Porfíria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaPorfíria
Tipus trastorn congènit del metabolisme, inborn disorder of porphyrin and haem metabolism Tradueix, genetic photodermatosis Tradueix, metabolic skin disease Tradueix, photodermatosis Tradueix i nephropathy secondary to a storage or other metabolic disease Tradueix
Especialitat endocrinologia
Classificació
CIM-10 E80.0-E80.2
CIM-9 277.1
Recursos externs
MedlinePlus 001208
Patient UK porphyrias
MeSH C17.800.849.617
UMLS CUI C0032708, C0235387 i C0032708
DOID DOID:13268 i DOID:13268
Modifica les dades a Wikidata

Les porfíries són un grup heterogeni de malalties metabòliques generalment d'origen hereditari (porfíries primàries), ocasionades per deficiència en els enzims que intervenen en la biosíntesi del grup hemo (component de l'hemoglobina), part essencial dels glòbuls vermells.

Existeixen porfíries adquirides (porfíries secundàries o porfirinopaties) que no són hereditàries.

El terme prové del grec πορφύρα, porphura, que significa "pigment porpra". Probablement el nom sigui una referència a l'alteració del color d'alguns fluids del cos durant un atac,[1] en especial l'orina. Les descripcions originals s'atribueixen a Hipòcrates, l'explicació bioquímica de la malaltia la va fer Felix Hoppe-Seyler el 1874,[2] i les porfíries agudes van ser descrites pel metge B.J. Stokvis el 1889.[3][1]

Les porfíries es caracteritzen per una sobreproducció i acumulació de les anomenades porfirines i de precursors com l'ALA (àcid delta aminolevulínic)[4] i el PBG (porfobilinogen).

El 1930 Hans Fischer va descriure les porfirines d'una manera molt senzilla: “Són els compostos que fan que l'herba sigui verda i la sang vermella.”

Les principals fàbriques de porfirines de l'organisme són el fetge i la medul·la òssia. En la medul·la s'hi sintetitzen grans quantitats de grup hemo per a produir suficient hemoglobina, substància necessària per al transport d'oxigen. En el fetge, l'hemo es fa servir per a formar altres substàncies que fonamentalment serveixen per a desintoxicar.

Tipus de porfíries hereditàries[modifica]

Hi ha nou tipus principals i diferents de porfíries hereditàries. Cadascuna és originada per un defecte en l'activitat d'un dels nou enzims que participen en la cadena de biosíntesi o via metabòlica del grup hemo (ALA sintasa, PBG sintasa, PBG deaminasa, UPOG sintasa, UPOG descarboxilasa, CPOG oxidasa, PPOG oxidasa i ferroquelatasa).[5] Alguns autors les agrupen, d'acord a les seves manifestacions principals, en agudes (manifestacions neuroviscerals i/o cutànies) o no agudes (manifestacions exclusivament cutànies). Depenent del teixit en el qual predomina el defecte metabòlic es classifiquen com:

  • Porfíries hepàtiques: La seva forma aguda es caracteritza per atacs de dolor abdominal difús d'intensitat progressiva, acompanyats de nàusees, vòmits i estrenyiment. És habitual un moderat augment de les transaminases i pot aparèixer hiponatrèmia, de vegades greu. Si els atacs no són diagnosticats i tractats correctament, els símptomes viscerals aguts progressen cap a una neuropatia motora que al principi es manifesta en forma de debilitat dels músculs proximals de les extremitats, però que en casos avançats arriba a afectar la musculatura respiratòria. A les porfíries, la lesió predominant en el SNP és la degeneració axonal. Alguns investigadors també han observat pèrdua d'axons i desmielinització perivascular al cerebel i a la substància blanca cerebral.[6] Un 10–20% dels malalts presenta convulsions[7] i un nombre considerable d'ells sofreix taquicàrdia (62%) i hipertensió (45%) durant les crisis. De forma excepcional pot aparèixer un hemotòrax.[8] No és infreqüent que en el curs de determinades porfíries apareguin alteracions psiquiàtriques com -per exemple- confusió, ansietat, depressió, hiperactivitat, deliris, trastorns del comportament o psicosi.[9] Aquest subgrup està format per la porfíria aguda intermitent,[10] la porfíria variegata,[11] la coproporfíria hereditària,[12] la porfíria per dèficit de PBG sintasa o porfíria de Doss (és de destacar en aquesta porfíria la gran heterogeneïtat de les mutacions que presenta l'enzim afectat)[13] i la porfíria cutània tarda (l'única del subgrup que es considera no aguda i la més freqüent de totes les porfíries).[14]
  • Porfíries eritropoètiques: Causades per una activitat deficient de l'enzim ferroquelatasa, el qual catalitza la inserció ferrosa en la protoporfirina IX;[15] o bé (en un 2% dels casos) per un excés d'activitat de la sintasa ALAS2.[16] En aquest darrer supòsit, la malaltia resultant rep el nom de protoporfíria lligada al cromosoma X.[17] Les porfíries eritropoiètiques es caracteritzen pels alts nivells de protoporfirina existents a eritròcits, plasma, fetge i femta i per cursar amb un ampli ventall de canvis cutanis fotosensibles causants de pruïja, eritema, edema, pàpules i/o hiperqueratosi.[18] Una d'elles, considerada la més rara i lesiva de les porfíries, és la porfíria eritropoètica congènita (PEC) o malaltia de Gunther.[19] Causada per mutacions en el gen UROS que provoquen un dèficit en l'activitat enzimàtica del tetrapirrol uroporfirinogen III-sintasa,[20] la PEC pot manifestar-se durant la infantesa, l'adolescència o -poques vegades- en individus adults. Segueix un patró d'herència autosòmic recessiu i el seu primer signe és una orina de color vermell intens, semblant al que té el vi negre. En aquesta malaltia la sensibilitat a la llum solar és extrema, fet que comporta hipertricosi facial/corporal i importants lesions cutànies de repetició (úlceres, ferides, butllofes). La pell afectada tendeix a sofrir infeccions que amb el temps s'estenen per regions més profundes, arribant a ocasionar mutilacions a la cara, els dits, els braços o altres zones corporals exposades al sol. L'únic tractament curatiu de la PEC és el trasplantament de moll d'os, el qual -al substituir els eritroblasts de la medul·la òssia- fa possible la correcció del defecte enzimàtic i de l'alt nivell de porfirines amb la consegüent milloria simptomatològica.[21] Alternativament, cal adoptar mesures generals de fotoprotecció i emprar cremes solars especials que contenen diòxid de titani.[22]

Porfíries no hereditàries[modifica]

Els trastorns del metabolisme del hemo poden ser de dos tipus, congènits i adquirits. Els adquirits reben el nom de porfíries secundàries o -més adequadament- porfirinopaties. Segons la seva manifestació principal, es classifiquen en dos grups:

S'han descrit casos de porfíries secundàries (tipus cutània tarda) en persones que tingueren contacte amb l'agent taronja durant la Guerra de Vietnam.[25] El pitjor incident documentat fins ara, però, de porfíria epidèmica induïda per compostos químics, ocorregué a Turquia entre 1956 i 1961. El 1954 el govern turc va distribuir una gran quantitat de llavors de blat tractades amb fungicides que contenien un 10% d'hexaclorobenzè. El destí inicial del blat era la sembra, però diversos problemes provocaren que fos emprat en la producció d'aliments un temps després. A partir de 1956 uns 5.000 turcs patiren un quadre de porfirinúria macroscòpica, debilitat, hipertricosi, úlceres, tiromegàlia (engrandiment tiroïdal), dermopatia fotosensitiva i artritis. La malaltia deixà en molts d'ells seqüeles permanents.[26]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lane, N. Nascut en porpra: la història de la porfíria Scientific American Fulltext.
  2. Hoppe-Seyler F. Das Hämatin. Tubinger Med-Chem Untersuch 1871;4:523–33
  3. Stokvis, BJ «Over twee zeldzame kleurstoffen in urine van zieken» (en holandés). Nederl Tijdschr Geneeskd, 1889 Set 28; 2 (13), pp: 409-417 [Consulta: 8 gener 2019].
  4. PubChem «Aminolevulinic acid» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 5; CID 137 (rev), pàgs: 41 [Consulta: 8 gener 2019].
  5. Layer G, Reichelt J, Jahn D, Heinz DW «Structure and function of enzymes in heme biosynthesis» (en anglés). Protein Sci, 2010 Jun; 19 (6), pp: 1137-1161. DOI: 10.1002/pro.405. PMC: 2895239. PMID: 20506125 [Consulta: 9 febrer 2019].
  6. Tracy JA, Dyck PJ «Porphyria and its neurologic manifestations» (en anglés). Handb Clin Neurol, 2014; 120, pp: 839-849. DOI: 10.1016/B978-0-7020-4087-0.00056-5. ISSN: 0072-9752. PMID: 24365356 [Consulta: 10 gener 2019].
  7. Bissell DM, Wang B «Acute Hepatic Porphyria» (en anglés). J Clin Transl Hepatol, 2015 Mar; 3 (1), pp: 17–26. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00039. PMC: 4542079. PMID: 26357631 [Consulta: 8 gener 2019].
  8. Buitrago J, Santa SV «Hemotórax espontáneo: una forma inusual de presentación de la porfiria intermitente aguda» (en castellà). Biomédica, 2009 Set; 29 (3), pp: 339-347. ISSN: 0120-4157. PMID: 20436985 [Consulta: 9 febrer 2019].
  9. Ellencweig N, Schoenfeld N, Zemishlany Z «Acute intermittent porphyria: psychosis as the only clinical manifestation» (en anglés). Isr J Psychiatry Relat Sci, 2006; 43 (1), pp: 52-56. ISSN: 0333-7308. PMID: 16910386 [Consulta: 10 gener 2019].
  10. Gázquez Sisteré I, Luján Mavila K, Chordá Ribelles J, Touzón López C «La porfiria aguda intermitente, un problema diagnostico» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2010 Jun-Jul; 33 (6), pp: 419-478. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2010.02.007. ISSN: 0210-5705. PMID: 20435380 [Consulta: 11 gener 2019].
  11. Singal AK, Anderson KE «Variegate Porphyria» (en anglés). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2013 Feb 14; NBK121283, pàgs: 19. PMID: 23409300 [Consulta: 11 gener 2019].
  12. Wang B, Bissell DM «Hereditary Coproporphyria» (en anglés). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Nov 14; NBK114807 (rev), pàgs: 24. PMID: 23236641 [Consulta: 11 gener 2019].
  13. Maruno M, Furuyama K, Akagi R, Horie Y, et al «Highly heterogeneous nature of δ-aminolevulinate dehydratase (ALAD) deficiencies in ALAD porphyria» (en anglés). Blood, 2001 Maig 15; 97 (10), pp: 2972-2978. DOI: 10.1182/blood.V97.10.2972. ISSN: 1528-0020. PMID: 11342419 [Consulta: 13 gener 2019].
  14. Sánchez, MF; Navarrete, J; Buchroithner, C «Porfiria cutánea tarda: Revisión de la literatura a propósito de un caso» (en castellà). Rev Chil Dermatol, 2015; 31 (3), pp: 265-271. ISSN: 0717-2273 [Consulta: 11 gener 2019].
  15. UniProt «Ferrochelatase, mitochondrial» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; P22830 (HEMH_HUMAN) (rev), pàgs: 20 [Consulta: 8 gener 2019].
  16. UniProt «5-aminolevulinate synthase, erythroid-specific, mitochondrial» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; P22557 (HEM0_HUMAN) (rev), pàgs: 21 [Consulta: 8 gener 2019].
  17. Balwani M, Bloomer J, Desnick RJ; Porphyrias Consortium of the NIH-Sponsored Rare Diseases Clinical Research Network «X-Linked Protoporphyria» (en anglés). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2013 Feb 14; NBK121284, pàgs: 17. PMID: 23409301 [Consulta: 8 gener 2019].
  18. Lecha M, Puy H, Deybach JC «Erythropoietic protoporphyria» (en anglés). Orphanet J Rare Dis, 2009 Set 10; 4, pp: 19. DOI: 10.1186/1750-1172-4-19. PMC: 2747912. PMID: 19744342 [Consulta: 8 gener 2019].
  19. Madan P, Schaaf CP, Vardhan P, Bhayana S, et al «Hans Gunther and his disease» (en anglés). Photodermatol Photoimmunol Photomed, 2007 Des; 23 (6), pp: 261-263. DOI: 10.1111/j.1600-0781.2007.00323.x. ISSN: 0905-4383. PMID: 17986065 [Consulta: 28 gener 2019].
  20. Fortian Bernabeu, A «Estudis estructurals i enzimàtics de la Uroporfirinogen III Sintasa humana. Bases moleculars de la Porfíria Eritropoiètica Congènita -Tesi doctoral-». Departament de Química Orgànica. Universitat de Barcelona, 2010; Jun 3, pàgs: 160 ISBN 9788469372180 [Consulta: 28 gener 2019].
  21. Erwin A, Balwani M, Desnick RJ; Porphyrias Consortium of the NIH-Sponsored Rare Diseases Clinical Research Network «Congenital Erythropoietic Porphyria» (en anglés). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2016 Abr 7; NBK154652 (rev), pàgs: 23. PMID: 24027798 [Consulta: 28 gener 2019].
  22. Salomone C, Ogueta I, Reyes C, Durán G, et al «Porfiria eritropoyética congénita: reporte de un caso y recomendaciones de manejo» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2018 Abr 1; 116 (2), pp: e300-e302. DOI: 10.5546/aap.2018.e300. ISSN: 0325-0075. PMID: 29557620 [Consulta: 28 gener 2019].
  23. Doss MO, Kühnel A, Gross U «Alcohol and porphyrin metabolism» (en anglès). Alcohol Alcohol, 2000 Mar-Abr; 35 (2), pp: 109-125. DOI: 10.1093/alcalc/35.2.109. ISSN: 1464-3502. PMID: 10787385 [Consulta: 19 gener 2019].
  24. Mamet R, Sztern M, Rachmel A, Stahl B, et al «Lead poisoning: a new biochemical perspective on the differentiation between acquired and hereditary neuroporphyria» (en anglès). Clin Chem, 2001 Set; 47 (9), pp: 1710-1713. ISSN: 1530-8561. PMID: 11514411 [Consulta: 19 gener 2019].
  25. Cloeren, M; Craig, E «Porphyria Cutanea Tarda» (en anglès). N Engl J Med, 2001 Oct 4; 345, pp: e3. DOI: 10.1056/ENEJMicm980855. ISSN: 1533-4406. PMID: 11586972 [Consulta: 19 gener 2019].
  26. Daniell WE, Stockbridge HL, Labbe RF, Woods JS, et al «Environmental chemical exposures and disturbances of heme synthesis» (en anglès). Environ Health Perspect, 1997 Feb; 105 (Supl 1), pp: 37-53. DOI: 10.1289/ehp.97105s137. PMC: 1470308. PMID: 9114276 [Consulta: 19 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porfíria Modifica l'enllaç a Wikidata