Wahhabisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióWahhabisme
Flag of Saudi Arabia.svg
Bandera de l'Aràbia Saudita, el país d'origen del wahhabisme.
Dades bàsiques
Tipus entitat ideologia
Religió sunnisme
Història
Fundadors Ibn Abd-al-Wahhab
Modifica les dades a Wikidata

El wahhabisme —de l'àrab الوهابيةal-wahhābiyya— és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme[1][2][3][4] i en especial de l'escola hanbalita. Creat pel reformador religiós Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab al segle XVIII, va desenvolupar-se ràpidament gràcies a la seva aliança amb la dinastia Al Saüd de la península Aràbiga. Avui dia ha esdevingut el sistema sociopolític oficial en vigor a l'Aràbia Saudita.

Es tracta d'un sistema religiós extremadament rigorista, a causa de la creença del seu fundador que tot el que va aparèixer en l'islam després de les tres primeres generacions a partir del profeta era innovador i corrompia la fe. Per això, el wahhabisme preconitza utilitzar tan sols l'Alcorà i els hadits com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició, fins i tot d'aquella del consens comunitari (ijmà), que és un dels principis fonamentals del sunnisme.[5] També es caracteritza per la seva voluntat d'expansió i avui dia ha estès considerablement la seva influència amb la creació de centres d'estudis i de mesquites arreu del món, finançades amb l'ajut dels recursos econòmics de la dinastia saudita.[6]

El terme wahhabita va ser utilitzat al principi pels seus detractors; per això, els seus seguidors prefereixen anomenar-se unitaristes (muwahiddun), ja que llur credo principal és el de la unitat omnipresent de Déu (tawhid).[7][8] Igualment, el mot es fa servir de vegades com a sinònim de "salafista", tot i que seria més correcte dir que el wahhabisme és «una orientació particular del salafisme»,[9] considerada sovint com a ultraconservadora.[10][11]

Doctrina[modifica]

Com per a tots els musulmans sunnites, la base de la doctrina wahhabita és l'afirmació que només existeix un Déu i que tot es troba sota el seu domini. Però, per als seguidors d'aquest corrent, l'acceptació d'aquest punt implica que hom només pot venerar Déu i estrictament res més; consideren que aquesta és l'essència de l'ensenyament de Muhàmmad i que qualsevol altra consideració allunya el creient d'aquesta essència.

Partint d'aquests dos preceptes, aquest corrent condemna tot allò que pot interferir entre el musulmà i aquesta pura obediència a Déu. Així, s'oposa a qualsevol altra mostra de veneració, ja sigui envers els sants, els llocs sants o qualsevol mena d'objecte. També s'oposa a tota recerca d'ajuda que no sigui la de Déu, cosa que implica el menyspreu dels erudits i de les seves opinions, ja que això pot dur a considerar-los amb massa respecte, allunyant-se del respecte degut només a Déu, i també pot fer abandonar el mateix enteniment pel d'algú altre, quan totes les respostes s'han de poder trobar directament en l'Alcorà i en els hadits.

Aquestes creences han dut els wahhabites a considerar diversos altres grups musulmans com a idòlatres, especialment els sufís i els xiïtes. I aquesta actitud s'ha manifestat al llarg de llur història per destruccions de tombes de sants i altres símbols i monuments venerats, i fins i tot per guerres i atacs personals,[12] i les seves mesquites no tenen minarets, que consideren innecessaris.[13] També preconitzen que els musulmans no han de seguir de cap manera les idees i les pràctiques dels no musulmans.

Referències[modifica]

  1. «Analysis Wahhabism». PBS Frontline. [Consulta: 13 maig 2014].
  2. «Sunni Islam». [Consulta: 18 agost 2014].
  3. «Wahhabi». GlobalSecurity.org, 27-04-2005. [Consulta: 10 maig 2008].
  4. although some Sunnis dispute whether Wahhabism is Sunni (source: http://www.sunnah.org, Wahhabism: Understanding the Roots and Role Models of Islamic Extremism, by Zubair Qamar, condensed and edited by ASFA staff)
  5. Entrada "wahhabites." Microsoft ® Encarta ® 2007
  6. Saudi Arabia and the Rise of the Wahhabi Threat (anglès)
  7. Hardy, Roger. Analysis: Inside Wahhabi Islam. BBC News
  8. Amad S. «The Wahhabi Myth: Debunking the Bogeyman». MuslimMatters.org, 01-04-2007. Arxivat de l'original el 27-05-2007. [Consulta: 9 maig 2008].
  9. «Wahhabi». GlobalSecurity.org, 27-04-2005. [Consulta: 10 maig 2008].
  10. Washington Post, For Conservative Muslims, Goal of Isolation a Challenge
  11. John L. Esposito, What Everyone Needs to Know About Islam, p.50
  12. The Destruction of Holy Sites in Mecca and Medina
  13. Houtsma, M. Th. First Encyclopaedia of Islam: 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1993, p. 1087. ISBN 9004097961. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wahhabisme Modifica l'enllaç a Wikidata