Sunna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sunna (bisbe arrià)».

La sunna (en àrab سنة, marxa, avanç, direcció presa), és la segona font canònica de l'islam després de l'Alcorà. Està constituïda pel conjunt de hadits (dites i fetes) del Profeta, considerat per l'Alcorà com a model perfecte, així com els dels membres de la seva família i dels seus companys. Aquests textos -'tradicions'- permeten aclarir o completar les revelacions alcoràniques a vegades força obscures.[1]

El treball de recopilació dels hadits va ser tardana i gradual: va iniciar-se a la fi del segle I després de l'Hègira (segle VII) i no es va sistematitzar fins al segle III, quan l'extensió la comunitat musulmana sota la dinastia abbàssida va engendrar qüestions a les quals l'Alcorà no donava resposta. Les sis col·leccions de hadits autoritzades, com les d'Al-Bukharí i Múslim, van ser compostes durant aquest període. No obstant això, és evident que moltes tradicions es van forjar amb la finalitat de donar suport als arguments de les diferents faccions o escoles; davant aquesta proliferació de falses tradicions, la ciència del hadit es va dotar, des del segle anterior, de regles sistemàtiques d'autentificació i verificació de la fiabilitat de les cadenes de transmissors.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]