Insuficiència respiratòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaInsuficiència respiratòria
Tipusmalaltia pulmonar, compromís respiratori, signes i símptomes respiratoris i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11CB41 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10J96
CIM-9518.81
CIAPR99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB6623
eMedicinemed/2011
MeSHD012131 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0264490, C0264490, C1145670, C4020855, C0035229 i C1145670 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11162 Modifica el valor a Wikidata
Ventilador mecànic

La insuficiència respiratòria és una disminució de la pressió parcial d'oxigen (PaO₂), mitjançant la sang arterial, per sota de 60 mm Hg (10,6 kPa) a nivell del mar,[1] adequats per les demandes del metabolisme cel·lular.[2][3][4]

Concepte[modifica]

La insuficiència respiratòria aguda és la incapacitat del sistema respiratori de complir la seva funció bàsica, que és l'intercanvi gasós d'oxigen i diòxid de carboni entre l'aire ambiental i la sang circulant, fet que culmina a la fallada del metabolisme cel·lular de l'organisme.[3]

D'acord amb la seva capçalera mèdica, es defineix com: «Fallada per proveir adequadament d'oxigen a les cèl·lules del cos i remoure l'excés de diòxid de carboni del mateix. (Stedman, 25a. ed)» (Terme MeSH per a Insuficiència respiratòria).

En termes mèdics, la insuficiència respiratòria es defineix com la presència d'una hipoxèmia arterial (PaO₂ menor a 60 mmHg) en repòs, a nivell del mar i respirant aire ambiental . Aquest criteri pot acompanyar-se de hipercàpnia (PaCO₂ major de 45 mmHg). Per a fins pràctics, es pot entendre que una saturació d'oxigen entre 90 i 95 equivalen a una PaO₂ de 60 i 80 mmHg.[3]

Classificació[modifica]

La insuficiència respiratòria pot ser classificada en dos tipus: insuficiència respiratòria parcial o hipoxèmia, caracteritzada per una PaO₂ menor de 60 mm Hg amb una PaCO₂ normal o baixa, i insuficiència respiratòria global o hipercàpnica.[cal citació] Segons el temps d'instauració, la insuficiència respiratòria pot ser aguda, crònica o crònica reaguditzada.[cal citació]

Fisiopatologia[modifica]

Corba de dissociació de l'hemoglobina, depenent de la saturació d'oxigen.

L'elecció de 60 mmHg de PaO₂ com a llindar per al diagnòstic d'insuficiència respiratòria està basat en la forma de la curvatura de dissociació de l'hemoglobina en la qual, per damunt d'aquest nivell, la saturació d'oxigen es manté alta i estable. No obstant això, per sota d'aquest nivell qualsevol reducció mínima pot generar una disminució notable de la saturació d'oxigen.[4]

Tractament[modifica]

Ventilador mecànic

És necessari el tractament de la causa subjacent, si és possible. El tractament de la insuficiència respiratòria aguda pot incloure medicació com ara broncodilatadors (per a la malaltia de les vies respiratòries),[5][6] antibiòtics (per a infeccions), glucocorticoides (per a nombroses causes) o diurètics (per als edemes pulmonar).[7][8][9] La insuficiència respiratòria resultant d'una sobredosi d'opioides pot tractar-se amb naloxona com a antídot. En canvi, la majoria de les sobredosis de benzodiazepines no es beneficien del seu antídot, el flumazenil.[10] La terapia respiratoria / fisioterapia respiratoria pot ser beneficiosa en alguns casos d'insuficiència respiratòria.[11][12]

La insuficiència respiratòria de tipus 1 pot requerir oxigenoteràpia per aconseguir una saturació d'oxigen adequada.[13] La manca de resposta a l'oxigen pot indicar altres modalitats com per exemple teràpia d'alt flux humidificat calent, pressió positiva contínua a la via aèria o (si és greu) intubació endotraqueal i ventilació mecànica.

La insuficiència respiratòria de tipus 2 sol requerir ventilació no invasiva (VNI) a no ser que la teràpia mèdica pugui millorar la situació.[14] De vegades està indicada la ventilació mecànica de forma immediata o d'una altra manera si falla la ventilació no invasiva.[14] Els estimulants respiratoris com el doxapram s'utilitzen actualment de forma minoritària.[15]

Hi ha proves provisionals que en aquells amb insuficiència respiratòria identificada abans de l'arribada a l'hospital, la pressió positiva contínua a les vies respiratòries pot ser útil quan s'inicia abans del trasllat a l'hospital.[16]

Causes[modifica]

La insuficiència respiratòria pot ser de causa broncopulmonar (asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica, bronquiolitis. pneumònia), pleural (pneumotòrax, hemotòrax) o cardíaca; en aquest últim cas s'anomena insuficiència cardiorespiratòria, i sovint provoca un edema pulmonar.[cal citació]

Altres causes poden ser la fatiga a causa de la taquipnea perllongada en l'acidosi metabòlica;[cal citació] una intoxicació per medicaments (per exemple, morfina, benzodiazepines, alcohol) que inhibeixen la respiració[17] o una malaltia neurològica.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Respiratory Failure» (en anglès). Medline Plus. [Consulta: 31 octubre 2022].
  2. National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine «Respiratory Insufficiency». Medical Subject Headings.[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 Fernando R. Gutiérrez Muñoz «Insuficiencia respiratoria aguda» (PDF). Acta Med Per [Perú], 27, 4, 2010, pàg. 286-297 [Consulta: 16 maig 2015].
  4. 4,0 4,1 E. Cruz Mena, R. Moreno Bolton. «Capítulo 54 Insuficiencia respiratoria: aspectos generales». Chile: Publicación de P. Universidad Católica de Chile. Arxivat de l'original el 18 de maig de 2015. [Consulta: 17 maig 2015]. Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
  5. Artigas A, Camprubí-Rimblas M, Tantinyà N, Bringué J, Guillamat-Prats R, Matthay MA «Terapias de inhalación en el síndrome de dificultad respiratoria aguda». Annals of Translational Medicine, 5, 14, juliol 2017, pàg. 293. DOI: 10.21037/atm.2017.07.21. PMC: 5537120. PMID: 28828368.
  6. Budinger GR, Mutlu GM «β2-agonistas y síndrome de dificultad respiratoria aguda». American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, 189, 6, març 2014, pàg. 624-5. DOI: 10.1164/rccm.201401-0170ED. PMC: 3983843. PMID: 24628310.
  7. Kaynar AM, Sharma S. «Medicación para la insuficiencia respiratoria: Diuréticos, Otros, Nitratos, Analgésicos Opioides, Agentes Inotrópicos, Agonistas Beta2, Derivados de Xantina, Anticolinérgicos, Respiratorios, Corticosteroides», 07-04-2020. [Consulta: 16 agost 2021].
  8. Yin J, Bai CX «Pharmacotherapy for Adult Patients with Acute Respiratory Distress Syndrome». Chinese Medical Journal, 131, 10, maig 2018, pàg. 1138-1141. DOI: 10.4103/0366-6999.231520. PMC: 5956763. PMID: 29722332.
  9. Lewis SR, Pritchard MW, Thomas CM, Smith AF «Agentes farmacológicos para adultos con síndrome de dificultad respiratoria aguda.». Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 7, 2019, pàg. CD004477. DOI: 10.1002/14651858.CD004477.pub3. PMC: 6646953. PMID: 31334568. CD004477.
  10. Sivilotti ML «Flumazenil, naloxona y el 'cóctel del coma'». British Journal of Clinical Pharmacology, 81, 3, març 2016, pàg. 428-36. DOI: 10.1111/bcp.12731. PMC: 4767210. PMID: 26469689.
  11. Wong WP «Physical therapy for a patient in acute respiratory failure». Physical Therapy, 80, 7, juliol 2000, pàg. 662-70. DOI: 10.1093/ptj/80.7.662. PMID: 10869128.
  12. Gai L, Tong Y, Yan B «The Effects of Pulmonary Physical Therapy on the Patients with Respiratory Failure». Iranian Journal of Public Health, 47, 7, juliol 2018, pàg. 1001-1006. PMC: 6119578. PMID: 30181999.
  13. O'Driscoll BR, Howard LS, Earis J, Mak V «British Thoracic Society Guideline for oxygen use in adults in healthcare and emergency settings». BMJ Open Respiratory Research, 4, 1, maig 2017, pàg. e000170. DOI: 10.1136/bmjresp-2016-000170. PMC: 5531304. PMID: 28883921.
  14. 14,0 14,1 Rochwerg B, Brochard L, Elliott MW, Hess D, Hill NS, Nava S, Navalesi P, Antonelli M, Brozek J, Conti G, Ferrer M, Guntupalli K, Jaber S, Keenan S, Mancebo J, Mehta S, Raoof S; 6 «Official ERS/ATS clinical practice guidelines: Ventilación no invasiva para la insuficiencia respiratoria aguda». The European Respiratory Journal, 50, 2, agost 2017, pàg. 1602426. DOI: 10.1183/13993003.02426-2016. PMID: 28860265.
  15. Greenstone M, Lasserson TJ «Doxapram para la insuficiencia ventilatoria debida a exacerbaciones de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 2003, pàg. CD000223. DOI: 10.1002/14651858.CD000223. PMID: 12535393.
  16. Bakke SA, Botker MT, Riddervold IS, Kirkegaard H, Christensen EF «Presión positiva continua en la vía aérea y ventilación no invasiva en el tratamiento prehospitalario de pacientes con insuficiencia respiratoria aguda: una revisión sistemática de estudios controlados». Scandinavian Journal of Trauma, Resuscitation and Emergency Medicine, 22, 1, novembre 2014, pàg. 69. DOI: 10.1186/s13049-014-0069-8. PMC: 4251922. PMID: 25416493.
  17. «Insuficiencia respiratoria». [Consulta: 15 octubre 2022].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insuficiència respiratòria

Enllaços externs[modifica]