Globulina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Globulina és una esferoproteïna o proteïna globular, component del plasma sanguini.[1]Hi ha tres grups principals: globulines alfa 1 i 2, globulines beta i globulines èpsilon

Algunes de les següents globulines es classifiquen com a «reactiu de fase aguda». Això vol dir que són proteïnes que augmenten o disminueixen la seva concentració en el plasma, a partir dels processos inflamatoris o infecciosos. I que servixen per determinar certes patologies.[cal citació]

Globulines alfa 1[modifica | modifica el codi]

  • L'alfa 1 o antitripsina: És l'encarregada de controlar l'acció dels enzims lisosomals. És reactiu de fase aguda.
  • La TBG: S'encarrega de fixar l'hormona tiroïdal. Transportadora de la T3 i la T4.
  • L'alfa 1 glucoproteïna àcida: També coneguda com a orosomucoide, és un reactiu de fase aguda sintetitzada en el fetge com a resposta a la inflamació i dany del teixit.
  • La RBP: És l'hormona fixador de retinol, la qual transporta vitamina "A". Normalment s'associa a la prealbúmina.

Globulines alfa 2[modifica | modifica el codi]

  • La macroglobulina (alfa 2): La funció primordial d'aquesta és neutralitzar els enzims proteolítics.
  • L'haptoglobina: És l'encarregada de fixar l'hemoglobina plasmàtica dels eritròcits, i la transporta al fetge perquè no es excreti per l'orina.
  • La ceruloplasmina: Transporta i fixa el 90 per cent del coure sèric.
  • L'eritropoetina: Sintetitzada en el ronyó davant una hipoxèmia, és la responsable de la formació d'eritròcits i plaquetes.

Globulines beta[modifica | modifica el codi]

  • L'hemopexina fixa i transporta el grup hemo de l'hemoglobina (Hb) cap al fetge.
  • La transferrina yransporta ferro de l'intestí a dipòsits de ferritina en diferents teixits, i d'allà a on siguin necessaris. És un reactiu de fase aguda.
  • El complex C3 del complement: Són proteïnes sèriques que actuen en immunitat inespecífica, provocant la lisi de diferents bacteris.

Globulines gamma[modifica | modifica el codi]

Corresponen a les immunoglobulines sèriques o anticossos (IgA, IgE, IgG, IgM i IgD).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Globulina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.