5 de maig
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Maig 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 240 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1895 - Barcelona: primera exhibició cinematogràfica a Catalunya: s’hi presenta el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya.
- 1959: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu de Barcelona amb un recital amb diverses peces del seu repertori.
- 2002 - Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
- 2007 - València: Manifestació multitudinària de més de 70.000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del País Valencià.
- 2011: Manel treuen el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura.[1]
- Resta del món
- 553 - Constantinoble, actual Istanbul: Comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
- 1045 - Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1836 - Sant Sebastià (Donostialdea, País Vasc): els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz davant l'actac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina.
- 1838 - Alcanyís (Baix Aragó): els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
- 1862 - Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.
- 1864 - Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange (Virgínia, EUA): Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
- 1936 - Etiòpia - L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
- 1945 - Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
- 1949 - Londres - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
- 1961: Alan Shepard, va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona en orbitar sobre la Terra.
- 1998 - Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
- 1999 - Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
- 2005 – Regne Unit: Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1730, Valls: Lluís Bonifaç i Massó, escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana
- 1845, Vilassar de Mar, província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg
- 1871, Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià
- 1884, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor
- 1899, Sabadell, província de Barcelona: Francesc Trabal i Benessat, novel·lista, contista i periodista
- Resta del món
- 1800, Rethel (França): Louis Hachette, editor francès (m. 1864).
- 1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista.
- 1818, Trèveris, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes.
- 1819, Ubiel (República de las Dues Nacions, avui Bielorrúsia): Stanisław Moniuszko, compositor polonès (m. 1872).
- 1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905.
- 1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí.
- 1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Erich Pfittzner, compositor alemany.
- 1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.[2]
- 1910, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[3]
- 1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
- 1921, Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).
- 1923, Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.
- 1943
- Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
- Sheffield, Anglaterra: Michael Palin, comediant anglès, actor, escriptor i presentador de televisió conegut per haver estat membre de Monty Python.
- 1979, Filipines: Charmane Star, actriu porno.
- 1988, Tottenham, Anglaterra: Adele, cantant i compositora anglesa de soul.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1849, París, França: Vicent Salvà i Pérez, polític i editor literari valencià.
- Resta del món
- 1028, Viseu, Regne de Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia
- 1652, Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
- 1821, illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès.
- 1832, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
- 1842, París: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1859, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
- 1904, Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès.
- 1921, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).
- 1959, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions.
- 1971, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).
- 1981, Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març.
- 1983, La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
Festes i commemoracions[modifica]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
- Irene de Lecce;
- Hilari d'Arle, bisbe;
- Àngel de Sicília, carmelita[4]
- Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
- Venerable Mikael an Nobletz.
- Sant Silvà, màrtir[5]
- Santa Crescenciana, màrtir[5]
- Sant Eutimi, diaca i màrtir[5]
- Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.[5]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[5]
- Sant Jovinià, lector i màrtir.[5]
- Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.[5]
- Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.[5]
- Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.[5]
- Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle V).[5]
- Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.[5]
- Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de maig |
- ↑ «Manel torna el 15 de març». Avui, 17 febrer del 2011 [Consulta: 18 febrer 2011].
- ↑ Gass, William H. The writer in politics (en anglès). SIU Press, 1996, p.140. ISBN 0809320509.
- ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
- ↑ Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de maig. |
