Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegne dels Serbis, Croats i Eslovens
Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца / Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca (sh)
Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev (sl) Modifica el valor a Wikidata
Flag of the Kingdom of Yugoslavia (state).svg Coat of arms of the Kingdom of Yugoslavia.svg

HimneKungariket Jugoslaviens nationalsång Modifica el valor a Wikidata

Localització
Kingdom of Yugoslavia 1930.svg Modifica el valor a Wikidata

CapitalBelgrad Modifica el valor a Wikidata
Població
Total11.984.911 (1921) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat48,42 hab/km²
Idiomaserbocroat Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície247.542 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorEstat dels Eslovens, Croats i Serbis, Regne de Sèrbia, Regne de Montenegro, República de Prekmurje, Estat Lliure de Fiume i Republic of Vinica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1918
Dissolució3 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
SegüentRegne dels Serbis, Croats i Eslovens Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedadinar iugoslau Modifica el valor a Wikidata

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918. Comprenia els actuals estats de Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia i Kosovo i la major part dels d'Eslovènia, Croàcia. No va ser fins al 6 de gener de 1929 que es reanomenà oficialment com a Regne de Iugoslàvia, forma derivada del nom popular de l'estat, "Regne dels Eslaus del Sud".

A partir del canvi de nom (o la refundació), la història del Regne de Iugoslàvia es divideix en quatre etapes polítiques diferents: la dictadura reial d'Alexandre I de Iugoslàvia; la regència de Pau, cosí del rei i successor seu després de l'assassinat del monarca el 1934; en tercer lloc, el govern del general Dušan Simović, que derrocà el regent el 1941 amb el suport del futur Pere II; i finalment en quart lloc la invasió alemanya del 1941 i l'entrada, per tant, de Iugoslàvia en la II Guerra mundial, amb la seva pròpia guerra civil i desintegració territorial, entre altres tristos esdeveniments. Durant els seus pocs més de deu anys d'existència, el principal problema del regne foren els conflictes nacionals de les nacions integrants de la monarquia.

Durant la Segona Guerra mundial, la integritat de l'estat quedà alterada pels interessos geoestratègics i les conquestes de les potències de l'eix (aparegueren la Sèrbia de Nedić, estat titella de l'Alemanya nazi; el protectorat de Montenegro, repartit entre la Itàlia feixista i els alemanys, o l'Estat Independent de Croàcia, titella dels nazis, però amb part del territori sota domini italià; l'actual Eslovènia es repartí entre alemanys i italians; el Regne de Bulgària annexionà Macedònia), i es considerà dissolt el 1941.

Dos anys més tard, el 1943, ja a les acaballes de la guerra, s'establí la República Democràtica Federal de Iugoslàvia, estat territorialment semblant a aquest regne i embrió de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

Coord.: 44° 49′ 14″ N, 20° 27′ 44″ E / 44.82056°N,20.46222°E / 44.82056; 20.46222