Benzodiazepina
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Via | Oral, intramuscular, intravenosa. |
| Grup farmacològic | psicòtrop i organonitrogen heterocyclic compound (en)   |
| Codi ATC | N05N05BA, N03AE i N05CD |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C15H12N2O |
| Massa molecular | 236,27 g·mol−1 |
| Model 3D (Jmol) | Imatge interactiva |
O=C1N([H])c2ccccc2C(c3ccccc3)=NC1 | |
| Identificadors | |
5-fenil-1H-benzo[e][1,4]diazepin-2(3H)-ona
| |
| Número CAS | 52-86-8 |
| PubChem (CID) | 76175 |
| DrugBank | APRD00538 |
Les benzodiazepines (abreviat BZD) són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central). Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.[1][2] Les benzodiazepines són un dels fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.[3] El terme és una contracció dels nombres de les dues estructures aromàtiques que unides formen el centre de totes les benzodiazepines: l'anell de benzè d'una banda, i la diazepina, un anell de set membres amb dos àtoms de nitrogen, de l'altra.[4] La majoria d'aquests compostos tenen tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam. Les primeres benzodiapines van ser sintetitzades per l'investigador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium® (1960) i el diazepam (Valium®) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.
Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.
Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:[5][3]
- Com a ansiolítics:
- alprazolam (EFG, Trankimazín®)
- bromazepam (EFG, Lexatín®)
- clonazepam (Rivotril®)
- clorazepat (EFG, Tranxilium®)
- diazepam (EFG, Ansium®, Stesolid®, Tepazepan®, Valium®)
- ketazolam (Sedotime®)
- Com hipnòtics:
- lorazepam (EFG, Orfidal®, Placinoral®)
- lormetazepam (EFG, Loramet®, Noctamid®)
Precaucions[modifica]
Les benzodiazepines tenen un gran risc de dependència i no s'haurien d'utilitzar més de quatre setmanes sense supervisió mèdica.[6] Presenten situacions de risc en cas d'ésser utilitzades junt amb alcohol o altres psicotròps, ja que les accions depressores sobre el sistema nerviós central són additives.
Poden augmentar l'agressivitat, ja que inhibeixen la contenció natural d'impulsos negatius.[7]
Presentat en la década de 1960 com una família de medicaments miraculosos (l'aspirina de la ment), la seva venda va esdevenir més controlada i reglementada quan es varen notificar nombrosos casos de dependència. En certs països, la possessió de benzodiazepines sense prescripció mèdica és un acte punible.[8] Un informe de l'Organització Mundial de la Salut de l'any 2013 desaconsella el seu ús per a tractar l'ansietat perquè se'n sol abusar amb freqüència degut a altres motius clínics diferents als indicats.
Sovint s'utilitzen com una solució ràpida quan la seva ingesta requereix un programa (psico)terapèutic complet previ.[9]
Vegeu també[modifica]
Síndrome d'abstinència de les benzodiazepines
Referències[modifica]
- ↑ «Benzodiazepina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ McKernan RM; Rosahl TW, Reynolds DS, Sur C, Wafford KA, Atack JR, Farrar S, Myers J, Cook G, Ferris P, Garrett L, Bristow L, Marshall G, Macaulay A, Brown N, Howell O, Moore KW, Carling RW, Street LJ, Castro JL, Ragan CI, Dawson GR, Whiting PJ «Sedative but not anxiolytic properties of benzodiazepines are mediated by the GABA(A) receptor alpha1 subtype» (en anglès). Nature neuroscience, 3, 6, 2000, pàg. 587-92. DOI: 10.1038/75761. PMID: 10816315.
- ↑ 3,0 3,1 Juan Miguel Garrido Ocaña, «Benzodiazepines: que hi ha de cert a l'abús, dependència i què pot succeir si es suspenen de forma abrupta» Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine., forumclínic, Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona, 27 d'abril de 2012
- ↑ Castillero Mimenza, Oscar. «Benzodiacepinas (psicofármaco): usos, efectos y riesgos» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2018].
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017.
- ↑ «Weg mit dem Wecker» (alemany), Stiftung Warentest, febrer de 2014, pàgina 91
- ↑ M. Álvarez, MC Pérez et al., «Interaccions dels medicaments amb l'alcohol», Butlletí del medicament, Serveis de Farmàcia i Farmacologia clínica, Volum 7. Número 34. Any 2005
- ↑ «List of Controlled Drugs».
- ↑ Isabel Saco, «La OMS desaconseja calmar la ansiedad con benzodiazepinas» (castellà), EFE, Ginebra, 7 d'agost de 2013
Bibliografia[modifica]
- Licata, SC; Rowlett, JK «Abuse and dependence liability of benzodiazepine-type drugs: GABA(A) receptor modulation and beyond» (en anglès). Pharmacol Biochem Behav, 90, 2008, pàg. 74-89.
- Neutel, CI «The epidemiology of long-term benzodiazepine use» (en anglès). Int Rev Psychiatry, 17, 2005, pàg. 189-197.
- Voshaar, RC; Couvée, JE; van Balkom, AJ [et al]. «Strategies for discontinuing long-term benzodiazepine use: meta-analysis» (en anglès). Br J Psychiatry, 189, 2006, pàg. 213-220.