5 de maig
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Maig 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 240 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1895 - Barcelona: primera exhibició cinematogràfica a Catalunya: s'hi presenta el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya.
- 1959: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu de Barcelona.[1]
- 2002 -
- Catalunya Nord: Bateig dels Angelets del Vallespir, castellers de Sant Joan Pla de Corts, al Vallespir.
- Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
- 2007 - València: Manifestació multitudinària de més de 70.000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del País Valencià.
- 2011: Manel treuen el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura.[2]
- Resta del món
- 553 - Constantinoble, actual Istanbul: Comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
- 1045 - Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1808 - Baiona (País Basc): comencen les Abdicacions de Baiona: Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.[3]
- 1836 - Sant Sebastià (Donostialdea, País Basc): els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz davant l'atac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina.
- 1838 - Alcanyís (Baix Aragó): els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
- 1862 - Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.[4]
- 1864 - Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange (Virgínia, EUA): Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.[5]
- 1936 - Etiòpia - L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
- 1945 - Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
- 1949 - Londres - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
- 1961: Alan Shepard va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona a orbitar sobre la Terra.
- 1998 - Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
- 1999 - Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
- 2005 – Regne Unit: Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1730, Valls: Lluís Bonifaç i Massó, escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana (m. 1786).[6]
- 1845, Vilassar de Mar, província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg (m. 1919).[7]
- 1871, Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).[8]
- 1884, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (m. 1958).[9]
- 1899,
- Sabadell, província de Barcelona: Francesc Trabal i Benessat, novel·lista, contista i periodista (m. 1957).[10]
- Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (m. 1986).[11]
- 1921, Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).[12]
- 1958, Figueres: Maria Àngels Gardella i Quer, escriptora i professora, llicenciada en filologia.[13]
- 1986, Figueres: Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana.
- Resta del món
- 1800, Rethel (França): Louis Hachette, editor francès (m. 1864).
- 1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista (m. 1855).[14]
- 1818, Trèveris, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883).[15]
- 1819, Ubiel, propo de Minsk, Imperi rus: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (m. 1872).[16]
- 1826, Granada: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (m. 1920).[14]
- 1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916).[17]
- 1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922).[18]
- 1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Pfittzner, compositor alemany (m. 1949).[19]
- 1905, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979).[20]
- 1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.[21]
- 1910, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[22]
- 1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
- 1915, Rancho Mirage, Califòrniaː Alice Faye, actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998).[23]
- 1921, Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).[24]
- 1923, Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.[25]
- 1937, Coventry (Anglaterra): Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera de la música electrònica (m. 2001).[26]
- 1943
- Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
- Sheffield, Anglaterra: Michael Palin, comediant anglès, actor, escriptor i presentador de televisió conegut per haver estat membre de Monty Python.
- 1950, Tilburg: Maggie MacNeal, cantant neerlandesa.
- 1979, Filipines: Charmane Star, actriu porno.
- 1986, Figueresː Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.[27]
- 1988, Tottenham, Anglaterra: Adele, cantant i compositora anglesa de soul.[28]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1849, París, França: Vicent Salvà i Pérez, polític i editor literari valencià (n. 1786).[29]
- 1971, Barcelona: Manuel Rius i Rius ,polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola (n. 1883).[30]
- Resta del món
- 1028, Viseu, Regne de Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia.[31]
- 1525, Lochau: Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia (n. 1463).[32]
- 1652, Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
- 1821, illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès (n. 1769).[33]
- 1832, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii (n. 1772).[34]
- 1842, París: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1859, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
- 1904, Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès (n. 1825).[35]
- 1921, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).[36]
- 1936, Viena, Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (n. 1839).[37]
- 1952, Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).[38]
- 1959, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).[39]
- 1971, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).[40]
- 1975, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (n. 1904).[41]
- 1977, Bonn, Alemanya: Ludwig Erhard ,economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966) (n. 1897).[42]
- 1981, Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).[43]
- 1983, La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 2006, Iași, Romaniaː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (n. 1920).[44]
- 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.[45]
Festes i commemoracions[modifica]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
- Irene de Lecce;
- Hilari d'Arle, bisbe;
- Àngel de Sicília, carmelita[46]
- Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
- Venerable Mikael an Nobletz.
- Sant Silvà, màrtir[46]
- Santa Crescenciana, màrtir[46]
- Sant Eutimi, diaca i màrtir[46]
- Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.[46]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[46]
- Sant Jovinià, lector i màrtir.[46]
- Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.[46]
- Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.[46]
- Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.[46]
- Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle v).[46]
- Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.[46]
- Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.[46]
Referències[modifica]
- ↑ Amiguet, Teresa «La ‘Divina Callas' debuta en el Liceu». La Vanguardia. Hemeroteca, 04-05-2019.
- ↑ «Manel torna el 15 de març». Avui, 17 febrer del 2011 [Consulta: 18 febrer 2011].
- ↑ «Las abdicaciones de Bayona, mayo de 1808». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Battle of Puebla | Mexican-French history [1862]» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Battle of the Wilderness | Summary» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Lluís Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Carles Cardó i Sanjoan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Maria Àngels Gardella i Quer». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Karl Marx | Biography, Books, Theory, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Samson, Jim. «Moniuszko, Stanisław». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1905» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Nellie Bly | American journalist» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Hans Erich Pfitzner». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «CANIGLIA, Maria in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Gass, William H. The writer in politics (en anglès). SIU Press, 1996, p.140. ISBN 0809320509.
- ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
- ↑ «Alice Faye». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.
- ↑ «Eva Fernández-Brugués». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Adele | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Vicent Salvà i Pérez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Manuel Rius i Rius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Frederic III de Saxònia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Napoléon Ier» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Kaahumanu | queen of Hawaii» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Mór Jókai | Hungarian author» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger» (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1936» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Sir David Ross | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Vera Volkova». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Bobby Sands | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «5 de maig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Giulietta Simionato». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 46,11 46,12 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de maig |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de maig. |