Dejuni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sia per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam). Des del punt de vista mèdic es considera que el dejuni comença 16 hores després del darrer àpat. Cal destacar-ne el caràcter voluntari i per això s'exclouen de la noció de dejuni els casos contraris a la pròpia voluntat o la subalimentació, ja sia per motius polítics, militars o socioeconòmics.

El dejuni a la natura[modifica | modifica el codi]

Els animals malalts ferits redueixen de manera instintiva els seus aports en nutrició.[1] Les morses fan dejuni en el període de reproducció .[1] Els pingüins mascles fan dejuni mentre coven l'ou entre les seves potes. Els animals que practiquen la hibernació dejunen de facto durant aquest període de feble activitat.

Dejuni religiós[modifica | modifica el codi]

En la tradició jueva[modifica | modifica el codi]

La religió jueva recomana diversos dejunis (taanit): el de Yom Kippur i el de Tixà be-Av (els dos únics dejunis mencionats en la Torà), el dejuni del 17 de Tammuz, el dejuni de Guedalià, el dejuni del 10 de Tevet, el dejuni dels primogènits, i el dejuni d'Ester.

En el cristianisme[modifica | modifica el codi]

Església catòlica i Església ortodoxa[modifica | modifica el codi]

En aquestes dues esglésies el dejuni és considerat un factor de purificació i d'unió íntima amb Déu. El dejuni més estès és el que es fa abans de prendre l'Eucaristia. El període de Quaresma (els 40 dies que precedeixen la Pasqua) i el de l'Advent (4 setmanes abans de Nadal), es recomana el dejuni. Els divendres el dejuni consisteix a abstenir-se de menjar carn.

Església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies[modifica | modifica el codi]

Dejunen el primer diumenge de cada mes per a ells el dejuni permet obtenir millor salut i ensenya a ser mestre d'un mateix (Pr 16:32), No cal que practiquin el dejuni ni els malalts, ni les persones de salut delicada ni els infants.

En l'islam[modifica | modifica el codi]

En l'islam, el dejuni del mes de ramadà, anomenat sawm, és el quart pilar de l'islam. El dejuni es recomana també en altres èpoques de l'any, però durant el ramadà és obligatori per a tothom que pugui fer-lo (estan exempts de complir amb el dejuni les dones embarassades o en període de menstruació, els malalts, els infants abans de la pubertat i els viatgers, entre altres). Es fa durant tots els dies del mes des de la sortida fins a la posta de sol, i implica diverses nocions:

  1. La intenció (نِيَّة niyya): s'ha de fer la primera nit que precedeix el dejuni.
  2. Abstenir-se (إمساك imsāk) de menjar, beure o fumar.
  3. Abstenir-se de mantenir relacions sexuals (جماع ǧimā‘) durant el dia.
  4. Abstenir-se de la masturbació (إستمناء istimnā).
  5. Abstenir-se de provocar-se vòmits (إستقاء istiqā).

En les filosofies orientals[modifica | modifica el codi]

En l'hinduisme[modifica | modifica el codi]

Dins de l'hinduisme, el dejuni hi té un paper important:

  • Alguns hindús fan dejuni alguns dies al mes, com l'onzè dia de cada cicle lunar o al pleniluni.
  • Alguns dies de la setmana segons quina sigui la divinitat favorita.
  • El dijous és un dia molt estès de dejuni en el nord de l'Índia.

Els esquimals[modifica | modifica el codi]

Durant el ritu d'iniciació, la visió que revela l'animal de tutela s'obté, entre altres coses, gràcies al dejuni.

Altres pràctiques[modifica | modifica el codi]

Dejuni per raons mèdiques[modifica | modifica el codi]

Davant una anestèsia no urgent cal dejunar pel risc de vòmits amb la possible greu conseqüència del síndrome de Mendelson.

Després una intervenció quirúrgica es dejuna:

  • A causa d'un ileus digestiu (paràlisi intestinal).
  • Per protegir les sutures digestives.
  • El dejuni afavoreix i accelera la cicatrització.

Dejuni per higiene[modifica | modifica el codi]

"La restricció calòrica és l'única intervenció coneguda capaç d'incrementar la longevitat dels mamífers i també capaç de reduir els càncers i retardar l'aparició de malalties relacionades amb l'envelliment."[2]

Quan s'ultrapassa el consum de nutrients que es poden assimilar es generen substàncies que el cos ha d'eliminar, com la creatinina, que enverinen la sang. Un dejuni progressiu pot evitar aquests efectes indesitjables.

S'estima que a Rússia hi ha unes 20 milions de persones que practiquen el dejuni i en gran part per raons mèdiques després de la catàstrofe de Txernòbil. A Alemanya, però, també hi ha 3 milions de persones que practiquen el dejuni i a França 300.000.

Dejuni polític o vaga de fam[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vaga de fam
Dejuni internacional contra els assaigs nuclears a, Grenoble, 1990

La vaga de fam és un tipus de dejuni utilitzat per a atreure l'atenció de manera extrema contra les injustícies o per obtenir diverses reivindicacions, polítiques, socials o d'altres. Mohandas Gandhi popularitzà internacionalment aquesta pràctica dins del seu sistema de lluita no violenta.

L'utilitzen sovint aquells que consideren que és llur única manera de ser escoltats, com per exemple els presoners o, darrerament a Europa, els immigrants sense papers que volen obtenir un permís de residència.

L'any 1981, el dirigent de l'IRA Bobby Sands va fer una tràgica vaga de fam fins a la mort per protestar contra la seva detenció. Durant el 2007, el dirigent d'ETA Iñaki de Juana Chaos també va fer una vaga de fam molt mediatitzada a causa d'una fotografia.

El capellà i activista catalanista Lluís Maria Xirinacs va realitzar diverses vages de fam als anys 70, durant el període franquista, demanant l'amnistia dels presos polítics i pel restabliment de les llibertats. L'any 2007 també es va fer una vaga de fam contra la política lingüística escolar de la Generalitat de Catalunya quan un ciutadà de Catalunya va fer una vaga de fam (d'un dia) per aconseguir escolaritzar els seus fills en castellà i no en català.

Normalment, durant una vaga de fam s'ingereix aigua, cosa que permet allargar el dejuni. L'actuació mèdica davant la vaga de fam política és delicada i diversa, variant des de forçar l'alimentació del vaguista per sonda gàstrica fins a respectar la voluntat del dejunador.[3]

Els efectes fisiològics del dejuni[modifica | modifica el codi]

El cos el cervell i els teixits nerviosos necessiten glucosa, per un metabolisme normal (en règim normal, el cervell consumeix al voltant d'1 gram de glucosa per hora). Una vegada s'ha transformat la glucosa i no se'n forma més (per la manca d'aliment) hi ha una carència si també manca la proteïna durant molt de temps s'arriba a la mort.

Contraindicació del dejuni[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos casos principals: persones fràgils o pertorbades psicològicament i persones obeses que tindran una nutrició desequilibrada quan el cos s'alimenti d'ell mateix.[1]

L'organisme humà en bona salut pot suportar un dejuni total, però prenent beguda, fins a tres mesos.[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Désiré Mérien, Jeûne et Santé La méthode douce des paliers, Lorient 1984, Nature et Vie, ISBN 2-9500338-0-6
  2. (Font: Le Quotidien des Médecins)
  3. Clinical care of hunger strikers, Lancet, 2008;372:777
  4. Com mostren els cassos dels 9 detinguts de la presó de Cork (Irlanda) el 1920, on el dejuni durà 94 dies, o el de Bobby Sands, mort a Belfast el 5 de maig de 1981 després d'una vaga de fam sense retorn començada l'1 de març
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dejuni Modifica l'enllaç a Wikidata