Boeci

Severí Boeci

Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italià del 1385 (La consolació de la filosofia).
Nom original	(la) Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius (la) Boetius
Biografia
Naixement	Anici Manli Torcuat Severí Boeci (Anicius Manlius Torquatus Severiuns Boethius) c. 480 Roma
Mort	524 (Gregorià) ↔ 526 (Gregorià) (44/54 anys) Pavia (Itàlia)
Causa de mort	Pena de mort  (Decapitació )
Sepultura	San Pietro in Ciel d'Oro a Pavia (Itàlia)
Cònsol romà
510 –
Senador romà
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, teòric musical, polític, matemàtic, musicòleg, estadista, escriptor, traductor
Període	Antiguitat tardana
Professors	Quintus Aurelius Memmius Symmachus (en) i Isidor de Gaza
Influències	Plotí, Porfiri, Agustí d'Hipona, Sèneca i Aristòtil
Màrtir
Celebració	Església Catòlica Romana (culte local a Pavia)
Canonització	25 de desembre de 1883 (confirmació del culte) , Roma nomenat per Lleó XIII
Pelegrinatge	San Pietro in Ciel d'Oro, Pavia
Festivitat	23 d'octubre (festa local a Pavia)
Obra
Obres destacables Opuscula sacra (en) (524) Consolació de la filosofia
Família
Cònjuge	Elpis (en)
Fills	Boethius (en) , Symmachus (en)
Pare	Manlius Boethius (en)

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia

Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (llatí: Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del segle vi, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Boeci provenia dels Anicis, una família rica i important a la qual pertanyien l'emperador Olibri i molts cònsols, incloent-hi el seu pare, Flavi Manli Boeci. Després d'estudiar retòrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou nomenat cònsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills també serien nomenats cònsols. Cap a l'any 520 fou nomenat magister officiorum pel rei ostrogot Teodoric el Gran.

Com ell mateix explica en La consolació de la filosofia, aquesta fou una època feliç en la seva vida:

«

Amb gust tornaré al que és la culminació de la teva glòria. Si el gaudi dels béns terrenals porta amb si una sensació de felicitat, podria la seva memòria quedar destruïda per gran que sigui el mal que ens oprimeix? No fou un dia memorable aquell en què vas veure els teus dos fills sortir de casa entre el seguici dels senadors i l'aclamació de la multitud?

»

No obstant això, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador Justí I, que era cristià ortodox, i Teodoric el Gran, que era arià. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador i, per tant, de l'Imperi Romà d'Orient, i declarats traïdors. La veritat sobre el procés no va quedar mai clar. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difícils, i potser Boeci en fou una víctima propiciatòria. Boeci no tenia una clara vocació política, sinó que va entrar-hi més per un sentit del deure inspirant-se més per l'estat dels filòsofs de Plató, que per un desig de fama. En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execució, va escriure el que seria la seva obra més coneguda, De consolatio philosophiae (La consolació de la filosofia). Finalment, l'any 525 va ser executat com el seu nebot Simmac.

El culte secular que se li retia a Pavia fou confirmat pel papa Lleó XIII l'any 1883. El dia en què se celebra la seva festivitat és el 23 d'octubre.

Doctrina filosòfica

Boeci davant l'aparició de la Filosofia en la seva cel·la, tal com és narrat en La consolació de la filosofia.

Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagogè de Porfiri. Defensà que els éssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristòtil, un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie, ... Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.

Pel que fa a les realitats, les divideix en:

• Corpòries: homes, animals, plantes, ...
• Incorpòries. Subdividides al seu torn en:
  • Déu, que és l'exclusió de tota unió amb el corpori.
  • Entitats geomètriques i predicables, que són realitats incorpòries però que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, pel que tan sols som capaços de separar-les mitjançant l'intel·lecte.
  • Ànimes, que són en els cossos però no se'n poden separar.

Boeci va rebre una forta influència d'Aristòtil, que s'observa tant en la seva divisió de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'ànima, s'interpreta la seva doctrina com a crítica a Plató des de la lectura més corpòria d'Aristòtil, ja que defensa efectivament l'existència de les ànimes però limitant el món intel·ligible platònic, es tracta de realitats incorpòries però no en un món a part, sinó en el que ens movem. Es dona un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platònica, presenta una solució més sensible, en un àmbit aristotèlic, i no en un món a part.

En la cultura popular

• A la novel·la Una conxorxa d'enzes de John Kennedy Toole, Boeci és el filòsof favorit del personatge principal Ignatius J. Reilly. "La roda de Boeci" és un tema que apareix sovint al llarg del llibre, que va guanyar el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció el 1981.

• Peter Glassgold, a la seua obra de 1994 Beothius: The Poems from on the Consolation of Philosophy Translated out of the original Latin into diverse historical Englishings diligently collaged, va traduir els poemes de Boeci sobre el consol de la filosofia directament del llatí original a diveros anglesos històrics.

• C.S. Lewis fa referència a Boeci al capítol 27 de la seua apologia cristiana en forma de novel·la anomenada L'estratègia del dimoni (The Screwtape Letters), de 1942.

• Boeci també apareix a la pel·lícula de 2002 24 Hour Party People on és interpretat per Christopher Eccleston. Quan Tony Wilson passa per davant d’ell, Boeci (disfressat de captaire) diu: «La meva creença és que la història és una roda. "La inconstància és la meva mateixa essència" -diu la roda- "Aixeca't sobre els meus radis si vols, però no et queixes quan tornis a baixar a les profunditats. Els bons temps passen, però els dolents també. La mutabilitat és la nostra tragèdia, però també és la nostra esperança. Els pitjors moments, com els millors, sempre estan passant"». Wilson va citar també aquestes línies quan va ser convidat al programa britànic de televisió Wheel of Fortune.

Vegeu també

• La Roda de la Fortuna
• Quadre d'oposició dels judicis

Fonts

• La consolación de la filosofia. Alianza Editorial, 2005. 

Bibliografia

• Bofill i Soliguer, Joan. La problemàtica del tractat "De Institutione Musica" de Boeci. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boeci