Teó d'Alexandria (astrònom)
Nom original | (grc) Θέων ο Αλεξανδρεύς ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 335 (Gregorià) ![]() Imperi Romà (Antiga Roma) ![]() |
Mort | c. 400 (Gregorià) ![]() Alexandria ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, filosofia i astronomia ![]() |
Ocupació | matemàtic, astrònom ![]() |
Període | Període hel·lenístic ![]() |
Alumnes | Hipàcia ![]() |
Família | |
Fills | Hipàcia ![]() |
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia. Va viure en temps de Teodosi I el Gran.
De la seva vida, no es coneix altra cosa que el fet que era cap del Museu d'Alexandria a Egipte, i la melancòlica història de la seva filla Hipàcia. Ambdós eren pagans i la filla ajudava el pare en els estudis matemàtics i astronòmics. Els cristians d'aquella època acostumaven a identificar la ciència amb el paganisme, però de tota manera, entre els alumnes i amistats d'Hipàcia també s'hi comptaven cristians preeminents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca Ciril i el prefecte d'Alexandria Orestes, Hipàcia va ser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme i la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte. El clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació, ja que l'acusava d'haver influït en el trencament de relacions entre Orestes i el bisbe Ciril; un dia, uns fanàtics encapçalats per un anomenat Pere el lector la van sorprendre al carrer, la van atropellar amb un carro i la van matar, probablement l'any 415.
Va escriure uns comentaris sobre els Fenòmens (Φαινόμενα) d'Arat,coneguts com a Scholia i va editar diverses obres d'Euclides. Alguns epigrames seus es conserven a l'Antologia grega.
Altres obres seves van ser:
- Εἰς τὴν τοῦ Πτολεμαίου μεγάλην σύνταξιν ὑπομνημάτων βιβλία ιά. La seva obra fonamental, un comentari (parcial) sobre l'Almagest de Claudi Ptolemeu, dedicat al seu fill Epifani
- Comentari a les Tables manuals de Claudi Ptolemeu
- εἰς τὸν Πτολεμαίου πρόχειρον κανόνα, (les opinions de Ptolemeu explicats de manera senzilla), obra atribuïda per Suides
- Πτολεμαίου, Θέωνος, κ. τ. λ., la continuació del llibre sobre les taules de Ptolemeu.
- Μαθηματικά, (Matemàtiques)
- Ἀριθμητικά, (Aritmètica)
- Περὶ σημείων καὶ σκοπῆς ὀρνέων καὶ τῆς τῶν κοπάκων φωνῆς, (sobre l'observació del vol dels ocells i el significat del seu cant)
- Περὶ τῆς τοῦ κυνὸς ἐπιτολῆς, (sobre la sortida de la Constel·lació del Ca Major)
- Περὶ τῆς τοῦ Νείλου ἀναβάσεως, (sobre les crescudes del Nil)
- εἰς τὸν μικρὸν Ἁστρολάβον ὑπόμνημα, (sobre la història del petit Astrolabi).[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1079-1080.
- Persones de l'Alexandria romana
- Astrònoms romans d'Orient
- Romans d'Orient del segle IV
- Egipcis del segle IV
- Egipcis del segle V
- Epigramatistes de l'Antologia grega
- Geòmetres de l'antiga Grècia
- Hipàcia
- Poetes romans d'Orient
- Poetes de l'Egipte romà
- Astrònoms de l'antiga Grècia
- Poetes de l'antiga Grècia
- Matemàtics egipcis
- Científics alexandrins
- Escriptors científics romans d'Orient