De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs . Queden 240 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
553 , Constantinoble , Imperi Romà d'Orient : comença el Segon concili de Constantinoble 2 de juny . El concili condemna del nestorianisme .1045 , Roma : comença al pontificat de Papa Gregori VI , només va durar fins al 20 de desembre de 1046 , ja que Enric III , valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis Colònia .1808 , Baiona , País Basc : comencen les Abdicacions de Baiona Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.[3] 1836 , Sant Sebastià , Donostialdea , País Basc : els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz britànics a la Primera Guerra Carlina .1838 , Alcanyís , el Baix Aragó : els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís Primera Guerra Carlina .1862 , Puebla de Zaragoza , Estat de Puebla , Mèxic : el general Zaragoza , enfront de l'exèrcit liberal mexicà , derrota a la batalla de Puebla [4] 1864 , Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange , Virgínia , EUA : Comença la Batalla de Wilderness Guerra civil dels Estats Units ).1916 , Presó de Kilmainham , Dublín : John MacBride Alçament de Pasqua .[5] 1936 , Etiòpia : L'exèrcit italià captura Addis Abeba , la capital d'Etiòpia . S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià .1945 , Mauthausen , Alta Àustria , Àustria : Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen camp de concentració nazi , on moriren 2.000 catalans.1949 , Londres : es signa el Tractat de Londres Consell d'Europa 1961 : Alan Shepard 1998 , Nouméa , Nova Caledònia , Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa França a Nova Caledònia .1999 : Microsoft Corporation publica el Windows 98 2005 , Regne Unit : eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair , obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.Països Catalans
1730 , Valls : Lluís Bonifaç i Massó ,1786 ).[6] 1845 , Vilassar de Mar , província de Barcelona : Jaume Almera i Comas ,geòleg i paleontòleg (m. 1919 ).[7] 1871 , Castelló de la Plana , Plana Alta : Vicent Castell i Domènech valencià (m. 1934 ).[8] 1884 , Valls , província de Tarragona : Carles Cardó i Sanjoan 1958 ).[9] 1899 ,
1921 , Barcelona : Paquita Ferràndiz 1996 ).[12] 1943 , Barcelona : Jaume Arnella [13] 1958 , Figueres : Maria Àngels Gardella i Quer filologia .[14] 1986 , Figueres : Eva Fernández Brugués Resta del món
347 , Roma ː Paula de Roma Sant Jeroni , venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 404 ).[15] 1800 , Rethel (França): Louis Hachette 1864 ).1813 , Copenhaguen , Dinamarca : Søren Kierkegaard existencialista (m. 1855 ).[16] 1818 , Trèveris , Prússia : Karl Marx ,filòsof , economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883 ).[17] 1819 , Ubiel , propo de Minsk , Imperi Rus : Stanisław Moniuszko ,1872 ).[18] 1826 , Granada : Eugènia de Montijo 1920 ).[16] 1846 , Wola Okrzejska , Tsarat de Polònia : Henryk Sienkiewicz Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916 ).[19] 1864 , Cochran's Mills , Pennsilvània , EUA : Nellie Bly 1922 ).[20] 1869 , Moscou , Imperi Rus : Hans Pfittzner alemany (m. 1949 ).[21] 1882 , Manchester ː Sylvia Pankhurst pintora , política feminista i sufragista britànica (m. 1960 ).[22] 1892 , Londresː Dorothy Garrod arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968 ).[23] 1905 , Nàpols : Maria Caniglia 1979 ).[24] 1907 , Txernivtsi , aleshores Àustria-Hongria ː Iryna Vilde ucraïnesa (m. 1982 ).[25] 1909 , Budapest , Imperi Austrohongarès : Miklós Radnóti ,[26] 1910 , Amsterdam : Leo Lionni dissenyador gràfic , pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[27] 1911 , Dhalghat, Patiya, Bangladesh ː Pritilata Waddedar activista per la independència d'Índia (m. 1932 ).[28] 1914 , Cincinnati , Ohio , EUA : Tyrone Power 1915 , Rancho Mirage , Califòrnia ː Alice Faye estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998 ).[29] 1921 ,
1922 , Skopinsky , República Socialista Russa : Aleksandra Akimova navegant d'esquadró russa (m. 2012 ).[32] 1923 , Toronto , Canadà : Cathleen Synge Morawetz matemàtica canadenca-estatunidenca.[33] 1937 , Coventry (Anglaterra) : Delia Derbyshire música electrònica (m. 2001 ).[34] 1943
1950 , Tilburg : Maggie MacNeal cantant neerlandesa .1979 , Filipines : Charmane Star 1986 , Figueres ː Eva Fernández Brugués [35] 1988 , Tottenham , Anglaterra : Adele cantant i compositora anglesa de soul .[36] Països Catalans Resta del món
1028 , Viseu , Regne de Portugal : Alfons V de Lleó rei de Lleó i Galícia .[39] 1525 , Lochau : Frederic III de Saxònia príncep elector de Saxònia (n. 1463 ).[40] 1652 , Le Conquet , Bretanya, Regne de França : Mikael an Nobletz ,bretó .1743 , Sant Petersburg : Dorothea Maria Graff 1678 ).[41] 1821 , illa de Santa Helena , Imperi Britànic : Napoleó Bonaparte ,1769 ).[42] 1832 , Hawaii : Kaahumanu . 1772 ).[43] 1842 , París : Jean Elleviou tenor .1859 , Göttingen : Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet 1805 ).1904 , Budapest , Hongria : Mór Jókai ,escriptor , periodista i polític hongarès (n. 1825 ).[44] 1914 , París ː Mélanie de Bussierre «comtessa» de Pourtalès , aristòcrata i salonnière francesa (n. 1836 ).[45] 1921 , Viena , Imperi Austrohongarès : Alfred Hermann Fried Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864 ).[46] 1923 , Gijón : Rosario de Acuña espanyola (n. 1850 ).[47] 1936 , Viena , Marianne Hainisch Àustria (n. 1839 ).[48] 1944 , Ladenburg , Tercer Reich ː Bertha Benz automoció (n. 1849 ).[49] 1952 , Roma (Itàlia ): Alberto Savinio pseudònim d'en Andrea de Chirico , escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico . També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891 ).[50] 1959 , Buenos Aires , Argentina : Carlos Saavedra Lamas Premi Nobel de la Pau en l'any 1936 , pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco , entre Paraguai i Bolívia , com a president de la Societat de Nacions (n. 1878 ).[51] 1971 , Oxford , Anglaterra : William David Ross KBE , filòsof (n. 1877 ).[52] 1975 , Copenhaguen ː Vera Volkova 1904 ).[53] 1977 , Bonn , Alemanya : Ludwig Erhard 1963 -1966 ) (n. 1897 ).[54] 1981 , Maze , Irlanda del Nord : Bobby Sands IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic . Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord . Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954 ).[55] 1983 , La Jolla , Califòrnia , Estats Units : John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.2006 , Iași , Romania ː Zoe Dumitrescu Buşulenga 1920 ).[56] 2010 , Roma , Itàlia : Giulietta Simionato [57] 2013 , Heide, Slesvig-Holstein : Sarah Kirsch poeta alemanya (n. 1935 ).[58] Festes i commemoracions [ modifica ] Sant Màxim de Jerusalem , bisbe;Irene de Lecce ;Hilari d'Arle , bisbe;Àngel de Sicília ,[59] Amador de Tucci Venerable Mikael an Nobletz .
Sant Silvà, màrtir[59] Santa Crescenciana, màrtir[59] Sant Eutimi, diaca i màrtir[59] Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene , màrtirs a Tessalònica , cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià .[59] Sant Màxim de Jerusalem , bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[59] Sant Jovinià, lector i màrtir.[59] Sant Eulogi ,Edessa , morí durant el regnat de Teodosi el Gran .[59] Sant Niceci , catorzè bisbe de Viena del Delfinat , mort el 375 .[59] Sant Teodor, bisbe de Bolonya , mort el 540 .[59] Sant Geronci ,Milà (segle v ).[59] Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza .[59] Sant Hilari d'Arle , bisbe i confessor.[59]
↑ «La Esquella de la Torratxa ». ARCA . [Consulta: 1r gener 2022]. ↑ Amiguet , Teresa «La ‘Divina Callas' debuta en el Liceu ». La Vanguardia. Hemeroteca , 04-05-2019.↑ «Las abdicaciones de Bayona, mayo de 1808 ». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 maig 2020]. ↑ «Battle of Puebla | Mexican-French history [1862 ]» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020]. ↑ «Battle of the Wilderness | Summary » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ «Lluís Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Carles Cardó i Sanjoan | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 abril 2020]. ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Biografia Jaume Arnella ». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 8 maig 2023]. ↑ «Maria Àngels Gardella i Quer ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Paula ». [Consulta: 2 abril 2022]. ↑ 16,0 16,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX ISBN 84-460-1848-9 ↑ «Karl Marx | Biography, Books, Theory, & Facts » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020]. ↑ Samson , Jim. «Moniuszko, Stanisław ». A: Grove Music Online , 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 ↑ «The Nobel Prize in Literature 1905 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020]. ↑ «Nellie Bly | American journalist » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ «Hans Erich Pfitzner ». A: enciclopedia.cat ↑ Jeffrey , James «How suffragette Sylvia Pankhurst became an 'honorary Ethiopian' » (en anglès). BBC News , 18-06-2016.↑ «Dorothy Annie Elizabeth Garrod » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021]. ↑ «CANIGLIA, Maria in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 2 maig 2020]. ↑ «Iryna Vilde » (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022]. ↑ Gass , William H. The writer in politics ISBN 0809320509 ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil ». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007. ↑ «Pritilata's 100th birthday today » (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021]. ↑ «Alice Faye ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020]. ↑ Smith , Michael «Mavis Batey obituary » (en anglès). The Guardian , 20-11-2013. ISSN : 0261-3077 .↑ Simonov , A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii ISBN 978-5-9909607-0-1 ↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017) ». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020]. ↑ Hodgson , Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who ». The Guardian , 07-07-2001.↑ «Eva Fernández-Brugués ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Adele | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 maig 2020]. ↑ «Vicent Salvà i Pérez | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Manuel Rius i Rius | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 maig 2020]. ↑ García de Cortázar, Fernando. . Breve historia de España ISBN 978-84-9104-756-8 ↑ «Frederic III de Saxònia | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 maig 2020]. ↑ de Beer , Astrid. «Graff, Dorothea Maria Henriette (1678-1743) » (en neerlandès). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: març 2023].↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Napoléon Ier » (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].↑ «Kaahumanu | queen of Hawaii » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ «Mór Jókai | Hungarian author » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020]. ↑ «Comtesse Mélanie de Pourtalès ». Janine Tissot. [Consulta: 22 març 2024]. ↑ «The Nobel Peace Prize 1911 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020]. ↑ Ayala , Mª de los Ángeles. «Cronología de Rosario de Acuña » (en castellà). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 26 març 2023].↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger » (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020]. ↑ Castro , Michelle. «Bertha Benz » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2024].↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos ISBN 84-460-0034-2 ↑ «The Nobel Peace Prize 1936 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020]. ↑ «Sir David Ross | British philosopher » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ «Vera Volkova ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020]. ↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ «Bobby Sands | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ «5 de maig ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ «Giulietta Simionato ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Sarah Kirsch ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019]. ↑ 59,00 59,01 59,02 59,03 59,04 59,05 59,06 59,07 59,08 59,09 59,10 59,11 59,12 Palau , José. Pedro Martínez de San Martín . La leyenda de oro para cada día del año, 2
