Silesià
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ślůnsko godka | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | Més d'1.250.000 |
| Parlants nadius | 522.000 (2013 ) |
| Autòcton de | Silesians, Silèsia, Alta Silèsia i Baixa Silèsia |
| Estat | Polònia (Voivodat de Silèsia i Voivodat d'Opole), República Txeca (Regió de Moràvia i Silèsia i Regió d'Olomouc), Alemanya i Estats Units |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües lequítiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | szl |
| SIL | SZL |
| Glottolog | sile1253 |
| Ethnologue | szl |
| Linguist List | pol-upp |
| IETF | szl |
| Endangered languages | 8349 |
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és una llengua eslava occidental de Silèsia. El seu codi és ISO 639-3: szl.[1][2]
Distribució
[modifica]Els parlants de l'idioma silesià habiten a la regió de l'Alta Silèsia, situada entre el sud-oest de Polònia i el nord-est de la República Txeca. Actualment, el silesià és parlat sovint a l'àrea entre la frontera històrica de Silèsia a l'est, i una línia de Syców fins a Prudnik a l'oest, així com a l'àrea de Rawicz (Khazaks). Fins al 1945 el silesià va ser parlat també a enclavaments de la Baixa Silèsia, com el baix silesià va ser parlat per la majoria ètnica alemanya en aquella regió.
D'acord amb l'últim cens a Polònia (2021), al voltant de 460.000[1] persones van declarar que el silesià era la seva llengua principal, mentre que al cens de 2011, ho havien declarat al voltant de 509.000[3] En els censos de Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, prop de 900.000 persones van declarar-se de nacionalitat silesiana; l'Alta Silèsia té gairebé cinc milions d'habitants, amb la gran majoria a la part polonesa parlant polonès i txec a la part txeca i es declaren polonesos a la primera i txecs a la segona.[4][5][6][7]
Escriptura
[modifica]Hi ha hagut nombrosos intents de codificar el silesià. Un dels primers alfabets creats fou l'alfabet silesià de Steuer. El seguiren el Tadzikowy muster, l'alfabet fonètic silesià i una adaptació de l'alfabet polonès pel silesià.
Alfabet de Steuer
[modifica]Fou un dels primers alfabets creats específicament pel silesià. L'escriptor Feliks Steuer l'emprà per escriure els seus poemes. L'abecedari constava de trenta grafemes i vuit dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, P, R, S, Ś, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ż.
Dígrafs: Au, Ch, Cz, Dz, Dź, Dż, Rz, Sz.
Tadzikowy muster
[modifica]La variant denominada tadzikowy muster fou introduïda a la dècada dels anys noranta. Fou creada per Ted Jeczalik (Tadzik Jeczalik, Tadeusz Jaczalik).[8] Aquest alfabet es basa en l'alfabet estàndard llatí (compatible amb l'ISO), i consta de vint-i-sis lletres i tretze dígrafs i dos trígrafs. En lloc d'emprar signes diacrítics es col·loca un apòstrof darrere de la lletra.
Lletres: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.
Dígrafs: c', ci, l', n', ni, oo, rz, s', si, z', zi, dz, dz'.
Trígrafs: dzi, drz.
Alfabet fonètic silesià
[modifica]El 2006 es va proposar un nou alfabet pel silesià. Consisteix en trenta-dos grafemes i quatre dígrafs. Aquesta modalitat s'empra entre altres per escriure la viquipèdia en silesià.
Lletres: A, B, C, Ć, Č, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ń, O, P, R, Ř, S, Ś, Š, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ž
Dígrafs: Ch, Dz, Dź, Dž.
Alfabet polonès pel silesià
[modifica]El silesià també s'escriu amb una adaptació de l'alfabet polonès, el qual conté trenta grafemes i set dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, Ó, P, R, S, Ś, T, U, W, Y, Z, Ź, Ż. També de vegades s'inclou Ą ą.
Dígrafs: Ch, Cz, Dz, Dź, Dż, Rz, Sz
El seu ús té una àmplia extensió. A Polònia, a les escoles s'ensenya el silesià amb esta modalitat.
Escriure amb aquest alfabet té els seus inconvenients, ja que un mateix so es pot escriure de diverses formes i d'altra banda hi ha un risc de perdre una característica del silesià pel fet que en polonès no es distingeix les dues realitzacions de la o.
Taula comparativa
[modifica]| A. fonètic | A. Steuer | A. tadzikowy muster |
A. polonès | AFI |
|---|---|---|---|---|
| A a | A a | A a | A a | /a/ |
| B b | B b | B b | B b | /b/ |
| C c | C c | C c | C c | /ʦ͡/ |
| Ć ć | Ć ć | Ci ci | Ć ć Ci ci |
/ʨ͡/ |
| Č č | Cz cz | C' c' | Cz cz | /tʂ͡/ |
| Ch ch | Ch ch | Ch ch | Ch ch | /x/ |
| D d | D d | D d | D d | /d/ |
| E e | E e | E e | E e | /ɛ/, /e/ |
| F f | F f | F f | F f | /f/ |
| G g | G g | G g | G g | /g/ |
| H h | H h | H h | H h | /x/ |
| I i | I i | I i | I i | /i/ |
| J j | J j | J j | J j | /j/ |
| K k | K k | K k | K k | /k/ |
| L l | L l | L l | L l | /l/ |
| — | Ł ł | L' l' | Ł ł | /w/ |
| M m | M m | M m | M m | /m/ |
| N n | N n | N n | N n | /n/ |
| Ń ń | Ń ń | N' n' | Ń ń Ni ni |
/ɲ/ |
| O o | O o | O o | O o | /ɔ/ |
| P p | P p | P p | P p | /p/ |
| R r | R r | R r | R r | /r/ |
| Ř ř | Rz rz | Rz rz | Rz rz | /ʐ/ |
| S s | S s | S s | S s | /s/ |
| Ś ś | Ś ś | Si si | Ś ś Si si |
/ɕ/ |
| Š š | Sz sz | S' s' | Sz Sz | /ʂ/ |
| T t | T t | T t | T t | /t/ |
| U u | U u | U u | U u | /u/ |
| Ů ů | Ů ů | Oo oo | O o* Ó ó U u Ą ą |
/o/ |
| W w | W w | W w | W w | /v/ |
| Y y | Y y | Y y | Y y | /ɨ/ |
| Ź ź | Zi zi | Ź ź | Ź ź Zi zi |
/ʑ/ |
| Ž ž | Ż ż | Z' z' | Ż ż | /ʐ/ |
| Notes:
Els caràcters amb fons taronja no es consideren lletres. L'ordre d'esta taula és el de l'alfabet fonètic silesià. * No hi ha una notació clara per a la ů. La paraula ślůnsk ("silesià") pot escriure's com ślonsk, ślónsk, ślunsk | ||||
Exemple
[modifica]Primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans en silesià, polonès i txec:
| Silesià | Polonès | Txec |
|---|---|---|
|
Wšyjske ludźe rodzům śe swobodne a růwne we swojim werće a prawach. Sům uůne uobdařůne filipym a sůmńyńym a majům powinność wzglyndym inkšych jak brat s bratym postympować. |
Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa. |
Všichni lidé se rodí svobodní a sobě rovní co do důstojnosti a práv. Jsou nadáni rozumem a svědomím a mají spolu jednat v duchu bratrství. |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Wstępne wyniki Narodowego Spisu Powszechnego Ludności i Mieszkań 2021 w zakresie struktury narodowo-etnicznej oraz języka kontaktów domowych» (en polonès). Oficina Central d'Estadística de Polònia, 2023.
- ↑ „Dialekt śląski" author: Feliks Pluta, publication: Wczoraj, Dzisiaj, Jutro. – 1996, no 1/4, pp 5–19
- ↑ Narodowy Spis Powszechny Ludności i Mieszkań 2011. Raport z wyników - Central Statistical Office of Poland
- ↑ «Raport z wyników: Narodowy Spis Powszechny Ludności i Mieszkań 2011» (en polonès). Oficina Central d'Estadística de Polònia, 2011. Arxivat de l'original el 21 October 2012.
- ↑ «Obyvatelstvo podle národnosti podle krajů». Oficina Txeca d'Estadística. Arxivat de l'original el 31 January 2012.
- ↑ «Národnost ve sčítání lidu v českých zemích». Arxivat de l'original el 13 June 2006. [Consulta: 16 agost 2012].
- ↑ National Minorities in the Slovak Republic Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. – Ministeri d'Afers Exteriors de la República Eslovaca
- ↑ «Dyktando 2008 - Ogólnopolskie Dyktando Języka Śląskiego». Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 13 juliol 2009].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Pů našymu - djalykt ślůnski kodyfikowůny Arxivat 2017-09-30 a Wayback Machine.
- Slonsko Lauba
- Text parlat en silesià Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine.
