Vardar
 Vardar | |
|---|---|
 | |
| Tipologia | riu |
| Inici | |
| Continent | Europa |
| Localització | Balcans 40° 30′ 27″ N, 22° 43′ 03″ E / 40.5075°N,22.7175°E |
| Final | |
| Localització | golf Thermaic |
| Afluents | Bregalnica, Lepenac, Treska, Crna, Pčinja, Q2660224 i Q19766347 |
| Desguassos | golf Thermaic |
| Creua | Grècia i República de Macedònia |
| Mesures i indicadors | |
| Superfície de la conca | 24.438 km² |
| Longitud | 388 km |
 | |
Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de la república de Macedònia i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.[a]
El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a la república de Macedònia. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 km. El riu dóna el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dóna també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).
Històricament estava al Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.
Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia es va fer independent el 1991.
Afluents principals[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159
Referències[modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Dobrivoje Jovanovski. «Morava – Vardar (Axios) Navigation Route» (en anglès). Danubius, 1993. [Consulta: 8 octubre 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar |
Coord.: 40° 30′ 27″ N, 22° 43′ 3″ E / 40.50750°N,22.71750°E
| ||||||
