Pel·la (Macedònia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPel·la
Πέλλα (grc) Modifica el valor a Wikidata
Pella House atrium.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 40° 45′ 36″ N, 22° 31′ 09″ E / 40.76°N,22.51917°E / 40.76; 22.51917Coord.: 40° 45′ 36″ N, 22° 31′ 09″ E / 40.76°N,22.51917°E / 40.76; 22.51917
EstatGrècia
Administració descentralitzadaUnitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
RegióMacedònia Central
MunicipiMunicipality of Pella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Superfície114 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud38 m Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpella-museum.gr Modifica el valor a Wikidata

Pel·la (en llatí Pella en grec antic Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Al temps de les guerres mèdiques, Pel·la era una ciutat petita que Heròdot anomena πολίχνιον (polikhnion) i pertanyia als botties. Amintes IV de Macedònia la va dominar temporalment, però la va haver d'evacuar; després va caure en mans del seu fill i successor, Filip II de Macedònia, que la va convertir en una ciutat important i hi va establir la residència reial. Alexandre el Gran hi va néixer. Segons Escílax de Carianda, es podia navegar des del mar remuntant el riu Lidies fins a arribar a la ciutat, tot i que hi havia una distància de 120 estadis i es passava per una zona pantanosa.

Titus Livi va descriure la ciutat, segurament a partir d'unes indicacions de Polibi, i diu que Pel·la s'alçava sobre una planúria inclinada en direcció sud-oest, rodejada de pantans que són intransitables tant a l'estiu com a l'hivern. La ciutadella estava situada en una illa molt propera a la ciutat construïda sobre un immens terraplè que no s'havia inundat mai. Un pont l'unia a Pel·la, molt fàcil de defensar. Allà s'hi guardava el tresor reial.

A la mort d'Alexandre, va ser la residència del regent Antípater; després, Cassandre hi va residir mot poc de temps, ja que preferí Tessalònica i, més tard, Cassandria. Des d'Antígon II Gònates (277 aC-239 aC) fins a Perseu de Macedònia (179 aC-168 aC) va tenir el rang de capital del país.

Emili Paulus la va rendir l'any 168 aC i es va convertir, segons Estrabó, en una estació de la via Egnàtia i en colònia romana. Dió Crisòstom diu que en el seu temps la ciutat estava en ruïnes, però sembla que exagerava, ja que s'han trobat monedes del lloc fins a temps molt posteriors a la seva època. Al segle vi, encara existia i el geògraf Hièrocles la menciona.

La ciutat va desaparèixer, però a poca distància del poble anomenat Neokori, situat, sembla, al lloc de Pel·la, hi ha una font que els búlgars anomenen Pel, i els grecs Πέλλε, que recorden o mantenen el nom de l'antiga ciutat. Vora la font hi a restes d'edificis que correspondrien a l'antiga Pel·la.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Pella». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pel·la