Lorazepam
 | |
| Malaltia objecte | problema neuròtic, trastorn esquizofreniforme, insomni, trastorn d'ansietat, epilèpsia focal, estat epilèptic, vòmit, catatonia, abús de substàncies, trastorn de son-vigília i ansietat  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | benzodiazepina |
| Codi ATC | N05BA06 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C15H10Cl2N2O2 |
| Massa molecular | 320,011933 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 846-49-1 |
| PubChem (SID) | 3958 |
| IUPHAR/BPS | 5884 |
| DrugBank | 00186 |
| ChemSpider | 3821 |
| UNII | O26FZP769L |
| KEGG | D00365 |
| ChEBI | 6539 |
| ChEMBL | CHEMBL580 |
| AEPQ | 100.011.534 |
El lorazepam és una benzodiazepina que posseeix un efecte ansiolític. Té qualitats sedatives, hipnòtiques i de relaxant muscular.[1]També té propietats anticonvulsionants i amnèsiques.[1] Comparat amb altres benzodiazepines, el Lorazepam té una major afinitat als receptors GABA, fet que li atorga un poderós efecte amnèsic.
Indicacions[modifica]
S'utilitza per al tractament a curt termini de trastorns de diferents tipus d'ansietat: trastorns de l'ansietat generalitzada, ansietat en estats psicòtics, ansietat associada a símptomes somàtics, ansietat associada a la depressió, ansietat reactiva, insomni produït per l'ansietat.[2][3]També s'empra per tractar la síndrome de còlon irritable i l'epilèpsia.[4] En el tractament contra el càncer el lorazepam és prescrit per combatre les nàusees i l'insomni.[5] Controla també els estats d'agitació provocats per l'abstinència de l'alcohol.
El Lorazepam només es pot comprar amb recepta mèdica i el pacient que l'ha de prendre roman sempre sota vigilància estricta per part del facultatiu que l'ha prescrita.
Efectes adversos[modifica]
El fàrmac pot provocar somnolència, mareig, diarrea, boca seca, cansament entre d'altres, que remeten a mesura que avança el tractament. No és recomanable prendre begudes alcohòliques mentre s'està en tractament amb Lorazepam. Altrament, els efectes del Lorazepam es potencien si també es prenen alhora fàrmacs de tipus neurolèptics, antidepressius, hipnòtics, anticonvulsius, hipoanalgèsics i anestèsics.
- Comuns
- Ocasionals
- Visió borrosa.
- Reducció de l'estat d'alerta.
- Ansietat, com efecte de rebot.
- Rars
- Molt rars (en menys del 0.2% dels casos)
- Trombocitopènia.
- Elevació de globulina.
- hiperbilirubinèmia.
- Hiponatrèmia.
- Elevació d'enzims transaminases.
Contraindicacions[modifica]
Hipersensibilitat coneguda a les benzodiazepines, insuficiència respiratòria descompensada, glaucoma d'angle estret. La relació entre risc i benefici ha de ser acuradament avaluada en pacients que presentin alguna de les següents alteracions o situacions:
- Estat de xoc.
- Miastènia gravis.
- Història de dependència o abús de drogues.
- Alteració de la funció hepàtica.
- Hipoalbuminèmia.
- Hipercinèsia (ja que les reaccions paradoxals són més freqüents en aquest grup de pacients).
- Episodi depressiu sever.
- Malaltia afectiva bipolar.
- Trastorns cerebrals orgànics.
- Psicosi (les benzodiazepines rarament són efectives en el tractament primari de les psicosis i encara és més freqüent l'aparició de reaccions paradoxals).
- Malaltia pulmonar obstructiva crònica.
- Apnea del son (establertes o sospitoses).
- Porfíria, ja que poden precipitar crisis agudes.
- Alteració de la funció renal.
- Alteració de la deglució.
- Menors de 12 anys.
Noms comercials[modifica]
A Espanya, el Lorazepam es pot trobar sota els noms comercials de: Donix, Orfidal, Idalprem, Sedicepan, Placinoral. També es pot trobar comercialitzat per algun laboratori dedicat a elaborar medicaments genèrics amb el nom simple de Lorazepam.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hindmarch, Ian. «Benzodiazepines and their effects» (en anglès), 30-01-1997. [Consulta: 13 maig 2007].
- ↑ «Ativan (lorazepam) Tablets Rx only». Food and Drug Administration, març 2007. Arxivat de l'original el 2011-09-17. «En general, les benzodiazepines s’han de prescriure només per períodes curts (per exemple, de 2 a 4 setmanes). L'extensió del període de tractament no s’hauria de produir sense una nova avaluació de la necessitat de continuar la teràpia. No es recomana l'ús continuat a llarg termini del producte.»
- ↑ Rabin RC «Disparities: Study Finds Risk in Off-Label Prescribing». The New York Times, 25-08-2009, p. D6.
- ↑ Walker M «Status epilepticus: an evidence based guide». BMJ, 331, 7518, 2005, pàg. 673–677. DOI: 10.1136/bmj.331.7518.673. PMC: 1226249. PMID: 16179702.
- ↑ Aschenbrenner, Diane S.; Samantha J. Venable. Drug Therapy in Nursing. 3rd. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 273. ISBN 978-0-7817-6587-9. OCLC 173659630.