Astronomia de l'antiga Grècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'astronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic. Estava considerada una branca de les matemàtiques i com a tal, subjecta a explicacions racionals.

Els grecs van posar nom als cinc planetes del Sistema Solar més propers, de fet els noms actuals mantenen aquest origen, basat en la mitologia grega (que s'expandiria als nous descobriments). La mateixa paraula "planeta" prové del grec i significa errant,[1] ja que la posició d'aquests astres no era fixa, sinó que semblava moure's pel firmament. Van descriure aquests moviment situant els planetes i les estrelles en unes esferes que giraven envoltant la Terra (Plató afirmava que en fregar-se entre elles produïen la música de les esferes, la més sublim). No va ser fins Aristarc de Samos que va sorgir un model heliocèntric.

Claudi Ptolemeu assentà les bases del sistema cosmològic vigent durant segles, essent l'astrònom grec de més rellevància (malgrat la tornada a un sistema geocèntric). Aquestes bases van passar a l'astronomia de l'Índia i de Roma i des d'allà a Occident.

Referències[modifica]

  1. Aaboe, Asger H. (2001). Episodes from the Early History of Astronomy. New York: Springer. ISBN 978-0-387-95136-2.