Macedònic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Macedònic
македонски, Makedonski
Parlat a: República de Macedònia, Albània, Grècia, Sèrbia, Bulgaria.[1][2]
Regió: Els Balcans
Parlants: 2 milions (aprox.)
Classificació genètica: Indoeuropea

  Eslava
   Meridional
    Meridional Oriental
      Macedònic

estatus oficial
Llengua oficial de: República de Macedònia
Regulat per: Институт за македонски јазик "Крсте Мисирков" - Institut za makedonski jazik "Krste Misirkov"
codis de la llengua
ISO 639-1 mk
ISO 639-3 mkd
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El macedònic (македонски јазик, makedonski jazik[maˈkɛdɔnski ˈjazik] [maˈkɛdɔnski ˈjazik] (pàg.))  és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a República de Macedònia, on és una de les llengües oficials. S'escriu amb l'alfabet ciríl·lic.

És un idioma molt proper al búlgar, fins al punt que existeix la polèmica sobre si és en realitat un dialecte d'aquest idioma. No s'ha de confondre amb el dialecte macedònic del grec antic. Per motius polítics, tant Grècia com Bulgària neguen l'existència del macedònic com a llengua diferenciada del búlgar.

El macedònic no té declinacions als noms però usa tres articles definits com a sufixos amb una funció similar als casos. Té un accent fix segons el nombre de síl·labes de la paraula. Presenta tres gèneres (masculí, femení i neutre).

El macedònic és la llengua oficial de la República de Macedònia, i oficialment reconeguda al districte de Korçë, a Albània. Es parla també a Sèrbia, a Montenegro i a Grècia. El macedònic és l'única llengua eslava, a banda del búlgar, que no té casos als substantius, però té tres articles definits, que són usats com a sufixos.

El macedònic s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic macedònic, una escriptura ciríl·lica modificada amb 31 lletres. Aquesta, juntament amb el glagolític, va ser una antiga escriptura eslava, usada per a l'antic eslau eclesiàstic. Únicament el ciríl·lic perviu fins avui, probablement perquè les lletres són més simples i apreses més fàcilment quan els erudits com els sants Ciril i Metodi van introduir els escrits cristians al poble eslau.

El macedònic s'ensenya com a matèria a diversos centres universitaris del món i a totes les universitats de l'exIugoslàvia.

Transliteració del macedoni[modifica | modifica el codi]

Totes les llengües que s'escriuen en ciríl·lic plantegen problemes de transliteració en alfabet llatí. El rus, per exemple, segueix diversos sistemes segons quines siguin les llengües a les que es transcriu. Així doncs, Шостакович en català es transcriu Xostakóvitx, però hom escriu Chostakovitch en francès, Schostakowitsch en alemany, Shostakovich en anglès, Sosztakovics en hongarès, Sjostakovitj en suec, fins i tot Šostakovič en txec, respectant així les normes de pronunciació de cada llengua.

El serbi, per contra, posseeix el seu propi sistema utilitzat sigui quina sigui la llengua de destinació, perquè s'escriu tant en alfabet llatí com en alfabet ciríl·lic. Aquesta particularitat ve donada per la proximitat lingüística i històrica amb el croat, que s'escriu amb alfabet llatí. Al llarg del segle XX, l'ús de l'alfabet llatí es va estendre de manera important a Sèrbia, i nombrosos diaris actualment només fan servir l'alfabet llatí. La transliteració sèrbia transcriu, per exemple, el nom de la ciutat de Крагујевац com a Kragujevac i no es veurà mai en alfabet llatí la grafia Kràguievats.

Quan la República de Macedònia era Iugoslàvia, l'ús de la transcripció a la sèrbia es va estendre àmpliament per al macedoni. Per tant, Скопје sempre es va transcriure Skopje, no Skopié. La transliteració sèrbia, però, té les seves limitacions, ja que és sovint difícil de llegir per als estrangers i per tant indueix a errors de pronunciació. D'altra banda, l'alfabet macedoni té dues lletres, Ќ i Ѓ, que no tenen transliteració en serbi i per tant són transcrites com a Kj i Gj o ḱ i ǵ.

Referències[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en macedònic de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macedònic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Macedonian language on Britannica
  2. Ethnologue report for Macedonian