Tales de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tales(Θαλής)
Thales.jpg
Naixement c. 625 aC
Milet (Jònia, Àsia Menor)
Mort c. 546 aC, als 79 anys
Milet (Jònia, Àsia Menor)
Era Filosofia antiga
Regió Filosofia occidental
Escola de pensament/tradició Filosofia presocràtica
Interessos Astronomia, física, matemàtica, geometria, política
Idees notables Aigua com a substància primera, teorema de Tales
Influències de
Va influir a

Tales de Milet (Thales, Θαλῆς, Milet, 635 aC - vora 545 aC) fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política,[1] i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet (junt amb Anaximandre i Anaxímenes).

Tales era productor i comerciant d'oli d'oliva i va viure en la ciutat de Milet, regió de Jònia, actual Turquia. Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en lloc de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

Importància de Tales[modifica | modifica el codi]

Abans de Tales, els grecs explicaven l'origen i naturalesa del cosmos amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En contrast, Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses (arkhé) en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement va escollir aquest element perquè de l'aigua sorgeix la vida (els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes...) i ocupa un paper primordial en la civilització (com els grans rius a Mesopotàmia i Egipte). També es va basar en que ell va presenciar el sorgiment d'una illa del mar, i va creure que l'aigua formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.[2] Tales atribuïa vida a allò que no és viu, segons sembla la idea se la va inspirar l'observació d'una pedra d'imant que s'havia trobat.[3]

Sabia que la Terra era una esfera i la Lluna reflectia la llum del Sol. També va especificar que l'any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests. Heròdot el menciona quan va predir que hi hauria un eclipsi solar el dia 28 de maig del 585 aC que posà fi a la lluita entre Lidis i Medes.[4][5]Amb aquesta afirmació Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental.

Tales va crear el concepte de filosofia, que significa "amor a la saviesa", per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó i va tenir una profunda influència en altres pensadors grecs. Se sap que va visitar a un dels més famosos deixebles del seu amic Anaximandre, Pitàgores, a qui aconsellà que viatgés a Egipte[6] per a la seva preparació matemàtica i filosòfica. Molts van seguir aquest consell per a buscar les explicacions en la natura en comptes de en el sobrenatural; tot i que molts van retornar a les explicacions sobrenaturals, el cert és que ho feien incorporant un llenguatge filosòfic i racional que deixava enrere els mites i la religió.

Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons narra Jeroni de Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de la distància de vaixells hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.[7]

Obres i fonts d'estudi[modifica | modifica el codi]

Quan va tornar a Milet dels seus viatges, va fundar una escola de filosofia on s'hi van formar diversos pensadors grecs importants, entre els que es troben Anaximandre (610-546 aC) i Anaxímenes (585-525 aC).

A més, va ser conseller de diversos reis i va contribuir a preservar la independència de Milet.

Tales no va deixar escrits; el coneixement que es té d'ell procedeix dels relats d'Aristòtil.[8][9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G S Kirk, 1987, p. 123.
  2. Olof Gigon, 1985, p. 50-56.
  3. Olof Gigon, 1985, p. 63.
  4. Heròdot, llibre I, 74
  5. Olof Gigon, 1985, p. 57.
  6. G S Kirk, 1987, p. 124.
  7. G S Kirk, 1987, p. 133.
  8. Aristòtil, Metamorfosi, A3, 983b6 i B13, 294
  9. G S Kirk, 1987, p. 134-137.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • B Snell. "Die Nachrichten über die Lehren des Thales und Änfange der griechischen Philosofie und Literaturgesschichte". ed.Philologus, 1944. 
  • C Strang. "The Physical Theory of Anaxagoras" en "Studies in Presocratic Philosophers, II". Londres: ed. R.E.Allen, 1975. 
  • D.R. Dick. "Thales, classical quarterly", 1959. 
  • G S Kirk. "Los filósofos presocráticos". Madrid: ed.Gredos, 1987. ISBN 84-249-1249-7. 
  • Olof Gigon. "Los orígenes de la filosofia griega". ed.Gredos, 1985. ISBN 84-249-2181-X. 
  • Timothy G. Feeman. "Portraits of the Earth: A Mathematician Looks at Maps". ed. American Mathematical Soc., 2002. ISBN 0821832557.  llibre electrònic
  • Diels i Kranz: Die Fragmente der Vorsokratiker (DK)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont