Lituà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaLituà
lietuvių kalba
Map of dialects of Lithuanian language.svg
Tipus llengua SVO i llengua fusional
Parlants
4 milions principalment a Riba est del Bàltic
Parlants nadius 4.000.000
Parlat a Lituània
Oficial a Lituània i la Unió Europea.
Idioma lituano.PNG
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües bàltiques
llengües bàltiques occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Comissió de la Llengua Lituana
Estudiat per Lithuanian studies
Codis
ISO 639-1 lt
ISO 639-2 lit
ISO 639-3 lit
SIL lit
Glottolog lith1251
Linguasphere 54-AAA-a
Ethnologue.com lit
IETF lt
Modifica dades a Wikidata

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània. És llengua oficial a Lituània i també a la Unió Europea arran de l'adhesió d'aquest país l'1 de maig de 2004.

Sembla que el lituà és una de les llengües indoeuropees que menys ha evolucionat des del teòric protoindoeuropeu i és, per tant, una de les més estudiades pels lingüistes.

Localització geogràfica dels locutors[modifica]

Parlat a Nombre de locutors
  • 2.998.825 el 2002
  • 70.000
  • 35.000
  • 30.000
  • 10.964
  • 10.031
  • 10 000
  • 1 601
  • 1 040
  • 472
  • 430
  • 310
  • 224
  • Cap informació
  • Cap informació
  • Cap informació
  • Cap informació.
  • Cap informació
  • Cap informació

Els dialectes lituans[modifica]

El lituà consta de dos dialectes (en lituà tarmės): l'Aukštaičių (al centre i a l'est del país) i el Žemaičių/Žemaitiu (Samoguitià, a l'oest). Existeixen unes diferències significatives entre el lituà estàndard i el samoguitià. El dialecte samoguitià modern es va formar durant els segles XIII i XVI influenciat per la llengua curoniana.

Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (patarmės). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes. El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos).

El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.

Alfabet[modifica]

Com moltes llengües indoeuropees, el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres:

Vocals[modifica]

Majúscules A Ą E Ę Ė I Į Y O U Ų Ū
Minúscules a ą e ę ė i į y o u ų ū
AFI ɐ
ɐː
ɐː æ
æː
æː i
o
u

Consonants[modifica]

Majúscules B C Č D F G H J K L M N P R S Š T V Z Ž
Minúscules b c č d f g h j k l m n p r s š t v z ž
AFI b ʦ ʧ d f ɡ ɣ j k l m n p r s ʃ t ʋ z ʒ

Gramàtica[modifica]

Article principal: Gramàtica lituana

El lituà és una llengua flexiva, on les relacions entre les parts de l'oració i les seves funcions s'expressen per nombroses flexions.

Hi ha dos gèneres, el masculí (draugas, amic) i el femení (draugė, amiga). No hi ha neutre, encara que hi ha algunes formes que deriven d'un gènere neutre primitiu, sobretot adjectius atributius. Tenen un accent lèxic lliure i mòbil, caracteritzats per un accent entonatiu.

Té cinc declinacions pels substantius: tres pels adjectius i tres conjugacions verbals. Tots els verbs tenen present, passat, passat iteratiu i futur d'indicatiu, mode subjuntiu (o condicional) i mode imperatiu (ambdós sense distinció de temps), així com l'infinitiu.

Aquestes formes, excepte l'infinitiu, són conjugatives, tenint dues persones del singular, dues del plural i una forma de tercera persona comuna per a ambdós nombres. El lituà té el sistema de participis més ric de totes les llengües indoeuropees, tenint participis derivats de tots els temps amb diferents formes actives i passives, i diverses formes del gerundi. Els substantius i altres paraules declinables tenen set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu.

En els textos lituans més antics podem trobar tres varietats addicionals del cas locatiu: l'ilatiu, l'adesiu i l'adlatiu. El més comú és l'ilatiu, que encara sobreviu en la llengua estàndard, en algunes expressions. Els altres dos casos estan pràcticament extints.

La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.

El primer Compendi de la llengua lituana fou publicat l'any 1856/57 per August Schleicher, professor de la Universitat de Praga.

Pare Nostre[modifica]

El Pare Nostre en lituà.

Tėve Mūsų, kuris esi dangujè!
Teesie šveñtas tàvo vardas,
Teateinie tàvo karalystė,
Teesie tàvo valià
Kaip danguje, taip ir žemėje.
Kasdienės mūsų dúonos dúok mùms šiañdien
Ir atlèisk mums mūsų kaltès,
kaip ir mes atleidžiame sàvo kaltiniñkams.
Ir neléisk musu gùndyti,
bèt gélbėk mùs nuo pikto. Amen.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en lituà
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lituà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Linguist List: Lituà - Universitat de l'Est de Michigan (anglès)