Predestinació a l'islam

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Predestinació en l'islam)
Salta a: navegació, cerca

El qàdar (en àrab:قدر, transliterat com qadar)[1] és el concepte islàmic de "destí diví" o "predestinació".[2] És un dels sis articles de fe d'aquesta religió i es menciona a l'Alcorà com a decret d'Al·là.

Definició[modifica]

A l'islam, el concepte de la "predestinació" s'expressa com al-qaḍà wa al-qàdar. Aquesta frase significa literalment 'el decret diví de la predestinació'; al-qàdr deriva d'una arrel lingüística que significa 'per a mesurar'.[3]

Concepte[modifica]

Qàdar és un dels aspectes de l'aqida. Alguns musulmans creuen que el destí diví és quan Déu va escriure a la "tauleta religiosa preservada" (al-Laûh al-Mahfuz) tot el que ja ha passat i el que passarà, i que tot succeirà tal com està escrit. Segons aquesta creença, l'acció d'una persona no es deu a allò que està escrit a la tauleta preservada sinó, més aviat, l'acció està escrita a la taula preservada perquè Déu ja coneix totes les aparicions sense les restriccions de temps[4] D'altra banda, les relacions causals són també part del qàdar, ja que els actes humans afecten el que s'indica en la tauleta religiosa esborrada ("Laûh al-Mahu w al-Ithbat"). La frase reflecteix una doctrina musulmana sobre el fet que Al·là ha mesurat la durada de la vida de cada persona, la seva gran quantitat de bona o mala fortuna, i els fruits dels seus esforços.[2] Una vegada més, Déu no necessita obligar ningú a fer el bé o el mal, a interferir en el seu testament, i ningú dóna testimoni que Déu ho ha fet.[5]

L'Alcorà deixa clar que l'individu va a l'infern perquè ell ha triat fer males accions, es va al cel fent bones obres, i fins i tot si Al·là els hagués triat per guiar-los cap a la veritat ells mateixos podrien haver escollit rebutjar la fe.

Història[modifica]

Només hi ha dos grups que representen els extrems en relació amb el qàdar, i aquests grups es consideren fora de les files de l'Islam.

El grup Al-Jabiriyah són de l'opinió que els humans no tenen control sobre les seves accions i tot és dictat per Al·là. L'altre grup és Al-Qadiriyyah (no s'ha de confondre amb l'ordre sufí, Al-Qaadirriyah) i són de l'opinió que són les persones les que tenen el control complet sobre el seu destí, en la mesura que Al·là ni tan sols sap sobre el que optarem. La visió sunnita està en el mig entre aquests dos punts de vista, creuen que Al·là té coneixement de tot el que serà, però que els éssers humans tenen la llibertat d'elecció.   Entre els defensors històrics de la doctrina sunnita hi ha:

  • Ibn Umar: va ser un fort defensor d'aquest concepte.[6]

Entre els que van criticar la visió sunnita de la doctrina es troba:

La creença en el qàdar es basa en quatre coses[modifica]

  1. – العلم o Al-'Alam – coneixement: és a dir, que Al·là sap què farà amb la seva creació.
  2. – كتابة o Kitabat – escriptura: és a dir, que Al·là ha escrit tot allò que existeix, inclòs el destí de totes les criatures en l'al-Lauh al-Mahfuz abans de la creació.
  3. – مشيئة o Mashii'at – voluntat: és a dir, sap el que passarà i el que no passarà. No passa res que ell no vulgui que passi.
  4. – لخلق o Al-Khalaq – creació i formació: és a dir, que Al·là és el creador de totes les coses, incloent-hi les accions i els seus servents.

Referències[modifica]

  1. J. M. Cowan (ed.) (1976). The Hans Wehr Dictionary of Modern Written Arabic. Wiesbaden, Germany: Spoken Language Services. ISBN 0-87950-001-8
  2. "Qadar"
  3. http://www.freeweb.hu/etymological/AEDweb.htm
  4. Moral Responsibility and Divine Will. Re: Blaming Destiny?
  5. Tosun, Ender. Guide to Understanding Islam. Istanbul: Ender TOSUN, 2012, p. 272. ISBN 9786056319815. 
  6. 431 hadiz trobat a 'El llibre de la Fe (Kitab Al-Iman)' de Sahih Muslim. [1]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]