Teodor II Làscaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teodor II Làscaris
Theodore II Laskaris miniature.jpg
Nom original Θεόδωρος Β΄ Δούκας Λάσκαρις (grec)
Emperador bizantí de Nicea
1254 – 1258
Dades biogràfiques
Naixement c.1222
Nicea
Mort 18 d'agost del 1258
Magnèsia
Cònjuge Elena de Bulgària
Fills Joan
Pares Joan III Ducas Vatatzés i
Irene Ducaina Lascarina
Modifica dades a Wikidata

Teodor II Ducas Làscaris (Nicea 1221 o 1222 - agost 1259) va ser emperador bizantí de Nicea entre 1254 i 1258. Considerat un rei culte i valent, va tenir un regnat curt a causa de la seva epilèpsia i de la manca de suport d'un sector de l'aristocràcia.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Fou l'únic fill de l'emperador de Nicea Joan III Ducas Vatatzés i de la seva dona la princesa Irene (també anomenada Eugènia) Làscaris, filla de Teodor I Làscaris. Va néixer el mateix dia que el seu pare assumia el títol d'emperador, el desembre del 1221.[1]

Va ser educat per l'erudit Nicèfor Blemmides.[2] Des de la seva època d'estudiant va mantenir l'amor a la ciència i a l'art al llarg de tota la seva vida.

Coronació i guerra amb Bulgària[modifica | modifica el codi]

Des del 1241 Teodor va col·laborar amb el seu pare en assumptes de govern. A la mort de Joan III, el 4 de novembre del 1254, fou aclamat emperador amb el nom de Teodor II, tant per l'exèrcit com pels membres de la cort, però no va ser coronat fins que el nou patriarca Arseni Autorià va assumir el seu càrrec el 1255.

El moment successori va ser aprofitat pels búlgars, els quals van envair Tràcia guiats pel jove i inexpert Miquel Assèn. Teodor es va posar immediatament al capdavant d'un exèrcit i, inesperadament per un home que tenia preferència pels estudis, en va sortir reeixit amb una victòria. Durant una segona expedició el 1256, va aconseguir acordar un tractat de pau favorable a l'Imperi de Nicea i que potser fos la causa de la crisi de govern a Bulgària.

La victòria amb els búlgars va posar en alerta Miquel de l'Epir, el qual per assegurar la pau amb el seu veí, va proposar un matrimoni entre el seu fill Nicèfor i Maria, filla de Teodor. L'emperador de Nicea va acceptar demanant a canvi els territoris de Durazzo i Sèrvia. El matrimoni es va dur a terme però el disgust de Miquel anava per dins i a la primavera del 1257 va fer revoltar aquests territoris sota un exèrcit guiat per l'historiador Jordi Acropòlita. Teodor va enviar per la seva defensa el general Miquel Paleòleg, que va recuperar la major part del territori, però que fou empresonat al seu retorn per altres motius (acusat de conspiració).[3]

Política interna[modifica | modifica el codi]

Teodor va afavorir els buròcrates de les classes mitjanes en lloc dels membre de les famílies aristocràtiques. Preferia envoltar-se dels qui havien estat els seus companys d'estudis i de persones que s'havien guanyat un lloc que dels que simplement l'havien heretat.[4] Això va generar una considerable oposició per part de la noblesa cap a ell i cap al seu principal ministre, el megas domestikos Jordi Mouzalon. El conflicte va derivar en l'exili d'un dels membres de l'oposició, el qui més endavant seria emperador Miquel VIII Paleòleg, el qual fou acusat de conspiració en unió als seljúcides del Soldanat del Rüm.

En plena crisi de confiança, l'epilèpsia que patia va empitjorar i va morir el 16 d'agost del 1258.[5] Atès que el seu fill Joan IV Ducas Làscaris encara era menor d'edat, la regència fou delegada a Jordi Mouzalon.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar el 1235 amb Elena Assèn de Bulgària, filla del tsar búlgar Ivan II Assèn de Bulgària. Eren fills seus:

Segons Jordi Paquimeres, Teodor va tenir una filla il·legítima que es va casar amb Svetoslav, dèspota de Bulgària.[8]

Obres escrites[modifica | modifica el codi]

El seu mestre Nicèfor Blemmides va escriure en honor seu un llibre titulat Estàtua Imperial (Βασιλικός Άνδριάς), una descripció del que havia de ser un emperador ideal.

Teodor va ser autor d'una Cosmologia i d'una obra de caràcter religiós Teologia cristiana (Χριστιανική θεολογία), en la qual feia una exposició sistemàtica de la doctrina cristiana. També va escriure tractats sobre moral, discursos i epístoles.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor II Làscaris Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Macrides, 2007, p. 276.
  2. Angold, 2003, p. 209.
  3. Treadgold, 1997, p. 730-731.
  4. Angold, 1975, p. 76.
  5. Failler, 1980, p. 20-23.
  6. Failler, 1980, p. 68-70.
  7. Failler, 1980, p. 68.
  8. Failler, 1980, p. 72.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Angold, Michael. The Fourth Crusade: Event and Context. Longman, 2003. ISBN 0582356105. 
  • Angold, Michael. A Byzantine Government in Exile: Government and Society Under the Laskarids of Nicaea (1204-1261). Oxford University Press, 1975. 
  • Failler, Albert. «Chronologie et composition dans l'Histoire de Georges Pachymère». Revue des études byzantines, 38, 1980.
  • Macrides, Ruth. George Akropolites: The History – Introduction, translation and commentary, 2007. ISBN 978-0-19-921067-1. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. 


Precedit per:
Joan III Ducas Làscaris
Emperador de Nicea
1254-1258
Succeït per:
Joan IV Ducas Làscaris