Vés al contingut

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

(S'ha redirigit des de: Regne de Iugoslàvia)
Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne dels Serbis, Croats i Eslovens
Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца / Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca (sh)
Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev (sl) Modifica el valor a Wikidata

HimneKungariket Jugoslaviens nationalsång Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 49′ 14″ N, 20° 27′ 44″ E / 44.820556°N,20.462222°E / 44.820556; 20.462222
CapitalBelgrad Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població11.984.911 (1921) Modifica el valor a Wikidata (48,42 hab./km²)
Idioma oficialserbocroat Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme ortodox, catolicisme, islam, protestantisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície247.542 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1r desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució3 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
SegüentRegne dels Serbis, Croats i Eslovens Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Monedadinar iugoslau Modifica el valor a Wikidata

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918. Comprenia els actuals estats de Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia i Kosovo i la major part dels d'Eslovènia, Croàcia.

El dinar iugoslau va unificar el 1923 el caos monetari dels primers anys del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, quan existien quatre monedes diferents en curs: el dinar (a la sèrbia anterior a la guerra), el perper a Montenegro, corona iugoslava als territoris que procedien de l'Imperi Austrohongarès, i el lev a l'est i sud de Sèrbia.[1]

No va ser fins al 6 de gener de 1929 que es reanomenà oficialment com a Regne de Iugoslàvia, forma derivada del nom popular de l'estat, "Regne dels Eslaus del Sud".[2]

A partir del canvi de nom (o la refundació), la història del Regne de Iugoslàvia es divideix en quatre etapes polítiques diferents: la dictadura reial d'Alexandre I de Iugoslàvia; la regència de Pau, cosí del rei i successor seu després de l'assassinat del monarca el 1934; en tercer lloc, el govern del general Dušan Simović, que derrocà el regent el 1941 amb el suport del futur Pere II arran de la seva adhesió al Pacte Tripartit i unó a les Potències de l'Eix;[3] i finalment en quart lloc la invasió alemanya del 1941 i l'entrada, per tant, de Iugoslàvia en la II Guerra mundial, amb la seva pròpia guerra civil i desintegració territorial, entre altres tristos esdeveniments. Durant els seus pocs més de deu anys d'existència, el principal problema del regne foren els conflictes nacionals de les nacions integrants de la monarquia.

Durant la Segona Guerra Mundial, la integritat de l'estat quedà alterada pels interessos geoestratègics i les conquestes de les potències de l'eix (aparegueren la Sèrbia de Nedić, estat titella de l'Alemanya nazi; el protectorat de Montenegro, repartit entre la Itàlia feixista i els alemanys, o l'Estat Independent de Croàcia, titella dels nazis, però amb part del territori sota domini italià; l'actual Eslovènia es repartí entre alemanys i italians; el Regne de Bulgària annexionà Macedònia), i es considerà dissolt el 1941.

Dos anys més tard, el 1943, ja a les acaballes de la guerra, s'establí la República Democràtica Federal de Iugoslàvia, estat territorialment semblant a aquest regne, i després de la Segona Guerra Mundial a Pere II de Iugoslàvia no se li va permetre el retorn. El primer ministre Šubašić va arribar a Belgrad el novembre de 1944 i poc després, va anar a Moscou per negociar un acord amb Stalin; que Pere no podria tornar fins que es celebrés un plebiscit si Iugoslàvia esdevingués una república o romangués una monarquia.[4] El novembre de 1945, el Front Popular pro-republicà de Josip Broz Tito, liderat pel Partit Comunista de Iugoslàvia, va guanyar les eleccions amb una majoria aclaparadora, havent-hi el vot boicotejat pels monàrquics.[5] Pere va ser deposat per l'Assemblea Constituent Comunista de Iugoslàvia el 29 de novembre de 1945 i Iugoslàvia proclamada república.[6] Malgrat els intents de retorn de Pere mai pogué tornar a trepitjar Iugoslàvia.

Referències[modifica]

  1. Rafailovic, Jelena. «An economic survey of the kingdom of Yugoslavia». A: Cultures of Economy in South-Eastern Europe Spotlights and Perspectives (en anglès). Transcriptor Verlag, 2019, p. 47. ISBN 9783839450260. 
  2. «Kraljevina Jugoslavija!» (en eslovè). Naš rod [Ljubljana], 1, 1929/30, pàg. 22 [Consulta: 21 maig 2023]. «"Kraljevina Jugoslavija! Novi naziv naše države. No, mi smo itak med seboj vedno dejali Jugoslavija, četudi je bilo na vseh uradnih listih Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev. In tudi drugi narodi, kakor Nemci in Francozi, so pisali že prej v svojih listih mnogo o Jugoslaviji. 3. oktobra, ko je kralj Aleksander podpisal "Zakon o nazivu in razdelitvi kraljevine na upravna območja", pa je bil naslov kraljevine Srbov, Hrvatov in Slovencev za vedno izbrisan."»
  3. Krizman, Bogdan. Završni pregovori o pristupu Jugoslavije Trojnom paktu 1941. god (en croata). Savez povijesnih društava Hrvatske, 1977, p. 517 [Consulta: 21 maig 2023]. 
  4. Crampton, 1997, p. 216.
  5. Brunner, Borgna. Information Please Almanac (en anglès). Houghton Mifflin, 1998, p. 342. ISBN 978-0-395-88276-4. 
  6. Crampton, 1997, p. 217.

Bibliografia[modifica]