Macedònic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaMacedònic
македонски, Makedonski
Tipus llengua SVO i llengua accentuada
Parlants
2 milions (aprox.) principalment a Els Balcans
Parlants nadius 2.000.000
Parlat a República de Macedònia, Albània, Grècia, Sèrbia, Bulgària.[1][2]
Oficial a República de Macedònia
MapOfMacedonianSpeakers.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
Institute for Macedonian language "Krste Misirkov" Macedonistics
Sistema d'escriptura Alfabet macedònic
Institució de normalització Институт за македонски јазик "Крсте Мисирков" - Institut za makedonski jazik "Krste Misirkov"
Estudiat per Macedonistics
Codis
ISO 639-1 mk
ISO 639-2 mkd
ISO 639-3 mkd
Glottolog mace1250
IETF mk
Modifica dades a Wikidata

El macedoni (македонски јазик, makedonski jazik[maˈkɛdɔnski ˈjazik] [maˈkɛdɔnski ˈjazik] (pàg.)) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a la República de Macedònia, on és una de les llengües oficials. S'escriu amb l'alfabet ciríl·lic.

És un idioma molt proper al búlgar, fins al punt que existeix la polèmica sobre si és en realitat un dialecte d'aquest idioma. No s'ha de confondre amb el dialecte macedoni del grec antic. Per motius polítics, tant Grècia com Bulgària neguen l'existència del macedoni com a llengua diferenciada del búlgar.

El macedoni no té declinacions en els noms, però usa tres articles definits com a sufixos amb una funció similar als casos. Té un accent fix segons el nombre de síl·labes de la paraula. Presenta tres gèneres (masculí, femení i neutre).

El macedoni és la llengua oficial de la República de Macedònia, i oficialment reconeguda al districte de Korçë, a Albània. Es parla també a Sèrbia, a Montenegro i a Grècia. El macedoni és l'única llengua eslava, a banda del búlgar, que no té casos en els substantius, però té tres articles definits, que són usats com a sufixos.

El macedoni s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic macedoni, una escriptura ciríl·lica modificada amb 31 lletres. Aquesta, juntament amb el glagolític, va ser una antiga escriptura eslava, usada per a l'antic eslau eclesiàstic. Únicament el ciríl·lic perviu fins avui, probablement perquè les lletres són més simples i apreses més fàcilment quan els erudits com els sants Ciril i Metodi van introduir els escrits cristians en el poble eslau.

El macedoni s'ensenya com a matèria en diversos centres universitaris del món i en totes les universitats de l'ex-Iugoslàvia.

Transliteració del macedoni[modifica]

Totes les llengües que s'escriuen en ciríl·lic plantegen problemes de transliteració en alfabet llatí. El rus, per exemple, segueix diversos sistemes segons quines siguin les llengües a les quals es transcriu. Així doncs, Шостакович en català es transcriu Xostakóvitx, però hom escriu Chostakovitch en francès, Schostakowitsch en alemany, Shostakovich en anglès, Sosztakovics en hongarès, Sjostakovitj en suec, fins i tot Šostakovič en txec, respectant així les normes de pronunciació de cada llengua.

El serbi, per contra, té el seu propi sistema utilitzat sigui quina sigui la llengua de destinació, perquè s'escriu tant en alfabet llatí com en alfabet ciríl·lic. Aquesta particularitat ve donada per la proximitat lingüística i històrica amb el croat, que s'escriu amb alfabet llatí. Al llarg del segle XX, l'ús de l'alfabet llatí es va estendre de manera important a Sèrbia, i nombrosos diaris actualment només fan servir l'alfabet llatí. La transliteració sèrbia transcriu, per exemple, el nom de la ciutat de Крагујевац com a Kragujevac i no es veurà mai en alfabet llatí la grafia Kràguievats.

Quan la República de Macedònia era Iugoslàvia, l'ús de la transcripció a la sèrbia es va estendre àmpliament per al macedoni. Per tant, Скопје sempre es va transcriure Skopje, no Skopié. La transliteració sèrbia, però, té les seves limitacions, ja que és sovint difícil de llegir per als estrangers i, per tant, indueix a errors de pronunciació. D'altra banda, l'alfabet macedoni té dues lletres, Ќ i Ѓ, que no tenen transliteració en serbi i, per tant, són transcrites com a Kj i Gj o ḱ i ǵ.

Referències[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en macedònic
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macedònic Modifica l'enllaç a Wikidata