Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Краљевина Југославија
Kraljevina Jugoslavija

Regne de Iugoslàvia ¹
Flag of the State of Slovenes, Croats and Serbs.svg
State Flag of Serbia (1882-1918).svg
1918 – 1943 Flag of SFR Yugoslavia.svg
de}}}Iugoslàvia de}}}Iugoslàvia
Bandera Escut
Lema nacional: Una nació, un Rei, un país
Himne nacional: Combinació de Bože Pravde, Lijepa nasa domovino i Naprej zastava slave
Ubicació de Iugoslàvia
Capital Belgrad
Idioma oficial Serbocroata i eslovè
Població
 • 1931 est. 13.934.038 
Moneda Dinar

Història

 • Integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis i el Regne de Sèrbia 1918
 • Instauració de la Monarquia absoluta 6 de juliol de 1929
 • Canvi de nom 3 d'octubre de 1929
 • Invasió de Iugoslàvia 6 d'abril de 1941
 • Creació de la RDF de Iugoslàvia 1943
Forma de govern Monarquia constitucional
Rei
 • 1918-1921 Pere I de Sèrbia
 • 1921-1934 Alexandre I de Iugoslàvia
 • 1934-1941 Pere II de Iugoslàvia
Regent
 • 1934-1941 Pau Karađorđević
Membre de: Pacte Tripartit
¹ Abans del 3 d'octubre de 1929, el nom oficial era Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918. Comprenia els actuals estats de Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia i Kosovo i la major part dels d'Eslovènia, Croàcia. No va ser fins al 6 de gener de 1929 que es reanomenà oficialment com a Regne de Iugoslàvia, forma derivada del nom popular de l'estat, "Regne dels Eslaus del Sud".

A partir del canvi de nom (o la refundació), la història del Regne de Iugoslàvia es divideix en quatre etapes polítiques diferents: la dictadura reial d'Alexandre I de Iugoslàvia; la regència de Pau, cosí del rei i successor seu després de l'assassinat del monarca el 1934; en tercer lloc, el govern del general Dušan Simović, que derrocà el regent el 1941 amb el suport del futur Pere II; i finalment en quart lloc la invasió alemanya del 1941 i l'entrada, per tant, de Iugoslàvia en la II Guerra mundial, amb la seva pròpia guerra civil i desintegració territorial, entre altres tristos esdeveniments. Durant els seus pocs més de deu anys d'existència, el principal problema del regne foren els conflictes nacionals de les nacions integrants de la monarquia.

Durant la Segona Guerra mundial, la integritat de l'estat quedà alterada pels interessos geoestratègics i les conquestes de les potències de l'eix (aparegueren la Sèrbia de Nedić, estat titella de l'Alemanya nazi; el protectorat de Montenegro, repartit entre la Itàlia feixista i els alemanys, o l'Estat Independent de Croàcia, titella dels nazis, però amb part del territori sota domini italià; l'actual Eslovènia es repartí entre alemanys i italians; el Regne de Bulgària annexionà Macedònia), i es considerà dissolt el 1941.

Dos anys més tard, el 1943, ja a les acaballes de la guerra, s'establí la República Democràtica Federal de Iugoslàvia, estat territorialment semblant a aquest regne i embrió de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne dels Serbis, Croats i Eslovens Modifica l'enllaç a Wikidata