Sunna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sunna (bisbe arrià)».

La sunna (de l'àrab سنة, sunna, marxa, avanç, direcció presa) és la segona font canònica de l'islam després de l'Alcorà. Està constituïda pel conjunt de hadits (dits i fets) del Profeta, considerat per l'Alcorà com el model més perfecte d'ésser humà, així com els dels membres de la seva família i dels seus companys. Aquests textos, que podem anomenar «tradicions», permeten aclarir o completar les revelacions alcoràniques, que no sempre són de fàcil interpretació.[1]

El treball de recopilació dels hadits va ser tardana i gradual: va iniciar-se a la fi del segle i de l'Hègira (segle vii) i no es va sistematitzar fins al segle iii, quan l'extensió la comunitat musulmana sota la dinastia abbàssida va donar lloc a qüestions a les quals l'Alcorà no donava una resposta clara i directa. Les sis col·leccions de hadits autoritzades, com ara la de Bukharí o la de Múslim, conegudes respectivament com Sahih Bukharí i Sahih Múslim, van ser compostes durant aquest període. Com que, durant el període de consolidació dels hadits, es van introduir moltes tradicions falses o tergiversades, creades sovint amb la finalitat de donar suport als arguments de les diferents faccions o escoles de l'islam, la ciència del hadit es va dotar, des del segle ii de l'Hègira, de regles sistemàtiques d'autentificació i verificació de la fiabilitat de les cadenes de transmissors que permetien afirmar o negar l'autenticitat i veracitat de cada hadit.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]