Constantí X Ducas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constantí X Ducas
Costantino X - histamenon - Sear 1847v.jpg
histamenon de Constantí X
Nom original Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας (grec)
Emperador bizantí
1059 – 1067
Dades biogràfiques
Naixement 1006
Mort 1067
Cònjuge 1a - desconeguda
2a - Eudòcia de Macrembolis
Fills

Constantí X Ducas (nom autèntic: Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας, Konstantinos Doukas) fou emperador bizantí del 1059 al 1067. Va assolir el poder escollit pel seu antecessor, el seu regnat fou curt i no va poder ser succeït pels seus fills, com era el seu desig, perquè eren menors d'edat. Durant el seu govern va perdre els territoris itàlics i, a més, va ser amenaçat per invasions dels turcs úses a Hongria i pels seljúcides a Àsia Menor.

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

Constantí era fill d'Andrònic Ducas, un noble de Paflagònia. Es diu que era aficionat als debats filosòfics i teològics.[1]Amb el seu matrimoni amb la seva segona esposa Eudòcia de Macrembolis, va guanyar influència a la cort, ja que ella era neboda del patriarca Miquel Cerulari.[2] El 1056 va cooperar per col·locar al tron a Miquel VI Estratiòtic, però el 1057 va abraçar el partit d'Isaac Comnè que va aconseguir ocupar el govern.[2]

Amb el temps, es va oposar a les reformes de l'emperador Isaac, però aquest per recomanació de Miquel Psel·le el Jove, el va nomenar successor seu quan va abdicar el 1059, amb preferència al seu propi fill, ja que el considerava el més adequat dels seus súbdits.[3][4]

El govern de Constantí X[modifica | modifica el codi]

El primer que va fer fou cridar a tots els exiliats i va dictar nombroses lleis que ell suposava justes encara que no van tenir èxit.[2] Va donar al seu germà Joan el títol de major confiança: cèsar.[5]

En lloc de fer la guerra com s'esperava, va reduir l'exèrcit i va optar per la paraula. La seva decisió de substituir gran part de l'exèrcit, format per reclutament obligatori, per mercenaris normands li va costar una gran impopularitat entre l'aristocràcia, que van provar d'enderrocar-lo el 1061;[1] a més es va veure obligat a pujar els impostos per pagar els mercenaris.[2] El 1064 l'imperi fou envaït pels turcs úses o úzes que es diu que eren sis-cents mil, els quals van assolar Tràcia i Macedònia, i que són els avantpassats dels moderns gagaús (gagaúzes). D'altra banda els hongaresos van creuar el Danubi i van ocupar Belgrad però per sort pels bizantins es va declarar una plaga i es van haver de retirar.[6] Al mateix temps els seljúcides turcs feien incursions a l'Àsia Menor[7] i els normands, comandats per Robert Guiscard, s'apoderaven de la resta de dominis bizantins a Itàlia, i Bari, la capital, fou ocupada poc abans de la mort de Constantí.[1]

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Constantí era ja gran quan va arribar al poder i no tenia bona salut. L'any 1067, poc abans de morir, va donar el títol d'augusts als seus tres fills :Miquel VII Ducas, Andrònic Ducas i Constantí Ducas, tots tres menors, que l'havien de succeir conjuntament sota regència de l'emperadriu Eudòxia, a la qual va fer prometre que no es tornaria a casar.[8] Però Eudòcia no va poder governar sola i es va casar amb Romà IV Diògenes, que fou el vertader emperador successor.[9]

A més d'aquests fills, Constantí i Eudòcia van tenir tres filles:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Canduci, 2010, p. 271.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Kazhdan, 1991, p. 504.
  3. Norwich, 1993, p. 337.
  4. Finlay, 1854, p. 15.
  5. Canduci, 2010, p. 275.
  6. Finlay, 1854, p. 27.
  7. Norwich, 1993, p. 342.
  8. Norwich, 1993, p. 343.
  9. Norwich, 1993, p. 345.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
  • Kazhdan, Alexander. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Finlay, George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2. William Blackwood & Sons, 1854. 
  • Norwich, "John Julius. Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3. 
  • Polemis, Demetrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography. Londres: Athlone Press, 1968.