Sawm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sawm (en àrab صوم, ṣawm, "abstinència") o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà. Es tracta d'un dels cinc pilars de l'islam i és obligatori per a tots els fidels púbers, excepte si posa en perill la salut o en certs altres casos específics. Aquest dejuni és citat a la segona sura de l'Alcorà (II, 183-185 i 187), on s'especifica que ha estat instaurat perquè els creients cultivin la seva pietat. Així, el sawm s'entén com un exercici espiritual que permet condicionar el qui el practica a una reflexió interior i una devoció envers Déu.

La festa rememora la "recitació" o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L'inici i el final d'aquest període no és el mateix per a tots els creients i varia segons la franja horària en la qual viuen, perquè depèn de la visió que es té de la lluna.[1]

Pràctiques i costums[modifica | modifica el codi]

Pels musulmans el sawm és viscut, doncs, com a un conjunt d'activitats festives (religioses, gastronòmiques i familiars) destinades a renovar la fe en Al·là, i durant aquests dies no només practiquen el dejuni, sinó que es concentren en l'oració i la pregària, dediquen menys temps als afers quotidians i practiquen especialment la solidaritat amb els més desvalguts.[1]

El dejuni comença cada dia a trenc d'alba i s'acaba amb la posta del sol. A nivell tècnic, aquesta pràctica implica diverses nocions:

  1. La intenció (نِيَّة niyya): s'ha de fer la primera nit que precedeix el dejuni.
  2. Abstenir-se (إمساك imsāk) de menjar, beure o fumar (excepte els nens, els soldats, els viatgers, les dones embarassades o en període d'alletament i els malalts). En cas de no poder fer-ho, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l'any.
  3. Abstenir-se de mantenir relacions sexuals (جماع ǧimā‘) durant el dia.
  4. Abstenir-se de la masturbació (إستمناء istimnā).
  5. Abstenir-se de provocar-se vòmits (إستقاء istiqā).

Al món musulmà, durant aquests dies, la vida pren un altre ritme: la vida administrativa i laboral s'adapta a aquests preceptes i molts establiments de restauració només obren per la tarda, després de la posta de sol. Cada vespre, el trencament del dejú és marcat per les sirenes de les mesquites i que ressonen per totes les ciutats i pobles. Aquest trencament del dejú és celebrat alegrement pels creients, que s'afanyen a menjar abundosament al voltant d'una taula, rodejats de familiars i amics. Sovint aquests sopars van acompanyats de l'intercanvi de regals de tot tipus. És a l'interior de cada casa on el sawm es viu amb més intensitat: les famílies conviden els seus veïns, familiars i amics a degustar l'harira o altres plats i fer plegats el trencament del dejú diari. També és costum que els dies de ramadà s'aprofitin per anar a comprar roba nova.[1]

El capvespre del dia 27 d'aquest mes sagrat se celebra 'la Nit del Poder' o 'Nit del Destí', el jorn més importants del ramadà. Es creu que en aquest dia Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà i, que, per això, és en aquest dia quan Déu determina els destins del món de l'any vinent. Una creença popular determina que qualsevol desig demanat aquest dia és concedit.[1]

El sawm acaba amb l'Id al-Fitr, literalment 'festa petita', una celebració que marca el final del període d'abstinències.

Referències[modifica | modifica el codi]