Filípic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Filípic (Philippicus o Philepicus, Φιλιππικός o Φιλεπικός) fou emperador bizantí del desembre del 711 al juny del 713.

Era fill ela patrici Nicèfor i el seu nom de naixement era Bardanes, nom d'origen armeni. Es va distingir com a general. Sota Tiberi III Absimar fou enviat a l'exili a Cefalònia acusat d'aspirar a la corona i després, sota Justinià II, enviat a Querson.

L'emperador Justinià II va enviar a un general de nom Esteve contra la ciutat de Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i l'ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar el qui va trobar però només van ser uns centenars; de tornada una turmenta va destruir la flota i tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir. Després de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes, exiliat a la ciutat, que va agafar el nom de Filípic (Philippicus o Philepicus). Justinià va enviar una segona expedició a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; al no atrevir-se a tornar sense haver complert les ordres de Justinià, es va passar amb tota la flota a Filípic que llavors, amb aquestes forces i les seves, es va dirigir a Constantinoble. Mentre Justinià s'havia dirigit a Sinope per estar proper del teatre d'operacions, i allí fou informat de la rebel·lió i es va dirigir a la capital per preparar la defensa però abans d'arribar va rebre la notícia de què Constantinoble ja s'havia rendit a Filípic i que el seu fill Tiberi havia estat executat pel nou emperador. Llavors Justinià va retornar a Sinope i mentre dubtava sobre que fer fou atacat per Elies, un antic amic i al que després havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711. Elies va tallar el cap del tirà i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712.

La vida dissoluta de Filípic i la seva política religiosa aviat li van crear enemics. Membre de la secta monoteleta, va deposar al patriarca Cir I de Constantinoble i va col·locar al seu lloc a Joan VI de Constantinoble. L'imperi es va orientar cap al monotelisme i l'emperador va abolir els canons del sisè concili, i els nom dels patriarques Sergi i Honori que havien estat anatemitzats per aquest concili, foren inclosos als díptics sagrats. Poc després de prendre el poder es va presentar davant els murs de la ciutat el rei búlgar Terbilis, que va incendiar els suburbis i va fer un immens botí després del qual es va retirar. En el mateix any (712) els àrabs es van apoderar d'Amàsia i al 713 d'Antioquia de Psídia.

Tota aquesta situació va portar al patrici Jordi, de renom Borafe, i a Teodor Miaci, a preparar una conspiració. El 3 de juny del 713 Filípic celebrava una festa al hipòdrom i l'emperador va desfilar pels carrers de la capital i a primera hora de la nit va donar un banquet en el que, com era costum, va beure més del compte; els convidats el van posar en un llit quan estava sense sentit. Un dels conspiradors, Ruf, va aprofitar el moment, va entrar a la cambra on era, i se'l va emportar cap a un altre lloc on fou cegat; però va seguir un tumult popular i la gent va proclamar a un dels seus favorits, Anastasi II, trencant els projectes dels conspiradors.

Filípic va viure un temps i va morir obscurament en una data desconeguda.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filípic