Vardar
  | |||||
| Tipus | Riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Localització | Vrutok (en)  | ||||
| Final | |||||
| Localització | golf Termaic | ||||
| |||||
| Afluent | 25
| ||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 388 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 24.438 km² | ||||
Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.[a]
El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a Macedònia del Nord. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 km. El riu dona el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dona també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).
Històricament estava en Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.
Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila romana d'Orient de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior de la vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia del Nord es va fer independent el 1991.
Afluents principals[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159
Referències[modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- Dobrivoje Jovanovski. «Morava – Vardar (Axios) Navigation Route» (en anglès). Danubius, 1993. [Consulta: 8 octubre 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar |