1046
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1046 (mxlvi) |
| Islàmic | 437 – 438 |
| Xinès | 3742 – 3743 |
| Hebreu | 4806 – 4807 |
| Calendaris hindús | 1101 – 1102 (Vikram Samvat) 968 – 969 (Shaka Samvat) 4147 – 4148 (Kali Yuga) |
| Persa | 424 – 425 |
| Armeni | 495 |
| Rúnic | 1296 |
| Ab urbe condita | 1799 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1043 1044 1045 - 1046 - 1047 1048 1049 | |
.jpg)
.jpg)
L'any 1046 és un any comú començat en dimecres. És el setè any de la Dècada del 1040 i el quaranta-sisè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1046 Climent II comença el seu tercer pontificat i 'Enric III el Negre és coronat emperador del Sacre Imperi pel papa de Roma. Hi neixen Ladislau I d'Hongria i Ximena Díaz; i hi moren l'abat Oliba i l'aventurer normand Guillem d'Altavilla.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1046 són Enric III, el papa Gregori VII; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria (fins al setembre), Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- El comte de Barcelona comença a cobrar Pàries a l'Emirat de Làrida.[2]
- Entre els anys 1046 i 1048 es separa la taifa de Calatayud de l'Emirat de Saraqusta. Aquesta estarà regida per Muhammad Adid al-Dawla.[2]
- Osca és governada per Llop ibn Sulayman.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 8 de maig, Trani, península Itàlica: el normand comte de Pulla Guillem Braç de Ferro derrota l'exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient en el setge de Trani. A finals d'any, comença el regnat del seu germà Drogó de Hauteville quan Guillem traspassa.[4]
- 24 de setembre, Regne d'Hongria: Revolta pagana de Vata: fí del regnat de Pere Arsèol; Els pagans de Vata es revolten. Martiritzen i maten el bisbe sant Gerard Sagredo a Buda. Destronen el rei Pere I d'Hongria, el venecià, que mor a causa de les ferides quan l'enceguen. Els senyors feudals fan retornar els fills expulsats de Vazul que estaven exilats a Polònia. La Dinastia Árpád torna a governar Hongria.[5]
- Revolta al Regne de Noruega: Harald III de Noruega, enemistat amb el seu nevot Magne I de Noruega li cedeix la meitat del regne i de les seves riqueses i comença el seu regnat en solitari que finalitzarà l'any 1066.[6] L'any següent, Magne mor i decideix retornar a Harald els seus dominis a Noruega.[7]
- Dioclea (actual Sèrbia): comença el regnat de Miquel I de Dioclea a Dioclea i a Raška que finalitzarà l'any 1081.[8]
- Actual França: es documenta el primer exemple conegut de la cerimònia d'homenatge en la qual un vassall promet ser fidel a un senyor.[9]
Estats Pontificis - Roma
[modifica]
El 25 de desembre de 1046 comença el pontificat de Climent II, que estarà sota el domini de l'emperador Enric III. - 25 de desembre, Roma: Concili de Roma: comença el pontificat de Climent II (que acabarà l'any 1047), amb el suport d'Enric III. L'emperador imposa el papa reformador Climent II, que estarà sota la seva tutela. Aquest fet marca l'inici d'un important moviment de reforma eclesiàstica a l'església catòlica.[10]
.png)
Sacre Imperi Romanogermànic
[modifica]- 4 de maig, Nivelles, actual Bèlgica: Wazon, el bisbe de Lieja consagra l'abadia de Sainte-Gertrude amb la presència de l'emperador Enric III. Segons les llegendes, s'origina l'especialitat culinària de la ciutat tarte al d'jote.[11]
- 24 de juny, Merseburg, actual Saxònia: reunió entre Siemomysł de Pomerània, Casimir I de Polònia, Bretislau I de Bohèmia i Enric III del Sacre Imperi per posar fí a les seves diferències. El 29 de juny signen un tractat de pau.[12]
- Octubre, península Itàlica: Enric III emprèn una intervenció militar a Itàlia.[13] El 24 d'octubre l'emperador convoca un concili a Pavia.[14]
- 25 de desembre, Roma: El papa Climent II corona com a emperadors Enric III i la seva esposa Agnès d'Aquitània.[15]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- L'Imperi Romà d'Orient signa un acord de pau amb la Rus de Kíev i tornen a emprendre les relacions comercials. Aquesta aliança és reforçada pel matrimoni entre el fill de Iaroslau I el Savi, Vsèvolod de Kíev amb una filla de Constantí IX Monòmac.[16]
- Batalla de Gandja de 1046: Forma part de les guerres romano-seljúcides i de les guerres georgiano-seljúcides. L'Imperi Romà d'Orient, juntament amb els georgians, va enviar un exèrcit a atacar el Caucas que estava dominat pels seljúcides per parar les ràtzies turques dels súbdits de Togril Beg I. Com a resposta, aquest també hi va enviar el seu exèrcit. Els dos exèrcits es troben a les portes de la ciutat de Gandja. La batalla acabà amb la victòria seljúcida.[17]
- Baspracània: Batalla de Baspracània, que forma part de les guerres romano-seljúcides i que acaba amb la victòria seljúcida. La batalla comença quan els romans d'Orient, georgians i armenis ataquen els seljúcides perquè aquests no els donaven permís de creuar el Llac Van. Els turcs ataquen la Baspracània, un territori poblat per georgians i armenis, comandats per Ibrahim Yinal i Qutalmish. En aquesta batalla els turcs continuen ocupant territori de l'Imperi Romà d'Orient a la Transcaucàsia i prenen com a captiu i esclavitzen el governador romà d'Orient, Esteve.[18][19]
Asia
[modifica]- 5 de març, Nixapur: el filòsof Nasir Khusraw parteix de Nixapur en pelegrinatge a la Meca, del que retornarà l'any 1052. Escriurà les seves vivències i experiències en la seva obra Llibre de Viatge (Safarnameh).[20]
- Octubre, Hulwan: Setge d'Hulwan de 1046. Els turcs seljúcides ataquen els kurds annàzides assetjant la ciutat d'Hulwan. Els turcs, comandats pel fill de Toghril Beg, Ibrahim Inal capture les ciutats i castells de la zona i la ciutat s'ha de rendir. Després els turcs la destrueixen.[21]
- Ibrahim Yinal conquereix Hamadan en nom del seu pare, Toghril Beg I.[22]
Naixements
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]
Sant Esteve de Tièrn o de Grandmont neix l'any 1046
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
La futura reina de Lleó, Constança de Borgonya, neix l'any 1046 - Ingegerd de Noruega (m. aprox. 1120), reina consort de Dinamarca pel seu matrimoni amb Olav I de Dinamarca i reina consort de Suècia pel seu matrimoni amb Filip Halstensson després de la mort del seu primer marit (1110-1118). Era filla de Harald III de Noruega.[25]
- Marsica, Abruços, Península Itàlica: Lleó d'Òstia (m. 1116) cronista en llatí, monjo, bisbe d'Òstia i de Velletri i cardenal.[26][27]
- Abbeville, Picardia: sant Bernat d'Abbeville, monjo i abat benedictí, fundador de l'Orde de Tiron.[28]
La noble Matilde de Canossa, que mediarà a la Querella de les Investidures a favor del papa, neix en els anys 1045 o 1046
Àsia
[modifica]Necrològiques
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- 30 d'octubre, Sant Miquel de Cuixà Conflent: Abat Oliba comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat.[31]
- 6 de novembre, Ate (Valclusa): Sant Esteve d'Ate (n. 975) bisbe d'Ate. L'any 1022 havia consagrat el monestir de Santa Maria de Roses i participà al concili de Narbona del 1031. El 6 de novembre de 1046 és canonitzat.[32]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 24 de gener: Ecard II de Mísnia (n. vers 985), marquès de Lusàcia des del 1034 i marquès de Meissen des del 1038.[33]
- 23 - 25 de març: Lyfing de Winchester, prelat anglosaxó, abat del monestir de Tavistock. Fou un dels clergues que acompanyà a Canut II de Dinamarca en el seu pelegrinatge a Terra Santa. Des de la dècada del 1020 fou bisbe d'Exeter i de Cornualla. A partir de 1035 és bisbe de Worcester.[34]
- 16 d'abril: Hug d'Évreux, bisbe d'Évreux des de l'any 1015 fins a la seva mort.[35]
- 18 de juliol, Nísibis, Imperi Romà d'Orient: Elijah de Nísibis (n. 975), bisbe, teòleg, historiador i cronista de l'església nestoriana que va escriure en siríac i àrab.[36]
- 24 de setembre, Buda, Hongria: sant Gerard Sagredo (n. 980) bisbe de Szeged-Csanád des del 1030 i antic abat del monestir de Sant Jordi el Major de Venècia que morí com a màrtir i que posteriorment fou canonitzat per l'església catòlica.[37]
La marquesa Uta de Meissen mor l'octubre del 1046 - Desembre, illa de Papa Westray, a les Illes Òrcades: Rognvald Brusason, co-jarl de les Òrcades des del 1037.[39]
- Pulla: Guillem Braç de Ferro (n. 1010), aventurer i mercenari normand que participà en la conquesta normanda de la Itàlia meridional. Fou comte de Pulla des del 1042.[40]
- Abadia de Moyenmoutier, actual Vosges: Edwiga de Dabo (n. vers 980), noble hereva del comtat de Dabo i esposa d'Hug IV de Nordgau, comte de Nordgau i mare del papa Lleó IX.[41]
- Bantheville: Sant Ricard de Saint-Vanne, monjo benedictí, abat de Saint-Vanne de Verdun i de Lobes i bisbe de Verdun. Fou canonitzat per l'església catòlica.[42]
Àsia
[modifica]- 26 de febrer: Fujiwara no Sanesuke (n. 957), polític, udaijin (ministre de la Dreta, d'Interior) i primer ministre del Japó.[43]
El mercenari normand que encapçala la conquesta normanda del sud d'Itàlia Guillem Braç de Ferro mor l'any 1046
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1046 d. C.» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Edouard), Ault-Dumesnil (M d'. Dictionnaire historique, géographique et biographique des croisades, embrassant toute la lutte du christianisme et de l'islamisme depuis son origine jusqu'à la prise d'Alger par les armes françaises ... (en francès). J.P. Migne, 1852, p. 919.
- ↑ Pétin, abbé. Dictionnaire hagiographique, ou, Vies des saints et des bienheureux, honorés en tout temps et en tous lieux, depuis la naissance du Christianisme jusq'à nos jours, avec un supplément pour les saints personages de l'ancien et du nouveau testament et des divers ages de l'église auxquels on ne rend aucun culte public, ou dont le jour de fête est inconnu : suivi d'un dictionnaire étymologique donnant l'origine et la signification des noms de la plupart des saints (en francès). Chez lé̓diteur, 1850, p. 475-476.
- ↑ Bas, Ph Le. Précis de l'histoire de moyen age, depuis l'invasion de l'Empire Romain par les Barbares jusqu à la formation du système d'équilibre des états Européens (en francès). Firm. Didot, 1845, p. 307.
- ↑ DeVries, Kelly. The Norwegian invasion of England in 1066. Woodbridge, Suffolk ; Rochester, NY: Boydell Press, 1999, p. 45-46. ISBN 978-0-85115-763-4.
- ↑ Fine, John Van Antwerp. The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century (en anglès). University of Michigan Press, 1991. ISBN 978-0-472-08149-3.
- ↑ Derville, Alain. La Société française au Moyen-Âge (en francès). Presses Univ. Septentrion, 2000, p. 35. ISBN 978-2-85939-621-3.
- 1 2 Grenon, Michel. Conflits sud-italiens et royaume normand: 1016-1198 (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06964-0.
- ↑ «Nivelles | Djote | Confrerie» (en francès). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Schmidt, Roderich. Das historische Pommern: Personen - Orte - Ereignisse (en alemany). Böhlau, 2009. ISBN 978-3-412-20436-5.
- ↑ Leo, Heinrich. Histoire d'Italie, depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Bethune et Plon, 1844, p. 230.
- ↑ Biron, Réginald. St. Pierre Damien (1007-1072) (en francès). Librairie Lecoffre, J. Gabalda et fils, 1930, p. 46.
- ↑ Héry. Couronnement des empereurs par les Papes (en francès), 1853, p. 99.
- ↑ Gardner, Johann von. Russian Church Singing: History from the origins to the mid-seventeenth century (en anglès). St Vladimir's Seminary Press, 1980, p. 35. ISBN 978-0-88141-046-4.
- ↑ Ercan, Ayşe Beyza «THE BYZANTINE EMPIRE IN THE KINGDOM OF GEORGIA’S FOREIGN POLICY IN THE 11th CENTURY» (en english). Karadeniz Araştırmaları Enstitüsü Dergisi, 6, 11, 2020, p. 331–344. ISSN: 2458-7680.
- ↑ Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997-10. ISBN 978-0-8047-2630-6.
- ↑ Yildiz, Kaya «KUTALMIŞ BEY'İN ANADOLU'YU FETİH ÇALIŞMALARI VE İSYANI» (en turc). Vankulu Sosyal Araştırmalar Dergisi, 3, p. 184.
- ↑ Khosraw, Naser-e; Husrau, Nāṣir; Khusraw, Nāṣir-i. Nāṣer-e Khosraw's Book of Travels (en anglès). Bibliotheca Persica, 1986. ISBN 978-0-88706-067-0.
- ↑ «HULVÂN» (en turc). Islam ansiklopedisi. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 528. ISBN 978-0-7007-1576-3.
- ↑ «Santo Stefano di Grandmont o di Muret» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ H Y Wheeler, Totally Timelines. «A Timeline of the Life of Harald Hardrada». Arxivat de l'original el 2016-06-23. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Leo Marsicanus. Casinensis Monachus» (en llatí). documentacatholicaomnia.eu, 1138. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «LEONE Marsicano, detto anche di Ostia o ostiense - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «San Bernardo di Tiron» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Matilde di canossa - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «MASʿUD-E SAʿD-E SALMĀN» (en anglès americà). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Oliba | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Titular See of Apt, France 🇫🇷». [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Historische Commission bei der königl. Akademie der Wissenschaften. Ekkard II.. 1.. München/Leipzig: Duncker & Humblot, 1877, p. 790.
- ↑ «Lyfing (d. 1046)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Bouet, Pierre. Les évêques normands du XIe siècle: colloque de Cerisy-la-Salle, 30 septembre-3 octobre 1993: actes. Caen, France: Presses universitaires de Caen, 1995, p. 19-35. ISBN 978-2-84133-021-8.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Elyā Bar-Šinayā - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Sapere.it. «Gerardo (vescovo) su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-09-08. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ (de) Michael Imhof et Holger Kunde, , Petersberg, Michael Imhof Verlag, 2011, pp. 62-63
- ↑ Renaud, Jean. La Saga des Orcadiens. Paris: Aubier, 1990, p. 85-97. ISBN 978-2-7007-1642-9.
- ↑ «William de Hauteville | Norman Conqueror, Crusader & Mercenary | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-12.
- ↑ Pierer Bachelard, Dabo, comté d'Alsace et commune de Lorraine, P. Even, Metz, 1947, 268 p.
- ↑ Joachim Vos, Lobbes. Son abbaye et son chapitre : Histoire complète du monastère de Saint-Pierre à Lobbes et du chapître de Saint-Ursmer à Lobbes et à Binche, t. I, Louvain, Ch.Peeters, 1865, pp. 164, 198 i 330
- ↑ Nipon o daï itsi ran: ou Annales des empereurs du Japon (en francès). Oriental Translation Fund, 1834, p. 427-435.
- ↑ «정종» (en coreà). [Consulta: 17 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1046