U

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «U (desambiguació)».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z
U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve baixa que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una altra lletra per distingir-ne els dos sons

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normes ortogràfiques d'accentuació s'escriurà sempre amb accent agut: Ú.

També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:

  • Per marcar que és hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüt.
  • Per provocar la pronunciació de la lletra ü en els dígraf gue /ge/ , gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble ho.

Significats de la lletra U[modifica | modifica el codi]

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ù U amb accent greu U+00D0 U+00F0 Ù ù català, italià, etc.
Ú U amb accent agut U+00DA U+00FA Ú ú català, castellà, hongarès, etc.
Û U amb accent circumflex U+00DB U+00FB Û û francès, gal·lès, etc.
Ü U amb dièresi U+00DC U+00FC Ü ü català, castellà, alemany, hongarès, etc.
Ũ U amb titlla U+0168 U+0169 lituà
Ŭ U amb breu U+016C U+016D esperanto
Ū U amb màcron U+016A U+016B
Ů U amb cercle superior U+016E U+016F txec
Ǔ U amb anticircumflex U+01D3 U+01D4 pinyin
Ű U amb doble accent agut U+0170 U+0171 hongarès
Ų U amb ogonek U+0172 U+0173 lituà
U amb punt inferior U+1EE4 U+1EE5


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: U