Calendari julià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps. Des de la seua implantació en el 46 aC. es va adoptar gradualment en els països europeus i les seues colònies fins a la implantació de la reforma gregoriana.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Originàriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps. Les proves històriques més antigues, indiquen que el primer calendari solar va ser creat en l'Antic Egipte, l'any 4236 aC.

Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos, la seua pròpia duració de l'any i dels mesos, per exemple, els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, de 18 a 36 dies cada mes; els de Labinia tenien un altre de 374 dies distribuït en 13 mesos; els etruscos tenien mesos basats en la lluna plena.

Cap calendari romà comptava les setmanes.

Calendari romà[modifica | modifica el codi]

Finalment es va acordar usar un calendari de 304 dies distribuïts en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). Però aquest tenia desfasaments de temps i els pontífexs pagans el reajustaven anualment en l'últim mes. Els reajustaments es feien amb criteris polítics, però no astronòmics, com determinar el dia de pagar a la servitud, i es feia mal ús del reajustament, per a prorrogar càrrec d'un funcionari, avançar o retardar votacions.

Els reajustaments no van evitar el desfasament de temps i va succeir que l'hivern fóra datat en la tardor astronòmica. Juli Cèsar va acabar amb el desfasament ordenant una reforma en el calendari romà.

Elaboració del calendari julià[modifica | modifica el codi]

Sosígenes d'Alexandria tenia coneixement de la reforma que li van fer al calendari egipci en el congrés de Cànope feia 2 segles i va assessorar a Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma de Cànope al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronòmic en què succeïen.

El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius i molt després de juliol, en honor a Juli Cesar. Únicament en aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomena any de la confusió. Per a això, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a més del més intercalat al febrer.

Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies, que únicament cada quatre anys se'n comptarien 366 i s'anomenaren anys bisextils, perquè es dataven dos dies consecutius com 23 de febrer (últim dia del calendari romà en aquell moment).

En aquella època el 23 de febrer s'anomenava sext calendes martii i quan era any bixest el dia addicional (366) s'anomenava bis-sext calendes, d'allí l'origen de bixest. Amb açò es va corregir de forma important, però no completament, la diferència de temps que anaven acumulant l'excés de poc més d'un quart de dia que li sobrava a cada any. Per a saber sobre els errors no corregits per este calendari consultar sobre el calendari gregorià.

Però l'any 44 aC els pontífexs pagans decideixen comptar bixest cada tercer any, en compte del quart. Temps després, s'adonen del desfasament provocat fins al 10 aC i es corregix en el 8 dC. per ordres del Cèsar August, excloent el dia addicional en cada quart any, durant 36 anys.

Desenvolupament del calendari julià[modifica | modifica el codi]

Es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bisextils que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari julià compta com bisextils tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada 1000 anys.

L'ordre dels mesos i la distribució dels dies seria així:

  1. januarius (31 dies)
  2. februarius (29) (o 30 els anys bisextils)
  3. martius (31)
  4. aprilis (30)
  5. maius (31)
  6. junius (30)
  7. julius (31) (anteriorment quintilis)
  8. augustus (30) (anteriorment sextilis)
  9. september (31)
  10. october (30)
  11. november (31)
  12. december (30)

La manera de comptar els dies va seguir la tradició romana fins que els visigots van introduir el costum de numerar els dies, que no seria oficial fins que l'adoptara Carlemany. No obstant això, fins ben entrada l'Edat Moderna, la manera de referir-se a un dia concret era al·ludint al sant que es commemorava. Així, per exemple, és molt comú trobar expressions com: arribem el dia de sant Froilà.

Origen de Juliol i d'Agost[modifica | modifica el codi]

El mes de quintilis es va consagrar en honor a Juli Cèsar l'any 44 aC. i se'l va anomenar, juliol per iniciativa de Marc Antoni, i el mes de sextilis a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC., i se l'anomena August, però avui és agost. Per a satisfer la vanitat d'Octavi August, es va donar al mes consagrat en el seu honor 31 dies, llevant-li'l a febrer, i perquè no hi haguera tres mesos seguits de 31 dies, setembre va passar a tenir 30 dies, octubre 31, novembre 30 i desembre 31.

Implantació de la setmana[modifica | modifica el codi]

L'any 321, l'emperador Constantí I el Gran va implantar la setmana de set dies, copiat del calendari lunar jueu: diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte.

A més, va decretar que el diumenge (dies solis) fóra dia de descans per a adorar Déu, en detriment del dissabte, tradicional no sols entre els jueus sinó també entre els gentils. I és que si Jesucrist hi havia mort el sisè dia de la setmana jueua, havia ressuscitat en diumenge. D'altra banda, se satisfeia a una altra religió molt popular: el culte a Mitra, que adoraven el sol. Recordem que la setmana de set dies es trobava present en el calendari egipci.

Modificacions fracassades en els noms dels mesos[modifica | modifica el codi]

Uns emperadors romans van modificar els noms d'alguns mesos durant el seu mandat:

Però les modificacions no van perdurar i es van restablir els seus noms anteriors.

Fins i tot Carlemany tractaria de donar nous noms als mesos: Wintarmanoth, Hornung, Lentzinmanoth, Ostarmanoth, Winemanoth, Brachmanoth, Heuvimanoth, Aranmanoth, Witumanoth, Wintumanoth, Windumemanoth, Herbistmanoth i Heilagmanoth.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari julià