Teodosi I el Gran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de Teodosi

Teodosi I el Gran, en llatí Flavius Theodosius (11 de gener de 347, Cauca,[1] Hispània - 17 de gener de 395, Mediolanum, Itàlia), fou emperador romà del 379 al 395. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa. El 392 Teodosi va reunir les parts oriental i occidental de l'Imperi, per tant fou l'últim emperador que governà a tot el món romà. Després de morir, les dues parts de l'Imperi se separaren definitivament.

Respecte de la política religiosa, va prendre la decisió històrica de fer del cristianisme, en especial del catolicisme, la religió oficial de l'Imperi Romà mitjançant l'Edicte de Tessalònica el 380, i per tant suposà la fi de la religió romana tradicional i la seva prohibició.

Orígens i carrera[modifica | modifica el codi]

Bust de Teodosi al municipi de Coca (Espanya).

Teodosi va néixer a Cauca, Hispània (actualment Segòvia), fill d'un oficial militar, Teodosi el Vell, conegut aleshores com el comes Theodosius. Va acompanyar el seu pare a Britània per ajudar a acabar amb la Gran Conspiració el 368. Era comandant militar (dux) de Mèsia, una província romana al Danubi inferior, el 374. Tanmateix, poc després, i pels volts d'aquella època, el seu pare fou executat per traïció, i Teodosi tornà a Hispània. La raó de la seva retirada, i la relació entre ell i la mort del seu pare és un afer que no ha quedat gens clar. És possible que fos cessat per l'emperador Valentinià I després de la pèrdua de dues de les legions de Teodosi contra els sàrmates a les acaballes del 374.

La mort de Valentinià I el 375 creà un pandemònium polític. Bo i tement més persecucions a causa de les seves relacions familiars, Teodosi romangué a les seves propietats hispanes, on s'adaptà a la vida d'un aristòcrata provincial.

Des del 364 fins al 375 l'Imperi Romà estigué governat per dos co-emperadors, els germans Valentinià I i Valent, quan Valentinià morí el 375, els seus fills, Valentinià II i Flavi Gracià, van succeir-lo com a governants de l'Imperi Romà d'Occident. El 378, després que Valent morís a la batalla d'Adrianòpolis, Gracià, per substituir l'emperador caigut, nomenà Teodosi co-august d'Orient. Poc després, Gracià fou assassinat en una rebel·lió el 383, i Teodosi designà el seu fill gran, Arcadi, co-august d'Orient. Després de la mort el 392 de Valentinià II, a qui Teodosi havia donat suport contra una sèrie d'usurpadors, Teodosi governà com a emperador únic, nomenant co-august d'Occident el seu fill petit Honori, i derrotà l'usurpador Eugeni el 6 de setembre de 394 a la batalla del Frígid (al riu Vipava, actualment a Eslovènia).

Dux de Mèsia[modifica | modifica el codi]

El jove Teodosi fou nomenat dux (comandant militar) de Mèsia el 374, i en aquest temps el seu pare fou executat per traïció, i Teodosi va retirar-se a Cauca, probablement destituït per Valentinià I, després de la pèrdua de dues legions enfront dels sàrmates a finals de 374.

El 376 els visigots, empesos pels huns que havien sotmès els ostrogots, van penetrar a l'Imperi, i van demanar d'establir-s'hi com a federats. Van obtenir el permís de Valent, sobirà d'Orient, però el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vèncer a la batalla d'Adrianòpolis el 9 d'agost de 378, en la qual Valent va morir i el camí de Constantinoble va quedar obert als invasors. Gracià, l'emperador d'Occident, va heretar tot l'imperi i va cridar a Teodosi a combatre als bàrbars, i en diversos combats parcials va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvació de la capital.

Emperador d'Orient[modifica | modifica el codi]

Gracià va cedir l'Imperi Romà d'Orient al general Teodosi com a august el 19 de gener de 379 i es va reservar per a si mateix la Prefectura de les Gàl·lies. Després de dos anys de combat, Teodosi va retornar a Constantinoble el 24 de novembre del 380, i als dos dies va expulsar el patriarca Demòfil que s'oposava a les directius del concili de Nicea i va nomenar Gregori Nazianzè de Sasima. Va publicar l'edicte de Tessalònica proclamant la fe de Nicea com a oficial de l'estat i va prohibir les altres religions i les dissidències cristianes.

El 3 d'octubre de 382 es va signar el tractat final amb els visigots pel qual es van establir com a aliats Panònia, Mèsia, Tràcia i Macedònia.

Es va casar en primeres noces amb Èlia Flacila, amb la que va tenir dos fills: Arcadi i Honori, i una filla, Pulquèria. Pulquèria i Èlia Flacila van morir el 385. Es va casar en segones noces amb Gal·la, filla de Valentinià I, amb la que va tenir una filla, Gal·la Placídia, que seria mare de Valentinià III.

Restabliment de Valentinià II a Occident[modifica | modifica el codi]

Aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians de Valentinià II, successor de Gracià, Magne Màxim va envair Itàlia a instàncies de la seva mare, d'on va fer fugir a Valentinià II que es va refugiar a l'Imperi Romà d'Orient amb Teodosi. Màxim va establir la seva capital a Trèveris. Gal·la, germana de Valentinià i muller de Teodosi, va incitar el seu marit a restaurar el sobirà deposat, que va envair Itàlia el 388 per restablir Valentinià, derrotant Màxim a la riba del Sava, que fou capturat i executat a Aquileia, i Valentinià II fou restablert.

sant Teodosi el Gran
emperador
Nom secular Flavius Theodosius, Theodosius I
Naixement 11 de gener de 347
Cauca, actual Coca
Defunció 17 de gener de 395
Mediolanum, actual Milà (Llombardia)
Enterrament Església dels Sants Apòstols (Constantinoble, desapareguda)
Commemoració en Església Ortodoxa
Festivitat 17 de gener
Fets destacables Emperador romà (379)
Iconografia Com a rei

Excomunicació i perdó. Prohibició del paganisme[modifica | modifica el codi]

El 390 Teodosi va fer reconstruir l'obelisc de Karnak a Constantinoble i el va adornar d'escenes de l'imperi. El governador militar de Tessalònica fou assassinat i Teodosi va ordenar una matança a la ciutat, i per aquesta raó Sant Ambròs, bisbe de Mediolanum, el va excomunicar, i durant mesos Teodosi li va implorar el perdó i va fer penitència pública fins que el càstig li fou aixecat. Aquest fet va fer créixer el prestigi i poder del bisbe milanès.

El 391 un decret va abolir els subsidis que encara tenien algunes restes de paganisme i es va apagar el foc etern del temple de Vesta al fòrum romà, i les vestals foren dispersades; també es van prohibir els auspicis i la bruixeria. El 391 va prohibir els sacrificis amb sang i es tancaren els temples pagans que foren declarats abandonats i així van poder ser demolits pels bisbes catòlics sota la direcció de Teòfil d'Alexandria per construir-hi esglésies. Fou destruït, entre molts d'altres, el temple de Serapis d'Alexandria junt amb la seva biblioteca el 392, amb autorització de Teodosi (extirpium malum). Es va oposar a la restauració de l'altar de la victòria al senat romà i després del 393 va prohibir els jocs olímpics.

Reunificació de l'Imperi[modifica | modifica el codi]

L'Imperi de Teodosi

Valentinià II va morir el 392 en estranyes circumstàncies i el nou emperador Eugeni va restablir el paganisme a l'Imperi Romà d'Occident, i per això Teodosi va tornar a Itàlia el 394 sent derrotat inicialment a la batalla del Frigidus pel general Arbogast però va capgirar la situació i va obtenir la victòria reunificant l'imperi. Immediatament va ordenar el tancament, destrucció o confiscació de tots els temples pagans, i la prohibició del seu culte (gentilitia supertitio). Els pagans van ser privats d'alguns drets civils. Des d'aleshores el paganisme va iniciar un descens numèric relativament ràpid.

Teodosi va reorganitzar l'exèrcit que va quedar compost d'un total de 135 legions i 108 cossos auxiliars que formaven un total de 140 unitats d'infanteria. Hi havia a més 88 regiments de cavalleria (en total 180.000 soldats d'infanteria i 44.000 de cavalleria). D'aquests efectius hi havia 22.000 cavallers a l'Occident, és a dir aproximadament la meitat, i la resta a l'Orient. Les altres tropes estaven repartides desigualment. A les ordres del Magister Militium de la prefectura de les Gàl·lies hi havia uns 40.000 homes. A part de les forces militars existien les forces de defensa de les fronteres compostes de 317 unitats d'infanteria i 258 de cavalleria, i deu flotilles fluvials, amb un total d'uns 250.000 homes per a la infanteria i 25.000 per a la cavalleria aproximadament. D'aquestes forces frontereres la major part es trobaven a Orient (154 unitats de cavalleria enfront de 96 a Occident).

Successió[modifica | modifica el codi]

Teodosi va morir a Mediolanum el 17 de gener de 395 i els seus fills el van succeir. Arcadi el va succeir a l'Imperi Romà d'Orient i Honori a l'Imperi Romà d'Occident sota la tutela del seu magister militium el vàndal Estilicó.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Per la seva contribució a l'expansió del cristianisme i la prohibició dels cultes pagans, l'Església Ortodoxa el considera sant. La seva festivitat litúrgica és, en aquesta confessió cristiana, el 17 de gener.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Actualment Coca, a Segòvia


Precedit per:
Magne Màxim
Emperador Romà d'occident
Des de l'any 388 a l'any 395
Succeït per:
Honori
Precedit per:
Valent
(364-378)
Emperador de l'Imperi Bizantí o Basileus
Succeït per:
Arcadi
(395-408)