectos y riesgos» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2018].
  5. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017.
  6. «Weg mit dem Wecker» (alemany), Stiftung Warentest, febrer de 2014, pàgina 91
  7. M. Álvarez, MC Pérez et alii, «Interaccions dels medicaments amb l'alcohol», Butlletí del medicament, Serveis de Farmàcia i Farmacologia clínica, Volum 7. Número 34. Any 2005
  8. «List of Controlled Drugs».
  9. Isabel Saco, «La OMS desaconseja calmar la ansiedad con benzodiazepinas» (castellà), EFE, Ginebra, 7 d'agost de 2013

Bibliografia[modifica]

  • Licata, SC; Rowlett, JK «Abuse and dependence liability of benzodiazepine-type drugs: GABA(A) receptor modulation and beyond» (en anglès). Pharmacol Biochem Behav, 90, 2008, pàg. 74-89.
  • Neutel, CI «The epidemiology of long-term benzodiazepine use» (en anglès). Int Rev Psychiatry, 17, 2005, pàg. 189-197.
  • Voshaar, RC; Couvée, JE; van Balkom, AJ [et al] «Strategies for discontinuing long-term benzodiazepine use: meta-analysis» (en anglès). Br J Psychiatry, 189, 2006, pàg. 213-220.