Breu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal. Pot utilitzar-se per marcar:

  • Brevetat: Marca que la vocal és breu, d'aquí el seu nom. L'origen d'aquest ús és llatí, però s'ha estès a altres llengües com el belarús. S'oposa al màcron.
  • Distinció de fonemes: Canvia la pronunciació del so damunt del qual es posa, com al romanès.
  • To: Marca inflexions tonals en algunes llengües asiàtiques, sobretot en combinació amb altres signes com l'accent.