Malikisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El malikisme —en àrab المالكية, al-mālikiyyaالمذهب المالكي, al-maḏhab al-mālikī, o الفقه االماالكي, al-fiqh al-mālikī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.[1] Va ser fundada a Medina al segle VIII de la mà de l'imam Màlik ibn Anas (715-795).[2] Tot i recórrer a la tradició profètica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o ijmà) a l'hora d'abordar qualsevol qüestió de la jurisprudència islàmica. Des de la seva creació s'expandí a Al-Andalus i al Magrib, on és actualment l'escola predominant. També se segueix avui dia a l'Àfrica subsahariana islàmica. Entre els segles IX i XI, el centre més important d'estudis malikites va ser la Gran Mesquita de Kairuan, a Tunísia.[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hisham M. Ramadan (2006), Understanding Islamic Law: From Classical to Contemporary, Rowman Altamira, ISBN 978-0759109919, pp. 26–27
  2. «malikita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, The future of Islam, Routledge, 2002, page 199
  4. Ira Marvin Lapidus, A history of Islamic societies, Cambridge University Press, 2002, page 308

Vegeu també[modifica | modifica el codi]