F

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grafemaF
Latin alphabet Ff.png
ICS Foxtrot.svg
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet i Breton alphabet
Codi ..-. (codi Morse)
Foxtrot (Alfabet fonètic de l'OTAN)
F (Braille ASCII)
 < E   G
Modifica dades a Wikidata

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. El seu nom és efa[1][2] o efe.[3]

Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desaparéixer d'entre ells quan també va desapréixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra de l'alfabet fenici i semític anomenada wâw.

Fonètica[modifica]

En català representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Significats de la lletra F[modifica]

Símbols derivats o relacionats[modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
ƒ florí U+0192 &fnof;
F amb punt superior U+1E1E U+1E1F irlandès


Referències[modifica]

  1. «efa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Efa DCVB
  3. «F» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.