1043
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1043 (mxliii) |
| Islàmic | 434 – 435 |
| Xinès | 3739 – 3740 |
| Hebreu | 4803 – 4804 |
| Calendaris hindús | 1098 – 1099 (Vikram Samvat) 965 – 966 (Shaka Samvat) 4144 – 4145 (Kali Yuga) |
| Persa | 421 – 422 |
| Armeni | 492 |
| Rúnic | 1293 |
| Ab urbe condita | 1796 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1040 1041 1042 - 1043 - 1044 1045 1046 | |
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià. És el quart any de la Dècada del 1040 i el quaranta-tresè any del segle xi i del primer mil·lenni.
Durant l'any 1040 es va cumplir 1000 anys de la fundació de Londres i l'emir Idris II comença el seu regnat a l'Emirat de Màlaqa i mor el general romà d'Orient Jordi Maniaces.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1043 són Enric III, el papa Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Samuel Aba d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- A Narbona es celebra el Sínode de Narbona: Es fa contra els "pravis et perversis hominibus" (homes perversos i depravats) que s'apoderen dels béns de Sant Miquel de Cuixà als comtats de Rosselló i Fenollet, a qui s'amenaça d'excomunió.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 25 d'abrilː Inici del regnat d'Eduard el Confessor d'Anglaterra. Quan s'assabenta que la seva mare, Emma de Normandia estava conspirant amb Magne Olavsson per prendre el tron anglès, Eduar li sostreu les seves terres i tresors, tot i que deixa que es quedi a Anglaterra.[3]
- 28 de setembreː Batalla de Lyrskov (Lúrschau, Slesvig-Holstein) entre l'exèrcit dano-norueg liderat per Magne Olavsson i l'exèrcit dels wends. Els normands obtenen una gran victòria i 15000 wends són morts quan atacaven el regne de Dinamarca i Noruega.[4][5]
- 28 de desembreː Robert de Turlande funda l'abadia benedictina de la Chaise-Dieu, seu de la congregació de clergues de la Chaise-Dieu, a Alvèrnia.[6]
- A Anglaterra es funda el monestir benedicti de Santa Maria a la ciutat de Coventry.[7]
- El gran príncep Iazislau I el avi signa un acord amb el duc Casimir I de Polònia en què es reconeix que la ciutat de Chervyen, a l'actual Belarús pertanyia a la Rus de Kíev. A banda, Iziaslav I de Kíev, fill del Gran Príncep de la Rus de Kíev Iaroslau I el Savi s'uneix en matrimoni amb Maria Dobroniega, filla del rei de Polònia, Miecislau II Lambert; i el príncep Iazislau de Kíev es casa amb Gertrudis de Polònia.[8]
Sacre Imperi Romanogermànic.
[modifica]- Abrilː Enric I de França i Enric III del Sacre Imperi es reuneixen per primera vegada per arribar a un acord sobre la frontera dels seus regnes al riu Kuer.[9]
- Octubreː Enric III del Sacre Imperi exten la Pau i Treva de Déu en el seu imperi al sínode de Constança al que assisteixen els bisbes de Suàbia. Durant el nadal es reuneix un altre sínode a Trèveris que l'exten a la Lorena.[10]
- Tardorː L'emperador Enric III intervé militarment a Hongria aliat amb Adalbert de Babenberg, de seu fill Leopold i del duc Bretislau I de Bohèmia. El rei hongarès Samuel Aba fuig però torna a prendre el seu tron quan les tropes imperials es retiren. Aquest conflicte s'acaba amb la signatura d'un acord de pau a la dieta de Goslar.[11]
- 21 de novembreː L'emperador del Sacre Imperi s'uneix en matrioni amb Agnès d'Aquitània a Ingelheim.[12]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Febrerː El general romà d'Orient revoltat, Jordi Maniaces marxa d'Òtranto i va a Dirràquion (actual Albània) abans d'atacar l'Imperi Romà d'Orient atacant des de la zona de l'actual Sèrbia amb els seus aliats eslaus. Maniaces mor en un combat en què intenten prendre la ciutat de Tessalònica a resultat d'una caiguda del cavall i les seves tropes es desbanden.[13]
- Sud d'Itàliaː Després de la fugida de Melfi, Guaimar de Salern s'autotitul·la duc de la Pulla i de Calàbria.[14] L'Imperi Romà d'Orient perd definitivament l'interior del Mezzogiorno a favor dels normands, que són aliats de Guaimar.
- 25 de marçː Inici del patriarcat de Miquel Cerulari a Constantinoble (que s'acabarà l'any 1058). Durant el seu patriarcat no accepta que els catòlics de Constantinoble no respectin ni la seva autoritat ni els rites ortodoxos.[15]
- Junyː Guerra entre la Rus i l'Imperi Romà d'Orient (1043)ː L'armada romana d'Orient destrossa l'armada de la Rus de Kíev comandada pel fill de Iaroslau I el Savi, Vladimir, quan estaven emprenent un atac contra Constantinoble. Això comporta l'inici d'una guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i la Rus de Kíev que s'acabarà l'any 1046.[16] En auquesta batalla l'armada de la Rus de Kíev pateix 5000 morts i 800 presoners.[17]
Àfrica
[modifica]- Comença el regnat del primer rei del Regne de Nri, Ìfikuánim, a l'Àfrica occidental.
Àsia
[modifica]- A la Xina, els homes d'estat Ouyang Xiu i Fan Zhongyan posen a la pràctica les reformes Qingly durant la dinastia Song.[18]
- (aprox.) Els turcs seljúcides de Toghril Beg I foragiten els turcs Oghuz del Gran Khorasan i conquereixen Qazvín (a l'actual Iran) i esdevenen els nous senyors dels Ziyàrides.
Naixements
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Barcelonaː Isaac ben Rovèn, el Barceloní, mestre talmudista, jutge i poeta litúrgic en hebreu jueu català que s'acabà establint a Dénia.[19]
Península ibèrica
[modifica]- (aprox.) Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (m. 1099), caballer castellà i governant príncep de Balànsiya[2]
- (aprox). Villavelayoː Santa Àurea de San Millán, monja eremita benedictina venerada com a Santa per l'església catòlica.[20]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
El comte Fulk IV el Tauró d'Anjou neix l'any 1043
Àsia
[modifica]
El mestre i monjo budista zen Furong Daokai neix l'any 1043
Necrològiques
[modifica]Península ibèrica
[modifica]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 14 de febrer, Goslar, Ducat de Saxòniaː Gisela de Suàbia, reina d'Alemanys des del 1024 al 1039 i emperadriu consort del Sacre Imperi des del 1027 al 1039 degut al seu matrimoni amb Conrad II fins la mort d'aquest. Fou la mare de l'emperador Enric III. També fou regent del ducat de Suàbia durant la minoria d'edat del seu fill petit Ernest II de Suàbia l'any 1015. Era filla del duc Herman II de Suàbia i de Gerberga de Borgonya.[23]
- 20 de febrer, Constantinobleː Aleix I Estudita (n. 990-995), patriarca de Constantinoble des de l'any 1025. També fou monjo del Monestir d'Estúdion.[24]
Icona de Sant Moses l'Húngar, mort el 26 de juliol de 1043 a Kíiv - Cathal mac Ruaidhri, rei de Maigh Seóla i Iar Connacht, a Irlanda.[26]
.jpg)
- A prop del Llac Vegoritida, vora Tessalònicaː Jordi Maniaces, general romà d'Orient i governador del Catepanat d'Itàlia. Va morir quan s'enfrontava a l'Imperi Romà d'Orient amb els seus aliats eslaus de la zona de l'actual Sèrbia..[27]
- Fiord de Drammen, Buskerud, Noruegaː Sant Hallvard de Lier (n. 1020), màrtir i sant catòlic noruec, patró d'Oslo.[28]
Àsia
[modifica]- Baha al-Din al-Muqtana (n. 979) missionar ismailita que fou un dels fundadors de la religió drusa.[29]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1043
- ↑ 1,0 1,1 «El mundo en el año 1043 d. C.» (en castellà). [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ 2,0 2,1 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicle (en anglès). Psychology Press, 1998, p. 163. ISBN 978-0-415-92129-9.
- ↑ Bruun, Holger. Gamle danske minder, eller, skildringer, fortællinger og sagn om Danmarks byer, kirker og klostre, kongeborge og slotte, herregaarde, samt mindeværdige steder i ældre tider (en danès). Pio, 1869, p. 574.
- ↑ Gwyn Jones. A history of the Vikings. Oxford University Press, 2001, p. 403. ISBN 978-0-19-280134-0.
- ↑ Casta, François. Le diocèse d'Ajaceio (en francès). Editions Beauchesne, 1974.
- ↑ Fox, Levi. Coventry's Heritage, p. 3.
- ↑ Rock, Stella. Popular Religion in Russia: 'double Belief' and the Making of an Academic Myth (en anglès). Routledge, 2007. ISBN 978-0-415-31771-9.
- ↑ chartes, Ecole nationale des. Positions des thèses soutenues par les élèves de la promotion: pour obtenir le diplôme d'archiviste paléographe (en francès). Ecole des Chartes, 1891, p. 48.
- ↑ Giesebrecht, Wilhelm von. Geschichte der deutschen Kaiserzeit: - 1863 (en alemany). C.A. Schwetschke und sohn (M. Bruhn), 1863, p. 380.
- ↑ Coeckelberghe-Duetzele, Karl Heinrich Joseph Ritter von. Histoire de l'empire d'Autriche depuis les temps les plus reculés jusqu'au règne de Ferdinand I, Empereur d'Autriche: en six époques (en francès). C. Gerold, 1844, p. 68.
- ↑ Castro, Instituto Salazar y. Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas Y Vicent, Con Motivo Del Xxv Aniversario de la Revista "hidalguia"tomo Ii (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1978, p. 382. ISBN 978-84-00-03787-1.
- ↑ Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès), 1855, p. 624.
- ↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
- ↑ Rohrbacher, René François. Histoire universelle de l'Eglise Catholique (en francès). Gaume Frères, 1857, p. 585.
- ↑ Bréhier, Louis; Gouillard, Jean; Dagron, Gilbert. Vie et mort de Byzance. [Reproduction en fac-similé de l'] éd. de février 1992 précédée d'une préface de Gilbert Dagon. Paris: A. Michel, 2006. ISBN 978-2-226-17102-3.
- ↑ Брюсова В. Г. Русско-византийские отношения середины XI века. // Вопросы истории, 1973, № 3, стр. 52
- ↑ Theobald, Ulrich. «Political History of the Song Period (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ Feliu, Eduard. «La Cultura Hebrea a la Barcelona Medieval». MUHBA.
- ↑ Online, Catholic. «St. Aurea - Saints & Angels» (en anglès). [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «Fulk IV | Norman Ruler, Crusader & Plantagenet | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-17.
- ↑ Ferguson, Andrew E. (2000), Zen's Chinese heritage: the masters and their teachings, Wisdom Publications, pp. 384–388, ISBN 978-0-86171-163-5
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gisela - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Abaeus, Alexander, Ale'xius». [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Zemplényi, Lili. «Hungarian Orthodox Saints: The Story of Three Brothers» (en anglès americà), 11-12-2023. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Irish Kings and High-Kings, Francis John Byrne (2001), Dublin: Four Courts Press, ISBN 978-1-85182-196-9
- ↑ Smith, William (ed.). «Georgius Maniaces». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ «Saint Hallvard». Santi i beati.
- ↑ Kratschkowsky, I. & Halm, Heinz (1993). "al-Muḳtanā". In Bosworth, C. E.; van Donzel, E.; Heinrichs, W. P. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume VII: Mif–Naz. Leiden: E. J. Brill. p. 544, ISBN 978-0-88206-003-3 [1]