Vés al contingut

Llista d'emperadors romans d'Orient

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] No hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Romà d'Orient. Serà l'emperador Dioclecià (284-305) qui inicia aquest procés, instaurant la tetrarquia, dividint l'Imperi entre dos augustos i dos cèsars, quedant-se per a ell la part d'Orient.[1] No obstant, les diferents visions es basen sobretot en:

La data final és clara coincident amb la caiguda de Constantinoble el 1453, últim reducte de l'imperi, en mans de Mehmet II, soldà de l'Imperi Otomà.[3]

Els emperadors d'Orient, com a continuadors de l'Imperi Romà, van continuar anomenant-se a si mateixos emperadors romans i conservar la resta de títols lligats a aquesta dignitat.[5] No obstant això, aquests títols es van mantenir fins al regnat d'Heracli, que instaura el de basileu i es va produint la progressiva desaparició dels tradicionalment romans, com una tendència a l'hel·lenització que va experimentar l'Orient, situat en una zona culturalment grega.[6]

L'emperador romà d'Orient era el comandant suprem de l'exèrcit romà d'Orient i la màxima autoritat judicial de l'Estat.[7]

Llista des de la partició de l'Imperi Romà[modifica]

Considerarem en aquesta llista, com fan diversos autors, els emperadors d'Orient a partir d'Arcadi:[8]

Nom Període Dinasta Nota
395 — Partició de l'Imperi Romà
Arcadi 395-408 Teodosiana
Teodosi II 408-450
Marcià 450-457
Lleó I 457-474 Tràcia
Lleó II 474
Zenó 474-475
Basilisc 475-476
Zenó 476-491 Restaurat
Anastasi I 491-518
Justí I 518-527 Justiniana
Justinià I 527-565
Justí II 565-578
Tiberi II 578-582
Maurici 582-602
Focas 602-610 Heracliana
Heracli 610-641
Constantí III 641
Heracleones 641
Constant II 641-668
Mecenci 668-669 Usurpador a Sicília
Constantí IV 688-685
Justinià II 685-695
Lleonci II 695-698 Sense dinastia
Tiberi III 698-705
Justinià II 705-711 Heracliana Restaurat
Filípic 711-713 Sense dinastia
Anastasi II 713-715
Teodosi III 715-717
Lleó III 717-741 Isàurica
Tiberi 718-721 Usurpador a Sicília
Constantí V 741-742
Artavasdos 742-743
Constantí V 743-775 Restaurat
Lleó IV 775-780
Constantí VI 780-797
Irene 797-802
Nicèfor I el Logoteta 802-811 Niceforiana
Estauraci 811
Miquel Rangabé 811-813
Lleó V 813-820 Sense dinastia
Miquel II 820-829 Frígia o Amoriana
Teòfil 829-842
Miquel III 842-867
Basili I 867-886 Macedònia
Lleó VI 886-912
Constantí VII 912-959
Alexandre II 912-913 Associat
Romà I 919-944 Associat
Romà II 959-963
Basili II 963-1025
Constantí VIII 963-1028 Coemperador
Nicèfor II 963-969 Associat
Joan Tsimiscés 969-976 Associat
Romà III 1028-1034
Miquel IV 1034-1041
Miquel V 1041-1042
Constantí IX 1042-1054
Teodora 1054-1055
Miquel VI 1056-1057 Sense dinastia
Isaac I Comnè 1057-1059 Ducas-Comnè
Constantí X Ducas 1059-1067
Romà IV Diògenes 1068-1071
Miquel VII Ducas 1071-1078
Nicèfor III Botaniates 1078-1081
Aleix I Comnè 1081-1118
Joan II Comnè 1118-1143
Manuel I Comnè 1143-1180
Aleix II Comnè 1180-1183
Andrònic I Comnè 1183-1185
Isaac II 1185-1195 Àngel
Aleix III 1195-1203
Isaac II 1203-1204 Restaurat
Aleix IV 1203-1204
Aleix V Murzufle 1204
Entre 1204 i 1261 l'Imperi Romà d'Orient es desmembra a causa de l'ocupació de Constantinoble pels croats, que funden l'Imperi Llatí.

Apareixeran diversos estats grecs com l'Imperi de Trebisonda, els Despotats de l'Epir, de Grècia i de Sinope i el Ducat de Demòtica.

L'Imperi de Nicea, amb els Làscaris, esdevindrà el continuador i el restaurador de l'imperi a Constantinoble.

Constantí Làscaris 1204 Lascàrida No va ser coronat, no té ordinal.
Teodor I 1204-1222
Joan III Ducas Vatatzes 1222-1254
Teodor II 1254-1258
Joan IV Ducas Làscaris 1258-1261
Miquel VIII Paleòleg 1259-1261 Associat.
El 1261 es reconquereix Constantinoble i, pràcticament, s'unifica tot l'imperi sota els governants de Nicea.
Miquel VIII 1261-1282 Paleòleg
Andrònic II 1282-1328
Miquel IX 1295-1320 Associat.
Andrònic III 1328-1341
Joan V 1341-1353
Joan VI Cantacuzè 1347-1354
Mateu Cantacuzè 1353-1355 Coemperador.
Joan V 1355-1376
Andrònic IV 1376-1379
Joan V 1379-1390
Joan VII 1390
Joan V 1390-1391
Manuel II 1391-1425
Joan VIII 1425-1448
Constantí XI 1448-1453
El 1453 la ciutat de Constantinoble, un dels darrers reductes de l'imperi, cau en poder dels turcs otomans, Constantí XI mor defensant els seus murs.

Cronologia de les dinasties[modifica]

Quarta CroadaCaiguda de l'Imperi Romà

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'emperadors romans d'Orient

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]