U

Alfabet llatí
	A	B	C	D
E	F	G	H	I	J
K	L	M	N	O	P
Q	R	S	T	U	V
	W	X	Y	Z

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una altra lletra per distingir-ne els dos sons.

Fonètica

En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normes ortogràfiques d'accentuació s'escriurà sempre amb accent agut: Ú.

També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:

• Per marcar que és hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüt.
• Per provocar la pronunciació de la lletra ü en els dígraf gue /ge/, gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble ho.

Significats de la lletra U

• Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'Uracil.
• Educació: Indica universitat.
• Lingüística: És el nom d'una llengua minoritària de la Xina.
• Química: en majúscula és el símbol de l'element químic Urani
• Matemàtiques: nom del número 1. La forma més simple de la majúscula (sense cursives ni adorns) és el símbol de la unió de conjunts. També indica unitat.

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
Ù	U amb accent greu	U+00D0 U+00F0	Ù ù	català, italià, etc.
Ú	U amb accent agut	U+00DA U+00FA	Ú ú	català, castellà, hongarès, etc.
Û	U amb accent circumflex	U+00DB U+00FB	Û û	francès, gal·lès, etc.
Ü	U amb dièresi	U+00DC U+00FC	Ü ü	català, castellà, alemany, hongarès, etc.
Ũ	U amb titlla	U+0168 U+0169		lituà
Ŭ	U amb breu	U+016C U+016D		esperanto
Ū	U amb màcron	U+016A U+016B
Ů	U amb cercle superior	U+016E U+016F		txec
Ǔ	U amb anticircumflex	U+01D3 U+01D4		pinyin
Ű	U amb doble accent agut	U+0170 U+0171		hongarès
Ų	U amb ogonek	U+0172 U+0173		lituà
Ụ	U amb punt inferior	U+1EE4 U+1EE5