Comunió

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les ceremonies religioses al quals els creients consumeixen un troç de pà i de vegades un glop de ví en comemoració del Sant Sopar.[1][2] Rebre la comunió es diu combregar.[3]

En la tradició catòlica i ortodoxa és la darrera part de l'eucaristia abans el ritu de comiat.[4] Els ortodoxos sembre combreguen amb les dues formes, pa i vi i consideren el costum catòlic de només combregar amb el pa com herètic. La comunió, considerada com un reforç per al cos i l'ànima, no sol donar-se se fora de l'eucaristia, excepte en casos especials: malalts, presoners i moribunds. N'existeixen variant particularment solemnes, com ara la primera comunió o durant la confirmació.

Els catòlics creuen des del Concili del Laterà IV del 1215 en el misteri de la transsubstanciació, el que vol dir que pel ritual de la consecració, el pa i el vi han canviat de substància, que s'han tornat en la vera carn i sang de Jesus. Les esglésies protestants només comparteixen el pa o el vi com a símbol del Sant Sopar i no creuen en un canvi màgic de substància. No utilitzen la paraula comunió, però del «sopar» (en alemany Abendmahl)[5] com a símbol de la comunió amb Jesus i amb la comunitat dels creients.[6]

Referències[modifica]

  1. «Comunió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mt 26:17-30
  3. «combregar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «missa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Mc 14:12-26, Lc 22:7-23
  6. «Abendmahl» (en alemany). Evangelische Kirche in Deutschland. [Consulta: 13 desembre 2017].