Filípic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Filípic Bardanes
46-manasses-chronicle.jpg
Filípic mana la decapitació de Tiberi, fill de Justinià.
(Il·lustració de la Crònica de Constantí Manassès)
Nom original Φιλιππικός Βαρδάνης (grec)
Վարդան (armeni)
Emperador bizantí
desembre del 711 – 3 de juny del 713
Dades biogràfiques
Naixement segle VII
Mort 713
Modifica dades a Wikidata

Filípic (Φιλιππικός o Φιλεπικός Philippicos o Philepicos) fou emperador bizantí del desembre del 711 al juny del 713.

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

Era fill del patrici Nicèfor i el seu nom de naixement era Bardanes, una família d'origen armeni establerta a Pèrgam.[1] Els cronistes Teòfanes el Confessor i Miquel el Sirià el presenten com un home educat i eloqüent.

Es va distingir com a general. Sota Tiberi III Absimar fou enviat a l'exili a Cefalònia per haver comentat en veu alta que havia tingut un somni premonitori en què era emperador. Després, sota Justinià II, fou enviat a Querson.

L'emperador Justinià II va enviar a un general de nom Esteve contra la ciutat de Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i l'ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar els qui va trobar però només van ser uns centenars; de tornada per la mar Negra una tempesta va destruir la flota, tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir. Després de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes, exiliat a la ciutat, que va agafar el nom de Filípic. Justinià va enviar una segona expedició a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; com que no gosava tornar sense haver complert les ordres de Justinià, es va passar amb tota la flota a Filípic que llavors, amb aquestes forces i les seves, va marxar cap a Constantinoble. Mentrestant Justinià s'havia dirigit a Sinop per estar proper del teatre d'operacions, i allí fou informat de la rebel·lió. Va marxar cap a la capital per preparar la defensa però abans d'arribar va rebre la notícia que Constantinoble ja s'havia rendit a Filípic i que el seu fill Tiberi havia estat executat pel nou emperador.[nota 1] Llavors Justinià va retornar a Sinop i mentre dubtava sobre què fer fou atacat per Elies, un antic amic al qui després havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711.[3] Elies va tallar el cap del tirà i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Moneda amb la imatge de Filípic.

Política religiosa[modifica | modifica el codi]

La vida dissoluta de Filípic i la seva política religiosa aviat li van crear enemics. Com la majoria d'armenis bizantins, l'emperador era membre de la secta monoteleta, una doctrina inventada per reconciliar l'Església ortodoxa amb les creences del monofisistes, però condemnada com a herètica pel concili ecumènic del 680. El gener del 712, va deposar al patriarca Cir I de Constantinoble i va col·locar al seu lloc a Joan VI de Constantinoble. Va convocar un conciliabulum amb només els bisbes d'orient, sense tenir en compte els bisbes romans;com a resposta el papa no va voler reconèixer el nou emperador ni els resultats de la reunió.[4] L'imperi es va orientar cap al monotelisme i l'emperador va abolir els canons del sisè concili. Els noms dels patriarques Sergi i Honori, que havien estat anatemitzats per aquest concili, foren inclosos als díptics sagrats.

Atacs estrangers[modifica | modifica el codi]

Poc després de prendre el poder es va presentar, davant els murs de la ciutat, el rei búlgar Tervel, que va incendiar els suburbis i va fer un immens botí després del qual es va retirar. En el mateix any (712) els àrabs, comandats per Màsmala es van apoderar d'Amàsia i el 713 d'Antioquia de Psídia.[5]

Deposició[modifica | modifica el codi]

Tota aquesta situació va portar al patrici Jordi, de renom Borafe, i a Teodor Miaci, a preparar una conspiració. El 3 de juny del 713 Filípic celebrava una festa a l'hipòdrom i l'emperador va desfilar pels carrers de la capital i a primera hora de la nit va donar un banquet en el qual, com era costum, va beure més del compte; els convidats el van posar en un llit quan estava sense sentit. Un dels conspiradors, Ruf, va aprofitar el moment, va entrar a la cambra on era, i se'l va emportar cap a un altre lloc on fou cegat (26 de maig del 714)[6]; però va seguir un tumult popular i la gent va proclamar a un dels seus favorits, Anastasi II, trencant els projectes dels conspiradors.

Filípic va viure al monestir dels dàlmates fins que va morir el 20 de gener del 714.[7]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filípic Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En saber les notícies de la mort de Justinià, la seva mare va agafar el seu nét de sis anys, Tiberi, i el va portar a l'església de Santa Maria de Blanquerna on es va acollir a sagrat, però els soldats de Filípic no van respectar el lloc, van arrossegar el nen des de l'altar i el van assassinar al carrer, per tal d'eliminar la línia successòria.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Charanis, 1959, p. 23-44.
  2. Bury, 1889, p. 365–366.
  3. Smith, 1846, p. 677.
  4. Ostrogorsky, 1963, p. 142.
  5. Mango, 1990, p. 205.
  6. Grierson, 1962, p. 51-52.
  7. Grierson, 1962, p. 52.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bury, J. B.. A History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene, volum II. MacMillan & Co, 1889. 
  • Charanis, Peter «Ethnic Changes in the Byzantine Empire in the Seventh Century». Dumbarton Oaks Papers, 13, 1959. DOI: 10.2307/1291127.
  • Grierson, P. The Tombs and Obits of the Byzantine Emperors (337-1042). 16. Dumbarton Oaks Papers, 1962. 
  • Hollingsworth, Paul A.; Cutler, Anthony. The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991. ISBN 9780195046526. 
  • Mango, Cyril A. Saint Nicephorus (Patriarch of Constantinople). Short History. Dumbarton Oaks, 1990. 
  • Ostrogorsky, Georg. Geschichte des Byzantinischen Staates. Munic: C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, 1963. OCLC 301446486.
  • Smith, William. «Justinianus». A: Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. vol.2 (en anglès). C.C. Little and J. Brown, 1846. 
  • Sumner, Graham V. «Philippicus, Anastasius II and Theodosius III». Greek, Roman and Byzantine Studies, 17, 1976.