Vardar

Vardar

Tipus	Riu
Inici
Continent	Europa
Localització	Balcans
Final
Localització	golf Thermaic
A41° 45′ 33″ N, 20° 49′ 55″ E B40° 30′ 27″ N, 22° 43′ 03″ E
Afluents	Bregalnica , Lepenac , Treska, Crna , Pčinja , Babuna River , Q19766347 , Q609475 , Q2367134 , Q2908304 , Marko's River , Serava , Q3191786 , Pena , National park Axios-Loudias-Aliakmonas , Q12908198 , Q20036024 , Q27001821 , Q29033117 , Q29033131 , Q29035099 , Q29035139 , Q30067838 , Q30086143 , Q30086300
Característiques
Dimensions	388.000 () m
Creua	Grècia i República de Macedònia
Superfície de la conca	24.438 km²

Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de la república de Macedònia i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.

El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a la república de Macedònia. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 km. El riu dóna el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dóna també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).

Històricament estava al Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.

Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia es va fer independent el 1991.

Afluents principals

• Per l'esquerra:
  • Lepenac
• Per la dreta:
  • Tsrna

Referències

• Dobrivoje Jovanovski. «Morava – Vardar (Axios) Navigation Route» (en anglès). Danubius, 1993. [Consulta: 8 octubre 2014].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar