Nicèfor III Botaniates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicèfor III Botaniates
Meister der Predigtsammlung des Heiligen Johannes Chrysostomus 001.jpg
Il·lustració de la col·lecció de sermons de Sant Joan Crisòstom
Nom original Νικηφόρος Βοτανειάτης (grec)
Emperador bizantí
1 de gener del 1078 – 1 d'abril del 1081
Dades biogràfiques
Naixement 1002
Mort 1081
Cònjuge Bebdene
Maria d'Alània

Nicèfor III Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikephóros Botaneiátes) fou emperador bizantí per un període curt, del 1078 al 1081. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador Miquel VII. Ell tampoc va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar Aleix I.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

La seva família deia ser descendents dels Fabis romans. Era considerat un general valent però no tenia altres qualitats. Va començar a servir com a general des del regnat de Constantí IX. Va participar en l'entronització d'Isaac I Comnè, inclosa la batalla de Petroe.[1]Encara que estava considerat un militar competent també va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasió va ser fet captiu pels turcs oghuz.[2]Durant la campanya del regent Romà IV Diògenes contra Manazkert no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d'Anatòlia. Quan Miquel VII Ducas va assumir el poder sense Romà Diògenes, Botaniates va rebre el càrrec d'estrategos i comandant de les tropes d'Anatòlia.[3] Va capturar Joan Ducas, l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands.[4]

Després de diversos èxits sobre els búlgars el general Brienni es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas amb el suport dels seljúcides i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianòpolis.[2] Va enviar al seu germà Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tràcia i Macedònia.

Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitínia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys pels germans Aleix i Isaac Comnè, Miquel va haver d'abdicar el 25 de març de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes).

Nicèfor III es va casar amb Maria, esposa de Miquel, del qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salàbria, sent cegat i poc després assassinat.[5]

Govern de Botaniates[modifica | modifica el codi]

Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de Basiliaci (Basiliacius) que fou derrotada al Vardar per Aleix Comnè; la de Constantí Ducas; i la de Nicèfor Melissè. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort perquè n'estava gelós de la popularitat d'aquests germans.[2] Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Costantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.[6] Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador (1 d'abril del 1081). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Escilitzes Sinòpsis d'històries 489.71-78
  2. 2,0 2,1 2,2 Canduci, 2010, p. 276.
  3. Norwich, 1993, p. 360.
  4. Finlay, 1854, p. 53.
  5. Norwich, 1993, p. 361.
  6. Anna Comnena, L'Alexíada 2.5.6
  7. Kazhdan, 1991, p. 1479.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bréhier, Louis. "Le monde byzantin", volum 2. Albin Michel, 2014. 
  • Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
  • Kazhdan, Alexander. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Finlay, George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2. William Blackwood & Sons, 1854. 
  • Norwich, "John Julius. Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3. 
  • Polemis, Demetrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography. Londres: Athlone Press, 1968. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicèfor III Botaniates Modifica l'enllaç a Wikidata

Plantilla:Emperadors biantins